Cetreria

Archiu:مقناص بن سويف.jpg

Cetreria

Archiu:GoshawkFalconry.jpg

Posició agarre a un gavilà, en un dibuix de 1903.

La cetreria és l'activitat de caçar en aus rapaces entrenades, especialment en falcons, azorés i unes atres aus d'assut para la captura d'espècies de volateria (aus) o de terra. L'humà captura i lliga a l'au d'assut al propi home, per reflexos condicionats, i l'entrena en la caça i en la fidelitat. La seua au captura llavors atres aus o qualsevol atre tipo d'assut, generalment cuadrúpedos menuts o mijans (conills, llebres). La cetreria va ser una pràctica molt estesa en l'Edat Mija, lligada a la noblea i als potentados. Va acabar decaent pel progrés de les armes de fòc i la major vistositat i festivitat que es podia oferir en les partides de caça major, especialment la montería.

No obstant, la necessària protecció de les aus rapaces, moltes d'elles en perill d'extinció, ha motivat que la normativa reguladora ya no solga permetre la captura de les aus en el seu mig natural, per lo que és a través de la reproducció en captivitat com en l'actualitat es favorix l'eixercici de la cetreria.

La cetreria va ser declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en la reunió celebrada en Nairobi pel Comité Intergovernamental per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial, el 16 de novembre de 2010. La cetreria entrava aixina en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, com un patrimoni humà vivent. Tot això en virtut de lo acordat en la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, en la seua 17.ª reunió, celebrada en París del 17 d'octubre al 21 de novembre de 1972. Esta convenció va ser ratificada per Espanya el 18 de març de 1982 (B.O.E., n.º 156, 1/VII/1982), adquirint aixina el compromís de salvaguardar este matrimoni cultural.

La consecució d'esta iniciativa va ser promoguda o iniciada pels Emirats Àraps Units, a la que es varen adherir dèu països més: Espanya, Bèlgica, la República Checa, França, la República de Corea, Mongòlia, Marroc, Tastar, Aràbia Saudita i la República Àrap Síria (5.COM 6.45). En futures reunions del Comité Intergovernamental en 2012 (7.COM 11.33.), en 2016 (11.COM 10.B.15) i 2021 (16.COM 8.B.14), s'adheririen més països, fins als vintiquatre: Aràbia Saudita, Emirats Àraps Units, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Chequia, França, Alemània, Hongria, Irlanda, Itàlia, Kazakhstan, República de Corea, Kirguizistan, Mongòlia, Marroc, Països Baixos, Pakistan, Polònia, Portugal, Tastar, Eslovàquia, Espanya i la República Àrap Síria.

Segons el Diccionari de la llengua espanyola, editat per la Real Acadèmia, els practicants de la cetreria poden cridar-se tant «halconeros» com «cetreros», encara que segons pareix, i seguint les definicions oferides per eixe diccionari, el «halconero» és més be el cuidador de les aus, practique o no la cetreria en elles, mentres que el «cetrero» correspondria a aquell que practica la caça, siga o no un dels cuidadors del seu rapaz. Per als caçadors de volateria (aquells cetreros que cacen aus per mig de rapaz adestrada) el diccionari de la Real Acadèmia inclou la paraula «volatero».

Història

Archiu:Frederick caps block 12 and eagle.jpg

Federico II en el seu Falcó de Cetreria del seu llibre D'art venandi cum avibus (Sobre l'art de caçar en aus). XIII tardà.

Els orígens de la cetreria són molt antics. És possible que s'haja inventat per volta primera en China, ya que existixen moltes referències sobre la pràctica de la cetreria en diversos texts chinencs anteriors a l'Era Comuna.

Les primeres evidències de pràctiques de cetreria en Europa occidental semblen localisar-se entre els iberos de l'alce espanyol, en haver segut plasmades escenes de caça en rapaces en monedes de Sekaisa/Segeda i ceràmiques com el kalathos del Castelillo (Terol). Ademés, un epigrama de Marque Valerio Marcial podria constituir un testimoni de pràctiques afins a la cetreria en el Llevant i vall de l'Ebre varis sigles abans de la seua difusió tardoantigua.

El món grecolatino no va practicar la cetreria. Algunes de les representacions que s'han fet passar com de cetreria representen lo que entre els romans es diu aucupio (captura de pardals, chuchería, pajaritería).

