Surf

Surf

El surf és un deport aquàtic de superfície en el que un surfiste utilisa una taula per a esgolar-se sobre la secció davantera o la cara d'una ona en moviment, que normalment du al surfiste cap a la vora. Les ones adequades per al surf es troben principalment en les costes oceàniques. No obstant, també es poden trobar en ones estacionarias en mar oberta, #llac i rius o piscines d'ones.

Història del surf

Artícul principal → Història del surf.

Es té constància de la presència del surf des de fa més de 500 anys en les illes de Polinèsia. L'explorador anglés James Cook va aplegar a Hawái en 1778, a on va conéixer el Bodysurfing (similar a este deport pero sense taula) i el Bodyboard.

Pero és en el nort de Perú, en la regió de Trujillo, a on es troben les primeres evidències de persones practicant dit deport. Estes es troben en un dels huacos (ceràmiques preincaicas) a on es mostra a un home sobre alguna cosa similar a un tros de fusta esgolant-se sobre les ones. Açò situa els orígens d'este deport en Amèrica del Sur, encara que serien els polinesios els que sigles més vesprada durien el gust pel surf fins a llocs com Hawái.

Temps despuix de l'arribada de Cook, les cultures autòctones hawaianas varen ser reprimides i el surf va caure en decadència. Va ser a mitan de el XX quan el surf es va recuperar, ya que en l'arribada de turistes i militars nortamericans a Hawái junt en la fama del hawaiano olímpic Duke Kahanamoku, el surf va començar a popularisar-se en les costes de Califòrnia i Austràlia, estenent-se després a atres països.

Llavors, les taules es tallaven en fusta massiça, la qual cosa facilitava la pràctica del surf donada la senzillea de la seua fabricació. Poc a poc va ser evolucionant fins a convertir-se en un deport complet, creant-se #acrobàcia, moviments, diversos dissenys i materials que permeteren masificar el surf, tornant-ho multidisciplinario i polivalent.

A partir dels anys 60 el surf es va popularisar en molts continents. En els últims anys, els destins més solicitats pels viagers que ho practiquen estan Austràlia i el Surest Asiàtic. També conta en una gran importància en Llatinoamèrica, especialment Perú, Chile, Mèxic o Brasil, a on existixen una gran cantitat de plages aptes per a este deport.

Actualment el surf de competició està basat en:

• La corrent d'evolució australiana de l'estil (moviments amplis i enèrgics).
• Les influències dels moviments del monopatinaje i la taula sobre neu.

Variants

Dins del surf "de taula", o surf pròpiament dit, existixen 3 categories bàsiques depenent del tamany i tipo de taula:

• Taula intermija (ingl. Funboard): Medixen entre 2,10 i 2,75 m. Representen el punt intermig despuix del longoboard, ya que són perfectes per a adquirir les habilitats que tot surfiste desija. Són polivalents i fàcils d'usar en qualsevol situació, fusionant les característiques de les taules curtes (maniobrabilidad) i llargues (estabilitat i flotabilitat) sent útils per a remontar ones grau 3 i 4 sense dificultat alguna.
• Taula curta (ingl. Shortboard): D'envergadura entre 1,50 i 2,10 metros, es necessita una experiència mínima pero perden flotabilitat i estabilitat en comparació a les taules intermiges i llargues, es poden utilisar en ones grans o menudes.
• Taula llarga (ingl. Longboard): De llongitut igual o superior a 2,75 m. Representen l'estil clàssic dels 50s i 60s el qual dona orige al surf actual. Al ser de bon tamany servixen per a surfear ones des de molt menudes fins a les més temeràries fàcilment (grau 2, 3 i 4). Per això junt a les intermiges són considerades tot-terreny.Solen utilisar-les les persones en menys nivell d'experiència

Usos segons escala Douglas

Grau	Altura de les ones (m)	Descripció	Taules aptes
1	0 a 0,1	Mar rullada	De rem (paddleboard)
2	0,1 a 0,5	Marejadilla	Llargues (longboard)
3	0,5 a 1,25	Marejada	Llargues i Intermiges (longboard i funboard)
4	1,25 a 2,5	Forta marejada	Llargues, Intermiges i curtes (longboard, funboard i shortboard)

També es definixen categories sobre el tipo d'ones:

• Surf per a referir-se genèricament a la gran varietat d'estils i modalitats àmpliament coneguts sent comunament practicats en ones mijanes o menudes.
• Surf d'ones grans quan el surfiste practica especial i/o repetidament sobre ones de més de 2 metros d'altura (l'ona es medix pel tamany del tubo, no per lo que medix la paret de l'ona).

