Anar al contingut

Suzanne Lenglen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Suzanne Lenglen

Plantilla:ArribaTablaMedalla Plantilla:Medalla deportiva Plantilla:PaísMedalla Plantilla:MedallaOlímpica Plantilla:MedallaOro Plantilla:MedallaOro Plantilla:MedallaBronce Plantilla:FinMedalla Suzanne Rachel Flore Lenglen (París, 24 de maig de 1899-París, 4 de juliol de 1938) va ser una tenista francesa, la primera dòna en convertir-se en teniste professional. Entre 1919 i 1926 va dominar el tenis femení, sent campeona olímpica i obtenint 31 títuls de Grand Eslam, dotze d'ells individuals.

Malnomenada «la divina» per la prensa francesa,[1] està considerada la primera gran diva i campeona del tenis femení, deport en el que va trencar barreres en un joc apassionat i atrevits paraments. Va negociar en el modisto Jean Patou la confecció de la seua roba deportiva i en 1921 va revolucionar el vestuari del tenis femení jugant en els braços descoberts i faldes lleument per baix del genoll.[2][3]

Als catorze anys va jugar la seua primera final d'un gran obert de tenis. Va perdre la final en 1914 pero mesos despuix es va convertir en la tenista més jove en guanyar un gran obert en conquistar el Campeonat Mundial de Pista Dura, récort encara vigent. Va guanyar sis tornejos de Wimbledon entre 1919 i 1925 i sis Roland Garros entre 1920 i 1926. Va ser autora de varis llibres sobre tenis.

Va fallir a causa d'una anèmia el 4 de juliol de 1938.

Inicis

Va nàixer el 24 de maig de 1899 en París.[4] A causa dels problemes de salut en la seua joventut, entre elles asma, malaltia que al final de la seua vida es va agravar, el seu pare, Charles Lenglen, propietari d'una companyia de transport, la va animar a que practicara tenis. Als onze anys el seu pare li va regalar la seua primera raqueta i en 1910 jugava en la cancha que tenien en la casa familiar de Marest-sur-Matz. Ya que gojava del joc el seu pare va decidir entrenar-la en més intensitat. Un dels métodos amprats per a entrenar-la consistia en estendre varis mocadors en diferents llocs de la cancha; i Suzanne devia llançar les pilotes contra ells.

Quan solament tenia 15 anys va disputar la final del campeonat internacional de França, futur Roland Garros front a Marguerite Broquedis en un partit a tres sets: 5–7, 6–4, 6–3. Eixe mateix any va guanyar el International Clay Court Championships, celebrat en Sainte-Claude. El començ de la Primera Guerra Mundial va fer que se suspengueren la majoria de les competicions nacionals i internacionals, i la carrera de Lenglen va quedar paralisada.

Carrera deportiva

Wimbledon i campeonats de França

En 1919 va conseguir el resquit en el torneig de Wimbledon guanyant a la britànica Dorothy Lambert Chambers, sèt voltes guanyadora del campeonat. Va ser un partit bregat. El seu pare li va acostar una botella de coñac en ple joc i poc despuix va guanyar el partit.[4] La victòria es va convertir en un clàssic de l'història del tenis consagrant-la com a guanyadora del seu primer Grand Eslam.


Va ser també un partit que va cridar l'atenció no solament pel rendiment de la jugadora en la cancha sino pel seu vestuari. Lenglen va aparéixer en Wimbledon en un vestit que deixava vore les seues gobanelles, curt, per damunt de les pantorrillas, mentes que les demés jugadores competien en vestits que cobrien casi tot el cos. Els britànics conservadors es varen escandalisar davant la gosadia de la francesa, que ademés bevia coñac entre els sets. En el campeonat de Wimbledon de 1921 va cridar especialment l'atenció pel seu vestuari dissenyat per Jean Patou.[2][4]

De 1919, 1920, 1921, 1923 i 1925 Suzanne Lenglen va guanyar el Campeonat de Wimbledon. En individuals any rere any, a excepció de 1924 any en el que va tindre problemes de salut ocasionats per l'asma. Entre 1920 i 1926, va guanyar per sis voltes consecutives el Campeonat de França.

Jocs olímpics de 1920

En 1920 va guanyar dos medalles d'or i una de bronze en els Jocs Olímpics d'Amberes. Lenglen va dominar els individuals femenins. En el seu camí cap a la medalla d'or, va cedir a penes quatre jocs, tres d'ells en la final contra Dorothy Holman d'Anglaterra. També va guanyar junt a Max Décugis la medalla d'or de dobles mixts. I en la semifinal de dobles femenins en Elisabeth d'Ayen va obtindre la medalla de bronze despuix de perdre les semifinals i que els seus oponents es retiraren.

Debut fallanc en Amèrica

L'únic torneig d'individuals en el que Lenglen va ser derrotada en este periodo va succeir en una aparició no planificada en 1921 en l'Obert dels Estats Units. Eixe any, per a conseguir fondos destinats a la reconstrucció de diferents regions de França que havien segut devastades per la Primera Guerra Mundial, va viajar a Estats Units per a jugar varis partits d'exhibició contra Molla Bjurstedt-Mallory.

En aplegar a Nova York, Lenglen va descobrir que, sense el seu consentiment, l'Obert d'Estats Units havia anunciat que ella competiria. La pressió pública va ser tan gran que va participar en el torneig a pesar de no estar be de salut.

