Anar al contingut

Andre Agassi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Andre Agassi

Plantilla:ArribaTablaMedalla Plantilla:Medalla deportiva Plantilla:PaísMedalla Plantilla:MedallaOlímpica Plantilla:MedallaOro Plantilla:FinMedalla Andre Kirk Agassi (Las Vegas, Nevada; 29 d'abril de 1970) és un extenista i actual entrenador de tenis nortamericà. És considerat un dels més grans tenistes de tots els temps. Es va retirar el 3 de setembre de 2006 als trentassís anys, havent guanyat més de trenta millons de dólars en premis. Va ser número un en el rànquing ATP durant 101 semanes i va terminar una temporada en el cim de la classificació ATP en 1999.

Agassi és el primer jugador de l'història que va guanyar els sèt títuls més prestigiosos en el tenis individual masculí: els quatre Grand Eslam, la Copa Masters, la medalla d'or olímpica i la Copa Davis. Va ser guanyador de huit tornejos de Grand Eslam: quatre Obert d'Austràlia (1995, 2000, 2001, 2003), dos Obert d'Estats Units (1994, 1999), un Campeonat de Wimbledon (1992) i un Torneig de Roland Garros (1999). Va obtindre el Golden Eslam de carrera, en rebre la medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, i va guanyar la Copa Masters de 1990. També va formar part de l'equipe campeó de Copa Davis d'Estats Units en 1990, 1992 i 1995.

Ademés va obtindre dèsset títuls d'ATP Masters Series i va alcançar vintitrés finals, lo que ho ubica sext i sèptim en els respectius historials, sent Montecarlo i Hamburc les úniques places a on no va guanyar. Està casat en la també extenista i exnúmero un del món Steffi Graf.

Biografia

[editar | editar còdic]

Andre Kirk Aghassian d'ascendència asiria-armènia, va nàixer el 29 d'abril de 1970 en Las Vegas, a on encara residix. El seu pare, Emmanuel Agassi, va participar en els Jocs Olímpics de 1948 i 1952 representant a Iran en boxeig. Despuix d'emigrar als Estats Units, va acurtar el seu llinage de Aghassian a Agassi. Fanàtic del tenis, el seu pare estava determinat a fer tot lo possible per a que algun dels seus quatre fills fora un jugador de renom, al punt que li va regalar la seua primera raqueta a Agassi quan este va complir dos anys. Despuix de retirar-se, Agassi va confessar que va començar a jugar tenis sol perque el seu pare li'l va impondre.[1] Quan va complir quinze anys, va ser enviat a l'acadèmia de Nick Bollettieri en Florida, a on es va convertir en jugador professional dos anys despuix. En decembre de 1988, es va convertir en el jugador més jove en superar la marca d'un milló de dólars en premis, participant solament en quarantatrés tornejos. En els seus començos com a professional, Agassi usava peluca, pendents, vestia robes colorides i calçons roses, lo que desafiava els aspectes conservadors del tenis.


En 1992 va guanyar el Campeonat de Wimbledon, a on va derrotar a Boris Becker en quarts de final, John McEnroe en semifinals i Goran Ivanišević en l'última trobada, per 6-7, 6-4, 6-4, 1-6 i 6-4.[2] D'igual forma, en l'Obert d'Estats Units 1994 Agassi va aplegar fins a la final, a on va véncer a Michael Stich per 6-1, 7-6 i 7-5.[3] El 29 de giner de 1995 va guanyar el seu tercer títul Grand Eslam despuix de véncer 4-6, 6-1, 7-6 i 6-4 a Pete Sampras en la final del Obert d'Austràlia.[4]

El 19 d'abril de 1997, Agassi es va casar en Brooke Shields despuix de quatre anys de festeig. Quan Brooke i la seua mare varen solicitar a Agassi la firma d'un acort prenupcial, el teniste ho va rebujar, pero lo que va aparéixer en els titulars va ser un indici de lo que vindria despuix. En febrer d'eixe any, havien demandat al National Enquirer per publicar rumors falsos sobre el supòsit lesbianisme de Shields.

En 1997 va sofrir una greu depressió que va incidir en el seu joc i ho va dur a consumir metanfetamina,[5] aplegant a descendir fins a la posició 141 del rànquing mundial. Finalment, despuix de reiterats intents per a reconstruir el seu matrimoni, en giner de 1999 Agassi abruptament li va demanar el divorç a Shields, que li va ser concedit el 9 d'abril d'eixe any. Despuix de separar-se, Agassi va començar un rigorós programa d'entrenament que li va permetre recuperar el seu nivell de joc i incorporar-se ràpidament al circuit.

