Martina Navrátilová
Martina Navrátilová (naixcuda Martina Šubertová; Praga, 18 d'octubre de 1956) és una extenista checnortamericà, considerada una de les més grans figures en l'història del tenis. A lo llarc d'una extraordinària carrera professional que es va estendre per més de tres décades, Navrátilová va deixar una chafada imborrable tant pels seus guanys deportius com per la seua influència dins i fòra de la cancha.
.jpg)
En 9 títuls individuals de Wimbledon, posseïx el récort absolut (tant en la branca femenina com a masculina) del torneig més prestigiós del circuit. Este domini sobre l'herba londinenca la va consagrar com la reina indiscutible del All England Club.
En total, Navrátilová va conquistar 59 títuls de Grand Eslam entre les tres modalitats principals: individuals, dobles femenins i dobles mixts, sent esta la sifra més alta jamai conseguida per un teniste professional. La seua longevitat i versatilitat li varen permetre mantindre's competitiva fins als 50 anys, havent debutat professionalment en 1973.
Es naturalizó ciutadana nortamericana en 1975. Décades més tart, en març de 2008, va recuperar la nacionalitat checa, mantenint també la nortamericana.[1]
En el Obert d'Austràlia es va coronar campeona en tres ocasions (1981, 1983 i 1985), i va dominar en autoritat el Torneig de Mestres (WTA Finals), imponent-se en sis edicions (1980, 1981, 1982, 1984, 1985 i dos voltes en 1986, ya que eixe any es va celebrar per duplicat).
Representant a Estats Units, va contribuir decisivament a la conquista de la Copa Federació en cinc edicions: 1981, 1982, 1986, 1989 i 1990.
Junt a Margaret Smith Court i Doris Hart, Navrátilová forma part de l'exclusiu trio de tenistes en l'història que ha conseguit completar el Grand Eslam de Carrera en les tres modalitats (individuals, dobles i dobles mixts). Esta fita seguix sense ser alcançat per cap teniste masculí.
En 1994, va ser distinguida en el Premie Príncip d'Astúries dels Deports, encara que va declinar assistir a la cerimònia d'entrega en Oviedo. A lo llarc de la seua vida, ha segut també una activista destacada en causes socials, especialment en la defensa dels drets de les dònes i de la comunitat LGBTQ+.
Primers anys i antecedents
Martina Navrátilová va nàixer com Martina Šubertová el 18 d'octubre de 1956 en Praga, per llavors partix de la Checoslovàquia comunista. Els seus pares es varen divorciar quan ella tenia tres anys. La seua mare, Jana, una gimnasta, teniste i instructora d'esquí, es va mudar en la família al chicotet poble de Řevnice, en les afores de Praga.[2] En 1962, Jana va contraure matrimoni en Miroslav Navrátil, qui es convertiria en el primer entrenador de tenis de Martina. Va ser llavors quan la jove va adoptar el llinage del seu padastre, al que se li va afegir el sufix femení chec "-ová", passant a cridar-se Martina Navrátilová.
El seu pare biològic, Miroslav Šubert, conegut com Mirek, era també instructor d'esquí. Martina té una germana menor, Jana, i un mig germà patern major.[3][4]
El tenis tenia raïls familiars: la seua yaya materna, Agnes Semanska, va ser una destacada tenista amateur en la Checoslovàquia de preguerra, aplegant a ocupar el segon lloc nacional abans de la Segona Guerra Mundial.[5]
Des de molt primerenca edat, Navrátilová va demostrar una afinitat especial pel tenis. Als quatre anys, ya colpejava pilotes contra una paret de ciment, i als sèt va començar a entrenar de forma regular.[6] El seu talent emergent va quedar confirmat en 1972, quan en a penes 15 anys es va proclamar campeona nacional de Checoslovàquia.
En 1973, als 16 anys, va fer la seua primera aparició en la gira professional de l'United States Lawn Tennis Association, encara que no es convertiria en professional oficialment fins a 1975. Si ben el seu nom quedaria lligat per a sempre a la superfície d'herba —a on conseguiria les seues més icòniques victòries—, els seus primers resultats destacats varen aplegar en l'argila del Torneig de Roland Garros, en el que va alcançar la final en sis ocasions a lo llarc de la seua carrera.
En el seu debut en Roland Garros en 1973, va alcançar els quarts de final, caent davant l'australiana Evonne Goolagong per 6-7, 4-6. Va repetir l'ardit a l'any següent, quan va ser derrotada per Helga Masthoff (de fadrina Niessen).