Polèmica derrota

Per a la seua sorpresa, no hi havia cap de série per a l'event i li la va seleccionar per a jugar contra Bjurstedt-Mallory, la campeona vigent. En el partit, Lenglen va perdre el primer set 6–2 i en el segon set va començar a toser i plorar, sent incapaç de continuar. Va ser abroncada per la multitut quan es va retirar de la cancha i la prensa nortamericana la va criticar durament. Tot va empijorar quan, per prescripció mèdica, es varen cancelar els seus partits d'exhibició. No acostumada a semblant tracte, Suzanne Lenglen va retornar a la seua casa.

Va obtindre la seua redenció a l'any següent quan en la final d'individuals de Wimbledon, va derrotar a Bjurstedt-Mallory en sol 26 minuts per 6–2 i 6–0. Es considera el partit decisiu més ràpit de l'història del tenis.[3] Tornarien a trobar-se eixe mateix any en el torneig de Niça, a on Bjurstedt-Mallory novament va perdre davant Lenglen.

Final del joc amateur

En 1926, últim any com a jugadora amateur, Suzanne Lenglen va jugar un dels seus partits més memorable. Va ser en febrer en un torneig en Carlton Club en Cannes, únic partit contra Helen Wills Moody. La nortamericana de 20 anys d'edat ya havia guanyat dos voltes l'Obert dels Estats Units, i dominaria el joc femení a finals de la década de 1920 i començos de 1930 de la mateixa forma que Lenglen lo havia fet des de 1919. La gran atenció del públic per la trobada de la final del torneig varen provocar un important aument dels preus de venda d'entrades. Sostres i finestres dels edificis propencs estaven abarrotats d'espectadors. Lenglen, despuix de casi perdre el partit en vàries ocasions, va conseguir la victòria per 6-3 i 8-6.


També en 1926 va ocórrer un incident que marque la seua història deportiva. Durant el torneig de Wimbledon, Suzanne Lenglen es va negar a jugar dos partits consecutius (individuals i dobles). Amenaçada en la descalificació per part dels organisadors, la tenista es va negar a aparéixer en la cancha, un gest considerat com una afronta a la regna Isabel present en la tribuna. Finalment les coses es varen arreglar i Lenglen va jugar els partits uns dies més tart, pero la reina no va assistir i el públic anglés, molest per el "caprig" de la francesa, li reserva un fret acolliment en el seu partit d'individuals. Este episodi va precipitar el final de la carrera com aficionada de Suzanne Lenglen, que s'exilia en el circuit professional d'Estats Units per un temps. La decisió que va valdre també l'enemistat de per vida en la Federació Francesa de Tenis del moment.[4]

Carrera professional i últims anys

Va ser la primera estrela del tenis femení en convertir-se en professional. En 1928 li varen pagar 75 000 dólars per una gira en els Estats Units en una série de partits contra Mary Browne. Guanyadora del Obert dels Estats Units (1912, 1913 i 1914) tenia 35 anys, i es considerava que ya havia passat el seu moment d'apogeu, encara que havia aplegat a la final del Obert de França eixe mateix any, perdent davant Lenglen 6–1, 6–0. Per primera volta en l'història del tenis, un partit de tenis femení era el principal event de la gira en la que també havia programats partits masculins. Quan va terminar en febrer de 1927, Lenglen havia derrotat a Browne en els 38 partits. Exhausta per la llarga gira se li va recomanar un prolongat periodo de descans sense jugar per a recuperar-se.

Lenglen va elegir retirar-se de la competició i crear una escola de tenis en París en el respal econòmic del seu amant Jean Tillier. L'escola, localisada al costat de les canches de Roland Garros, es va reconéixer llentament, es va expandir i en 1936 va ser reconeguda com a centre d'entrenament federatiu per la federació francesa. Durant este periodo, Lenglen va escriure varis llibres sobre tenis.

En juny de 1938, la prensa francesa va anunciar que se li havia diagnosticat leucèmia. Va quedar cega i va morir el 4 de juliol de 1938. Es troba sepultada en el cementeri de Saint-Ouen en París.

Pionera en la moda en el tenis femení

Lenglen encarna una revolució social en térmens de condició de la dòna.[5] També és pionera en incorporar el món de la moda al tenis femení. La deportista formava part de la generació "flapper", dònes que varen utilisar la moda com una forma de reivindicar la seua independència.[6] Amant no només del deport sino també de l'estètica artística va negociar en el modisto Jean Patou el disseny del seu vestuari[7] i en 1921 va ser la primera dòna en botar a la cancha jugant sense corsé en els braços descoberts i una falda plisada de seda blanca lleument per baix dels genolls trencant en l'estètica de l'época en el que les dònes duyen per a jugar vestit llarc i un gran sobrero.[2][3]


Si en el món del deport les dònes anaven tapades de dalt avall per a no atentar contra el pudor, ella lluïa teles més transparents, faldes més curtes i bruses pràcticament sense mànegues que cobria despuix dels partits en cárdigans de la mà de Jean Patou.[6] En decembre de 1926 apareixia en un reportage de Vogue com a paradigma de l'estil fotografiada per Steichen.[8]

En 1931 es va donar un pas més en ruptura de convencions: la falda pantaló dissenyada per Elsa Schiaparelli per a Lilí Álvarez per al Roland Garros i Wimbledon considerat un nou "escàndal".[9] També en 1931 Joan Lycett va ser la primera dòna en jugar sense miges apareixent en la pista central en les cames nuetes i en calcetins de turmell lo que va obrir camí a les faldes curtes.[10] En 1934 la tenista Eileen Bennett en un partit contre Betty Nuthall va ser la primera tenista que es va atrevir a utilisar pantalons curts deixant al descobert els seus genolls reivindicant major llibertat de moviment.[10]

Palmarés

Durant la seua carrera, Suzanne Lenglen va guanyar 81 títuls en individuals, sèt dels quals els va conseguir sense perdre cap joc, 73 títuls en dobles i 8 títuls en dobles mixts. Es manté com l'única jugadora en haver guanyat els títuls de Wimbledon en individuals, dobles i dobles mixts en el mateix any (1920, 1922 i 1925).

