Anar al contingut

Billie Jean King

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Billie Jean King
Per a la cançó de Michael Jackson vore Billie Jean.


Billie Jean Moffitt King (Long Beach, Califòrnia, 22 de novembre de 1943) és una extenista nortamericà. És considerada una de les millors jugadores de tenis i una de les deportistes més destacades de tota l'història. Va guanyar 39 títuls de Grand Eslam: 12 en individuals, 16 en dobles femení i 11 en dobles mixt.

Va ser activiste pels drets de la dòna i el canvi social, dins i fòra del deport. En 1973 li va guanyar un partit a Bobby Riggs (1918-1995), campeó masculí número 1 del món en l'any 1941, 1946 i 1947,[1][2][3][4] qui la va reptar a un partit, denominat la Batalla dels Sexes. Eixe mateix any va amenaçar en boicotejar l'Obert d'Estats Units a menos que les dònes reberen un premi en diners iguals al dels hòmens. La seua demanda va ser atesa i l'Obert d'Estats Units es va convertir en el primer gran torneig en el seu tipo en oferir igualtat en les retribucions.

Després va liderar la creació de la Women's Tennis Association (WTA) i la World Team Tennis League, convertint-se en la primera dòna en eixercitar-se com comissionada en el deport professional.

Barack Obama va subrallar que esta deportista va contribuir a l'igualtat de gènero no només en el deport, sino en tots els àmbits de la vida pública. D'esta forma, King es va convertir en una de les primeres i més importants figures femenines del deport en els Estats Units.[5]

Primers anys

Billie Jean Moffitt va nàixer en Long Beach, Califòrnia, en una família conservadora metodista, filla de Betty (de fadrina Jerman), ama de casa, i Bill Moffitt, bomber.[1][6] La seua família era atlètica; la seua mare es va destacar en la natació, i el seu pare jugava bàsquet i béisbol, i atletisme.[7] El seu germà menor, Randy Moffitt, es va convertir en llançador de les Grans Lligues de Béisbol, llançant durant 12 anys en les lligues majors per als Sant Francisco Giants, Houston Astres i Toronto Blue Jays.[8] També es va destacar en béisbol i sóftbol quan era chiqueta, jugant com campocorto als 10 anys en un equip en chiquetes 4 o 5 anys majors que ella.[7] L'equip va guanyar el campeonat de softbol de Long Beach.[7]

Va passar del softbol al tenis als 11 anys,[9] perque els seus pares li varen sugerir que deuria buscar un deport més "femení".[7] Va aforrar els seus propis diners, $8, per a comprar la seua primera raqueta.[7] Va ser en un amic de l'escola a prendre la seua primera lliçó de tenis en les moltes canches públiques gratuïtes de Long Beach, aprofitant les lliçons gratuïtes oferides pel professional Clyde Walker, que treballava per a la ciutat de Long Beach.[7] Posteriorment, una de les instalacions de tenis de la ciutat es va denominar Billie Jean Moffitt King Tennis Center.[10] Quan era chiqueta i jugava en els seus primers tornejos de tenis, a sovint es vea obstaculisada pel seu estil de joc agressiu.[7] Bob Martin, periodiste deportiu de Long Beach, va escriure sobre el seu èxit en una columna semanal de tenis en Press-Telegram. Un dels primers conflictes de King en els establiments del tenis i el statu quo es va produir en la seua joventut, quan se li va prohibir aparéixer en una foto de grup en un torneig perque vestia pantalons curts de tenis (coser per la seua mare) en lloc de l'habitual vestit blanc de tenis.[11]


La família de King en Long Beach va assistir a l'Iglésia dels Germans, a on el ministre era un ex atleta i dos voltes campeó olímpic de bot en percha Bob Richards. Un dia, quan King tenia 13 o 14 anys, Richards li va preguntar: "¿Qué vas a fer en la teua vida?". Ella va dir: "Reverent, vaig a ser la millor tenista del món".[12][13][14]

King va assistir a l'Escola secundària politècnica de Long Beach.[15] Despuix de graduar-se en 1961, va assistir a Los Angeles State College ara Califòrnia State University, Los Àngeles (Calç State LA).[9] No es va graduar i va deixar l'escola en 1964 per a concentrar-se en el tenis.[16]

Tornejos de Grand Eslam

Jean va jugar 18 finals de Grand Eslam, en les que va enfrontar a 9 rivals diferents: Maria Bo, Haydon Jones, Court, Dalton, Casals, Goolagong, Reid, Evert, Wade.