Biografia
Va nàixer en Praga, antiga Checoslovàquia el 18 d'octubre de 1956 com Martina Šubertová. Prové de Řevnice. Els seus pares es varen divorciar quan ella tenia tres anys. La mare de Martina es va casar en 1962 en Miroslav Navrátil, qui es va convertir en el seu primer entrenador de tenis. Va obtindre el llinage Navrátilová en honor al seu padastre. Des de chicoteta va jugar en el club de tenis LTC Řevnice, en el que també treballava la seua yaya Anežka Semanská-Boučková. Posteriorment va passar a ser membre honorari del mateix. No va terminar els seus estudis en l'institut Na Zatlance de Praga.
Despuix del Obert d'Estats Units de 1975, va solicitar la ciutadania nortamericana en Nova York i mai va retornar a Checoslovàquia. A la veta d'un més, va rebre la seua targeta de residència i va començar a representar als Estats Units. En 1981 es va convertir en ciutadana nortamericana.
En 1982, Navratilova va tindre un récort de 90-3 i es va convertir en la primera atleta femenina en guanyar més d'un milló de dólars en un any. En 1983, va tindre un récort de 86-1, perdent solament davant Kathy Horvath en la quarta ronda del Obert de França. També va iniciar la seua racha de 109 victòries consecutives en dobles, durant més de dos anys, en Pam Shriver.
Navratilova va guanyar els tres últims Grand Eslams de 1983 i, en guanyar els tres primers en 1984, semblava que finalment guanyaria el Grand Eslam. Pero Helena Sukova la va sorprendre en les semifinals del Obert d'Austràlia en decembre.
En els tres anys següents, va aplegar a la final dels 11 tornejos de Grand Eslam en els que va participar, guanyant sis. En 1987, va trencar el récort de Suzanne Lenglen de cinc Wimbledons consecutius (1919-23).
Encara que Navratilova mai recuperaria el seu posat número 1, sí guanyaria un atre Wimbledon. En 1990, als 33 anys, va guanyar el seu nové Wimbledon, trencant el récort que compartia en Helen Wills Moody. Per a llavors, era la favorita del públic, la gran dama del tenis que per fi sentia els vítores per ella, no pel seu oponent.
Es va retirar oficialment del circuit en 1994, pero va retornar en 1995 per a guanyar el seu tercer títul de dobles mixts en Wimbledon. Colabora en diverses organisacions benèfiques que defenen els drets dels animals, els chiquets desfavorits i els drets dels homosexuals, i també participa en el Legends Tour.
Durant la seua vida, va participar en varis proyectes benèfics. En la República Checa, des de l'inundació de 2002, participa en la restauració del parc Stromovka. Es va eixercitar com a presidenta de l'Associació de Tenis Femení (WTA). En giner de 2008 va obtindre la ciutadania checa.
També es dedica a escriure i co-comenta regularment tornejos de tenis per a la cadena de televisió nortamericana CNN . En febrer de 2012, va filmar un espectàcul per a ella en Petra Kvitova en l'All England Club de Londres .
En juny de 2023 va rebre la Medalla d'Argent del President del Senat . Ademés de la seua carrera tenística, Miloš Vystrčil també va elogiar els seus mèrits en proyectes benèfics i atres accions de la vida, entre elles "el corage de ser ella mateixa".
En la seua autobiografia Being Myself, diu que va sentir atracció romàntica cap a professors d'abdós sexes i que, més alvance, ya sentia forta atracció per companyeres tenistes. Pero no es va donar conte de que això tenia una dimensió sexual fins als 18 anys, quan va tindre la seua primera relació lèsbica mentres estava enamorada d'un chic cridat Lukas.
No obstant, els seus progenitors (en especial el seu pare) es varen sentir pertorbats en descobrir l'orientació sexual de la seua filla, lo que el seu pare va calificar de «malaltia» i va alçar gran polèmica en dir que preferiria que la seua filla haguera segut prostituta. Navrátilová va senyalar que temia que la seua orientació sexual perjudicara la seua solicitut per a conseguir la nacionalitat nortamericana.
En 1981, despuix d'haver rebut la nacionalitat nortamericana i eixir de Checoslovàquia, un país en el que, segons les seues paraules, «als gays li'ls enviava a asils per a malalts mentals i les lesbianas mai eixien de l'armari», Navrátilová va revelar públicament la seua orientació sexual. Des de 1983 a 1991, va mantindre una llarga relació en la seua parella Judy Nelson. La seua separació en 1991 va incloure una molt publicitada batalla llegal. Va aparéixer en un calendari de la WITA (Women's International Tennis Association, Associació Internacional de Tenis Internacional Femení) en els seus trofeus de Wimbledon i els fills de Nelson en el fondo. Una atra parella seua coneguda va ser l'escritora Rita Mae Brown.