Sembla que en Europa occidental es va popularisar de la mà de les invasions godas. El primer testimoni gràfic, datat en el V, es troba en els mosaics de la Vila del Halconero en Argos (Grècia). Posteriorment es mencionarà en les lleis dels pobles germànics que poc a poc varen ser traspassant les fronteres del Imperi de Roma i es varen assentar al sur dels rius Rin i Danubio. En la península ibèrica s'ha localisat en el camp arqueològic de Mértola (Portugal) un mosaic, fragmentario, que solament es pot interpretar com una escena de cetreria. El fet de que s'haja descobert en un estrat inferior d'una construcció musulmana, és un clar indici de que la cetreria va aplegar a la península ibèrica de la mà dels pobles germànics. Per una atra part, les fonts àraps indiquen que quan els primers invasores musulmans varen entrar en la península varen descobrir i varen adoptar una modalitat cetrera que es pot interpretar com altanería (caça en falcons i atres aus de rapa d'alt vol).

En Europa l'época dorada d'esta art i afició va ser l'Edat Mija. Es pot dir que més o menys des de el VI fins a el XVI, en el que es practicava la caça en falcons i azorés, va gojar del seu major auge i difusió. Esta tècnica venatoria va perdre terreny front a les noves armes de fòc i, també, a causa de lo costós que era mantindre un bon equip de falcons i halconeros, puix la cetreria, per lo general, va ser una pràctica reservada a reis i grans senyors, encara que no hi havia cap llei que li la prohibira al poble pla, pero per a obtindre menjar hi havia métodos més efectius i segurs.

Hui és un deport que en el món occidental es practica en aus de presa criades en captivitat, la qual cosa no supon cap perill per a les aus salvages. No obstant, encara hi ha zones remotes en les que se seguixen capturant aus selvades.

En novembre de 2010 la cetreria va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la Humanitat, per ser un dels métodos de caça tradicionals més antics, selectiu en els assuts cinegéticas, no contaminant i respectuós en el mig ambient.

En maig de 2024 la cetreria va ser declarada per la Comunitat de Madrit com be d'interés cultural (BIC) de categoria immaterial, en considerar que este art de caça, “conserva valors ancestrals en ser una tradició social i una activitat recreativa transmesa entre generacions”.

Método

En Àsia Central era i és una pràctica prou freqüent, i és el método de subsistència de part de la població nómada. En l'equip adequat, entrenen principalment a àguiles que atrapen usant rets confeccionades per ells mateixos. Per a evitar que les rapaces conseguixquen escapar de les rets, seleccionen a aus recent alimentades o cansades per a volar.

A continuació procedixen a dur la nova rapaz al ger (tenda) per a mantindre-la durant un més en el seu interior per a que s'adapte al tacte, sons i els moviments que fem els humans. Les dos o tres semanes següents la duran sobre el seu puny, ensenyant-li a mantindre l'equilibri a galop i a no debatre's en el guant, i acabat açò li ensenyaran la tasca més important: retornar al cridat del cetrero.

Hui en dia, la cetreria en Norteamérica es realisa de forma una miqueta distinta. Ya no s'utilisa el cavall i la necessitat pels espais ha anat reduint en forma significativa el número de persones que la practica.

Principalment cal distinguir si les aus rapaces són d'alt o de baix vol, ya que els assuts obtinguts són de característiques diametralment opostes. Si són de baix vol, els assuts són per lo general rosegadors (rates, llebres, conills etc.) o aus que són llentes; Les representants d'estes rapaces són les àguiles, les aguilillas i els azores o gavilans i principalment s'entrenen al guant o lúa. Si són d'alt vol, la caça es torna més especialisada i s'obtenen normalment preses com a colomes, cercetas, huilotas, garzas i ànets entre unes atres. Esta cacera és representativa dels falcons i s'entrenen a l'enza.

El primer pas despuix d'obtindre a la rapaz és acostumar-la al contacte humà; per mig del control de pes s'escomencen a fer menys agressives i s'escomencen a condicionar els seus sentits alimentant-los en l'enza o guant. Aproximadament despuix d'un parell de semanes el falcó està llest per a dur-ho al camp i se li donen vols rectes en el fiador. En acabant de que ya existix una resposta incondicional a l'enza o a la lúa, el falcó ya vola solt i respon als chiulits o cridats del cetrero. I comença la cacera.

