Tenis

Tenis

El tenis és un deport que es disputa entre dos jugadors (individuals) o entre dos parelles (dobles). L'objectiu principal del joc és llançar una pilota colpejant-la en la raqueta de modo que rebote en l'atre costat passant la ret dins dels llímits permesos del camp del rival, procurant que este no puga tornar-la per a conseguir un segon rebot en el sol i donar-li un punt.

Etimologia

La paraula espanyola «tenis» prové del anglés «tennis», que a la seua volta té el seu orige en el francés «tenez». Quan el jugador de tenis (cridat «teniste») posava la pilota en joc, exclamava «¡tenuz!» («¡ahí va!», en francés).

Història

Pista d'herba en els Estats Units, 1887.

Final de dobles masculins en els Jocs Olímpics de 1896.

Artícul principal → Història del tenis.

Les primeres referències del tenis tenen lloc en França, nomenat «li Paume» (‘joc de palmes’), ya que al principi es colpejava la pilota en la mà. Més tart es varen escomençar a utilisar raquetes.

Tenis sobre herba en Canadà, c. 1900.

El tenis original es jugava en pistes d'herba natural. Es va originar en Europa a finals del XVIII^{cita requerida} i es va expandir en un principi pels països angloparlantes, especialment entre els seus classes altes. En l'actualitat, el tenis s'ha globalizado i és practicat principalment en els països d'Amèrica i Europa. Des de 1926, en la creació del primer tour, és un deport professional. És ademés, un deport olímpic des dels Jocs Olímpics d'Atenes 1896.

Reglament del tenis

• La pilota pot ser colpejada pel jugador solament una volta quan la pilota passa al seu costat de la cancha. Pero si guanya un punt pot tornar a colpejar si està en la seua tanda de traga.
• Els punts es conten de la següent forma: el primer punt es conta com 15 punts, el segon com 30 punts i el tercer com 40 punts. Si s'empata en 40 punts, es considera empat i els jugadors tenen que anotar dos punts seguits per a guanyar el joc.
• El partit es guanya en 2 sets o en 3 sets depenent si es juga al millor de 3 o al millor de 5.
• La pilota solament pot rebotar una volta abans de ser impactada pel jugador.
• Cap jugador podrà tocar la ret; açò es considera punt perdut per al mateix.
• Els jugadors van canviant de costat de pista a lo llarc del partit, en els jocs determinats, al final del primer, tercer, quint joc i a voltes, si hi ha sext joc, açò es deu a la puntuació del partit.

Mides de la cancha

Medides de la cancha de tenis

Artícul principal → Cancha de tenis.

El tenis es juga en una cancha (cridada pista en Espanya) de forma rectangular, de 23,77 metros (78 peus) de llongitut per 8,23 m (27 peus) d'ample. Per al partit de dobles la cancha serà de 10,97 m (36 peus) d'ample. Les llínees que llimiten els extrems de la pista es denominen llínees de fondo i les llínees que llimiten els costats de la pista es denominen llínees laterals. A cada costat de la ret i parala a ella, es tracen dos llínees entre les llínees laterals a una distància de 6,40 m a partir de la ret. Estes llínees es diuen llínees de traga o de servici. A cada u dels costats de la ret, l'àrea entre la llínea de servici i la ret queda dividida per una llínea central de servici en dos parts iguals cridades quadros de servici. La llínea central de servici es traça paralament a les llínees laterals d'individuals i equidistant a elles. Cada llínea de fondo es dividix en dos per una marca central de 10 cm de llongitut, que es traça dins de la pista i és parala a les llínees laterals d'individuals. La llínea central de servici i la marca central són de 5 cm d'esgambi. Les atres llínees de la pista són d'entre 2,5 i 5 cm d'esgambi, llevat les llínees de fondo que poden ser de fins a 10 cm d'esgambi. Totes les mides de la pista es prenen per la part exterior de les llínees. Totes les llínees de la pista tenen que ser del mateix color per a que contrasten clarament en el color de la superfície. El tenis pot ser practicat en distintes superfícies; ya coneixem la primera en que es va començar a jugar el tenis, herba natural. Existixen també unes atres que en el pas del temps s'han anat popularisant, com són les pistes dures, terra batuda, tenis quick... Estes últimes són elegides per a l'obertura de clubs, ya que són les més econòmiques. Actualment no figura cap competició professional que es realisa en dita superfície. Les pistes de tenis que tenen un major cost econòmic en el seu manteniment són les de terra batuda, seguides de les d'herba natural.

