John McEnroe

John Patrick McEnroe (Wiesbaden, Alemània, 16 de febrer de 1959) és un exjugador de tenis nortamericà, naixcut en Alemània. És considerat un dels més grans talents de l'història del deport, pels seus 7 títuls de Grand Eslam, 3 ATP World Tour Finals, 77 títuls individuals i 78 en dobles (9 Grand Eslam i 7 Masters, en la seua majoria junt a Peter Fleming), que ho fan el teniste masculí en més títuls combinats en l'era oberta, en 156. Va ser N.º 1 del rànquing ATP tant en individuals (170 semanes) com en dobles (269 semanes), sent junt a Stan Smith i Stefan Edberg els únics en conseguir-ho. McEnroe també va ser N.º 1 del Grand Prix Tennis Circuit en 1979, 1980 i 1984.

Va obtindre sèt títuls individuals de Grand Eslam: l'Obert d'Estats Units de 1979, 1980, 1981 i 1984, i el Campeonat de Wimbledon de 1981, 1983 i 1984. Per la seua banda, va ser finaliste del Torneig de Roland Garros de 1984 i semifinaliste del Obert d'Austràlia de 1983. En total, va alcançar 11 finals i 19 semifinals de Grand Eslam en individuals.

En dobles masculí, va triumfar en Wimbledon de 1979, 1981, 1983, 1984 i 1992, i d'Estats Units de 1979, 1981, 1983 i 1989. En 1977 va guanyar en Roland Garros en dobles mixt.

McEnroe va guanyar el Masters Grand Prix de 1978, 1983, 1984 en individuals, i les edicions 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983 i 1984 en dobles. El nortamericà s'ubica quarto en l'historial dels màsters en 19 títuls, entre els que resalten cinc en el Wembley, quatre en Philadelphia i quatre en Estocolm.

El teniste va ocupar el posat número 1 del rànquing ATP durant 170 semanes en individuals i 269 semanes en dobles, lo que ho coloca en sèptim i tercer en l'historial. Va finalisar primer en quatre temporades en la classificació individual i en cinc temporades en dobles. En 875 victòries en individuals, és l'octau teniste de l'història en més victòries en el circuit de l'ATP.

McEnroe també va ser membre de la selecció d'Estats Units de la Copa Davis, a on lidera l'historial del seu país en 59 partits guanyats.

Se li recorda per la seua habilitat en la raqueta, pels seus partits contra atres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la cancha, lo que li ocasionava molts problemes en els juges de cadira i àrbits.

Biografia

Ya de molt jove, McEnroe va fer notar al món la seua gran habilitat en la raqueta, i, en sol 18 anys, va alcançar les semifinals de Wimbledon de 1977, despuix d'haver superat la fase prèvia. Va ser la primera volta que algú procedent de la prèvia alcançava les semifinals del torneig londinenc, fet repetit en 2000 per Vladímir Volchkov. En la semifinal va perdre davant qui després seria un dels seus grans rivals, Jimmy Connors, en 4 sets.

Poc despuix va entrar en l'Universitat de Stanford i va guanyar el títul de la NCAA, tant en individuals com en dobles, en 1978. Després, es va unir al circuit professional i va firmar un dels primers contractes del tenis en la marca Nike.

En setembre de 1978 va conseguir el seu primer títul professional en Hartford, despuix de perdre en semifinals del Obert d'Estats Units davant Connors, i per a finals d'any ya havia conquistat atres 4 títuls i va conseguir classificar-se per al Masters d'eixe any. McEnroe va resultar tota una revelació i la seua irrupció en el circuit va ser tremendament ràpida. A principis de l'any següent va jugar el Masters davant el seu públic, en Nova York, i va demostrar la seua classe en guanyar tots els seus partits i superar en la final al seu compatriota Arthur Ashe.