Tècniques del surf

Com en tots els deports, posseïx moviments bàsics, intermijos i alvançats:

• L'ànet (ingl. Duck diving): es realisa afonant la punta de la taula en l'aigua ajudant-te en el peu atrasser o el genoll per a evitar que la força de les ones et torne a la vora quan estàs remant per a aplegar fins a a on trenquen les ones. Aixina pot baixar per baix de l'ona sense nigun problema i et resulta més fàcil.
• Parar-se (ingl.Take Off): és la primera maniobra que fan els surfistes: és el moment en que es deixa de remar gitat sobre la taula i es passa a la posició empinada, llests per a esgolar-se sobre l'ona. Es desapega sobre l'ona, més per la seua potència que pel vent.
• Caure (ingl. Wipe out): és quan perts el control de la taula i no pots evitar la gravetat. Es deu prevore que si el fondo és rocós pot ser molt perillós.
• Montar l'ona (ingl. Bottom Turn): esta maniobra consistix en el primer gir despuix de parar-se. Una volta prenem impuls en la baixada de l'ona cal girar per a escapar-nos de la part de l'ona que va trencant. En la part baixa de l'ona la força de la corrent deixa d'impulsar-nos, i cal maniobrar en la inèrcia de la baixada per a poder tornar a pujar. De no fer-ho, nos dirigiríem directament a la vora, no podríem recórrer la paret de l'ona i la bromera nos alcançaria ràpidament.
• 180° (ingl. Reentry): consistix en pujar fins a la cresta de l'ona i realisar un gir brusc de 180 graus, tornant a baixar-la.
• 360°: s'inicia com un 180°, pero es continua girant en la mateixa direcció 360 graus.
• Tubo: consistix en esgolar-se per l'interior del tubo que crea l'ona en trencar. Esta és considerada la maniobra regna del Surf per la seua dificultat i espectacularitat. És l'ona que tot surfiste somia en montar. Un lloc a on es pot experimentar este tipo d'ones és en Teahupo'o, Tahití.
• Trau-#Bromera o Floater: consistix en navegar sobre la bromera d'una rompedor.
• Aéreu (ingl. Air): es denomina aixina a tota maniobra que comporte un envolament de l'aigua i es fa, per tant, en l'aire. Existixen diferents aéreus que es distinguixen per les formes de subjectar la taula en les mans en l'aire —per davant, per darrere, en les dos mans al mateix temps...—) o el moviment que fa el surfiste en l'aire (un dels més espectaculars és el "Aéreu-360" en el que el surfiste realisa una rotació de 360 graus en l'aire).

• Cort (ingl. Off the lip): en esta maniobra encarem la paret de l'ona que està a punt de trencar, rebotem contra ella i traem part de la taula fòra de l'ona.
• Coada (ingl. Backside): és esgolar la coa de la taula de surf sobre la part superior de l'ona.
• Hèliç (ingl. Kick flip): és una maniobra molt difícil, que consistix en conseguir que la taula d'un gir lateral baix els teus peus mentres botes.
• Tornada (ingl. Cut Back): consistix que havent-nos esgolat per la paret de l'ona alluntant-nos de la rompedor, fer un gir de casi 180° per a tornar a acostar-nos a esta.
• Esnap (ingl. Snap): és una espècie de Tornada (Cut-back) realisat bruscament i en un àrea molt menor en el gir.

Maniobres de LongBoard

• "5 dits" (ingl. Hang Five): Es tracta de caminar per la taula fins que un dels peus està en la part de davant de la taula (denominada nose).
• "Jesucristo" (ingl. Hang tingues): Colocar els dos peus en la punta del tauló. Requerix molta habilitat i velocitat de l'ona perque si no, el surfiste afonaria la taula i cauria a l'aigua.
• Gir (ingl. Drop Knee): Es tracta del gir clàssic de Longboard. És com una Tornada (cut back) pero en la cama atrassera flexionada fins que el genoll roce el tauló.

