Estat Carabobo
Carabobo és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Valéncia. Està ubicat en el centre-nort del país, en la regió Central. Llimita al nort en el golf Trist (mar Carib, oceà Atlàntic), a l'est en Aragua, al sur en Guárico i Cojedes, i a l'oest en Yaracuy. En 4650 km², és el tercer estat menys extens —per davant d'Estat Vargas i Nova Esparta, el menys extens—, en 2 813 161 habitants en 2016, el tercer més poblat —per darrere de Zulia i Miranda— i en 713 hab./km² (habitants per quilómetro quadrat), el més densament poblat.[1]
És el que registra el major i més ràpit creiximent econòmic, urbà i immobiliari del país. Posseïx 14 municipis autònoms i 38 parròquies civils. Les seues principals ciutats són:Naguanagua, Sant Diego, Valéncia, Port Cabell, Tocuyito, Guacara, Mariara, Bejuma, Morón, Sant Joaquín i Güigüe.
Toponímia
[editar | editar còdic]Existixen diverses versions sobre l'orige del nom Carabobo. Una d'elles ho vincula en una veu provinent d'un idioma arawaco, en la qual karau significa “sabana” i bo equival a “aigua”. La repetició de bo funciona com un superlatiu, indicant abundància, és dir, “molta aigua” o “quebrades”. D'esta manera, Carabobo s'interpretaria com a “sabana d'aigües” o “sabana de quebrades”.[2]
Història
[editar | editar còdic]Época Precolombina
[editar | editar còdic]L'epicentre cultural indígena més alvançat de la regió que actualment és Veneçola es localisava al voltant del Llac Tacarigua o llac de Valéncia. D'esta etapa històrica es conserven diversos petroglifos en vàries parts de l'estat, aixina com numerosos restants de ceràmica. Els grups de la regió es dedicaven a la caça i recolecció, pero també a la peixca i a certs tipos d'agricultura.
En la zona que actualment és Valéncia es té evidència de la presència d'humans des de el IV mileni abans de Crist. En atres regions de l'actual Estat Carabobo (com les afores de Bejuma) s'han trobat restants que deixen presumir una presència humana més antiga.
Els arqueòlecs saben d'un poblament important de la zona al voltant del llac que va ocórrer entre el II i el primer mileni. Els grups humans ya controlaven l'agricultura.
En finalisar el primer mileni, migracions del Orinoco, potser per via del Pao, varen començar a aplegar a esta zona.[3][4] A partir del 800 d. C., es varen començar a fusionar els grups que aplegaven del Orinoco en les poblacions que ya estaven allí. La fusió va produir lo que es diu cultura valencioide.[5]
La població construïa les seues cases sobre els montículs artificials de terra localisats en les fèrtils valls anegadizos a l'est i a l'oest del llac. Produïen numeroses ceràmiques antropomorfas.
Cap a l'any 1200 en ple periodo colonial, la cultura valencioide s'havia expandit per tota la conca del Llac Tacarigua o llac de Valéncia, per tota la costa central i cap a distintes illes del Carib. Des de les illes oceàniques exportaven productes marins com el botuto (Lobatus gigues), sal, tortugues i peixos de sec cap a la zona del llac a través d'intermediaris en els pobles costers.
Al moment de l'arribada dels europeus a esta regió es varen trobar en poblacions de guaiqueríes i taramainas, entre atres grups ètnics.[6] Estos usaven una llengua que era igual o a lo manco comprensible pels indígenes de l'Illa de Margarita.
Aixina, en la zona del Llac Tacarigua o llac de Valéncia els indígenes plantaven dacsa, de tradició occidental, pero també yuca, més de tradició oriental. D'esta época s'han conservat metates per a la mòlta de la dacsa i budares per a la preparació de casabe a partir de la yuca.
En la zona de Borburata, en la costa, es concentraven indis que treballaven en l'extracció de sal. Els indis jirajaras, de la zona de Nirgua, en lo que actualment són els llímits entre Yaracuy i Carabobo, anaven cap al llac i d'allí per la cordillera de la costa fins a Borburata per a obtindre dita sal.[7]
Colonisació europea
[editar | editar còdic]Alonso de Ojeda va ser el primer europeu en reconéixer les costes del territori que és ara Carabobo, quan va passar en agost de 1499.