En 1979 va conquistar el seu primer títul de Grand Eslam en guanyar l'Obert d'Estats Units despuix de véncer a Connors en semifinals i al seu gran amic Vitas Gerulaitis en la final, convertint-se en el més jove en guanyar el torneig (després superat per Pete Sampras), en 20 anys i 6 mesos. Eixe any va conquistar res menys que 10 títuls d'individuals i 17 de dobles, sumant 27 en total, un récort no superat fins al dia de hui.

El joc de McEnroe combinava colps magistrals, encara que no molt potents, en una volea mestra, considerada una de les millors de l'història, i un ràpit joc d'atac. Els seus enormes reflexos li permetien tornar els millors servicis i passing shots en gran excelència i varietat de colps, lo que agraïa intensament el públic. McEnroe va destacar pronte pel seu esperit competitiu i el seu temperament extremadament fogoso. Les discussions en els partits semblaven ser un element motivador en les seues trobades per a sobrellevar situacions complicades, encara que ho varen posar en problemes en innumerables ocasions.

Les batalles McEnroe-Borg

En 1980, McEnroe va alcançar per primera volta el N.º 1 del món en el més de març, i eixe any va ocupar tal posició durant 4 semanes. En juny va alcançar per primera volta la final de Wimbledon despuix de véncer a Connors en semifinals en un polèmic partit pels seus improperios a juges de llínea i de cadira. Allí es trobaria en Björn Borg, qui optava al seu quint títul consecutiu en l'herba del All England Club.

Després de ser abroncat a la seua entrada per la seua actitut en el partit anterior, McEnroe i Borg donarien començ al partit casi unànimement considerat com el millor partit de tenis de l'història d'este deport (fins a la final de Wimbledon 2008, jugada pel suís Roger Federer i l'espanyol Rafael Nadal). Els mijos de comunicació ho varen batejar com “El partit del sigle”. El partit va començar a favor de McEnroe qui es va dur el primer set per 6-1, a lo que Borg va respondre duent-se els dos següents. El quart set va ser d'alt nivell i es va aplegar al desempat (tie-break ) final, en lo que podria haver segut la primera final de Wimbledon en definir-se en una "mort súbita".

En una increible demostració de concentració i ment freda abdós jugadors no conseguien traure's ventaja. Borg feya gala de les seues passing shots i McEnroe demostrava la seua subtilea en la volea. Despuix de 5 match points a favor de Borg (un salvat per McEnroe en ajuda de la ret), i atres 7 set points a favor de “Big Mac” (un fallat en una volea relativament fàcil) el suec va deixar una volea en la ret i es va terminar el tie-break, 18-16, a favor del nortamericà despuix de 20 minuts. A pesar de que molts suponien en açò una injecció anímica important en McEnroe i una frustració per a Borg que inclinaven el partit cap al costat del neoyorquí, este no va poder quebrar el traga del suec en l'últim set i va perdre per 8-6.

McEnroe es va resquitar poc despuix en derrotar-ho en la final del Obert d'Estats Units també en 5 apassionants sets. En eixe torneig va tornar a superar a Connors en semifinals i en quarts de final a qui anys més tart seria un dels seus grans rivals, el chec Ivan Lendl.

En 1981 va tornar la controvèrsia. Després de la seua victòria de segona ronda en Wimbledon davant Tom Gullikson, va ser multat en 1500 dólars i va estar prop de ser expulsat del torneig com a resultat d'una controvèrsia en el umpire Ted James, a qui va calificar com “la escoria del món” (“the pits of the World”), i atres insults a l'àrbit del torneig, Fred Hoyles. En este torneig, McEnroe amprava freqüentment la frase “you cannot be serious” per a protestar contra els fallos. Anys despuix, es convertiria en el títul de la seua autobiografia. La seua rivalitat en Borg es tornava atractiva pel talent d'abdós i pel gran contrast que mostraven, tant en tipo de joc com en personalitat.