En el moment en el que el seu divorç li va ser reconegut, Agassi ya estava eixint en Steffi Graf, a qui havia conegut en una entrevista per televisió anys abans. La seua condició de personage públic va fer que se li atribuïren una série de falses romançades, entre ells el més sonat va ser el de l'actriu Barbra Streisand en qui sempre va mantindre una gran amistat. Agassi i Graf es varen casar el 22 d'octubre de 2001 en la seua llar, sent les seues mares els únics testics de l'unió. El seu primer fill, Jaden Gil, va nàixer sis semanes prematur el 26 d'octubre. La filla del matrimoni, Jaz Elle, va nàixer el 3 d'octubre de 2003.

En 1999 va guanyar per primera volta el Torneig de Roland Garros despuix de véncer a Andriy Medvédev per 1-6, 2-6, 6-4, 6-3 i 6-4. En esta consagració, es va convertir en el quint teniste en guanyar els quatre Grand Eslam.[6] Eixe mateix any, Agassi es va coronar campeó del Obert d'Estats Units despuix de derrotar a Todd Martin en cinc sets (6-4, 6-7, 6-7, 6-3 i 6-2).[7]


Agassi va conseguir guanyar dos edicions de l'Obert d'Austràlia, en 2000 i 2001, derrotant en les finals a Yevgeny Kafelnikov (3-6, 6-3, 6-2 i 6-4) i a Arnaud Clement (6-4, 6-4, i 6-2), respectivament.[8][9] En l'edició de 2002, com a campeó defensor, es va retirar del torneig per una lesió en la nina.[10] Es va coronar campeó del campeonat australià de 2003 als treinta y dos anys, despuix de véncer cómodament a Rainer Schuettler per 6-2, 6-2 i 6-1 en la final del torneig.[11]

Agassi no va jugar el Campeonat de Wimbledon de 2004 per problemes en la cadera. En juliol d'eixe any, va conseguir el seu triumfo número 800 en el circuit despuix de derrotar a Alex Bogomólov per 6-3 i 6-1 en la primera ronda del Torneig de Los Àngeles.[12]

En el seu últim Grand Eslam, l'Obert d'Estats Units 2006, va ser eliminat per Benjamin Becker en quatre sets. En els últims mesos, Agassi venia soportant dolors d'esquena que requerien cortisona per a aliviar-los. A pesar d'eixes molèsties, en la segona ronda havia derrotat al número huit del món, Marcos Baghdatis. El 24 de juny de 2006, després de vintiun anys d'activitat professional, va anunciar el seu retir.

Premis i guanys

[editar | editar còdic]

André Agassi té en el seu haver els quatre Grand Eslam, fita que solament ha segut realisat per atres cinc jugadors des de l'inici de l'era oberta en 1968, sent el primer l'australià Rod Laver (havent-ho realisat eixe mateix any) i més recentment, en 2009, pel suís Roger Federer, en 2010 per l'espanyol Rafael Nadal, en 2016 pel serbi Novak Djokovic i en 2026 pel també espanyol Carlos Alcaraz. A este guany —guanyar tots els Grand Eslam a lo manco alguna volta— se li denomina Grand Eslam de carrera. Dits tornejos varen ser: Obert d'Austràlia (1995, 2000, 2001 i 2003), Roland Garros (1999), Wimbledon (1992) i US Open (1994 i 1999).

A açò s'afig la medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996. Agassi, Rafael Nadal i Novak Djokovic són els únics 3 tenistes masculins en individuals que han guanyat els quatre tornejos del Grand Eslam i la medalla d'or olímpica, que en haver-ho fet en anys diferents es denomina Golden Eslam de carrera. Ademés és, junt a Novak Djokovic, l'únic jugador que conseguix el Golden Eslam de carrera i la Copa Masters, una distinció malnomenada com "Career Super Eslam".

La seua dòna Steffi Graf és l'única tenista, en l'era Open (tant masculí com a femení) que ha guanyat el Golden Eslam en un any, 1988.