Problemes de salut
En abril de 2010 se li va detectar un càncer de mama el pronòstic de la qual segons els doctors va ser excelent.[7]
El 2 de giner de 2023, durant un chequeo de rutina, va anar novament diagnosticada en el càncer de mama i agregat a això, en càncer de gola.[8] Açò es va produir en acabant de que Navratilova descobrira un gangli limfàtic inflamat en el seu coll, lo que la va dur a sometre's a exàmens mèdics. En març de 2023, despuix de vàries sessions de radioteràpia, va afirmar que ya no tenia càncer.[9]
Jubilació
Navratilova va coronar la seua carrera en guanyar el títul de dobles mixts, el seu 41.º títul important de dobles (31 en dobles femenins i 10 en dobles mixts) i 177.º en general, en l'Obert d'Estats Units de 2006 en l'especialiste en dobles nortamericà Bob Bryan.[10] En eixe moment, estava a solament un més de complir 50 anys i va trencar el seu propi récort com la campeona d'un torneig important de major edat (en 49 anys i 10 mesos).
Navrátilová va conquistar 167 títuls individuals de primer nivell, la major cantitat obtinguda per qualsevol jugadora en l'Era Oberta del tenis. En dobles femenins, va conseguir un impressionant total de 177 títuls, sifra que també la situa com a líder històrica en esta categoria. El seu últim títul professional de dobles va aplegar el 21 d'agost de 2006, en la Copa Rogers de Montreal (event de categoria Tier I), a on es va consagrar campeona junt a la russa Nadia Petrova, a penes unes semanes abans de complir 50 anys.
En tornejos de Grand Eslam, Navrátilová va alçar 18 trofeus individuals:
| Torneig | Titulos |
| Erro al crear miniatura: Obert d'Austràlia | 3 |
| Erro al crear miniatura: Roland Garros | 2 |
| Erro al crear miniatura: Wimbledon | 9 |
 Obert de EE. UU.
|
4 |
| Total | 18 |
El seu récort general en 67 tornejos individuals importants va ser de 306-49 (120-14 en Wimbledon, 89-17 en l'Obert d'Estats Units, 51-11 en Roland Garros i 46-7 en l'Obert d'Austràlia). Alguns observadors argumenten que els escassos partits individuals que va disputar als seus quaranta anys deurien contabilisar-se a banda en les estadístiques de la seua carrera.
Navrátilová és l'única jugadora en l'història en haver guanyat a lo manco un títul del circuit durant 21 temporades consecutives, una mostra de longevitat i competitivitat excepcional. Ademés, va conseguir un récort de 84 ocasions en les que va guanyar tant el títul d'individuals com el de dobles en el mateix torneig, alguna cosa sense precedents en l'història del tenis professional.
Es va mantindre entre les tres millors del rànquing mundial en individuals durant 15 anys consecutius, entre 1977 i 1993, lo que reflectix el seu domini sostingut en el cim del deport. El seu total d'1.442 victòries en partits individuals és també el més alt registrat en l'Era Oberta.
Rivalitats
Rivalitat en Chris Evert
Un dels pilars fonamentals en la carrera de Navrátilová va ser la seua llegendària rivalitat en Chris Evert, considerada àmpliament com la més important en l'història del tenis femení. Abdós es varen enfrontar en 80 ocasions entre 1973 i 1988, una sifra récort en l'Era Oberta per al circuit WTA.
La final de l'Obert de França de 1985
Un dels duels més memorables entre abdós va tindre lloc en la final del Torneig de Roland Garros en 1985, i és freqüentment citat com un dels millors partits femenins de tots els temps. Navrátilová va remontar un marcador advers de 3-6, 2-4, igualant el tercer set a 5-5, ans que Evert conectara un revés guanyador en el punt de partit per a sagellar una dramàtica victòria per 6-3, 6-7(4), 7-5, sent est el seu sext títul individual femení del Obert de França.[11] Este triumfo va ser especialment significatiu per a Evert, qui havia segut àmpliament superada per Navrátilová en la final de l'any anterior.[12] El comentariste Bud Collins va aplegar inclús a sugerir, en to irònic, que es deuria crear una "lliga superior" per a permetre que Navrátilová tinguera oponents a la seua altura.
Navratilova va dir sobre el clàssic de tots els temps: "Esta provablement va ser la millor final de Grand Eslam que hem jugat. Sense dubte, va ser la més bregada i la que més suspens va tindre". Evert va descriure el partit com "sense dubte un dels partits més dramàtics que he jugat".[12]
Anàlisis de superfície i evolució
La rivalitat va ser notable no solament per la seua intensitat, sino també per l'evolució de la seua dinàmica. En les seues primeres trobades, Evert va dominar en claritat, guanyant 21 dels primers 25 partits.[6] No obstant, una volta que Navrátilová va conseguir igualar el nivell estratègic i físic del seu rival, va revertir la tendència i va terminar liderant l'historial.