La ret del tenis

La pista està dividida en la seua mitat per una ret suspesa d'una corda o un cable metàlic, els extrems del qual estan fixats a la part superior de dos postes o passen sobre la part superior de dos postes a una altura d'1,07 metros. La ret està totalment estesa, de manera que ompli completament l'espai entre els dos postes de la ret, i la malla és d'un entramat lo suficientment chicotet per a que no passe la pilota de tenis. L'altura en el centre de la ret és de 0,914 m, en a on està sostinguda per mig d'una faixa. Hi ha una banda cobrint la corda o el camp metàlic i la part superior de la ret. La faixa i la banda són blanques en tots els llocs. El diàmetro màxim de la corda o cable metàlic és de 8 mm. L'esgambi màxim de la faixa és de 5 cm. La banda és d'entre 8 i 10,35 cm d'esgambi a cada costat.

Puntuació

El marcador d'un partit de tenis.

Un partit de tenis està compost per parcials (sets en anglés). El primer en guanyar un número determinat de sets és el guanyador. Cada set està integrat per jocs. En cada joc hi ha un jugador que trau, el qual es va alternant. A la seua volta, els jocs estan composts de punts, que són 15, 30, 40 i el punt de joc. El conte dels punts és prou particular: quan un jugador guanya el seu primer punt, el seu tanteador és 15, quan guanya 2 punts, 30, i quan guanya 3 punts, 40. Per eixemple, si el sacador d'eixe joc du ganados 3 punts i el receptor 1 punt, el marcador és de 40-15. Sempre es nomena en primer lloc la puntuació del sacador. Quan abdós jugadors empaten a 40, es diu que hi ha deuce o «iguals». El primer jugador o equip que guanye un punt despuix del deuce, conseguix una «ventaja» i, en cas de guanyar el següent punt, es du el joc. De lo contrari es torna a estar en deuce fins que es conseguixca la diferència de dos punts. El primer jugador que supera els 40 punts guanya el joc. El primer en guanyar 6 jocs, en una diferència mínima de 2 sobre el seu rival, és el guanyador del set; en cas que cap dels dos jugadors o equips tinga una ventaja de dos jocs en aplegar a sis (6-5), es juga un joc més per a conseguir la diferència de 2 jocs (7-5). De donar-se l'empat (6-6), es jugarà un joc de «desempat» o tie-break.

Tie break

Si el reglament del torneig establix un top de joc, o siga si hi ha un empat entre dos jugadors en un set, llavors caldrà jugar un joc especial denominat Tie break, «decisiu» o «desempat», en el qual el resultat es decidix per mig de punts correlatius (un-un, dos-dos, tres-tres, etc.) fins a aplegar a 7 tants, en diferència de 2. Si s'aplega a 7 punts sense diferència de 2 (per eixemple: 7-6), el joc es prolongarà fins que un dels dos jugadors obtinga dita diferència i conseguixca la victòria. L'anotació d'un set que s'ha decidit en el tie break serà 7-6, acompanyada abreviadamente pel número de punts obtinguts pel perdedor del mateix entre paréntesis. P. eix., si el jugador va perdre el joc decisiu per 7-3, l'anotació del set serà: 7-6 (3).

Orige del tanteig

L'inusual i exclusiva forma d'anotar el tanteig en tenis (i atres deports de raqueta inspirats en ell) prové del sistema sexagesimal. Segons pareix, antigament el tanteig de cada joc es duya en un rellonge i per cada punt obtingut es movia l'agulla un quarto de regrés. Aixina, en el primer punt l'agulla es desplaçava al 15, en el segon al 30, en el tercer al 45 i en el quarto es tancava el círcul i es concloïa el joc. En el temps i per economia dellenguage, el parcial "45" es va convertir en "40", donant orige a l'actual modo de dur el tanteig: 15, 30, 40 i joc. Històricament, eixa puntuació de 15-30-40-joc i després sis jocs per a un set ve de l'astronomia antiga en la que s'usava un sextant per a medir l'elevació del sol. El sextant es dividix en 4 parts (15°-30°-45°-60°), i és la sexta part d'una circumferència de 360° (6 jocs = 1 Set = 360°). La puntuació correspon a les dites medicions que eren en eixa época tan usuals com per a nosatres el sistema decimal. Després el 45, que en anglés és forty five, es va deixar en 40 (forty) per a comoditat de l'àrbit.

Tècnica i colps

Tècnica de frenat en tenis.