A pesar de les crítiques de la prensa britànica, que ho va malnomenar com el “SuperBrat” (alguna cosa aixina com “el súper-mocoso”), McEnroe va alcançar de nou la final davant Borg. Esta volta va prevaldre, guanyant en 4 sets i deixant en 41 la racha de partits consecutius ganados pel suec en Wimbledon.

Pero en resposta a les actituts de McEnroe en els partits, el All England Club no li va concedir la membresía honoraria del club, un honor normalment donat als guanyadors d'individuals immediatament despuix de la victòria. McEnroe va respondre no acodint al sopar de campeons de nit. Preguntat per este assunt va respondre: “Volia passar la nit en la meua família, els meus amics i la gent que m'ha encorajat i no en un montó d'estirats d'entre 70 i 80 anys que et diuen que estàs actuant com un imbècil”.

En l'Obert d'Estats Units, despuix d'una dura batalla de 5 sets en Vitas Gerulaitis en semifinals, McEnroe es va vore les cares per última volta en Borg i va triumfar en 4 sets en la final. Es va convertir en el primer home des dels anys 1920 en guanyar tres Oberts de EE. UU. consecutius. Borg va deixar sorpresivamente l'activitat abans de començar la temporada de 1982. McEnroe va terminar el 81 per primera volta com a N.º 1 del món, relegant a Borg al N.º2, en 9 títuls individuals.

Anys com el millor del món: 1981-1984

En el retir de Borg, McEnroe es va afiançar encara més com a N.º 1 del món i va ocupar este lloc durant casi tot l'any 1982 (salve per una semana, destronat per Jimmy Connors). En Wimbledon va accedir a la final despuix de victòries davant Johan Kriek (campeó del Obert d'Austràlia en 1981) en quartos i Tim Mayotte en semifinals. En la final va sofrir un dur revés davant Connors, qui ya ho havia vençut en la final del torneig del Club Queen’s poc temps abans. Connors, despuix de véncer en el tie-break del quart set, va mantindre una intensitat de joc que no va poder ser contrarrestada per McEnroe. En l'Obert d'Estats Units va perdre en semifinals en sets correguts davant la nova sensació del tenis, Ivan Lendl. En el Masters d'eixe any, el resultat va ser semblat, en una victòria de Lendl en sets correguts en la final. A pesar de no guanyar cap torneig gran, McEnroe es va coronar per segon any consecutiu com a N.º 1 del món.

En 1983 despuix d'una bona actuació en el Torneig de Roland Garros, a on va perdre en quarts de final davant Mats Wilander, McEnroe no va passar sobresalts per a alçar-se en el seu segon títul en Wimbledon, en victòries davant Lendl en semifinals i Chris Lewis en la final per 6-2 6-2 6-2. Després de ser sorprés per Bill Scanlon en l'Obert de EE. UU., “Big Mac” va participar per primera volta en l'Obert d'Austràlia, a on va ser derrotat per Wilander en semifinals, qui no era candidat jugant sobre herba. McEnroe es va consagrar per tercer any consecutiu com a N.º 1 del món. Més vesprada es resquitaria en el Masters, a on va véncer a Wilander en semifinals i a Lendl en la final.

1984 va ser sense dubte el millor any de McEnroe i un dels anys més dominants per part d'un teniste en l'Era Oberta. McEnroe es va alçar en 13 títuls i un récort de 82 victòries i 3 derrotes, un 96% de victòries, récort per a un sol any fins al dia de hui. Després d'ajudar a Estats Units a guanyar la Copa del Món per Equips va aplegar per primera i única volta a la final de Roland Garros despuix de derrotar a Connors en semifinals. Després de mantindre una ventaja de dos sets sobre Ivan Lendl en la final, les seues exabruptos temperamentales ho varen traure de partit, lo que va ser aprofitat pel chec qui ho va derrotar en 5 dramàtics sets. En esta derrota va terminar una racha de 39 victòries consecutives. A pesar d'este revés, John es va recuperar ràpidament i va alcançar la seua quinta final consecutiva en Wimbledon esclafant en la final a Connors per 6-1 6-1 6-2. La seua venjança contra Lendl va aplegar en l'Obert d'Estats Units. Despuix de véncer a Connors en 5 disputats sets en les semifinals, McEnroe es va desfer de Lendl en sets correguts per a alçar el seu sèptim Grand Eslam i el seu quarto Obert de EE. UU.. Est seria l'últim en la carrera del neoyorquí. Va terminar l'any com l'indiscutible N.º 1 per quart any consecutiu i es va dur el Masters, en una victòria sobre Lendl en la final.