Per superfície
| Tipo de superfície | Total enfrontaments | |
|---|---|---|
| Navrátilová | Evert | |
| Terra batuda, argila o pols de rajola | 3 | 11 |
| Herba, pastura o herba | 10 | 5 |
| Dura o ciment | 9 | 7 |
| Canches cobertes | 21 | 14 |
| Total | 43 | 37 |
*14-8 en Grand Eslams i 10-4 en finals de Grand Eslam
Rivalitat en Steffi Graf
A mitan de la década de 1980, l'aparició de Steffi Graf, una jove prodigi alemana, va introduir una nova dimensió en el tenis femení, marcant l'inici d'una atra rivalitat icònica en la carrera de Martina Navrátilová. Graf, 13 anys menor que Navrátilová, desafiaria gradualment el seu domini en els tornejos més importants.
En l'Obert d'Estats Units de 1986, en una de les semifinals més anticipades del torneig, Navrátilová va véncer a una jove Graf de 17 anys per 6–1, 6–7(3), 7–6(8), en un duel épico que es va estendre durant dos dies i en el que va salvar tres punts de partit.[13] Posteriorment, va superar en autoritat a Helena Suková en la final (6–3, 6–2), i també es va consagrar campeona en dobles femenins junt a la seua habitual companyera Pam Shriver.[14] Més alvance eixe any, Navrátilová va tornar a derrotar a Graf en sets correguts en la final del Campeonat del Tour de la WTA, tancant la temporada en un imponent récort de 89 victòries i solament 3 derrotes, lo que li va valdre finalisar com a número un del món per quint any consecutiu.[15]
Temporades 1987–1989: Transició d'hegemonia
En 1987, Graf va començar a afirmar el seu domini en la primera mitat del calendari, en victòries sobre Navrátilová en sets correguts en la semifinal del Masters de Miami i en una ajustada final del Torneig de Roland Garros (6-4, 4-6, 8-6). No obstant, Navrátilová es va impondre en solidea en les finals de Wimbledon i del Obert d'Estats Units, a on va conseguir un ardit històric: es va convertir en la tercera jugadora de l'Era Oberta, junt en Margaret Court i Billie Jean King, en guanyar els tres títuls principals del torneig —individuals, dobles femenins i dobles mixts— coneguda com l'inusual "Triple Corona".[16][17]
Navrátilová va alcançar les quatre finals de Grand Eslam en 1987, guanyant dos (Wimbledon i US Open), i perdent dos (Obert de França i Obert d'Austràlia, este últim front a Hana Mandlíková). A pesar d'això, Graf va tancar l'any com a número un del món gràcies a 11 títuls en la temporada, front als 4 de Navrátilová. L'alemana també va posar fi al récort de Navrátilová de 156 semanes consecutives i 331 semanes totals com a número un del rànquing WTA.[18]
No obstant, a nivell de títuls individuals, Navrátilová manté una ventaja històrica: va acumular 167 títuls individuals, una marca que Graf no va conseguir superar (en 107). Incloent els guanys en dobles i dobles mixts, Navrátilová va alcançar la sorprenent sifra de 344 títuls professionals, front als 118 de Graf.
En 1988, Graf va completar l'històric Golden Eslam (els quatre Grand Eslams i la medalla d'or olímpica en el mateix any).[19] El seu únic enfrontament en Navrátilová en eixe any va ser en la final de Wimbledon, a on es va impondre per 5-7, 6-2, 6-1, remontant un set i un quebre en contra.[20] Encara que Navrátilová no va disputar cap atra final de Grand Eslam en eixa temporada, va guanyar nou tornejos, tancant l'any com a número 2 del món.[21]
En 1989, abdós es varen enfrontar en les finals de Wimbledon i del Obert d'Estats Units, en victòries de Graf en abdós ocasions, per marcador idèntic en el tercer set: 6-1.[22] Graf també va véncer a Navrátilová en la final del Campeonat del Tour de la WTA, guanyant les tres trobades que varen disputar eixe any.[23] Pese a no competir en Roland Garros, Navrátilová va conseguir guanyar huit títuls i va mantindre el número 2 del món per tercer any consecutiu.[24]
Balanç final de la rivalitat
A lo llarc de la seua carrera, Navrátilová i Graf es varen enfrontar en 18 ocasions, en 9 victòries per a cada una. En tornejos de Grand Eslam, varen disputar nou partits, en Navrátilová liderant l'historial per 5-4. cal destacar que les quatre victòries de Graf en Grand Eslams sobre Navrátilová es varen produir totes en finals, mentres que Navrátilová va véncer a Graf per última volta en un major en les semifinals del Obert d'Estats Units de 1991, en 34 anys, per 7-6(2), 6-7(6), 6-4.
A pesar de la diferència generacional i el canvi d'era en el tenis femení, Navrátilová va conseguir igualar a l'emergent Graf en enfrontaments directes, i els seus guanys acumulatius en títuls, longevitat i versatilitat continuen sent un referent estadístic i deportiu en l'història del tenis.