El tenis és un deport que requerix que els jugadors dominen tècniques com són: colps, empuñaduras, efectes, posicions corporals i desplaçaments corporals, ademés de necessitar resistència física per a aguantar piloteigs llarcs o forts. Durant el partit s'utilisen molts tipos de colps, cada u en les seues respectives tècniques; els colps són: el traga, la dreta (forehand), el revés, el globo, la volea, el slice, la deixada i l'arremate (smash) i dins de cada u d'ells hi ha gran varietat de diferents tipos de colps detallant-se la direcció del colp, la posició en la pista, la potència del colp, etc.

Traga

Ivo Karlović traent en gran potència.

El traga és el colp més important del tenis, ya que este dona començ al punt, i la seua correcta aplicació pot permetre a la persona que trau quedar en una posició de ventaja despuix de la devolució o be conseguir un traga guanyador o ace (punt guanyat sense que el rival impacte la pilota), o que despuix de l'impacte de l'adversari la pilota no aplegue a passar la ret o esta es vaja fora dels llímits dels eixos (en el cas dels quals no es denomina ace). En tindre bon traga, el teniste deprén a acabar millor els colps efectuats sense que la pilota toque sol i podent dificultar-li al contrincant marcar-li un punt en acabant de que li facen una tallada. El segon traga sol realisar-se buscant major seguritat en el resultat. Per a això solen fer-se tragues liftados, tallats o en kick (que és lo mateix que liftado) per a provocar la major dificultat al rival, ya que eixos tragues solen ser perillosos en canviar la direcció de la pilota o la rapidea despuix del pot. Un dels canvis de cóm es fa cada traga és que el tallat, intenta fer que la pilota córrega per les cordes d'un costat a l'atre de la raqueta en posició vertical, i eliftado és igual pero en forma horisontal. Entre els millors sacadores de la denominada Era Oberta es troben els croates Goran Ivanišević i Ivo Karlović, els nortamericans Pete Sampras, Andy Roddick i John Isner, el neerlandés Richard Krajicek, el canadenc Milos Raonic i el suís Roger Federer.

Dreta o drive

Juan Martín del Potro preparant una dreta.

El drive o dreta és el colp bàsic. Consistix en colpejar la pilota despuix del pot, de forma directa, del mateix costat del braç hàbil del jugador. Per a la majoria dels jugadors és l'arma principal per a guanyar un punt i el de major control. Per a realisar un correcte forehand, es deu estar perfilat a la pilota; en el cas d'un destre, el colp escomença en el costat dret del cos, continuant a través del mateix fins a impactar la pilota i terminant en la part esquerra del cos. L'impacte deu donar-se en la zona compresa entre muscle i cadera, i el moviment es realisa d'avall dalt. Una volta que la pilota impacta en la raqueta, el teniste passa el braç dret alvance tancant el colp. En el moment que aplega la pilota en altura, el teniste pren la decisió de donar un colp potent o creuar-la a algun costat. És el colp més fàcil de deprendre, en ser també el més natural. Hi ha un error comú en països de parla hispana de cridar "drive" al forehand o dreta. En els diccionaris de tenis en anglés "drive" és el colp que es fa des del fondo de la cancha en potència, després del pot. Per lo tant hi ha "drive" de dreta i "drive" de revés. Entre els millors golpeadores de dreta ya siga per potència, precisió, o abdós, es troben Pete Sampras, Roger Federer, Ivan Lendl, Juan Martín del Potro i Fernando González.

Volea

Stefan Edberg, un dels més grans intérprets del traga i volea, a on el traga és essencial.

La volea o colp d'aire és el colp que es realisa abans que la pilota rebote en el sol. És eixecutat normalment prop de la ret per a definir un punt. A la seua volta podem trobar-nos dos tipos de volees, profundes i curtes. Cada una d'elles dependrà delloc en el que es produïxca el pot de la pilotaː les volees curtes es produïxen quan la pilota bota a l'altura del quadro de traga i les profundes, quan el pot es produïx darrere del quadro de traga. Per la major rodalia del jugador al contrincant, és un colp que requerix ser realisat en gran velocitat i reflex. La raqueta deu trobar-se en tot moment al front i alt. El colp es realisa duent alvance el peu opost al costat a on es va a impactar la pilota, simultàneament en el perfilat del cos, de modo que la raqueta puga fer un breu moviment arrere per a impactar la pilota alvance i de dalt avall, aprofitant la força que la pròpia pilota du, en lo possible sense aplicar energia extra i sense flexionar la nina. El colp que s'utilisa per a aplegar a la ret en una jugada es denomina approach segons la trayectòria del colp es realisarà sense dificultat. Entre els millors voleadores de l'història es troben Stefan Edberg, John McEnroe, Boris Becker, Patrick Rafter, Pete Sampras, Roger Federer, Pat Cash i Radek Štěpánek.