Villegas va fundar en lo que seria la Costa Occidental de Carabobo el poble de Borburata en 1548. Els indígenes de la zona varen ser somesos i distribuïts per encomanes des de 1547. Ya per a 1551, el cabildo va escriure al rei espanyol "que tots els indígenes d'esta governació estan repartits".
En 1555, el capità Alonso Díaz Moreno, vingut des de Borburata, va decidir fundar La nostra Senyora de la Anunciación de Nova Valéncia del Rei en les planicies centrals de la regió, debatent-se encara entre els historiadors de la regió la data exacta. No obstant es reconeix el 25 de març de 1555 com a data de la fundació de la referida ciutat, tenint lloc la seua commemoració eixe dia. Entre les raons per a la fundació de Valéncia, es conten la busca d'un territori més propici per al desenroll de la ganaderia, al mateix temps que oferira major ampara front als constants atacs de corsarios rebuts en Borburata. Eixe mateix any, el 17 d'abril, pirates francesos assalten Borburata durant 6 dies, fent que cada volta més dels seus pobladors decidiren fixar la seua residència en Valéncia. Durant este periodo, la ganaderia va formar el sustente dels valencians, els quals disponien d'importants riquees gràcies a lo lucratiu d'esta activitat.
Des de 1558 fins a 1628, duraria una lluita entre els colon i els indis Nirguas i Jirajaras, que vivien en l'oest de lo que és ara Carabobo.[8]
El 7 de setembre de 1561, el conquistador vasc Lope d'Aguirre i els seus marañones del Perú varen desembarcar en Borburata provinents des de Margarita. Despuix d'haver somés als seus pobladors despuix d'una breu estadía va partir cap a Valéncia. Els habitants de la ciutat varen fugir a les illes del Llac Tacarigua o llac de Valéncia, per lo que Aguirre va decidir continuar per Nirgua cap a Barquisimeto, a on seria assessinat.
En 1564, corsarios britànics encapçalats per John Hawkins varen vendre als colon de Borburata la seua mercaderia. La part principal de la seua càrrega era un contingent de 400 esclaus africans que havia capturat en les costes de Guinea i Senegal. Les autoritats tenien órdens de dificultar la venda per mig d'alts imposts, pero varen terminar cedint quan Hawkins va amenaçar en destruir el poble.[9]
En 1566, el pirata Low va atacar Borburata.
En 1567, pirates francesos comandados per Nicolas Vallier varen invadir Borburata i varen causar el seu despoblació.
En 1568, John Hawkins va tornar a obligar als habitants de Borburata a comprar la seua mercaderia d'esclaus africans.
En maig de 1569, va aplegar al port de Borburata el conquistador Pedro Maraver de Silva en uns 400 colon i les seues famílies en una de les últimes expedicions que pretenia trobar El Dorat. Venien davant tot d'Extremadura. La majoria d'estos colon ho varen abandonar entre Borburata i Valéncia del Rei i varen decidir assentar-se en la regió. Malaver va continuar el seu camí en un centenar de soldats entre els Plans i els Vages.[10]
En 1577 i 1583, la regió de Valéncia va sofrir incursions de tribus caribes vingudes de les riberes del Baix Orinoco. L'eixèrcit espanyol, comandado per García González, els va rebujar i va perseguir.
En 1624, poblacions indígenes de la partix nort del Llac Tacarigua o llac de Valéncia varen establir el poble de Guacara.
En este sigle, es varen continuar els atacs dels pirates anglesos i francesos. Entre els atacs més importants que va sofrir la regió varen estar els següents:
- En 1659, el pirata anglés Myngs va saquejar Cumaná, Port Cabell i Cor.
- En 1677, Valéncia va ser saquejada per pirates francesos, que varen cremar el seu Ajuntament, en lo que varen destruir innumerables documents d'importància.[11]
Al començament de 1694, el governador Francisco Berroterán va decidir declarar Guacara, Els Guayos i Sant Diego com "doctrines" o pobles d'indis.
_Ferdinand_Bellermann..jpg)
La població d'indis d'Els Guayos, Guacara i Sant Diego varen seguir creixent i en 1710 varen ser elevades al ranc de "pobles", en lo que es mostrava la penetració de poblacions no indígenes (mestizos i espanyols).
La regió costera era objecte d'un gran contrabando en zones baixe el control d'holandesos i anglesos. El govern espanyol va decidir otorgar-li a la Real Companyia Guipuscoana el monopoli al comerç de Port Cabell a canvi de que esta realisara llabors d'infraestructura i administració que difícilment podia fer el govern.