Posició dels peus

• Goofy: és aquella persona que posa el peu dret davant en la taula.
• Regular: és aquella persona que posa el peu esquerre davant.

Ones

Artícul principal → Ona.

Elements de l'ona

La dificultat d'este deport radica tant en la velocitat com en el tamany i la forma de les onas. Les ones adequades per a ser navegades a l'estil del surf són aquelles que evolucionen i trenquen desenrollant la paret i la bromera progressivament cap a la dreta o cap a l'esquerra. Si les ones trenquen sobre una superfície de roca i en poca profunditat seran més adequades per a la pràctica del bodyboard. Per a identificar les condicions adequades per a la pràctica del surf s'utilisa la descripció de diversos elements o parts de l'ona:

• Paret: és la part de l'ona que, en alçar-se, alça una superfície d'aigua sobre la llínea horisontal, en diversos ànguls o inclús en vertical. És la part de l'ona sobre la qual el surfiste navega.
• Llavi: és la part de paret i bromera que cau immediatament sobre el tram de començ de la paret i el tram sobre el que acaba.
• Braç: és el volum d'aigua que posseïx paret, és dir la llongitut de la part surfeable.
• Buit: parts de la paret i el braç que adquirix una presència cóncava, en la que es pot proyectar gran velocitat sobre el cos del surfiste en passar en la taula sobre elles.
• Tubo: espai del buit que queda envolt baix la caiguda d'un llavi en moviment rullat com a conseqüència de l'alvanç i trencament de l'ona.
• Cresta: part superior de l'ona.

Tipos d'ona

Es nomenen varis tipos d'ona en atenció a la seua forma:

• Orillera: trenca molt prop de la vora i és perillosa per colisions contra el fondo.
• Hueca: és l'adjectiu que reben les ones la forma de les quals s'alça creant una secció cilindroide, a on la configuració de vectores de forces permet una navegació més enèrgica sobre la taula.
• Tubo: ona hueca que trenca rullant-se sobre sí mateixa de tal manera que definix un espai cilíndric complet, dins del com es pot seguir controlant la navegació sobre la taula baixe el llavi d'aigua que cau de la part superior de la paret de l'ona.
• Espumeras: en Espanya, es diu aixina a les ones que no trenquen huecas, o les que són casi tot bromera.
• Barra: és aquella ona que trenca caent llargues seccions de l'ona al mateix temps, tancant la paret de forma brusca, #lo que les fa ones no aptes per a surfear.

Es classifiquen segons el seu tamany (en el surf majoritari):

• Menys d'1,50-2 m d'altura de paret es consideren ones menudes, "cómodes", és dir d'altura comuna.
• Fins a 2 metros es consideren ones mijanes o "normals".

• A partir de 2 metros de paret es considera ona gran. Llavors els adjectius de proporció definixen una escala diferent, les cotes de la qual més altes s'han superat en vàries decenes de peus. Des de fa pocs anys es parla de Surf d'ones jagantes (com El Billabong XXL).

Per a la medició de l'onage s'usa internacionalment en nàutica la Escala Douglas.

El tamany de les ones en surf es medix depenent de la cultura a on nos trobem:

• Per darrere, a l'estil clàssic hawaiano com es fa en Canàries;
• Per la part de davant: de ras de mar al punt més alt de la cresta, com sol fer-se en el restant d'Espanya;
• Comparant-la en les parts del cos humà (ona de muscles, ona de cintura, ona d'home i mig). En la costa nort de la península ibèrica, se sol usar la paraula "metro" per a una mida similar a un home empinat i encorvado, és dir l'altura mija d'un surfiste en acció sobre l'ona,.