El número total de Grand Eslam guanyats és 31, encara que els títuls obtinguts en el Campeonat de França no es contabilisen sempre perque el torneig no va estar obert a tots els jugadors fins a 1925. D'ahí que algunes fonts li acrediten només 21 títuls.

Estil de joc

En descriure l'estil de joc de Lenglen, Elizabeth Ryan va dir: "[Lenglen] posseïa tot tipo de colps, ademés d'un geni per a saber cóm i quàn usar-los. Mai li donava a un oponent el mateix tipo de colp dos voltes seguides. Et feya córrer milles... el seu joc era tot colocació, engany i constància. Yo tenia el millor globo que qualsevol haja tingut, pero ella no solament podia aplegar a ell, sino que era tan ràpida que a sovint podia conseguir un bon lloc en ell."[11] Els seus rivals Molla Mallory i Helen Wills varen notar que Lenglen destacava en allargar els rallies i podia prendre el control dels punts en tirs defensius.[12][13] Encara que Lenglen va construir el seu joc entorn al control en lloc de la potència, tenia la capacitat de colpejar tirs potents. [14]En particular, Mallory va elogiar la potència darrere dels seus tirs defensius, dient: "Ella és simplement la jugadora més constant que ha existit. Solament em tornava lo que yo li enviava i esperava a que yo cometera un error. I a sovint, les seues devolucions eren més dures que els tirs que yo li enviava."[15] El periodiste britànic A. I. Crawley la considerava com la millor movilitat de la seua época, dient: "Mai he vist en una pista de tenis d'herba a un home o una dòna moure's en tal perfecció mecànica i artística i en tanta serenitat. Ya siga que l'objectiu de [Lenglen] siga la pilota o simplement canviar de costat, et recordava al moviment del fòc sobre l'herba de la praderia."[16] Creïa que era una sacadora poderosa i una voleadora agressiva, comentant: "Servix en tota la potència de l'atleta masculí. Smash en la mateixa acció solta i ràpida, la lliberació d'un resort d'acer. La seua volea no és una espenta tímida, sino una flecha d'arc. I una flecha d'arc és Suzanne mateixa".[16]

Adoptar un estil de joc pres dels jugadors masculins va dur a Lenglen a convertir-se en una de les principals voleadoras en el tenis femení en una época en la que el joc de les dònes se centrava en jugar des del fondo de la pista, inclús per a les millors jugadores. Lenglen aspirava a acostar-se a la ret per a terminar els punts ràpidament sempre que fora possible.[14] Kathleen McKane específicament va notar que "Suzanne voleaba com un home" en descriure la seua influència en el tenis femení.[17] Encara que Lenglen no va modelar la majoria del seu joc segons cap jugador específic, va modelar la seua dreta segons la d'Anthony Wilding. De la mateixa manera que Wilding, aspirava a colpejar dretes planes i en poc o cap efecte de topspin.[18] Usava un agarre continental i s'esforçava per colpejar les pilotes enjorn en el rebot.[19][20] Lenglen va escriure en el seu llibre Lawn Tennis for Girls: "Un tir favorit meu és la dreta creuada".[21] Lenglen va ser considerada com tenint un estil de joc elegant. Es pensava que el seu moviment s'assemblava al d'una ballarina, un estil que va poder haver sorgit d'un curs de dansa grega clàssica que havia pres de chiqueta.[22] René Lacoste, un destacat jugador de tenis masculí francés de la seua época, va dir: "[Lenglen] jugava en una maravellosa facilitat els colps més simples del món. Va ser solament despuix de varis jocs que vaig entendre qué harmonia estava amagada per la seua simplicitat, quina maravellós equilibri mental i físic estava amagat per la facilitat del seu joc".[21]


Lenglen va desenrollar una reputació per beure coñac per a ajudar-la a jugar en moments crucials dels seus partits més importants. Especialment, ho va fer durant el segon i tercer sets de la seua victòria contra Lambert Chambers en la final de Wimbledon de 1919,[23] i al començ i durant el més competitiu segon set de la seua victòria sobre Helen Wills en el Partit del Sigle.[24] Va viajar al Campeonat Nacional d'Estats Units en 1921 solament en acabant de que la USLTA acceptara suministrar-li alcohol durant el seu estadía, encara que la seua venda era illegal baix les lleis de la Prohibició en eixe moment. No obstant, no li varen proporcionar alcohol a Lenglen durant la seua derrota en el seu retir davant Mallory.[25]