Finals de Grand Eslam individuals
Navratilova va aplegar a 33 finals de Grand Eslam, a on va enfrontar a 11 rivals diferents: Evert, Jaeger, Jordan, Mandlíková, Suková, Graf, Garrison, Goolagong, Austin, Seles, Conchita Martínez.
Ganados (18)
| Any | Campeonat | Oponent en la final | Resultat |
| 1978 | Wimbledon | Chris Evert |
2-6, 6-4, 7-5, |
| 1979 | Wimbledon (2) | Chris Evert |
6-4, 6-4, |
| 1981 | Obert d'Austràlia | Chris Evert |
6-7, 6-4, 7-5 |
| 1982 | Roland Garros | Andrea Jaeger |
7-6, 6-1 |
| 1982 | Wimbledon (3) | Chris Evert |
6-1, 3-6, 6-2 |
| 1983 | Wimbledon (4) | Andrea Jaeger |
6-0, 6-3 |
| 1983 | Obert de EE. UU. | Chris Evert |
6-1, 6-3 |
| 1983 | Obert d'Austràlia (2) | Kathy Jordan |
6-2, 7-6 |
| 1984 | Roland Garros (2) | Chris Evert |
6-3, 6-1 |
| 1984 | Wimbledon (5) | Chris Evert |
7-6 6-2 |
| 1984 | Obert de EE. UU. (2) | Chris Evert |
4-6, 6-4, 6-4 |
| 1985 | Wimbledon (6) | Chris Evert |
4-6 6-3 6-2 |
| 1985 | Obert d'Austràlia (3) | Chris Evert |
6-2, 4-6, 6-2 |
| 1986 | Wimbledon (7) | Erro al crear miniatura: Hana Mandlíková | 7-6, 6-3 |
| 1986 | Obert de EE. UU. (3) | Erro al crear miniatura: Helena Suková | 6-3, 6-2 |
| 1987 | Wimbledon (8) | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 7-5 6-4 |
| 1987 | Obert de EE. UU. (4) | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 7-6, 6-1 |
| 1990 | Wimbledon (9) | Zina Garrison |
6-4 6-1 |
Finals perdudes (15)
| Any | Campeonat | Oponent en la final | Resultat |
| 1975 | Obert d'Austràlia | Erro al crear miniatura: Evonne Goolagong Cawley | 6–3, 6–2 |
| 1975 | Roland Garros | Chris Evert |
2–6, 6–2, 6–1 |
| 1981 | Obert de EE. UU. | Tracy Austin |
1–6, 7–6(4), 7–6(1) |
| 1982 | Obert d'Austràlia | Chris Evert |
6–3, 2–6, 6–3 |
| 1985 | Roland Garros | Chris Evert |
6–3, 6–7(4), 7–5 |
| 1985 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Hana Mandliková | 7–6(3), 1–6, 7–6(2) |
| 1986 | Roland Garros | Chris Evert |
2–6, 6–3, 6–3 |
| 1987 | Obert d'Austràlia | Erro al crear miniatura: Hana Mandliková | 7–5, 7–6(1) |
| 1987 | Roland Garros | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 6–4, 4–6, 8–6 |
| 1988 | Wimbledon | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 5–7, 6–2, 6–1 |
| 1989 | Wimbledon | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 6–2, 6–7(1), 6–1 |
| 1989 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Steffi Graf | 3–6, 7–5, 6–1 |
| 1991 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Monica Seles | 7–6(1), 6–1 |
| 1994 | Wimbledon | Erro al crear miniatura: Conchita Martínez | 6–4, 3–6, 6–3 |
Finals de Grand Eslam dobles femenins (37)
Victòries (31)
| Any | Campeonat | Companyera | Rivals | Marcador |
| 1975 | Roland Garros | Chris Evert |
Julie Anthony Olga Morozova |
6–3, 6–3 |
| 1976 | Wimbledon | Chris Evert |
Billie Jean King Erro al crear miniatura: Betty Stöve |
6–1, 3–6, 7–5 |
| 1977 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Betty Stöve | Renee Richards Betty Ann Grubb Stuart |
6–1, 7–6 |
| 1978 | Obert de EE. UU. (2) | Billie Jean King |
Erro al crear miniatura: Kerry Melville Reid Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
7–6, 6–4 |
| 1979 | Wimbledon (2) | Billie Jean King |
Erro al crear miniatura: Betty Stöve Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
5–7, 6–3, 6–2 |
| 1980 | Obert de EE. UU. (3) | Billie Jean King |
Pam Shriver Erro al crear miniatura: Betty Stöve |
7–6, 7–5 |
| 1980 | Obert d'Austràlia | Betsy Nagelsen |
Ann Kiyomura Candy Reynolds |
6–4, 6–4 |
| 1981 | Wimbledon (3) | Pam Shriver |
Kathy Jordan Anne Smith |
6–3, 7–6(6) |
| 1982 | Roland Garros (2) | Anne Smith |
Rosemary Casals Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–3, 6–4 |
| 1982 | Wimbledon (4) | Pam Shriver |
Kathy Jordan Anne Smith |
6–4, 6–1 |
| 1982 | Obert d'Austràlia (2) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Eva Pfaff |
6–4, 6–2 |
| 1983 | Wimbledon (5) | Pam Shriver |
Rosemary Casals Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–2, 6–2 |
