Anar al contingut

Distichlis spicata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
grama salada (Distichlis spicata (Distichlis spicata)


La grama salada (Distichlis spicata) és una espècie herbàcea perenne pertanyent a la família de les poàcees. És originària d'Amèrica, des de Canadà fins a Chile i Argentina.


Descripció

Té culmos erectos i fins d'1-6 dm d'altura; plantes erectes de fins a 15 cm de llarc, infloressència pistilada i ocasionalment més curta que l'inflorescència estaminada. L'inflorescència pistilada és verda pàlida, i d'1-6 cm de llarc, 8-36 herringbones aglomeradas; herringbones 5 a 9-flosculadas d'1 cm de llarc i 4 mm d'ample.

La raïl té brots subterràneus (rizomes) medint varis metros de llarc.

Taxonomia

Distichlis spicata va ser descrit per (L.) Greene i publicat en Bulletin of the Califòrnia Academy of Sciences 2(7C): 415. 1887.[1]

Etimologia

Distichlis nom genèric del gènero deriva del grec distichos = (en 2 files), referint-se a la notable filotaxis.[2]

spicata: epítet llatío que significa "mechons".[3]

Sinonímia
  • Agropyron peruvianum (Lam.) Roem. & Schult.
  • Brachypodium peruvianum (Lam.) Roem. & Schult. ex Kunth
  • Briza spicata Burm.f.
  • Briza spicata (L.) Lam.
  • Brizopyrum americanum Link
  • Brizopyrum boreale J.Presl
  • Brizopyrum ovatum Nees ex Steud.
  • Brizopyrum prostratum (Kunth) Benth. ex I.Fourn.
  • Brizopyrum spicatum (L.) Hook. & Arn.
  • Brizopyrum thalassicum (Kunth) Nees
  • Distichlis araucana Phil.
  • Distichlis dentata Rydb.
  • Distichlis deserticola Phil.
  • Distichlis hirsuta Phil.
  • Distichlis hirta Phil.
  • Distichlis marginata Phil.
  • Distichlis maritima Raf.
  • Distichlis mendocina Phil.
  • Distichlis nodosa Raf.
  • Distichlis prostrata (Kunth) É.Desv.
  • Distichlis stricta (Torr.) Rydb.
  • Distichlis tenuifolia Phil.
  • Distichlis thalassica É.Desv.
  • Distichlis viridis Phil.
  • Eragrostis thalassica (Kunth) Steud.
  • Festuca distichophylla Michx.
  • Festuca spicata Nutt.
  • Festuca triticea Kunth
  • Festuca triticoides Lam.
  • Megastachya prostrata (Kunth) Roem. & Schult.
  • Megastachya thalassica (Kunth) Roem. & Schult.
  • Poa borealis (J.Presl) Kunth
  • Poa dactyloides Kunth
  • Poa michauxii Kunth
  • Poa prostrata Kunth
  • Poa repens Willd. ex Steud.
  • Poa subulata Bosc ex Kunth
  • Poa thalassica Kunth
  • Triticum peruvianum Lam.
  • Uniola distichophylla (Michx.) Roem. & Schult.
  • Uniola flexuosa Buckley
  • Uniola multiflora Nutt.
  • Uniola prostrata (Kunth) Trin.
  • Uniola pungens Rupr. ex M.Martens & Galeotti
  • Uniola spicata L.
  • Uniola stricta Torr.
  • Uniola thalassica (Kunth) Trin.[4]

Nom comú

  • Pastura del salitral, pèl de chancho, zácate salat, zacahuistle, huizapol, huizapole.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Distichlis spicata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  2. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 29 de giner de 2010.
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ «Distichlis spicata». The Plant List. Consultat el 24 de novembre de 2014.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  1. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  2. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  4. Edgar, I., H. I. Connor & J. I. Shand. 1991. Checklist of oryzoid, arundinoid, and chloridoid grasses naturalised in New Zealand. New Zealand J. Bot. 29: 117–129.
  5. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  6. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Distichlis_spicata&oldid=1282076»