Llegat

Guanys

Lenglen va ser classificada com la vigèsim quarta millor jugadora de l'història en la série de televisió 100 Greatest of All Clave. Va ser la novena dòna millor classificada en general i la dòna millor classificada que va jugar exclusivament en l'era amateur.[26] En acabant de que el periodiste i jugador de tenis A. Wallis Myers començara a publicar rànquings anuals formals de tenis femení en 1921, Lenglen va ser número 1 del món en cada una de les primeres sis edicions dels rànquings fins al seu retir del tenis amateur en 1926.[27] Va guanyar un total de 250 títuls, que consistien en 83 en individuals, 74 en dobles i 93 en dobles mixts.[28] Nou dels seus títuls individuals varen ser guanyats sense perdre un joc.[29] Lenglen compiló percentages de victòria del 97.9% en individuals i del 96.9% en totes les disciplines. Despuix de la Primera Guerra Mundial, va guanyar 287 de 288 partits individuals, començant en una racha de 108 victòries consecutives i terminant en una racha de 179 victòries consecutives,[30] esta última més llarga que la racha de victòries més llarga d'Helen Wills de 161 partits.[31] Lenglen va terminar la seua carrera en una racha de 250 victòries consecutives en terra batuda.[30]

Els huit títuls d'individuals femenins de Grand Eslam de Lenglen estan empatats en el dècim lloc de tots els temps i empatats en el quart lloc en l'era amateur, darrere solament dels nou de Maureen Connolly, els tretze de Court i els dèneu de Wills.[32] A banda dels Campeonats de Wimbledon de 1919, Lenglen no va perdre més de tres jocs en un set en cap de les seues atres finals d'individuals de Grand Eslam o del Campeonat Mundial de Pista Dura.[30] Els sis títuls de Wimbledon de Lenglen estan empatats en el sext lloc en l'història. El seu antic récort de cinc títuls consecutius de Wimbledon solament ha segut igualat des de llavors per Martina Navratilova, qui va guanyar el sext seguit en 1987. El títul de Lenglen en el Campeonat Mundial de Pista Dura de 1914 la va convertir en la campeona de Grand Eslam més jove en l'història del tenis als 15 anys i 16 dies, casi un any abans que les dos següents més jóvens, Martina Hingis i Lottie Dod.[33][34][35]


Lenglen va guanyar un total de 17 títuls en Wimbledon, 19 en el Campeonat de França i 10 en el Campeonat Mundial de Pista Dura en totes les disciplines. Lenglen va completar tres triplet en Wimbledon, guanyant els events d'individuals, dobles i dobles mixts en un torneig en el mateix any, en 1920, 1922 i 1925. També va guanyar dos triplet en el Campeonat Mundial de Pista Dura en 1921 i 1922, i sis en el Campeonat de França, els primers quatre dels quals varen ser consecutius des de 1920 fins a 1923 quan el torneig era sol per invitació per als nacionals francesos i els dos últims en 1925 i 1926 quan el torneig estava obert a internacionals.[29]

Figura mítica

Despuix de la Primera Guerra Mundial, Lenglen es va convertir en un símbol d'orgull nacional en França en un país que buscava recuperar-se de la guerra.[36] La prensa francesa es referia a Lenglen com "notre Suzanne" (nostra Suzanne) per a caracterisar el seu estatus com a heroïna nacional; i més eminentment com La Divina per a afirmar la seua inatacabilidad. La prensa escrivia sobre Lenglen com si fora infalible en el tenis, atribuint a sovint qualsevol rendiment que fora relativament pobre segons els seus estàndarts a diverses excuses, com la culpa del seu companyer de dobles o la preocupació per la salut del seu pare. Els periodistes que criticaven a Lenglen eren condenats i refutados pel restant de la prensa.[37] En els Jocs Olímpics, es presentava als periodistes com "La Gran Lenglen", un títul que va ser ben rebut.[38] Abans dels partits, Lenglen solia predir a la prensa que anava a guanyar, una pràctica que els nortamericans consideraven inapropiada. Ella explicava: "Quan em fan una pregunta, tracte de donar una resposta sincera. Si sigues que vaig a guanyar, ¿quin dany hi ha en dir-ho?"[39]

Lenglen va ser la primera atleta femenina en ser reconeguda com una celebritat fòra del seu deport.[40][41] Estava relacionada en membres de famílies reals com el rei Gustavo V de Suècia i actrius com Mary Pickford. Era molt coneguda pel públic en general, i els seus partits eren ben assistits per persones que d'un atre modo no estarien interessades en el tenis.[40][41] Molts dels seus partits més importants es varen agotar, inclosa la final de Wimbledon de 1919 contra Lambert Chambers, a on l'assistència més que va duplicar la capacitat d'assents de la Pista Central, i el seu primer partit contra Mallory, a on les entrades es varen vendre a un cost de fins a 500 francs (aproximadament $310 en 2020)[42] i s'estima que cinc mil persones no varen poder ingressar a vore el partit en acabant de que s'agotaren les entrades. La popularitat dels partits de Lenglen en Wimbledon va ser un factor important que el club traslladara el torneig des de Worple Road fins a la seua ubicació moderna en Church Road. Una nova Pista Central es va inaugurar en 1922 en una capacitat de casi dèu mil espectadors, casi tres voltes més gran que la de l'antic lloc.[43][44] En el "Partit del Sigle" contra Wills, les entrades en assent que es varen agotar a 300 francs, llavors equivalents a uns $11 en Estats Units (o $190 en 2020),[45] varen ser revenudes per revendedores a fins a 1200 francs, que llavors eren al voltant de $44 (o $760 en 2020).[45] Este cost superava en créixens el de la final d'individuals masculins en el Campeonat Nacional d'Estats Units en eixe moment, que es venia des de tan sol $2 per assent (aproximadament $30 en 2020).[46]