En 1985 va fer un gran paper en casi tots els tornejos a on va jugar, encara que els de Grand Eslam li serien esquivos. Va alcançar les semifinals en Roland Garros, a on va perdre en Wilander, i posteriorment va anar fàcilment derrotat pel surafricà Kevin Curren en els quarts de final de Wimbledon. L'Obert de EE. UU. de 1985 va ser la seua última final d'un torneig gran. Despuix de derrotar en un ardu partit de 5 sets a Wilander en semifinals, el chec Lendl es va prendre resquit de la final de l'any anterior per a alçar-se en el seu primer títul en Flushing Meadows, en la seua quarta final consecutiva. En la seua segona participació en Austràlia, McEnroe va ser eliminat per Slobodan Zivojinovic en quarts de final. Eixe any va cedir el N.º 1 del món davant la consistència d'Ivan Lendl.

Temporada de descans

Per a 1986 la pressió de jugar al més alt nivell havia desgastat per demés a McEnroe, i va decidir prendre's 6 mesos de descans de les canches. Durant este periodo es va casar en l'actriu Tatum O'Neal en qui tindria 3 fills (Kevin, Sean i Emily). En retornar al circuit, va perdre en primera ronda de l'Obert de EE. UU.; després va guanyar atres 3 títuls. De totes formes, McEnroe mai va poder tornar a recobrar la forma que ho havia colocat en el cim. En 1987 no va conseguir cap títul en l'any per primera volta en la seua carrera professional, i es va prendre atres 7 mesos de vacacions despuix de ser suspés per 2 mesos i multat en 17.500 dólars per mala conducta i abús verbal en l'Obert de EE. UU..

Èxit en dobles

McEnroe posseïx la racha més llarga de semanes com a N.º 1 de l'escalafó de dobles, en un total de 257. Junt al seu compatriota Peter Fleming va formar una poderosa parella que va conquistar 57 títuls, inclosos 4 Wimbledon i 3 Obert de EE. UU.. Fleming sempre va ser modest en mencionar la seua participació en la parella, dient alguna volta que "la millor parella de dobles del món és John McEnroe i qualsevol un atre". McEnroe va guanyar un quint títul en Wimbledon en Michael Stich i un quarto Obert de EE. UU. en Mark Woodforde. També es va adjudicar el dobles mixt de l'Obert de França de 1977 en la seua companyera d'entrenament en l'infància, Mary Carillo.

La raó per la qual McEnroe disputava tant partits d'individuals com de dobles és perque creïa que jugar partits era el millor entrenament.

Preguntat sobre la seua elecció per als millors tenistes de l'història, el suec Matts Wilander va mencionar a McEnroe en el 5.º lloc, junt a Connors i Lendl, pero va afegir: "De tots els jugadors de tenis és qui tenia el major potencial, pero no va ser capaç d'aprofitar-ho al màxim. Estic segur de que s'haurà reprochat més d'una volta per no haver-se convertit en el millor de tots els temps. Creïa en millorar jugant i ignorava la pràctica habitual. Si haguera entrenat normalment com tots els professionals, el cel era el llímit".