El comportament de les ones varia molt segons el fondo sobre el que trenquen:

• Sobre la arena. Són ones generalment menys violentes, ya que les formes dels bancs d'arena solen ser poc acusades, molejats constantment per l'acció de les marees, les corrents i les ones; en conseqüència oferixen menys resistència als colps de mar i a les ones. Els bancs d'arena no són completament estables i les ones d'arena van canviant cada any.
• Sobre secs de roca (ones de roca). Són les més estables, quan les condicions de la mar duen bones ones, junt a les de coral.
• Sobre secs de coral. Tenen fama de ser les millors ones, ya que l'acció constant dels durs animals espongiarios i els corals que viuen baix estes rompedors moleja un obstàcul que es adecua d'una forma casi màgica al moviment de l'ona. Solen ser huecas i forts, molt apreciades per al surf.

L'idoneïtat d'un o un atre fondo depén de cada lloc:

• Pel tipo de marees, corrents i colps de mar que rep.
• Per la profunditat: els secs de coral i de roca són els més perillosos.
• En els bancs d'arena, pel tipo d'orografia costera, la proximitat de roques que favorixquen o no la formació de bancs, la presència en baïa, les corrents, etc.
• Per la rodalia del sec a la vora o els penya-segats de la costa.

Campeons mundials

Any	Campeons	País	Campeones	País
ISF tour
1964	Midget Farrelly		Phyllis O'Donnell
1965	Felipe Pomar		(no celebrat)
1966	Nat Young		(no celebrat)
1968	Fred Hemmings		(no celebrat)
1970	Rolf Aurness		Sharon Webber
1972	James Blears		(no celebrat)
ISA tour
1976	Peter Townend		(no celebrat)
1977	Shaun Tomson		Margo Oberg
1978	Wayne Bartholomew		Lynn Boyer
1979	Mark Richards		Lynne Boyer
1980	Mark Richards		Margo Oberg
1981	Mark Richards		Margo Oberg
1982	Mark Richards		Debbie Beacham
ASP tour
1983	Tom Carroll		Kim Mearig
1984	Tom Carroll		Freida Zamba
1985	Tom Curren		Freida Zamba
1986	Tom Curren		Freida Zamba
1987	Damien Hardman		Wendy Botha
1988	Barton Lynch		Freida Zamba
1989	Martin Potter		Wendy Botha
1990	Tom Curren		Pam Burridge
1991	Damien Hardman		Wendy Botha
1992	Kelly Slater		Wendy Botha
1993	Derek Ho		Pauline Menczer
1994	Kelly Slater		Lisa Anderson
1995	Kelly Slater		Lisa Andersen
1996	Kelly Slater		Lisa Andersen
1997	Kelly Slater		Lisa Andersen
1998	Kelly Slater		Layne Beachley
1999	Mark Occhilupo		Layne Beachley
2000	Sunny García		Layne Beachley
2001	C. J. Hobgood		Layne Beachley
2002	Andy Irons		Layne Beachley
2003	Andy Irons		Layne Beachley
2004	Andy Irons		Sofia Mulánovich
2005	Kelly Slater		Chelsea Georgeson
2006	Kelly Slater		Layne Beachley
2007	Mick Fanning		Stephanie Gilmore
2008	Kelly Slater		Stephanie Gilmore
2009	Mick Fanning		Stephanie Gilmore
2010	Kelly Slater		Stephanie Gilmore
2011	Kelly Slater		Carissa Moore
2012	Joel Parkinson		Stephanie Gilmore
2013	Mick Fanning		Carissa Moore
2014	Gabriel Medina		Stephanie Gilmore
2015	John John Florence		Carissa Moore
2016	John John Florence		Tyler Wright
2017	John John Florence		Tyler Wright
2018	Gabriel Medina		Stephanie Gilmore
2019	Ítalo Ferreira		Carissa Moore
2021	Gabriel Medina		Carissa Moore
2022	Filipe Toledo		Stephanie Gilmore
2023	Filipe Toledo		Caroline Marks
2024	John John Florence		Caitlin Simmers

Surf en Llatinoamèrica

El surf és un deport molt recurrent en Llatinoamèrica, i especialment en països com Brasil, Perú, Puerto Rico i Costa Rica, El Salvador, seguits d'Argentina, Uruguay, Veneçola, Chile i en menor mida: Equador, Mèxic, Panamà, etc. Perú va ser sèu del Segon Campeonat de Surf (ISF) en l'any 1965, que va fer recalcament en la coneguda plaja peruana de Punta Roques. D'est va resultar campeó el peruà Felipe Pomar.