La reputació mítica de Lenglen va començar des d'una edat primerenca. Li la coneixia per una història sobre cóm el seu pare l'entrenava per a millorar la precisió de la seua colpege quan era chiqueta, colocant un mocador en diferents llocs de la pista i instruint-la per a que ho colpejara com a objectiu. Es dia que ella podia colpejar el mocador en facilitat independentment del tipo de colp entrante. Cada volta que ho feya, ell ho doblava per la mitat abans de reemplaçar-ho en una moneda. Es dia que Lenglen podia colpejar la moneda fins a cinc voltes seguides.[47]

Tenis professional

Lenglen va ser la primera jugadora de tenis líder en deixar el tenis amateur per a jugar professionalment, llançant aixina el tenis com una carrera professional.[48][49] La gira d'exhibició que va encapçalar en els Estats Units de 1926 a 1927, en la que alguns jugadors viajaven junts per a competir entre sí en una série de llocs, va ser la primera del seu tipo. Va establir un format que es va repetir més de vint voltes durant les pròximes quatre décades fins al començ de l'Era Oberta. En Pyle interessat en el tenis sol per Lenglen, Vincent Richards, el principal jugador masculí en la gira de Lenglen per Estats Units, va organisar la pròxima gira d'este tipo presentant-se ell mateix competint contra Karel Koželuh en 1928. També va començar a organisar els primers tornejos professionals importants que varen contar en jugadors que havien segut amateurs d'alt nivell, començant en el Campeonat de Tenis Professional d'Estats Units, celebrat per primera volta més tart en 1927.[50][51]

Ya que les principals jugadores de tenis mantenien casi totes el seu estatus de amateur, les dònes varen quedar en gran mida excloses tant de les gires d'exhibició itinerants com dels creixents tornejos professionals en acabant de que terminara la carrera deportiva de Lenglen.[52] La pròxima gira d'exhibició significativa que va presentar a jugadores de tenis femení no va ocórrer fins a 1941, quan Alice Marble es va convertir en una de les figures principals en una gira que també presentava als principals jugadors masculins Don Budge i Bill Tilden.[53] Les companyeres d'equip d'alt ranc Pauline Betz i Althea Gibson varen seguir a Marble en convertir-se en professionals en 1947 i 1958 respectivament. Betz va jugar en dos gires, una en 1947 i una atra de 1950 a 1951.[54] Gibson va jugar en una série de partits de calfament per als Harlem Globetrotters, un equip de bàsquet d'exhibició en Estats Units.[52][55]

Roba deportiva femenina

Lenglen va redefinir la vestimenta tradicional de tenis femení des de l'inici de la seua carrera. Per a la final de Wimbledon de 1919, va evitar usar un corsé i va optar per una brusa de mànega curta i una falda plisada fins a la pantorrilla, acompanyades d'un capell d'ala circular distintiu, en contrast marcat en el seu oponent molt major, Dorothea Lambert Chambers, qui usava mànegues llargues i una falda senzilla baix de la pantorrilla.[56][57][58]


A l'any següent, Lenglen va trencar en la norma de que les dònes competiren en roba no adequada per a jugar al tenis. Jean Patou va dissenyar els seus paraments, que no solament eren elegants, sino que li permetien realisar el seu característic moviment de ballet botant en els punts i no restringien el seu moviment en la cancha. Este tipo de parament va ser una de les primeres penyores deportives femenines. Inusual per a l'época, la seua brusa no tenia mànegues i la seua falda s'estenia solament fins als genolls. Lenglen va reemplaçar el capell per una banda, coneguda com la "banda de Lenglen", que es va convertir en la seua peça de vestimenta distintiva durant el restant de la seua carrera.[59] En la cancha, rutinariamente usava maquillage i va popularisar tindre la pell bronceada en lloc de la tez pàlida que atres jugadores preferien abans de la seua época. Més alvance en la seua carrera, va deixar d'usar sol blanc i va optar per paraments de colors més lluents. En general, va ser pionera en l'idea de que les jugadores usaren la cancha de tenis per a mostrar moda ademés de competir. Fòra de la cancha, Lenglen freqüentment usava un abric de pell gran i car.[60][61][62]

Honors

Lenglen és honrada de vàries maneres en l'Obert de França. En el Stade Roland Garros, la Cancha Suzanne Lenglen, la segona cancha principal construïda en 1994 en una capacitat d'aproximadament dèu mil persones, va ser nomenada en el seu honor en 1997.[63][64] Anara de la cancha, hi ha una estàtua en relleu de bronze de Lenglen que va ser erigida en 1994. La FFLT havia planejat originalment erigir una estàtua de Lenglen immediatament despuix de la seua mort, pero este pla mai es va materialisar per l'inici de la Segona Guerra Mundial eixe mateix any. Ademés, una de les entrades principals al recint és la Porte Suzanne Lenglen, que conduïx a la Allée Suzanne Lenglen. Ademés, el trofeu del campeonat individual femení es va nomenar Coupe Suzanne Lenglen en 1987. A pesar del seu èxit en els Campeonats de França, Lenglen mai va competir en el Stade Roland Garros, ya que no es va convertir en la sèu del torneig fins a 1928, despuix del seu retir del tenis amateur.[64]

Lenglen va ser inclosa en el Saló Internacional de la Fama del Tenis en 1978.[65] Despuix de la seua mort, se li va otorgar la Cruz de la Legió d'Honor. Una atra carretera, la Avenue Suzanne Lenglen, du el seu nom fora del Nice Lawn Tennis Club.[64] Ha segut honrada en un Doodle de Google dos voltes, una volta en la seua 117º natalici el 24 de maig de 2016, i novament en el Dia Internacional de la Dòna el 8 de març de 2017.[66][67]

