Capitulara de villis vel curtis imperii
Capitulara de villis vel curtis imperii (o imperialibus) ("Capitular dels pobles o corts de l'imperi", en espanyol) és un acta llegislativa (capitular) que data de finals de el VIII o de principis de el IX. En esta, Carlomagno, dirigint-se als seus villici, els governadors dels seus dominis (villæ, villis), decreta un determinat número d'observacions i regles.[1] Este no actua (com a sovint es diu) com a simples recomanacions, sino com a normes sancionadores estrictes (multes, revocació, encarcerament, desterro…) ya que este text és un real decret que incloïa la concreta aplicació que seria controlada in situ pels missi dominici (“els enviats del Senyor”).
Encara que no pot reduir-se, per supost, a ells, este text és conegut sobretot pels seus capítuls (artículs) 43, 62 i, sobretot, el 70, que conté la llista d'un centenar de plantes, arbres, arbustos o simples herbes de les que ordena que es cultiven en els jardins reals. Per esta llarga resolució de 120 artículs (els famosos capitulæ), Carlomagno va intentar, huit sigles abans que Sully, reformar enterament l'agricultura i l'administració dels seus immensos dominis, ya que estos s'estenien des d'Alemània fins a Espanya.[2]
Alcuino, possible autor
[editar | editar còdic]L'autor i la data d'este llarc text, l'únic eixemplar del qual existent conegut es conserva en la Biblioteca de Wolfenbüttel en Alemània, són desconeguts com succeïx a sovint en el cas dels manuscrits carolingios.[3]
Està clar que este text, verdadera suma tècnica d'una quarantena de pàgines, no va poder ser escrit en tota la seua extensió per Carlomagno, pero reflectix la seua voluntat política, econòmica i cultural. No obstant, alguns autors pensen que hauria pogut participar en alguns artículs, com el de la montería o el de la cetreria.cita requerida
Este text, que s'interessa i descriu minuciosament mils de coses i activitats (els oficis, teixits, la caça, la carniceria, la medicina, la botànica, l'agricultura, l'alimentació, aixina com l'autoritat atribuïda a la reina, l'ensenyança i la creació d'escoles, etcétera) és evidentment una obra que no va poder escriure-la un sol home, sino que va ser obra d'un equip complet. Es tracta puix d'una obra colectiva, una de les primeres en la seua classe.cita requerida
No obstant, si s'intenta assignar una autoria a este famós capitular, es deu senyalar als erudits més importants de l'época, entre els que destaquen sense dubte els monges. Segons els especialistes de la qüestió, seria en el seu major partix l'obra d'un gran escriga i intelectual de l'época; actualment es creu que es tractaria d'Alcuino de York.cita requerida
L'artícul 70
[editar | editar còdic]Encara que l'identificació de les espècies precises no siga sempre fàcil, la llarga enumeració de les 94 plantes (73 herbes, 16 arbres frutales, 5 plantes textils i tintóreas) que els dominis reals tenen el deure cultivar, continguda en els capítuls 43, 62 i sobretot el capítul 70, dona indicacions precises sobre els fruts i verdures cultivades en l'época en països tals com França.
Les herbes
[editar | editar còdic]Cap. 70. Volem que es cultiven en el jardí totes les plantes, a saber:
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Capitulare de villis vel curtis imperii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.