Revés

Carlos Moyá eixecuta el revés a una mà (Hamburc, 2007).

El revés o "backhand" és el colp al costat opost al forehand o dreta. A pesar de ser un colp de mecànica natural, sol ser un dels que més costa aplegar a dominar quan s'escomença a jugar al tenis. És molt important la posició del cos, que deu ser colocat de perfil, utilisant-se com a tècnica per a això baixar el muscle per a apuntar-ho en direcció a la ret, mentres que el braç dret en els destres i esquerre en els esquerrers, passa sense ser flexionado per baix del mentó, per a ubicar-se arrere abans de retornar per a impactar la pilota, sempre davant del cos, de la mateixa manera que en el forehand o dreta, que el pes del cos es trasllade d'arrere alvance en el moment d'impactar la pilota. Décades arrere, el colp de revés s'ensenyava a impactar-ho prenent la raqueta en una sola mà (uns grans exponents d'esta tècnica varen ser Ivan Lendl, Gustavo Kuerten, Ken Rosewall, Guillermo Vilas, Gastón Gaudio, Stefan Edberg, Pete Sampras, Boris Becker, Stanislas Wawrinka, Roger Federer, Richard Gasquet, etc. Hui en dia el revés a dos mans està guanyant cada volta més terreny: jugadors com Rafael Nadal, Juan Martín del Potro, Novak Djokovic i els ya retirats David Nalbandián i André Agassi fan us d'este colp. Vala pena recordar a Jimmy Connors i Björn Borg, el colp de la qual de revés a dos mans va ser copiat, des de llavors, per la majoria dels jugadors professionals.

Deixada

La deixada o drop shot (de l'anglés drop, ‘deixar caure’) és un colp en el que se li resta potència a la pilota en l'intenció de que caiga lo més prop possible de la ret, del costat contrari. Es realisa habitualment de revés o backhand, encara que és possible fer-ho també de dreta o "forehand". La preparació del colp és similar a la preparació del forehand (o revés), devent fer-se en l'últim moment, per a sorprendre al contrincant, que espera un tir al fondo. Al moment de l'impacte, en lloc de realisar-se el swing ampli, la raqueta deu caure de manera perpendicular a la pilota, en un gir de nina per a produir l'efecte de goteig que farà a la pilota caure i passar be la ret. S'utilisa generalment quan el teniste rival es troba molt per darrere del fleje del fondo de la pista, i no és un colp que es dega usar en molta regularitat, ya que l'objectiu és sorprendre al rival. Resulta vital que el colp siga baix i curt, per a aixina evitar que el contrincant aplegue a la pilota abans del segon pot, perque de lo contrari li quedarà un colp fàcil prop de la ret. Simultàneament, el jugador pot acostar-se a la ret per a previndre una contradejada. La deixada va ser especialment utilisada a principis de la Era Oberta, especialment la versió de volea. Açò es veu explicat pel menor desenroll físic dels tenistes a mitan del XX, lo que els feya més difícil aplegar des del fondo de la pista, a lo que cal sumar l'auge de l'estratègia traga-ret en aquells temps. Destaquen ací jugadors com els australians Rod Laver o Ken Rosewall, el suec Björn Borg, o el nortamericà John McEnroe.

A partir de les décades dels 80' i 90', s'aprecia un progressiu descens en l'us d'este colp, per la millora de les condicions físiques dels tenistes, i el canvi a raquetes de materials composts, que varen reduir la popularitat del traga-ret en favor d'un estil més centrat en la llínea de fondo. No obstant, els últims anys han vist una renaixença de la deixada en el tenis professional, principalment per la tendència dels jugadors a jugar notablement darrere de la llínea de fondo, fent que el colp recupere part del seu sentit perdut i permeta ara trencar el ritme en els punts de forma més efectiva. Encara que jugadors de la talla de Roger Federer, Rafael Nadal, o Stan Wawrinka varen dominar el colp durant les seues carreres, l'arribada de Carlos Alcaraz a principis de la década de 2020 és la que va revolucionar verdaderament el joc, provocant un aument radical en l'us de la deixada en tot el circuit.

Contradejada

La contradejada és la resposta a una deixada, a la que el jugador aplega poc abans del segon rebot. Com habitualment la pilota es troba molt baixa i prop de la ret, no és possible recórrer a un colp potent, per la qual cosa, el jugador solament té l'opció de donar un colp suau sobre el fondo, és dir, una nova deixada de resposta, esta volta feta des de prop de la ret.

Arremate o smash

El Smash de Rafael Nadal en 2010.