Vida personal

Lenglen va tindre una relació a llarc determini en Baldwin Baldwin des de 1927 fins a 1932. Baldwin era net i hereu de Lucky Baldwin, un destacat empresari i inversioniste immobiliari actiu en Califòrnia. Lenglen va conéixer a Baldwin durant el seu gira professional en els Estats Units. Encara que tenien l'intenció de casar-se, eixos plans mai es varen materialisar en gran part perque Baldwin ya estava casat i la seua esposa no acceptaria un divorç mentres Lenglen i Baldwin estigueren junts.[68] Durant este temps, el seu pare va fallir en 1929 per problemes de salut.[69]

Lenglen va ser autora de varis llibres sobre tenis, els dos primers dels quals va escriure durant la seua carrera amateur. El seu primer llibre, Lawn Tennis for Girls, cobria tècniques i consells sobre tàctiques per a jugadors de tenis principiantes.[70] També va escriure Lawn Tennis: The Game of Nations i una novela romàntica, The Love Game: Being the Life Story of Marcelle Penrose.[71][72] Lenglen va terminar el seu últim llibre, Tennis by Simple Exercises, en Margaret Morris en 1937. El llibre presentava una secció de Lenglen sobre lo necessari per a convertir-se en un jugador de tenis complet i una secció de Morris, una coreógrafa i ballarina, sobre eixercicis dissenyats per a jugadors de tenis.[73] Lenglen va eixercitar un paper com a actriu en la comèdia musical britànica de 1935 Things Llaure Looking Up, en la que disputa un partit de tenis contra el personage principal interpretat per Cicely Courtneidge.[74]

Despuix de la seua carrera com a jugadora, Lenglen va retornar al tenis com a entrenadora en 1933, servint com a directora d'una escola en els terrenys del Stade Roland Garros. Va obrir la seua pròpia escola de tenis per a chiquetes en 1936 en el Tennis Mirabeau en París en el respal de la FFLT. Va començar a instruir a adults a l'any següent també. Un any despuix, en maig de 1938, Lenglen es va convertir en la directora inaugural de l'Escola Nacional de Tenis de França en París.[75] Poc despuix d'este nomenament, no obstant, Lenglen es va fatigar greument mentres ensenyava en l'escola i va necessitar rebre una transfusió de sanc. [76][77]Anteriorment havia tingut atres problemes de salut despuix del seu retir, destacant-se entre ells una apendicitis i una apendicectomía en octubre de 1934.[77] Lenglen va morir el 4 de juliol de 1938 a l'edat de 39 anys, tres semanes despuix d'haver-se emmalaltit,[76] i es va informar que va morir d'anèmia perniciosa. La causa específica de la seua mort no estava clara degut a que l'anèmia era curable[78][79] i als informes de que patia atres malalties, incloent leucèmia.[80][81][82][83] Lenglen va ser enterrada en el Cimetière de Saint-Ouen, just a les afores de París.[84]

Estadístiques de carrera

Color de referència
G F SF CF #R RR Q# DNQ NH

(G) guanyador; (F) finalista; (SF) semifinaliste; (CF) cuartofinalista; (#R) rondes 4, 3, 2, 1; (RR) round-robin; (Q#) ronda de classificació; (NC) no va calificar; (A) absent; (NS) no sostingut; (PA) percentage de acertamiento (events guanyats / competit); (V–D) récort de victòries i derrotes.

Els resultats del Campeonat de França abans de 1924 no conten per als totals estadístics perque el torneig encara no estava obert a jugadors internacionals.

Individuals[84]

Torneig 1914 1915–18 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 SR W–L %Ganados
Tornejos de Grand Eslam{{efn|Els quatre moderns tornejos de Grand Eslam es varen establir en 1924. Els resultats anteriors del Campeonat de França no es conten en les estadístiques de Grand Eslam perque encara no estava obert a jugadors internacionals.[85] Lenglen mai va competir en el Campeonat de Australasia, que va començar per a dònes en 1922.[30]
Campeonat de França F No celebrat G G G G A G G 2 / 2 10–0 100%
Wimbledon

colspan="1" style="color:#767676" |NH

G G G G G SF G 3R 6 / 8 32–0 100%
Obert d'Estats Units A |A |A |


style="background:#afeeee;" |2R

A |A |A |A |0



/ 1

0–1 0%
Tornejos de Campeonat Mundial[86]
World Hard Court Championships G No celebrat 1R G G G Desaparegut 4 / 5 17–0 93%

Dobles[84]

Torneig 1914 1915–18 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 SR W–L %Ganados
Tornejos de Grand Eslam
Campeonat de França F No celebrat G G G G A G G 2 / 2 7–0 100%
Wimbledon

colspan="1" style="color:#767676" |NH

G G G G G CF G 2R 6 / 8 29–1 94%
Obert d'Estats Units A |A |A |


align="center" style="background:#afeeee;" |1R

A |A |A |A |0



/ 1

0–0 -
Tornejos de Campeonat Mundial[86]
World Hard Court Championships G No celebrat

style="background:#00ff00;" |G

G F Desaparegut 3 / 4 13–1 93%

Dobles mixts[84]

Torneig 1914 1915–18 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 SR W–L %Ganados
Tornejos de Grand Eslam
Campeonat de França W No celebrat W W W W A W W 2 / 2 8–0 100%
Wimbledon

colspan="1" style="color:#767676" |NH

CF W 2R W SF QF W 2R 3 / 8 30–2 94%
Tornejos de Campeonat Mundial[86]
World Hard Court Championships F No celebrat

style="background:#00ff00;" |W

W W Desaparegut 3 / 4 16–1 94%

Finals importants

Grand Eslam individuals: 8 (8 títuls)[84]