| 1983 | Obert de EE. UU. (4) | Pam Shriver |
 Rosalyn Fairbank Candy Reynolds |
6–7(4), 6–1, 6–3 |
| 1983 | Obert d'Austràlia (3) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Anne Hobbs Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–4, 6–7, 6–2 |
| 1984 | Roland Garros (3) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Hana Mandlíková |
5–7, 6–3, 6–2 |
| 1984 | Wimbledon (6) | Pam Shriver |
Kathy Jordan Anne Smith |
6–3, 6–4 |
| 1984 | Obert de EE. UU. (5) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Anne Hobbs Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–2, 6–4 |
| 1984 | Obert d'Austràlia (4) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Helena Suková |
6–3, 6–4 |
| 1985 | Roland Garros (4) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Helena Suková |
4–6, 6–2, 6–2 |
| 1985 | Obert d'Austràlia (5) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Helena Suková |
6–3, 6–4 |
| 1986 | Roland Garros (5) | Erro al crear miniatura: Andrea Temesvári | Erro al crear miniatura: Steffi Graf Erro al crear miniatura: Gabriela Sabatini |
6–1, 6–2 |
| 1986 | Wimbledon (7) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Hana Mandlíková Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–1, 6–3 |
| 1986 | Obert de EE. UU. (6) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Hana Mandlíková Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–4, 3–6, 6–3 |
| 1987 | Obert d'Austràlia (6) | Pam Shriver |
Zina Garrison Lori McNeil |
6–1, 6–0 |
| 1987 | Roland Garros (6) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Steffi Graf Erro al crear miniatura: Gabriela Sabatini |
6–2, 6–1 |
| 1987 | Obert de EE. UU. (7) | Pam Shriver |
Kathy Jordan Erro al crear miniatura: Elizabeth Sayers Smylie |
5–7, 6–4, 6–2 |
| 1988 | Obert d'Austràlia (7) | Pam Shriver |
Chris Evert Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
6–0, 7–5 |
| 1988 | Roland Garros (7) | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Helena Suková |
6–2, 7–5 |
| 1989 | Obert d'Austràlia (8) | Pam Shriver |
Patty Fendick Erro al crear miniatura: Jill Hetherington |
3–6, 6–3, 6–2 |
| 1989 | Obert de EE. UU. (8) | Erro al crear miniatura: Hana Mandlíková | Mary Joe Fernández Pam Shriver |
5–7, 6–4, 6–4 |
| 1990 | Obert de EE. UU. (9) | Gigi Fernández |
Erro al crear miniatura: Jana Novotná Erro al crear miniatura: Helena Suková |
6–2, 6–4 |
Finaliste (6)
| Any | Campeonat | Companyera | Rivals | Marcador |
| 1977 | Wimbledon | Erro al crear miniatura: Betty Stöve | Erro al crear miniatura: Helen Gourlay Cawley JoAnne Russell |
6–3, 6–3 |
| 1979 | Obert de EE. UU. | Billie Jean King |
Erro al crear miniatura: Betty Stöve Erro al crear miniatura: Wendy Turnbull |
7–5, 6–3 |
| 1981 | Obert d'Austràlia | Pam Shriver |
Kathy Jordan Anne Smith |
6–2, 7–5 |
| 1985 | Wimbledon | Pam Shriver |
Kathy Jordan Erro al crear miniatura: Elizabeth Sayers Smylie |
5–7, 6–3, 6–4 |
| 1985 | Obert de EE. UU. | Pam Shriver |
Erro al crear miniatura: Claudia Kohde-Kilsch Erro al crear miniatura: Helena Suková |
6–7, 6–2, 6–3 |
| 2003 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Svetlana Kuznetsova | Erro al crear miniatura: Virginia Ruano Pascual Erro al crear miniatura: Paola Suárez |
6–2, 6–3 |
Finals de Grand Eslam dobles mixts (16)
Victòries (10)
Finaliste (6)
| Any | Campeonat | Companyer | Rivals | Marcador |
| 1986 | Wimbledon | Erro al crear miniatura: Heinz Günthardt | Kathy Jordan Ken Flach |
6–3, 7–6(7) |
| 1986 | Obert de EE. UU. | Peter Fleming |
Erro al crear miniatura: Raffaella Reggi Erro al crear miniatura: Sergio Casal |
6–4, 6–4 |
| 1988 | Obert d'Austràlia | Tim Gullickson |
Erro al crear miniatura: Jana Novotná Jim Pugh |
5–7, 6–2, 6–4 |
| 1993 | Obert de EE. UU. | Erro al crear miniatura: Mark Woodforde | Erro al crear miniatura: Helena Suková Erro al crear miniatura: Todd Woodbridge |
6–3, 7–6(6) |
| 2004 | Obert d'Austràlia | Erro al crear miniatura: Leander Paes | Erro al crear miniatura: Elena Vacuna Erro al crear miniatura: Nenad Zimonjić |