Títuls individuals (12)

Any Torneig Superfície Rival Resultat
1966 Wimbledon Herba Brasil Maria Bo 6–3, 3–6, 6–1
1967 Wimbledon Herba [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Ann Haydon Jones 6–3, 6–4
1967 US Open Herba [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Ann Haydon Jones 11–9, 6–4
1968 Australian Open Herba Austràlia Margaret Court 6–1, 6–2
1968 Wimbledon Herba Austràlia Judy Tegart Dalton 9–7, 7–5
1971 US Open Herba USA Rosemary Casals 6–4, 7–6
1972 Roland Garros Terra Austràlia Evonne Goolagong Cawley 6–3, 6–3
1972 Wimbledon Herba Austràlia Evonne Goolagong Cawley 6–3, 6–3
1972 US Open Herba Austràlia Kerry Melville Reid 6–3, 7–5
1973 Wimbledon Herba USA Chris Evert 6–0, 7–5
1974 US Open Herba Austràlia Evonne Goolagong Cawley 3–6, 6–3, 7–5
1975 Wimbledon Herba Erro al crear miniatura: Evonne Goolagong Cawley 6–0, 6–1

Finaliste (6)

Any Torneig Superfície Rival Resultat
1963 Wimbledon Herba Austràlia Margaret Court 6–3, 6–4
1965 US Open Herba Austràlia Margaret Court 8–6, 7–5
1968 US Open Herba [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Virginia Wade 6–4, 6–2
1969 Australian Open Herba Austràlia Margaret Court 6–4, 6–1
1969 Wimbledon Herba [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Ann Haydon Jones 3–6, 6–3, 6–2
1970 Wimbledon Herba Austràlia Margaret Court 14–12, 11–9

Trayectòria personal

Mentres assistia a Calç State, Billie Jean King va conéixer a Larry King en una biblioteca en 1963.[7] La parella es va comprometre estant encara en l'escola, quan ella tenia 20 anys i Larry 19 i es varen casar el 17 de setembre de 1965 en Long Beach.[17][18] Billie Jean King reconeix que va ser Larry qui la va introduir al feminisme i la va animar a seguir la carrera com a tenista.[17] Més alvance ella diria que quan es va casar en Larry, estava profundament enamorada d'ell.

Cap a 1968, King es va donar conte de que en realitat li atreen les dònes.[19] En 1971, va escomençar una relació íntima en la seua secretària, Marilyn Barnett (de fadrina Marilyn Kathryn McRae). Barnett havia estat vivint sense pagar cap lloguer en la casa dels Kings en Malibú. En 1979, els King li varen demanar a Barnett que deixara la seua casa, pero ella no volia, i va amenaçar en divulgar informació que havia obtingut a lo llarc dels anys, incloent cartes de Billie Jean a Marilyn, rebuts de la targeta de crèdit, i factures. Despuix d'un intent de suïcidi que la va deixar parapléjica, Barnett va demandar als Kings. Billie Jean King va reconéixer que havia tingut una relació en ella, lo que va fer de Billie Jean King la primera atleta professional femenina en eixir de l'armari.[20] En aquell moment ella ho va calificar com una aventura i un error. Billie Jean King va perdre uns 2 millons de dólars a causa de la demanda, lo que va fer que tinguera que prolongar la seua carrera com a tenista per a poder pagar als advocats. En decembre de 1981, el tribunal va ordenar que Barnett abandonara la casa i va declarar que les amenaces s'acostaven a l'extorsió. La demanda va ser desestimada en novembre de 1982.[21] Uns mesos despuix la casa va quedar destruïda despuix d'unes estranyes tormentes.[22]