Copa Davis

McEnroe va ser el responsable de revivar l'interés dels nortamericans per la Copa Davis. Va debutar en 1978 en el dobles junt a Brian Gottfried davant Chile en Santiago en una victòria. Va participar en la final d'eixe any davant Gran Bretanya triumfant en els seus dos partits d'individuals per a dur la Copa per primera volta des de 1972, i la primera volta que EE. UU. la guanyava en jugadors professionals.

McEnroe va continuar sent un dels eixos de l'equip nortamericà de Copa Davis a lo llarc de 14 anys. En 1979 va guanyar els seus dos individuals en la final davant Itàlia, obtenint la segona ensaladera consecutiva. En 1981 va aportar els tres punts en els que Estats Units va derrotar a Argentina en Cincinnati. Al següent any va tornar a repetir tres victòries en la final, esta volta davant França en Grenoble. En 1984 va dur al seu equip a la final en Gotemburgo davant Suècia, a on va perdre un dels seus tres partits de l'any davant Henrik Sundstrom i no va poder conseguir una nova ensaladera.

En 1992 va formar part del denominat "Dream Team" de Copa Davis, junt a Pete Sampras, Andre Agassi i Jim Courier participant en dobles en les 4 series rumbo al títul, les últimes dos junt a Sampras.

Va trencar varis récorts en l'equip nortamericà incloent anys jugats (13), séries disputades (30), victòries en individuals (41) i total de victòries en individuals i dobles (59). Junt a Fleming, va guanyar 14 dels 15 partits jugats en dobles. Va jugar tant els individuals com el dobles en 13 séries.

Una de les seues memorables actuacions va ser la victòria en 6h 32m davant Mats Wilander en la victòria de EE. UU., per 3-2, sobre Suècia, en els quarts de final de 1982. El resultat va ser 9-7 6-2 15-17 3-6 8-6.

També va ajudar al seu país a conquistar la Copa del Món per Equips de 1984 i 1985.

Els seus últims anys en el circuit

Despuix de dos anys (1987 i 1988) decepcionants per a un jugador de la seua categoria, en els que va jugar molt poc pero igualment va conseguir dos títuls (Detroit i Tòquio en 1988), McEnroe va recobrar una miqueta de la seua forma per al final de la seua carrera.

En 1989 va arrancar l'any alcançant els quarts de final en l'Obert d'Austràlia (pert en Lendl), i guanyant els seus dos partits d'individuals per la Copa Davis davant Suècia. En Wimbledon va derrotar a Wilander en quarts de final i va ser derrotat en semifinals pel també suec Stefan Edberg. Va guanyar ademés tres títuls, inclós el “Masters” de l'últim tour de campeons del WCT (World Championship Tennis) de l'història (en Dallas). Va tornar a classificar-se per al torneig Masters, perdent en semifinals en Boris Becker.

En 1990 va alternar bones i males actuacions. En el seu partit d'octaus de final de l'Obert d'Austràlia davant Mikael Pernfors, va ser descalificat per insultar al umpire, al supervisor i a l'àrbit. Va ser advertit per intimidar a una jueza de llínea i se li va descontar un punt en trencar una raqueta. Aparentment sense conéixer el nou Còdic de Conducta, introduït abans del torneig, que implicava l'immediata descalificació del jugador davant una tercera advertència (en lloc de la deducció d'un joc com era fins a eixe llavors), Big Mac va dirigir una cadena d'insults al umpire, qui va dictaminar la seua suspensió. La bona actuació de l'any va ser en l'Obert de EE. UU., a on va alcançar semifinals i va ser derrotat pel llavors novell Pete Sampras qui després es faria en el torneig. Eixe any va guanyar un títul (en Basilea despuix d'una batallada final de 5 sets davant Goran Ivanišević) i va ser l'última volta que va ocupar un lloc de top-tingues (va terminar l'any N.º 13).

En 1991 va conseguir el seu últim títul en Chicago derrotant al seu germà Patrick pero el seu decliu ya era evident. En Wimbledon va alcançar els octaus de final i va terminar l'any sent el N.º28.