Escàndal

[editar | editar còdic]

El 28 d'octubre de 2009 Andre Agassi va revelar que en 1997 va consumir cristal en una sola ocasió. En aquell any, en donar positiu en una prova antidopage, el teniste va mentir a l'ATP argumentant que l'havia consumit per error del seu assistent i aixina va conseguir salvar-se d'una suspensió de 3 mesos fora del circuit. Més vesprada revelaria lo anterior en la seua autobiografia, Open, de la mateixa manera que va jugar en peluca diversos trobades, especialment en Roland Garros 1990.


Classificació històrica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Estadístiques de Andre Agassi.


Grand Eslam

[editar | editar còdic]
Torneig 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 G-P Títuls
[[Image:Plantilla:Bandera/Austràlia|border|20px|Austràlia]] Obert d'Austràlia A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"





bgcolor=#00ff00|G

SF A |align="center"

bgcolor="#afeeee"|4R

4R G G A |align="center"

bgcolor=#00ff00|G

SF CF A |align="center"|48-5 4/9
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] Roland Garros A |align="center" 2R SF 3R F F SF A |align="center" 2R CF 2R A |align="center" 1R G 2R CF CF CF 1R 1R A |align="center"|51-16 1/17
[[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Wimbledon A |align="center" 1R A |align="center"|A |align="center"|A |align="center"


bgcolor=blanchedalmond|CF

G CF 4R SF 1R A |align="center" 2R F SF SF 2R 4R A |align="center"|A |align="center" 3R 46-13 1/14
[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Obert de EE. UU. 1R 1R SF SF F 1R CF 1R G F SF 4R 4R G 2R CF F SF CF F 3R 79-19 2/21

Classificació en tornejos Masters Series

[editar | editar còdic]
Torneig 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Indian Wells F 2R 3R 2R 2R F CF 1R CF - 1R G 1R - SF CF 3R
Miami G 4R 2R 4R F G G 2R F 2R SF G G G 4R SF -
Montecarlo - 2R - - 1R - 3R - 2R - - - - - - - -
Roma - 1R - - 2R - - - - 3R 3R 1R G 1R - SF -
Hamburc 3R - 2R - - CF - - - - - 2R - - - 1R -
Montreal/Toronto CF 2R G CF G G - - SF SF 1R 1R - CF 2R F -
Cincinnati 3R 3R 3R SF - G G 1R 2R SF 2R 1R CF - G - -
Madrit 3R - 2R - CF 3R CF 1R 3R SF 3R 2R G - SF - -
París 2R - - - G - 2R - CF G - - CF - - - -

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «seu-odi-per-el-tenis-era-el-n1-mes-infeliç-del-món-preferia-ser-el-141 Andre Agassi i el seu odi pel tenis: "Era el N.º 1 més infeliç del món, preferia ser el 141"». La Nació. Archivat des d'el seu-odi-per-el-tenis-era-el-n1-mes-infeliç-del-món-preferia-ser-el-141 original, el 2 de giner de 2018. Consultat el 1 de giner de 2018.
  2. ↑ «Andre Agassi-Goran Ivanisevic (1992)». El Món. Consultat el 1 de giner de 2018.
  3. ↑ «O.S. OPEN '94; The New Agassi Style Now Has Substance» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 1 de giner de 2018.
  4. ↑ «Agassi Eslams Sampras in Australian Open Finals» (en anglés). The Washington Post. Consultat el 1 de giner de 2018.
  5. ↑ «Andre Agassi no s'arrepenedix de les seues confessions». Marca. Consultat el 1 de giner de 2018.
  6. ↑ «Agassi gana en Roland Garros davant Medvedev l'únic 'gran' que faltava en el seu palmarés». El Món. Consultat el 1 de giner de 2018.
  7. ↑ «O.S. OPEN; It's Agassi in (What Else?) a Comeback» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 1 de giner de 2018.
  8. ↑ «TENNIS; Agassi Takes the Final Measure of Kafelnikov» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 1 de giner de 2018.
  9. ↑ «Shining Agassi withers Clement» (en anglés). The Guardian. Consultat el 1 de giner de 2018.
  10. ↑ «Per lesió, es va retirar Agassi de l'Obert australià». La Nació. Consultat el 1 de giner de 2018.
  11. ↑ «Agassi va guanyar l'Obert de tenis d'Austràlia». L'Univers. Consultat el 1 de giner de 2018.
  12. ↑ «El Kid de Las Vegas seguix sumant». ESPN FC. Consultat el 1 de giner de 2018.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andre_Agassi&oldid=648875»