També en 1971, King va tindre un abort que es va publicar en un artícul d'una revista, puix Larry King va divulgar esta informació sense consultar-la.[19]


Billie Jean i Larry varen seguir casats mentres el procediment judicial va estar en marcha.[17] El matrimoni es va trencar en 1987 en enamorar-se Billie Jean de la seua companyera de dobles, Ilana Kloss.[17] Billie Jean i Larry varen seguir sent amics, i ella va ser padrina d'un fill de Larry en la seua segona esposa.[17] El 18 d'octubre de 2018, King i Kloss es varen casar i la cerimònia va ser oficiada per l'alcalde de Nova York David Dinkins en una cerimònia secreta.[23]

El matrimoni té residències en Nova York i Chicago.[24][25]

King és vegetariana.[26]

King és assessora del First Women's Bank de Chicago.[27]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Official Wimbledon profile of Billie Jean King». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2010. Consultat el 19 de setembre de 2014.
  2. ↑ «King, Billie Jean (1943—) - Women in World History: A Biographical Encyclopedia». Encyclopedia.com. Consultat el 19 de setembre de 2014.
  3. ↑ «Willis Jefferson "Bill" Moffitt (1918 - 2006) - Find A Greu Memorial». Findagrave.com. Consultat el 19 de setembre de 2014.
  4. ↑ «Billie Jean Won for All Women». Consultat el 19 de setembre de 2014.
  5. ↑ Nacions Unides (ed.): «La chafada de les dònes en l'història». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2016.
  6. ↑ «King, Billie Jean (1943—) – Women in World History: A Biographical Encyclopedia}», .
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Higdon, Hal. Plays Tennis Like a Man, Speaks Out Like – Billie Jean King, The New York Claves.
  8. ↑ «Randy Moffitt Statistics».
  9. ↑ 9,0 9,1 King, Billie Jean – National Women's Hall of Fame, National Women's Hall of Fame.
  10. ↑ «Billie Jean King Moffitt Tennis Center».
  11. ↑ Ware, Susan (2012). Game, Set, Match: Billie Jean King and the Revolution in Women's Sports, The University of North Carolina Press Chapel Hill, pp. 20.
  12. ↑ «MRS. BILLIE JEAN KING! - Sports Illustrated Vault | SI.com».
  13. ↑ A FAN AT THE GAME/John Leonard (Published 1982).
  14. ↑ «They Cheer When the Parson Is Pitching» (en en-us).
  15. ↑ «Press Release – King's Schools».
  16. ↑ Ware, Susuan. «Game, Set, Match: Billie Jean King and the Revolution in Women's Sports».
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Hingston, Sandy. Billie Jean King: Racquet Revolutionary – Page 4 of 5 – Philadelphia Magazine, Philadelphia Magazine.
  18. ↑ Billie Jean King of Her Family, Long Beach, Califòrnia: Digital First Mija (23 de novembre 1965), p. C-4.
  19. ↑ 19,0 19,1 Stanley, Alessandra (26 de abril 2006). The Legacy of Billie Jean King, an Athlete Who Demanded Equal Play.
  20. ↑ Ware, S. (2015). Game, set, match: Billie Jean King and the revolution in women's sports. Chapel Hill: The University Of North Carolina Press.
  21. ↑ Billie Jean King wins palimony case, UPI.
  22. ↑ «An angry storm Wednesday smashed historic piers». UPI.
  23. ↑ King, Billie Jean (2021). All In, Knopf, pp. 412–413. ISBN 978-1-101-94733-3.
  24. ↑ «Billie Jean King, Mother of Modern Sports». Imgspeakers.com.
  25. ↑ «Evert, Navratilova weigh in on tennis legend Billie Jean King».
  26. ↑ Avery-Grant, Anika. The Vegetarian Female: A Guide to a Healthier Diet for Women of All Ages, Avery Publishing, pp. 86–87. ISBN 978-0-89529-840-9.
  27. ↑ «Billie Jean King Joins First Women's Bank (in organization) in Effort to Close the Gender Gap in Access to Capital» (2021-03-24).


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Billie_Jean_King&oldid=1425282»