1992 va ser el seu últim any com a professional i el seu major recort d'eixe any és haver format l'equip de Copa Davis guanyador junt a Andre Agassi, Pete Sampras i Jim Courier, denominat el Dreamteam. McEnroe va participar en el dobles junt a Sampras en la final, davant Suïssa. Va tindre una bona actuació en l'Obert d'Austràlia, a on va derrotar en tres sets al tercer preclasificado, Boris Becker, en tercera ronda, i al 13.º, Emilio Sánchez, en octaus de final (8-6 en el quint set), sent eliminat en quartos davant el surafricà Wayne Ferreira. Eixe últim any va realisar també un excelent Wimbledon, a on va conquistar el seu quint títul de dobles, esta volta junt a Michael Stich, mentres que en categoria individual va alcançar les semifinals, a on va caure davant Andre Agassi, a la postre vencedor del torneig. Es va retirar del tenis en un digne 20.º lloc de l'escalafó.

Després del retir

McEnroe es va divorciar de Tatum O'Neal en 1992 i es va casar en 1997 en la cantant Patty Smyth, en la que va tindre dos fills.

En 1999 va ser introduït en el Saló Internacional de la Fama del Tenis. Eixe mateix any se li va nomenar també capità de l'equip nortamericà de Copa Davis. A l'any següent, en dit torneig, després de dos victòries davant Zimbabue i República Checa, Estats Units va perdre en semifinals davant Espanya en la ciutat de Santander. Despuix de 14 mesos, McEnroe va renunciar al seu càrrec citant la seua frustració en el programa i el format de la Copa Davis com dos de les seues principals raons. El càrrec va ser pres pel seu germà, Patrick.

En 2002 va escriure la seua autobiografia "You cannot be serious". En este conte vàries històries sobre les realitats del tour, el paper de les corporacions en el tenis i els seus abusos de drogues fòra de les canches.

En 2004, va conduir en televisió un talk show titulat McEnroe. El programa va ser molt poc popular, obtenint dos voltes 0.0 de Nielsen rating, i va ser cancelat despuix de cinc mesos d'emissió. També va conduir un programa de preguntes i respostes tant en Estats Units com en Anglaterra, pero tampoc va tindre èxit. En la película Wimbledon, de 2004, McEnroe va fer el paper de sí mateixa.

Actualment posseïx una galeria d'art en Manhattan.

Forma part del circuit sénior Merryl Lynch Tour of Champions i del Outback Champions Series. És una de les principals figures de les transmissions televisives de tenis en els Estats Units, fent de comentariste en els grans tornejos. Molts dels seus comentaris han generat grans polèmiques. El seu nivell de joc continua sent envejable, i en events de caritat i en World Team Tennis ha vençut a jugadors d'èlit com Mardy Fish i Mark Philippoussis.

El seu regrés al circuit

En 2006, entonat per les seues bones actuacions en el sénior tour, va tornar al professionalisme per a disputar dos tornejos de dobles, junt a l'especialiste suec Jonas Björkman.

En la seua primera aparició en el professionalisme des de 1992, McEnroe es va dur el títul en el Torneig de Sant Josep i es va convertir en el jugador més veterà en l'era oberta en guanyar un títul, en 47 anys i 3 dies. Açò va significar que McEnroe va guanyar títuls en 4 décades diferents i va superar a Tom Okker en el segon posat de jugadors en més títuls de dobles (70, per darrere de Todd Woodbridge). En la seua segona aparició, en Estocolm, va perdre en quarts de final.

Classificació històrica

Artícul principal → Anexe:Estadístiques de John McEnroe.