El smash o arremate és un colp que s'efectua sobre el cap en un moviment similar al traga. En general es pot colpejar en gran força de manera relativament segura i és a sovint un tir definitorio. La majoria són realisats prop de la ret o a mitat de la pista abans del pique de la pilota. Sol ser la resposta a un globo realisat per l'oponent que no va tindre la suficient altura. També pot fer-se des de la llínea de base despuix del pique, encara que és menys definitorio. És un colp alt, realisat de dalt avall, ans que la pilota bote, o en acabant de que ho faça, pero únicament en cas que este duga una paràbola més vertical que horisontal. Per a que siga efectiu, és indispensable que siga molt potent i que no done oportunitat de resposta al contrari, ya que es tracta sempre d'un colp de definició. Es realisa quan la pilota ve molt alta, a l'altura del braç estés del jugador. El colp es prepara perfilant el cos, duent la raqueta arrere i colocant-la darrere de la nuca, mentres la mà lliure apunta a lo alt, cap a la pilota. En el moment de l'impacte, el peu atrasser passa alvance, al mateix temps que la raqueta ix d'arrere del cos en un moviment similar al del traga. Al moment d'impactar la pilota, la nina deu flexionarse avall, terminant el colp de manera parecida al traga. La pilota té que rebotar ans que el contrari la torne.

Globo

El globo és un colp senzill que s'utilisa per a passar la pilota per damunt del jugador contrari. S'eixecuta tant de dreta com de revés. Inclús existix (el seu us no és tan freqüent) la volea globeada. La seua eixecució consistix en impactar dalt la pilota (a diferència de les demés eixecucions que es fan alvance); en açò es conseguix passar a un jugador que està parat en la zona de la volea o be fer un joc defensiu de fondo.

Efectes sobre la pilota

Guillermo Vilas eixecuta un colp per la entrepierna a lo «gran Willy» (1978)

El desenroll de la tècnica ha dut a aplicar en diferents modos de colp, diferents efectes sobre la pilota, de tal modo que dits efectes i les consegüents variacions de trayectòria i velocitat dificulten la devolució del rival. Els mateixos s'obtenen en diferents empuñaduras i formes d'impactar la pilota. Cada u dels colps, en les seues respectives trayectòries segons l'efecte aplicat sobre la pilota i els seus respectius tipos de pot contra la superfície, s'expliquen a continuació.

Colp liftado

Pilota arrastrada d'avall dalt, per a produir el liftado.

El colp liftado o en top spin (lliteralment en anglés «efecte des de dalt») s'eixecuta per mig de l'aplicació d'una trayectòria de la raqueta anterior i posterior al colpege (swing) d'avall dalt. Abans de l'impacte en la pilota, el cap de la raqueta està per baix de la trayectòria de la mateixa i, despuix de l'impacte, el swing finalisa per damunt d'eixa altura. Este colp impon a la pilota un efecte de rotació alvance, que fa que despuix del pot, esta ixca despedida dalt i alvance, obligant al rival a colpejar be a una altura superior a la normal —moltes voltes per damunt del muscle—, lo que li impedix eixecutar un colp agressiu, o be li obliga a «atacar» la pilota en el seu trayecte ascendent despuix del pot, lo que supon un major risc d'error. Este tipo de colp és el més usat, puix té, ademés, la ventaja per al jugador que ho eixecuta d'oferir-li un «marge de seguritat» més ampli, ya que la trayectòria que se li impon a la pilota és més elíptica i esta passa a una major altura sobre la ret que en el colpege pla o el tallat. El motiu pel qual conseguim imprimir una velocitat angular és la fricció que existix (durant un periodo molt chicotet) entre la pilota i les cordes de la raqueta, estes últimes colisionen casi tangencialmente respecte de la pilota. Açò últim és lo que produïx un moment de la força sobre la pilota, la qual passa a tindre energia cinètica de translació més energia cinètica de rotació. Dita velocitat angular supon una fricció aerodinàmica, de modo que la pilota va espentant (per la seua banda posterior) constantment l'aire que se li presenta com a obstàcul dalt (la fluïtdinámica de Bernouilli demostra este succés), per la tercera llei de Newton (acció-reacció), la pilota rep la mateixa resposta per part del vent pero de sentit contrari. Per açò mateixa, la pilota adoptarà una trayectòria parabòlica molt més pronunciada que en el cas d'una colisió plana en les cordes. Finalment, la velocitat angular que encara conserve la pilota en colisionar en la superfície, es vorà reduïda considerablement per la fricció estàtica en el sol, fent una força arrere, i de nou per la tercera llei de Newton, el soli la tornarà en sentit chiulit.