En Perú és un deport molt practicat, gràcies a les seues bones ones en tot el llitoral nacional. La principal representant del surf peruà és la campeona mundial Sofia Mulanovich. La selecció peruana de surf, per un atre costat, ha conseguit múltiples guardons, incloent varis campeonats mundials en diferents categories. En Mèxic existix una varietat d'espots repartits per distintes zones en a on t'oferixen increibles ones de tot tipo, els més destacats estan en Oaxaca (Zicatela,La Punta,Barra de la Creu,Salina Cruz), Ensenar (Sant Miguel,Salsipuedes Point,K-38) , Punta mita(La Llancha,Punta Rucs,El Anclote), Mazatlán(Els Pins, Plaja Bruixa, Ones Altes, Picos de l'Illa de la Pedra), Sayulita, Baixa Califòrnia, Michoacán i Pascuales Colima.

En Puerto Rico, es practica el surf en les costes de Racó i Aguadilla, també en l'illa de Culebra. La formació de les ones (especialment en l'àrea de Racó) és prou semblada a les ones en Hawái.

En Veneçola, es practica sobretot en les costes del Mar Carib, les condicions naturals de la qual són molt favorables (gran diversitat de plages, bon onage i clima agradable casi tot l'any), sobretot en la Illa de Margarita i els estats Vargas, Aragua, Carabobo i Sucre.

En Argentina el surf passa de ser un deport particular a ser massivament conegut, especialment en la temporada d'estiu, a on les plages argentines més elegides per a la pràctica de surf són Mar de l'Argent, Miramar, Necochea i el Balneari El Còndor, Baixada de Picoto i el Espigón. Balneari el Còndor queda a sol 30 km de la ciutat de Viedma, capital de riu negre. Baixada de Picoto es troba a uns 2 km de balneari el Còndor. El Espigón és una plaja ubicada en la província de Riu Negre, a 45 km de la ciutat de Viedma. En esta plaja es realisen activitats com la peixca junt al surf i el bodyboard. El tamany de les ones no és constant pero apleguen a sobrepassar els tres metros en dies de gran onage. Fa més de 15 anys que es va començar en la pràctica del surf en estes costes pero mai se sobrepassen de vint taules en la mar, perque estos deports estan escomençant a fer-se més populars entre els habitants de la comarca Viedma-Patagones, i molt rara volta apleguen surfista d'atres llocs a gojar de les ones.

Mar de l'Argent, Miramar i Necochea són les zones que més ones reben de les marejadas del sur. El punt inicial d'esta zona de bones ones és la veta Corrents en Mar de l'Argent, lloc geogràfic, i un dels punts més exposts de la costa, en eixe punt les rompedors apunten a l'est, des d'ahí cap al sur les plages van rotando fins a en Necochea apuntar pràcticament al Sur. Entre estos 2 punts hi ha aproximadament 150 km, per #lo que buscar una rompedor en el vent adequat és un viage que es pot realisar en el dia. En hivern després d'una sudestada les ones poden aplegar als 2,5 metros de cara.

En Chile, per la baixa temperatura de la mar, el surf es practica majoritàriament des de la VIII regió al nort, aixina com en Illa de Pasqua. Una bona opció per als surfistes de centre de Chile és la localitat de Pichilemu, a on l'últim temps el surf s'ha fet un deport molt popular. No obstant, este deport -cada volta més massiu dins del país- es practica majorment en el nort de Chile, consolidant a Arica com a gran sèu gràcies a les seues condicions climàtiques. Per eixemple el "Campeonat Internacional de Surf Arica Big Bou" i el WCT "Rip Curl Pro Search Arica Chile". Els millors mesos per a la pràctica del surf en Chile són els de hivern, ya que les tormentes que són freqüents en el sur del país, produïxen grans ones que assoten al nort del llitoral alguns dies més vesprada.

Surf en Europa

En Espanya el surf va començar entre 1963 i 1965 en diferents punts de la península, casi al mateix temps i espontàneament, sense tindre contacte uns núcleus en uns atres: Astúries (1963), Canàries (1963), Càdis (1964), Guipúscoa (1964), Viscaya (1964), Cantàbria (1965).