Resultat Any Torneig Superfície Oponent Resultat
Victoria 1919 Wimbledon Herba Erro al crear miniatura: Dorothea Lambert Chambers 10–8, 4–6, 9–7
Victoria 1920 Wimbledon (2) Herba Erro al crear miniatura: Dorothea Lambert Chambers 6–3, 6–0
Victoria 1921 Wimbledon (3) Herba Erro al crear miniatura: Elizabeth Ryan 6–2, 6–0
Victoria 1922 Wimbledon (4) Herba Erro al crear miniatura: Molla Mallory 6–2, 6–0
Victoria 1923 Wimbledon (5) Herba Erro al crear miniatura: Kathleen McKane 6–2, 6–2
Victoria 1925 Campeonat de França Argila Erro al crear miniatura: Kathleen McKane 6–1, 6–2
Victoria 1925 Wimbledon (6) Herba Erro al crear miniatura: Joan Fry 6–2, 6–0
Victoria 1926 Campeonat de França (2) Argila Erro al crear miniatura: Mary Browne 6–1, 6–0

Campeonats del Món individuals: 4 (4 títuls)[84]

Resultat Any Torneig Superfície Oponent Resultat
Victoria 1914 World Hard Court Championships Argila Erro al crear miniatura: Germaine Golding 6–3, 6–2
Victoria 1921 World Hard Court Championships (2) Argila Erro al crear miniatura: Molla Mallory 6–2, 6–3
Victoria 1922 World Hard Court Championships (3) Argila Erro al crear miniatura: Elizabeth Ryan 6–3, 6–2
Victoria 1923 World Hard Court Championships (4) Argila Erro al crear miniatura: Kathleen McKane 6–2, 6–3

Partits per medalles olímpiques

Individuals: 1 (1 medalla d'or)

Resultat Any Torneig Superfície Oponent Resultat
Or 1920 Olimpiades de Amberes Herba Erro al crear miniatura: Dorothy Holman

Bibliografia

  • La Méthode d'initiation au tennis de Suzanne Lenglen per Jean Tillier, Féderation française de lawn tennis. Gallimard 1942

Reconeiximents pòstums

  • En 1997 la segona pista de l'estadi Roland Garros, lloc a on es juga l'Obert de França, va passar a denominar-se "Pista Suzanne Lenglen" en el seu honor.
  • Quatre anys despuix, la Federació Francesa de Tenis va organisar la primera "Copa Suzanne Lenglen" per a dònes majors de 35 anys. Si ben primer es va portar a terme en França, este event de caràcter anual es disputa actualment en un país diferent cada any.
  • Lenglen, va ser inclosa en el Saló de la Fama del Tenis Internacional en 1978, continua sent para molts una de les millors jugadores de tenis de l'història.
  • El 24 de maig de 2016 Google li va dedicar un doodle el dia en el que haguera complit 117 anys argumentant que "Ella va trencar barreres a través del seu joc apassionat, vestimenta poc tradicional i la seua postura en contra de les #formalitat del deport". "En l'influència de Lenglen, el tenis femení va obtindre l'atenció que mereixia i es va convertir en un deport no només per a alguns, sino per a tots".[3]