Colp tallat

Pilota colpejada o tocada de dalt avall, per a produir el tallat.

El tallat (en anglés slice, ‘tallar en rebanades’, o backspin, ‘rotar arrere’) és l'efecte invers aliftado: la pilota adquirix una rotació «arrere» que la du a adoptar una trayectòria més baixa en botar, obligant al contrari a tindre que impactar-la més baix. L'efecte s'obté impactant a la pilota des de dalt i estirant el braç com si es travessara la pilota i li la seguira en el seu recorregut. Açò fa que la pilota rote de dalt avall vista des d'arrere (note's que açò no canvia el sentit de rotació de la pilota si l'oponent va posar efecte liftado a la seua). Pel efecte Magnus, que en este cas imprimix una força neta a la pilota dirigida dalt, un colp tallat fa que la pilota semble «surar» i vole més llenta. La menor velocitat de la pilota fa que un dels usos del tallat siga per a tindre més temps de tornar a posar-se en posició o acostar-se a la ret.

Colp pla

El colp pla és aquell que es realisa sense imprimir-li cap efecte a la pilota. En general és molt efectiu quan es realisa des d'una altura major a la ret, de dalt avall. Els colps que poden eixecutar-se d'esta manera són el forehand o dreta, el revés, el traga i la volea (esta deu eixecutar-se de manera plana «sempre», exceptuant les voltes que la volea es vullga molt suau, és dir, fent un drop shot de volea.

Classificacions

El teniste nortamericà Pete Sampras, ex-número un del món.

En l'actualitat els jugadors estan ordenats en un tipo de classificació cridat «Sistema d'entrades» (Entry Rànquing), en el qual se sumen els punts obtinguts pels jugadors en les últimes 52 semanes, o siga, aproximadament un any. Per lo tant, en finalisar cada semana, se li resten a cada jugador els punts obtinguts en eixa mateixa semana de l'any anterior, i se li sumen els ganados en la semana actual.

ATP

Artícul principal → Rànquing ATP.

La ATP (Associació de Tenistes Professionals) és l'organisme directiu del circuit masculí de tenis professional a nivell mundial. El circuit té 66 tornejos en 32 països que repartixen entre 20 millons i 325 000 dólars en premis. L'ATP també organisa els Tornejos Challenger, a on molts dels jóvens jugadors guanyen els seus primers partits i tornejos. Cada any s'organisen al voltant de 90 events a nivell mundial i els seus premis en metàlic varien entre 50 000 i 125 000 dólars.

Els punts es conseguixen en funció de la categoria del torneig i la posició resultant en ell. Els tornejos més valorats són els quatre Grand Eslams, seguit de la Barclays ATP World Tour Finals i les ATP Master Séries. La següent taula resumix les puntuacions otorgades en 2009:

El nou sistema de puntuació otorga estos punts:

1) Grand Eslams: Australian Open, Roland Garros, Wimbledon, US Open. Puntuació: 2000 punts (guanyador) 1200 (finaliste), 720 (semifinaliste) 360 (cuartofinalista) 180 (octavofinalista) 90 (3.ª ronda) 45 (2.ª ronda) 10 (1.ª ronda).

2) ATP Serie 1000: Indian Wells, Miami, MonteCarlo (no és obligatori jugar-ho), Roma, Madrit, Canadà, Cincinnati, Shanghái, París. Puntuació: 1000 punts (guanyador), 600 (finaliste), 360 (semifinaliste), 180 (cuartofinalista), 90 (octavofinalista), 45 (2.ª ronda), 10 (1.ª ronda). En Miami i Indian Wells en haver una ronda més la 1.ª ronda són 10, la 2.ª 25 i la 3.ª 45.

3) ATP Serie 500: Róterdam, Dubái, Acapulco, Memphis, Barcelona, Hamburc, Washington, Pequín, Tòquio, Basilea, Valéncia. Puntuació: 500 punts (guanyador), 300 (finaliste), 180 (semifinaliste), 90 (Cuartofinalista), 45 (octavofinalista), 0 (1.ª ronda). Seria obligatori per als jugadors top jugar quatre d'estos tornejos.

4) ATP Serie 250: EJ. Vinya del Mar. Puntuació: 250 (guanyador), 150 (finaliste), 90 (semifinaliste), 45 (cuartofinalista), 20 (octavofinalista), 0 (1.ª ronda). La copa Davis repartirà punts com un torneig ATP Serie 250. El rànquing resultarà de la suma dels següents tornejos: els quatre Grand Eslam, huit dels Masters 1000, quatre millors tornejos 500 i dos millors 250 o challengers.