La primera constància que es té de la pràctica del surf com a tal en Canàries data de l'any 1963, en la plaja de Martiánez en el Port de la Creu en Tenerife, de la mà de l'australià Peter Troy, qui va dur el surf per volta primera molts llocs. No seria fins a alguns anys més vesprada, en l'arribada de grups de surfistes principalment procedents d'Estats Units (molts desertors de la guerra de Vietnam), que el surf calaria de ple en Canàries. La primera “comuna hippie” que es va establir va ser en Arguineguín, al sur de Gran Canària i va anar per ahí per on el surf va començar el seu imparable desenroll per tot el archipélago.

En Màlaga, pionera del Mediterràneu espanyol, el surf va començar en 1970 a través de la figura de Pepe Almoguera, en el barri mariner de Pedregalejo, quan es va fabricar la seua pròpia taula. Des de llavors, atres jóvens del barri se'ls varen ser unint, com Francisco #Soria, Javier Gabernet, Rafael García, Carlos Sauco, Pepi Almoguera, els germans Toño i Paco Gutiérrez Espill, Joaquín Fernández-de les Ales, i atres varis que varen formar en 1974 el primer club actiu de surf del Mediterràneu espanyol: el Màlaga Surfing Club.

En Las Palmas de Gran Canària es va iniciar la pràctica d'este deport aproximadament en 1968 i va anar en esta illa a on es va crear el primer Club de Surf de tot l'archipèlec, en 1973, el Club Guanarteme. En Las Palmas de Gran Canària es pot practicar surf tot l'any, pero des de novembre a finals de març les ones poden alcançar fins a 4,5 metros d'altura. Les plages o Espots per a la pràctica del surf són les següents: plaja de les Pedreres, concretament l'Espot de la Cícer i l'ona de Lloret única en les Illes Canàries; plaja de Alcaravaneras; El Confital; plaja de Sant Cristóbal; i Plaja de la Laja. La revista Airberlin Magazin va publicar un ampli reportage en setembre de 2012 en el que calificava a Las Palmas de Gran Canària com el Hawái de l'Atlàntic

En Astúries existix una gran tradició surfera, les plages del Principat tenen unes condicions òptimes per a la pràctica d'este deport, sent destacables localitats com Tàpia de Casariego, Navia, Salines, Gijón, Villaviciosa, Ribadesella o Llanes. En concret en Salines existix un festival estiuenc dedicat al surf en gran renom internacional.

Cantàbria, de renom internacional són coneguts Liencres, Somo, Loredo, Els Locos, El Brusc, Santa Marina, All, Sant Vicente de la Barquera, Langre, Berria, Sardinero, Noja i Laredo. La costa de Cantàbria es dividix en 11 zones en 36 llocs per a surfear. Tots ells són espots en gran atracció sobre la població Europea. No obstant, tal volta siguen les plages de Somo i Loredo les més visitades per la seua rodalia en Santander i fàcil accessibilitat.

En el País Vasc la cultura de surf està molt arrelada, les seues plages són l'escenari perfecte i les possibilitats són moltes i variades, en funció del nivell. Destaquem quatre grans zones: zona Sopelana, zona Mundaka, zona Zarautz; i zona Sant Sebastià.

En Galícia, és la plaja de Pantín, situada a 20 km de Ferrol, la plaja insígnia per a la pràctica d'este deport. Destaca també la plaja de Doniños (Ferrol), Riu Sieira (Porte do Són), plaja de Montalvo i plaja de la Llançada (Sangenjo), plaja de Razo (Carballo) i plaja d'Ànets (Nigrán).

El surf en Portugal s'identifica per la calitat de les seues ones. Gràcies a la seua situació les costes de Portugal gogen d'unes potents ones durant la major part de l'any. La costa està plagada de plages, baïes amagades i surf espots. Les millors marees apleguen a Nazaré i Peniche, al nort de Lisboa, una de les ones més consistent en Europa i és famosa pel seu tubo "Supertubos". Atres zones populars per a practicar el surf en Portugal és Ericeira, entre Lisboa i Peniche, i la Costa de Caparica, entre Almada i el Parc natural de la Arrábida. El 29 d'octubre de 2020 el surfiste alemà Sebastian Steudtner, surfeó una ona de 26,21 metros en la plaja del Nort, en Nazaré, sent reconegut en 2022 pel Guinness World Records com a récort mundial d'ona més alta surfeada.