Referències

  1. ↑ Els 100 protagonistes de el XX. VVAA. El País S.A. 1992. ISBN 84-86459-41-9
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «[1]». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en francés).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Quí és Suzanne Lenglen, la diva del tenis a qui Google li va dedicar el seu doodle». BBC Món. Consultat el 22 d'agost de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[2]». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en francés).
  5. ↑ «[3]». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en francés).
  6. ↑ 6,0 6,1 «ser-patou-redfern/ ». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en és-ÉS).
  7. ↑ «Jeu, set et mode - L'Esprit Roland-Garros - Roland-Garros 2017» (en fr). www.rolandgarros.com. Consultat el 22 d'agost de 2017.
  8. ↑ «[4]». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en en).
  9. ↑ «[5]». Consultat el 22 d'agost de 2017 (en és).
  10. ↑ 10,0 10,1 Sarah Kirkham. «Throwback Thursday: Daring fashionistas of 1930s Wimbledon». wimbledon.com. Consultat el 22 d'agost de 2017.
  11. ↑ «International Tennis Hall of Fame». www.tennisfame.com. Consultat el 2024-05-31.
  12. ↑ Pileggi, Sarah (13 September 1982). "The Lady in the White Silk Dress". Sports Illustrated. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  13. ↑ "Mlle. Lenglen wins from Mrs. Mallory" (PDF). The New York Claves. 6 de juny de 1921. pp. 1, 5.
  14. ↑ 14,0 14,1 King & Starr, 1988, p. 26.
  15. ↑ "Mlle. Lenglen wins from Mrs. Mallory" (PDF). The New York Claves. 6 de juny de 1921. págs.1, 5.
  16. ↑ 16,0 16,1 Engelmann, 1988, p. 23.
  17. ↑ Wagg, 2011, p. 137.
  18. ↑ Lenglen, 1920, p. 10, 32.
  19. ↑ Jacobs, 1949, p. 4.
  20. ↑ Engelmann, 1988, p. 51.
  21. ↑ 21,0 21,1 Engelmann, 1988, p. 5–6.
  22. ↑ Engelmann, 1988, p. 8.
  23. ↑ Engelmann, 1988, p. 19–23.
  24. ↑ Engelmann, 1988, p. 170–177.
  25. ↑ Engelmann, 1988, p. 33–36.
  26. ↑ «Federer Named Best of All-Clave by Tennis Channel – New York Tennis Magazine» (en en-us). Consultat el 2024-05-31.
  27. ↑ Collins, 2008, p. 695, 701.
  28. ↑ Little, 2007, p. 134.
  29. ↑ 29,0 29,1 Little, 2007, p. 131–134.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 Little, 2007, p. 135–196.
  31. ↑ Cherry, 2018, p. 93.
  32. ↑ «Tennis Grand Eslam Women's Champions - Tennis Grand Eslam Men's Champions - ESPN». ESPN.com. Consultat el 2024-05-31.
  33. ↑ Lottie Dod i Martina Hingis són reconegudes respectivament com la campeona individual de Grand Eslam més jove i la campeona de Grand Eslam més jove en general en virtut de que el Campeonat Mundial de Pista Dura no és un dels quatre tornejos de Grand Eslam moderns.
  34. ↑ «[6]». Consultat el 2024-05-31 (en en-GB).
  35. ↑ «WashingtonPost.com: Hingis Aces Wimbledon Final». www.washingtonpost.com. Consultat el 2024-05-31.
  36. ↑ King & Starr, 1988, p. 27.
  37. ↑ Engelmann, 1988, p. 4–5.
  38. ↑ Engelmann, 1988, p. 26.
  39. ↑ Engelmann, 1988, p. 32.
  40. ↑ 40,0 40,1 Engelmann, 1988, p. 46.
  41. ↑ 41,0 41,1 Wagg, 2011, p. 123.
  42. ↑ Lidz, Franz (16 October 1991). "Tennis everyone?". Sports Illustrated. Consultat el 16 d'agost de 2019.
  43. ↑ «The remarkable life and mysterious death of Suzanne Lenglen» (en en-us). Sports Illustrated. Consultat el 2024-05-31.
  44. ↑ Little, 2007, p. 14, 16, 33, 45.
  45. ↑ 45,0 45,1 Little, 2007, p. 78.
  46. ↑ Engelmann, 1988, p. 161.
  47. ↑ Engelmann, 1988, p. 10.
  48. ↑ Collins, 1994, p. 84.
  49. ↑ Collins, 1994, p. 642, p. 642.
  50. ↑ Engelmann, 1988, p. 284.
  51. ↑ Little, 2007, p. 94.
  52. ↑ 52,0 52,1 Collins, 1994, p. 642.
  53. ↑ «St. Petersburg Claves - Busca en l'archiu de Google News». news.google.com. Consultat el 2024-05-31.
  54. ↑ «[7]». Consultat el 2024-05-31 (en en-US).
  55. ↑ Gray & Lamb, 2004, p. 132–134.
  56. ↑ Engelmann, 1988, p. 18–19.
  57. ↑ Engelmann, 1988, p. 24–25.
  58. ↑ Little, 2007, p. 17.
  59. ↑ «[8]». Consultat el 2024-05-30 (en en-GB).
  60. ↑ Engelmann, 1988, p. 24–25..
  61. ↑ Little, 2007, p. 26.
  62. ↑ «Suzanne Lenglen, the first diva of tennis - Roland-Garros - The official site» (en en-us). www.rolandgarros.com. Consultat el 2024-05-30.
  63. ↑ «ITF Tennis - JUNIORS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2019. Consultat el 2024-05-30.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 Little, 2007, p. 124.
  65. ↑ «International Tennis Hall of Fame». www.tennisfame.com. Consultat el 2024-05-30.
  66. ↑ «Suzanne Lenglen’s 117th Birthday Doodle - Google Doodles» (en en). doodles.google. Consultat el 2024-05-30.
  67. ↑ «International Women's Day 2017 Doodle - Google Doodles» (en en). doodles.google. Consultat el 2024-05-30.
  68. ↑ Little, 2007, p. 103.
  69. ↑ Little, 2007, p. 118.
  70. ↑ Little, 2007, p. 21.
  71. ↑ Engelmann, 1988, p. 429.
  72. ↑ Engelmann, 1988, p. 444.
  73. ↑ Little, 2007, p. 122–123.
  74. ↑ Little, 2007, p. 120.
  75. ↑ Little, 2007, p. 118–123.
  76. ↑ 76,0 76,1 Little, 2007, p. 123.
  77. ↑ 77,0 77,1 Engelmann, 1988, p. 426.
  78. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  79. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  80. ↑ «The remarkable life and mysterious death of Suzanne Lenglen» (en en-us). Sports Illustrated. Consultat el 2024-05-30.
  81. ↑ Engelmann, 1988, p. 427.
  82. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  83. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 84,3 84,4 84,5 Little, Alan (2007). Suzanne Lenglen: Tennis Idol of the Twenties. London: The Wimbledon Lawn Tennis Museum. ISBN 978-0906741436.
  85. ↑ 85,0 85,1 Robertson, 1974, pp. 33–35, 87.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 De 1912 a 1923, va haver tres tornejos de Campeonat Mundial en diferents superfícies: Herba (Wimbledon), Pista Dura (argila), i Pista Coberta (fusta). En 1924, Wimbledon es va convertir en un dels nous tornejos de Grand Eslam, el Campeonat Mundial de Pista Dura va ser reemplaçat pel Campeonat de França, i el Campeonat Mundial de Pista Coberta (en el que Lenglen mai va competir) [30] va ser abolit.[85]

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Suzanne_Lenglen&oldid=1125129»