Puntuacions otorgades en 2009^{cita requerida}

Categoria del torneig	Número de tornejos	Punts per al guanyador
Grand Eslam	4	2000
ATP World Tour Finals	1	Fins a 1500
ATP Masters 1000	9	1000
ATP World Tour 500	11	500
ATP World Tour 250	41	250
ATP Challenger Séries	115	75-125
Tornejos Future	420	17-33
Nota: Si acaba invicte, s'obté 200 per cada triumfo en partit del round robin, +400 per victòria en semifinals, +500 per victòria en la final.

Classificació d'individuals masculí

El suís Roger Federer va ser el número un del món des del 3 de febrer de 2004 fins al 17 d'agost de 2008, establint un récort de 237 semanes consecutives al front de l'ATP Rànquing. L'espanyol Rafael Nadal, que va escoltar al suís durant 160 semanes des del 25 de juliol de 2005, quan va ocupar el número dos, es va convertir en el número un del món des del 18 d'agost de 2008 fins al 5 de juliol de 2009, data en que Roger Federer va tornar a ocupar el primer lloc despuix de guanyar el seu sext Wimbledon en 2009.

Rafael Nadal va recuperar el número un despuix de guanyar el trofeu de Roland Garros de 2010 a Robin Söderling quedant Roger Federer en el número dos. Despuix del US Open 2010, Roger Federer passa a ocupar elloc tres i Novak Đoković puja fins al posat número dos. Nadal es va mantindre en el primer lloc fins a Wimbledon de 2011, en a on Djokovic va derrotar en la final a Rafa i li va arrebatar el número un del rànquing mundial. Despuix de guanyar la final contra Andy Murray en Wimbledon 2012, Federer recupera el número un despuix de dos anys, superant a Pete Sampras en semanes com a número un. Despuix de novembre de 2012, Novak Đoković torna a ocupar el primer lloc fins a finals de l'any 2013, a on Rafael Nadal va tornar a ser número un. Posteriorment en juliol de 2014 Novak Đoković va recuperar el número un després de disputar-se la final de Wimbledon en Roger Federer, qui es va quedar en el número tres, deixant a Rafael Nadal en segon lloc.

Roger Federer en un moviment de traga (2009).

Novak Djokovic en 2008

Rafael Nadal en 2006

Carrera de Campeons

Des de giner de 2000 existix una classificació parala, cridada Carrera de Campeons (ATP Champions Race), en la qual se sumen els punts conseguits en els tornejos de l'any en curs, sense contar punts de l'any anterior, i s'utilisava per a completar la llista de classificats a la ATP World Tour Finals (els guanyadors dels quatre tornejos de Grand Eslam es classifiquen automàticament).

Per a aquells tenistes ubicats en el Top 30, se sumen els punts obtinguts en els quatre tornejos de Grand Eslam, els nou tornejos de la Série Masters i cinc tornejos adicionals, inclós la participació en Copa Davis d'aquells jugadors que participen en el Grup Mundial o en els playoffs. En cas de no haver actuat en algun torneig de Grand Eslam o de la Série Masters, el jugador sumava els punts obtinguts en algun torneig de la Série Internacional.

La Carrera de Campeons reflectix l'eixercite dels jugadors en l'any que està en curs. A final de temporada les classificacions d'abdós rànquings són molt similars especialment en els primers llocs, trobant-se algunes diferències ya que els tornejos Challenger i Future no sumen punts en la Carrera de Campeons pero si en el Rànquing ATP.

Des de 2009 canvia el nom per a la classificació de dobles, denominant-se ATP Doubles Team Rànquings.

WTA

Artícul principal → Rànquing WTA.

La WTA (Associació Femenina de Tenis) (en anglés, Women's Tennis Association), és l'organisació que rig els tornejos i el circuit professional del tenis femení a nivell mundial. A modo comparatiu, la WTA és al tenis femení lo que la ATP al tenis masculí. L'Associació organisa el calendari i designa les sèus oficials dels tornejos del circuit femení, també cridat com WTA Tour.

En 2005 l'Associació Femenina de Tenis va canviar el nom del WTA Tour pel de The Sony Ericsson WTA Tour per un contracte firmat de patrocini en la firma nipona-sueca de teléfons mòvils i accessoris, Sony Ericsson.