Torneig	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	SR	G-P	Win %
Tornejos Grand Eslam
AUS Obert d'Austràlia							SF		CF	ND			CF	4R		CF	0 / 5	18–5	78.26
FRA Roland Garros	2R			3R	CF		CF	F	SF		1R	4R			1R	1R	0 / 10	25–10	71.43
GBR Wimbledon	SF	1R	4R	F	G	F	G	G	CF			2R	SF	1R	4R	SF	3 / 14	59–11	84.29
[[Image:Plantilla:Bandera/USA\|border\|20px\|USA]] US Open	4R	SF	G	G	G	SF	4R	G	F	1R	CF	2R	2R	SF	3R	4R	4 / 16	66–12	84.62
Win–Loss	9–3	5–2	9–1	15–2	18–1	11–2	18–3	20–1	18–4	0–1	4–2	5–3	10–3	8–3	5–3	12–4	7 / 45	167–38	81.55
Campeonat Final d'Any
[[Image:Plantilla:Bandera/USA\|border\|20px\|USA]] The Masters		G	SF	RR	SF	F	G	G	1R				SF				3 / 9	19–11	63.33
[[Image:Plantilla:Bandera/USA\|border\|20px\|USA]] WCT Finals			G	F	G	F	G	G	CF		F		G	No Disputat			5 / 9	21–4	84.00
Guanyats-Perduts		5–0	5–2	2–4	5–2	4–2	6–0	6–0	0–2		2–1		5–2				8 / 18	40–15	72.73
Rànquing Final Any	21	4	3	2	1	1	1	1	2	14	10	11	4	13	28	20	$12,547,797

La seua fama fòra del tenis

El seu irascibilidad ha fet famós a McEnroe i ha aparegut mencionat fòra de l'àmbit del tenis en moltes ocasions. En 1982, després de la seua última victòria davant Borg, l'impressioniste britànic Roger Kitter va gravar una cinta denominada 'Chalk Dust: The Umpire Strikes Back' en a on feya una paròdia de McEnroe perdent les formes davant un àrbit en un partit. La nomenclatura de la gravació va ser 'The Brat' i va alcançar el Top 20 en la llista de més escoltats. També és referenciado pel grup de roc francés Dyonisos en el seu àlbum 'Western Sous La Neige' en vàries cançons. També va ser parodiat en el programa britànic Spitting Image a on ell i la seua esposa Tatum cridaven freqüentment i es tiraven coses entre ells.

En el hit "Jump Around" del grup House of Pain, s'escolta en el segon vers: 'Serviré el teu atrasser com John McEnroe'.

Apareix en l'episodi N.º23, "Tot lo que puja", de la tercera temporada de CSI: New York interpretant-se a sí mateixa.

En un capítul d'Halloween de 2003 de la série de TV Homestar Runner, el personage principal es vares vore com John McEnroe. En un ou de Pasqua al final del dibuix animat es veu una versió en mascota del personage principal fent un dels coneguts desplantes furiosos de Big Mac.

En un anunci de la firma d'automòvils SEAT per al seu model SEAT Altea el mateix McEnroe apareix cridant el seu conegut "¡Clarament adins de la llínea!" a un policia que li ha multat per mal estacionament. Va tindre fugaces aparicions en les películes Mr. Deeds en 2002, Anger Management en 2003, Mamma meua! i No et fiques en Zohan en 2008 i Jack and Jill en 2011.

Ha aparegut en els últims anuncis de Nike junt al seu germà Patrick i la tenista russa María Sharápova. El sistema de repetició instantànea usat per la CBS i atres rets va ser nomenat MacCam en el seu nom.

Apareix com ell mateixa en l'episodi 5 de la temporada 6 de Curb your Enthusiasm. Larry David ho du en limusina a un concert de Paul McCartney en Los Àngeles. Forma part del desenllaç de la trama pel caràcter irascible d'abdós personages.

Va aparéixer en el vídeo del senzill del grup Lonely Island "I Just Had Sex" en 2010.

En 2020 va fer de narrador de la série original de Netflix Yo mai (série), a on narra l'història d'una adolescent índia.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «John McEnroe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.