França és un dels destins mítics del surf en Europa. Es pot realisar la pràctica d'este deport en plages com Lacanau, Hossegor, Anglet, Biarritz i Guéthary famoses en la costa suroest de França, entre Bordeus i la frontera espanyola. Ones excepcionals, una tradició surfera assentada, una mar templada en estiu i el famós "Art de vivre" francés.

En el Regne Unit, Cornualles és un paraís del surf situat en la punta de l'extrem oest d'Anglaterra i Newquay la seua capital, el cor de la zona surfera. Les dos plages més populars per a la pràctica del surf són Croyde Bay en North Devon i Fistral Beach en Cornualles. El Regne Unit es dividix en quatre zones d'ones: La Costa Sur, Suroest, Est i Escòcia.^{cita requerida}

El surf en Irlanda se centra pràcticament en la localitat de Bundoran, capital Irlandesa del surf, en el Comtat de Donegal, en la costa noroest de l'illa. Considerada com la Capital del Surf d'Irlanda, està situat en la costa sur de la Baïa de Donegal i s'ha convertit en un lloc de surf mundialment famós per la calitat de les seues ones, i lloc a on se celebren moltes competicions internacionals de Surf.

Tendència actual

En el XXI el surf ha aumentat molt el seu ritme de progressió, dia a dia s'exploren noves tècniques: aéreus, maniobres en general, variants del surf (Surf de rem), ones de gran altura, competicions. Per la seua gran popularitat, es va incloure en el programa dels Jocs Olímpics a partir de Tòquio 2020.

Activitat física i deportes

Condició física : adaptar-se a un mig alié i en moviment com la mar fa que l'esforç físic siga intens i es cremen moltes calories. Surfear reduïx el teixit adiposo (en dònes en les caderes i hòmens en el ventre) i aumenta la nostra capacitat aeròbica. Millora també aspectes com la resistència, flexibilitat, coordinació, equilibri i fondo respiratori.

Activitat cardíaca: la pràctica del surf beneficia el funcionament del cor per la millora del fluix sanguíneu, el bon estat dels lípits sanguíneus i la pressió arterial, enfortint el sistema nerviós, relaixant-nos i ajudant a un benestar mental.

Activitat muscular: practicant Surf reforces tota la teua musculatura, sobretot en la zona mija del cos, puix ahí es troben la major part dels músculs que utilises mentres maniobres sobre la taula. Pero per supost també les teues cames, braços i esquena es voran reforçats mentres remes i surfeas. L'aument de massa muscular i força ajudarà també a previndre lesions. Sobretot en els braços.

Activitat social: a través de la pràctica del surf coneixeràs a molts uns atres apassionats d'este deport. Els llaços entre surfistes són grans i és una enorme comunitat en tot lo món. Podràs fer nous amics en una passió comuna, viajar i conéixer noves ones i noves cultures.

Vore també

• Anex:Surfistes
• Eddie Aikau
• Foster's ASP World Tour
• Windsurf
• Bodyboard
• Surf de rem
• Surf roc
• Billabong Oddissey
• Oceanografia

Bibliografia

• (1996) Surfing: A History of the Ancient Hawaiian Sport (en anglés), Pomegranate Artbooks, pp. 117. ISBN 0876545940.
• (2012) Identity and Myth in Sports Documentaries: Critical Essays (en anglés), Rowman & Littlefield, pp. 212. ISBN 978-0-8108-8789-3.
• Escampe, Daniel (2013) L'Història del Surf en Espanya. Univerzita Palackého v Olomouci, Olomouc.
• González Testen, Ariel (2022). Moana ‘Ahua, Estuari. ISBN 978-9915-675-01-5.

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Nàutic|20px|Vore el portal sobre Nàutic]] Portal:Nàutic. Contingut relacionat en Nàutic.
• [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.