Originalment, la cetreria s'utilisava per a dur a l'assut a la taula del caçador, no obstant, en l'actualitat ya no és usual. El cetrero s'aproxima al falcó en un tros de carn en el guant, en acabant de que este va haver caçat a l'assut. D'esta manera, el falcó transferix la seua atenció al guant per a que el cetrero retire l'assut i el falcó quede en suficient gana per a tornar a caçar.

Equip

Archiu:Cabeza-Halcón-2011. caps block 21

Azor en caperuza.

Els principals elements que componen l'equip d'un cetrero, aparte, està clar, del pardal d'assut, són:

• Morral
• Cascabeles
• Llonja
• Caperuza
• Pihuelas
• Correja
• Guant o lúa
• Percha
• Enza
• Fiador
• Transmissor / Telemetría
• Muñequeras

Espècies

Les espècies més amprades en la cetreria són:

• Falcó pelegrí
• Falcó gerifalte
• Falcó lanario
• Falcó sacre
• Falcó de les praderies
• Cernícalo vulgar
• Cernícalo americà
• Esmerejón
• Azor norteny
• Milano real
• Gavilà vulgar
• Gavilà de Cooper
• Gavilà americà
• Ratonero comú
• Ratonero de coa roja
• Aguililla d'Harris
• Àguila real
• Alcotán europeu
• Autillo
• Lechuza comú
• Cárabo comú
• Muçol real
• Muçol nival

Lliteratura històrica

L'història dels texts de cetreria és extensa. Va començar en el IX en un brevíssim tractat, conservat fragmentariament, que conté un recetario per al conte de les aus que es coneix com a Anònim de Vercelli. A est li seguirà la gran tríade normano-sícula formada per Dancus Rex, Guillelmus falconarius i Gerardus falconarius. Esta primera época, en les que els llibres s'ocupen bàsicament del falcó malalt es tanca en el D'art venandi cum avibus de l'emperador Federico II una extens obra (sis llibres o parts) en els que el primer és, en realitat, un tractat d'ornitologia, el segon tracta del entramiento i els restant de la caça. Esta obra va ser una traducció del tractat àrap Kitab al-yawarih de Moamín. Es va traduir al francés medieval a finals de el XIII i en l'actualitat existixen traduccions a l'espanyol, francés, italià i anglés.

En la península ibèrica, ademés dels primitius texts llatins i algun que un atre d'orige àrap cal destacar el Llibre de la caça escrit pel príncip de Villena, Don Juan Manuel, cap a 1325: És un breu tractat -dotze capítuls- que es dedica a la cetreria. Fins ara se li creïa absolutament original i que entre les seues llínees es deixaven entrevore llaugeres reminiscència dels antics tractats de cetreria escrits en llatí. No obstant, recentment,Plantilla:Quàn s'ha demostrat que es basa en el D'art venandi cum avibus de l'emperador Federico II de Hohenstaufen. L'últim capítul, que està incomplet, oferix una guia dels millors cazaderos dels regnes de Castella i Lleó. Són una interessant font per a la distribució d'aus en l'Espanya medieval.

No obstant, el Llibre de la caça de les aus per Pedro López d'Ayala, del que es conserven més de 30 manuscrits copiats entre els sigles XV i XIX, s'ha erigit en l'obra bàsica de la cetreria hispànica fins al punt que subyacer en la base de L'art de cetreria de Félix Rodríguez de la Font, publicat per primera volta en 1970, constituïx el cúmul de distints estudis i treballs publicats per ell des de 1962 i és un tractat que ha gojat de gran acceptació per part dels cetreros de parla espanyola, entre les pàgines de la qual s'han format la gran majoria. Pot afirmar-se, sense lloc a dubtes, que la cetreria en Espanya té un abans i un despuix en la figura de Rodríguez de la Font, puix gràcies a les seues tan diverses iniciatives la va rescatar d'un profunt i prolongat letàrgia que amenaçava la seua pròpia subsistència, aplegant fins a a canviar radicalment l'image que de l'aus rapaces es tenia en gran part de la societat.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Aus|20px|Vore el portal sobre Aus]] Portal:Aus. Contingut relacionat en Aus.
• Caçador (ofici)
• Criança campestre
• Adopció directa

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cetreria.

Cetreria en el Viccionari.

• Un cetrero en el seu falcó prop del-Ain
• Associació Argentina de Cetreria i Protecció d'Aus d'Assut - ¿Vols iniciar-te en el fascinant món de la cetreria?

- ¿Vols iniciar-te en el fascinant món de la cetreria?

- Associació Espanyola de Cetreria i Conservació d'Aus rapaces (AECCA)