6–1, 7–6(3) |
| 2005 | Roland Garros | Erro al crear miniatura: Leander Paes | Erro al crear miniatura: Daniela Hantuchová Erro al crear miniatura: Fabrice Santoro |
3–6, 6–3, 6–2 |
Títuls individuals (167)
- 1974
- Orlando
- 1975
- Washington D. C., Boston, Denver, Charlotte
- 1976
- Houston, Sídney
- 1977
- Washington D. C., Houston, Minnesota, Detroit, Edinburgh, Charlotte
- 1978
- Wimbledon, Virginia Slims Championships, Washington D. C., Houston, Los Àngeles, Chicago, Seattle, Detroit, Kansas City, Eastbourne, Phoenix
- 1979
- Wimbledon, Avon Championships, Oakland, Houston, Dallas, Chicago, Richmond, Atlanta, Phoenix, Brighton
- 1980
- Colgate Séries Championships, Kansas City, Chicago, Los Àngeles, Oakland, Dallas, Amelia Island, Orlando, Montreal, Richmond, Tòquio
- 1981
- Obert d'Austràlia, Avon Championships, Los Àngeles, Cincinnati, Dallas, Chicago, Orlando, US Indoors, Tampa, Tòquio [Lions Cup]
- 1982
- Roland Garros, Wimbledon, Toyota Championships, Eastbourne, Obert de Canadà, Filderstadt, Washington D. C., Seattle, Chicago, Kansas City, Dallas, Sídney, Hilton Head, Orlando, Brighton
- 1983
- Obert d'Austràlia, Wimbledon, Obert de EE. UU., Virginia Slims Championships, Eastbourne, Obert de Canadà, Tampa, Filderstadt, Tòquio [Lions Cup], Hilton Head, Washington D. C., Houston, Chicago, Dallas, Orlando, Los Àngeles
- 1984 (tots guanyats en 74 partits consecutius)
- Roland Garros, Wimbledon, Obert de EE. UU., Virginia Slims Championships [març], Amelia Island, Eastbourne, US Indoors, Sídney, Orlando, Newport, Mahwah, Fort Lauderdale, Nova Orleans
- 1985
- Obert d'Austràlia, Wimbledon, Virginia Slims Championships [març], Miami, Eastbourne, Sídney, Washington D. C., Houston, Dallas, Orlando, Fort Lauderdale, Brisbane
- 1986
- Wimbledon, Obert de EE. UU., Virginia Slims Championships [març], Virginia Slims Championships [novembre], Eastbourne, Washington D. C., Filderstadt, US Indoors, Chicago, Dallas, Los Àngeles, Nova Orleans, Nova Anglaterra [giner], Nova Anglaterra [novembre]
- 1987
- Wimbledon, Obert de EE. UU., Filderstadt, Chicago
- 1988
- Dallas, Oakland, Washington D. C., Nova Anglaterra, Chicago, Hilton Head, Amelia Island, Eastbourne, Filderstadt
- 1989
- Los Àngeles, Dallas, Nova Anglaterra, Sídney, Tòquio [Pa Pacific], Birmingham, Eastbourne, Obert de Canadà
- 1990
- Wimbledon, Chicago, Washington D. C., Indian Wells, Hilton Head, Eastbourne
- 1991
- Chicago, Palm Springs, Birmingham, Eastbourne, Oakland
- 1992
- Chicago, US Hardcourts, Los Àngeles, Filderstadt
- 1993
- Tòquio [Pa Pacific], Paris Indoors, Eastbourne, Los Àngeles, Oakland
- 1994
- Paris Indoors
Resultats
Grand Eslam
| Torneig | 1973 | 1974 | 1975 | 1976 | 1977 | 1978 | 1979 | 1980 | 1981 | 1982 | 1983 | 1984 | 1985 | 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | 1995- 2003 |
2004 | Carrera WR |
Carrera V-D | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Obert d'Austràlia | A |align="center"|A |align="center"
style="background:#D8BFD8;"|F |
A |align="center"|A /
A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"
|
G | F | G | SF | G | ND | F | SF | CF | A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"
|
46-7 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Roland Garros | CF | CF | F | A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"
|
G | 4R | G | F | F | F | 4R | A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"
|
A |align="center"
style="background:#afeeee;"|1R |
2 / 13 | 51-11 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Wimbledon | 3R | 1R | CF | SF | CF | G | G | SF | SF | G | G | G | G | G | G | F | F | G | CF | SF | SF | F | A |align="center"
style="background:#afeeee;"|2R |
9 / 23 | 120-14 | |||||||||||||||||||||||||||
| Obert d'Estats Units | 1R | 3R | SF | 1R | SF | SF | SF | 4R | F | CF | G | G | F | G | G | CF | F | 4R | F | 2R | 4R | A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"
|
89-17 | |||||||||||||||||||||||||||||
| Grand Eslam WR |