Classificació d'individuals femení

Martina Navratilova resalta per ser una de les millors tenistes femenines de l'història, aplegant a acumular 128 550 punts en el sistema de classificació històrica fins al seu retir en 2006. Martina va superar les marques de Chris Evert i Steffi Graf, els qui varen competir fins a 1989 i 1999 respectivament. Atres tenistes destacades en el rànquing femení en l'història han segut:

• Margaret Smith Court,
• Billie Jean King,
• Helen Wills Moody,
• Suzanne Lenglen,
• Evonne Goolagong,
• Serena Williams,
• Martina Hingis i
• Mónica Seles.

Marques

Les principals marques del tenis són:

• El partit més llarc de l'història va ser la trobada disputada en Campeonat de Wimbledon 2010 entre el francés Nicolás Mahut i el nortamericà John Isner en una duració d'onze hores, cinc minuts i vintitrés segons. John Isner es va dur el partit de tenis més llarc de l'història (6-4, 3-6, 6-7, 7-6 i 70-68). Isner i Mahut varen seguir la mateixa tònica durant els tres dies que va durar la trobada. Molt sòlits en el seu traga, es varen plantar del 59-59 fins al 68-68 sense concedir cap punt de quebre.
• La marca del traga més ràpit masculí la sustenta l'australià Samuel Groth en una velocitat de 263 km/h, en el Challenger de Busan 2012.
• Georgina García Pérez manté la marca femenina del traga més ràpit en 136 mph (220 km/h) realisat en Budapest en 2018.
• Guillermo Vilas manté la marca masculina de la major cantitat de victòries consecutives. Des de 1977 són 46.
• Helen Wills Moody (1905-1998) manté la marca femenina en 158 victòries consecutives, obtingudes entre 1927 i 1933.
• La final més llarga d'un Grand Eslam es va donar en el Obert d'Austràlia 2012, la qual va durar cinc hores en cincuenta y tres minuts. La finala varen disputar el serbi Novak Djokovic i l'espanyol Rafael Nadal. La victòria va ser per al serbi en cinc mànegues.
• Novak Djokovic és el teniste en major cantitat de títuls de Grand Eslam guanyats en la categoria masculina (24).
• Margaret Court és la tenista en major cantitat de títuls de Grand Eslam guanyats en la categoria femenina, igualada en Djokovic en masculí (vintiquatre en total). Serena Williams és la segona tenista en major cantitat de títuls de Grand Eslam guanyats (vintitrés).
• Novak Djokovic ostenta el major temps com a número un del Rànquing Mundial ATP en 418 semanes acumulades. Roger Federer és el teniste que més semanes consecutives ha estat com a número 1 de la classificació en 237 semanes.
• Steffi Graf ostenta el major temps com a número un del Rànquing Mundial WTA en 377 semanes acumulades. Ademés està empatada en Serena Williams com les tenistes en més semanes consecutives com a número 1 en 186 semanes.
• Novak Djokovic és el teniste que més voltes ha finalisat l'any com a número 1 en un total de 8.
• Steffi Graf és la tenista que més voltes ha finalisat l'any com a número 1 en un total de 8.
• Novak Djoković ostenta el récort d'haver guanyat el Masters Tennis Cup (Copa de Mestres) —actualment conegut com a ATP World Tour Finals— proclamant-se campeó en sèt ocasions.
• Martina Navrátilová ostenta el récort d'haver guanyat la WTA Tour Championships (Copa de Mestres) —actualment conegut com WTA Finals— proclamant-se campeona en huit ocasions.
• Rafael Nadal és l'únic teniste de l'història (tant en hòmens com en dònes) en guanyar més de 10 tornejos del mateix Grand Eslam (catorze títuls en Roland Garros 2005-2008, 2010-2014, 2017-2020, 2022).
• Steffi Graf és l'única tenista en obtindre un Golden Eslam en un any, en 1988.
• Novak Djoković és el teniste en més títuls Master 1000 (40), i l'únic que els ha guanyat tots a lo manco 2 voltes.
• Novak Djoković és l'únic teniste que ha guanyat a lo manco 3 voltes cada Grand Eslam i l'únic en l'era oberta en guanyar 4 seguits, encara que en any no natural.
• Novak Djoković és el teniste en majors ingressos producte del seu premiación en tornejos en tota l'història.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tenis.

Plantilla:Wikinews Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Tenis en el Viccionari.

• itftennis. com/ Federació Internacional de Tenis (anglés).
• archive. org/web/20090306063452/http://www. atpworldtour. com/tennis/1/en/home/default. asp Associació de Tenistes Professionals (anglés).
• archive. org/web/20060826201624/http://www. sonyericssonwtatour. com/ Associació de Tenistes dònes Professionals (anglés).
• itftennis. com/media/277490/277490.pdf Reglament de tenis oficial (actualisat a 2018).