0 / 3 | 0 / 3 | 0 / 4 | 0 / 2 | 0 / 2 | 1 / 2 | 1 / 2 | 0 / 3 | 1 / 4 | 2 / 4 | 3 / 4 | 3 / 4 | 2 / 4 | 2 / 3 | 2 / 4 | 0 / 4 | 0 / 3 | 1 / 2 | 0 / 2 | 0 / 2 | 0 / 2 | 0 / 2 | 0 / 0 | 0 / 2 | 18 / 67 | N/A |-
bgcolor="#efefef" |
Grand Eslam V-D |
5-3 | 5-3 | 17-4 | 5-2 | 9-2 | 11-1 | 11-1 | 11-3 | 19-3 | 20-2 | 23-1 | 25-1 | 25-2 | 20-1 | 25-2 | 18-4 | 16-3 | 10-1 | 10-2 | 6-2 | 8-2 | 6-2 | 0-0 | 1-2 | N/A |align="center"
style="background:#EFEFEF;" |306-49 |
ND = torneig no celebrat. A = absent.
Referències
- ↑ AFP. «Navratilova recupera la nacionalitat checa més de 30 anys despuix». elmundo.és. Consultat el 11 de març de 2008.
- ↑ «ESPN.com: Martina was alone on top». www.espn.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «ESPN Classic - Navratilova owned Wimbledon's Center Court». www.espn.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Lewiston Morning Tribune - Busca en l'archiu de Google News». news.google.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Martina Navratilova: 10 things you need to know about the tennis legend» (en en). The Mirror. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ 6,0 6,1 «ESPN.com: Martina was alone on top». www-espn-com.translate.goog. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ Martina Navratilova té càncer de mama El País. 7-4-2010. Consultat el 7-4-2010
- ↑ «Martina Navratilova, diagnosticada de càncer de mama i de gola» (en és). MARCA.com. Consultat el 2 de giner de 2023.
- ↑ Badshah, Nadeem. «Martina Navratilova reveals she is 'cancer-free' after throat and breast diagnoses». The Guardian. Consultat el 21 de març de 2023.
- ↑ «DeSimone: Act II of Navratilova's career ends with a win» (en en). ESPN.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «1985 Roland Garros F: Chris Evert vs Martina Navratilova Detailed Stats | Tennis Abstract». www.tennisabstract.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ 12,0 12,1 «The Classic 1985 Chris Evert vs. Martina Navratilova French Open Final - A Look Back» (en en-us). World Tennis Magazine. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «1986 US Open SF: Steffi Graf vs Martina Navratilova Detailed Stats | Tennis Abstract». www.tennisabstract.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «O.S. Open Takes On Foreign Accent With 4 Czech-Born Players in Finals : Navratilova Is Taken to the Limit by Graf but Wins Tiebreaker» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Resumixen de les classificacions de fin d'any: una ullada a la nova número 1, els 10 canvis més importants i molt més» (en és). Women's Tennis Association. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «ESPN.com: TENNIS - Navratilova by the numbers». www.espn.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Three Claves a Lady: The Last Tennis Triple Crown and Why It May Never Happen Again». Tennis Tarot. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Who was the women's number one in 1987?» (en en-us). Talk Tennis. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Graf Wins Golden Grand Eslam | EBSCO Research Starters» (en en). www.ebsco.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Career Golden Eslam: List of Legendary Winners in Tennis» (en en-us). theracketsports.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Stats for 1988 W final (Graf-Navratilova)» (en en-us). Talk Tennis. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «1989 US Open F: Martina Navratilova vs Steffi Graf Detailed Stats | Tennis Abstract». www.tennisabstract.com. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Avoiding Clay Courts : Navratilova Drops Out of the French Open» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2025-06-25.
- ↑ «Tennis Abstract: 1989 WTA Rànquings». tennisabstract.com. Consultat el 2025-06-25.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Martina Navrátilová.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Martina Navrátilová» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.