La Companyia Guipuscoana va començar la construcció del port de lo que seria Port Cabell en 1730 aixina com el castell de Sant Felipe i el fortín Solano. En les següents décades es varen produir numeroses sublevació per este monopoli.
En base en la zona de la costa (Morón) i Yaracuy, l'esclau Andrés López del Rosario (conegut com Andresote) va liderar entre 1730 i 1733 una de tumults per a continuar el tràfic en les Antilles Neerlandeses.
En 1743, una esquadra britànica al mando de l'almirant Charles Knowles va sitiar La Guaira i Port Cabell hostigando les seues costes en promeses de lliberar als criollos de l'empresa monopolista, lo que demostra la animadversión reinante.
El científic alemà Alexander von Humboldt va explorar la zona en el seu viage per Sudamérica en 1800. Va entrar al territori pel nort del Llac Tacarigua o llac de Valéncia, va visitar Valéncia i Port Cabell i va realisar una exhaustiva descripció de la flora, de la fauna, de la geologia i de la societat de la regió. Per a eixe moment Valéncia contava en 6000 a 7000 habitants.[12]
En 1804, aplega a Port Cabell la Real Expedició Filantrópica de la Vacuna a càrrec de Francisco Javier Balmis. Varis presoners de la fracassada expedició de Francisco de Miranda, en la seua majoria nortamericanes, varen ser aforcats en la plaça major de Port Cabell el 21 de juliol de 1806.
Guerra d'Independència
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Carabobo (1814).
El 19 d'abril de 1810 la junta suprema de govern substituïx pacíficament a les autoritats espanyoles en la ciutat de Caracas. El 5 de juliol de 1811 es va firmar l'Acta de la Declaració de l'Independència en la mateixa ciutat.
A partir de llavors, va començar la lluita armada per l'Independència de Veneçola, que es prolongaria per més d'una década. En 1812 Francisco de Miranda i Simón Bolívar varen lliurar vàries batalles importants en la zona contra les tropes realistes. Despuix de la caiguda de Port Cabell a mans realistes, contínues desercions i derrotes clau contra l'eixèrcit realiste de Dumenge de Monteverde, el generalísimo Francisco de Miranda es va vore en l'obligació de firmar la Capitulació de Sant Mateo el 25 de juliol de 1812, donant fi a la Primera República de Veneçola.
El 24 de juny de 1821, va tindre lloc la transcendental Batalla de Carabobo entre tropes realistes i l'eixèrcit independentiste.
Les tropes realistes que permaneixien en el Castell San Felipe, en Port Cabell, es varen rendir i varen evacuar Veneçola el 10 de novembre de 1823.
Província de Carabobo
[editar | editar còdic]El 24 de juny de 1824, es va crear la Província de Carabobo sobre una part de la Província de Caracas, abdós formant part del Departament de Veneçola de la Gran Colòmbia. Dita Província va estar constituïda pels cantones de Valéncia (Capital), Port Cabell, Ocumare, Sant Carlos, Nirgua, Pao, Sant Felipe, Tocuyo, Quíbor, Barquisimeto, Carora i Yaritagua.
En 1829, es va efectuar en Valéncia una Assamblea popular que va decidir la separació definitiva del Departament de Veneçola de la Gran Colòmbia, el desconeiximent de l'autoritat de Simón Bolívar i el nomenament de José Antonio Páez com "Cap Superior del País"
El 6 de maig de 1830, va tindre lloc el Congrés de Valéncia, a on es va declarar l'Independència de Veneçola de la Gran Colòmbia i es va proclamar Valéncia com a capital de la República.
La nova república
[editar | editar còdic]
El 29 de març de 1832, el govern crea la Província de Barquisimeto a partir d'una divisió de la Província de Carabobo, deixant a esta última en els cantones de Valéncia, Nirgua i Cojedes. En 1855, se li reduïx el territori novament en separar-li els cantones de Nirgua i Sant Carlos per a crear les Províncies de Yaracuy i Cojedes, deixant-la integrada únicament pels cantones de Valéncia, Port Cabell, Montalbán i Ocumare.
En 1856, es dicta una Llei de Divisió Territorial de la República,[13] establint que la Província de Carabobo es componia a partir d'eixe moment pels cantones Valéncia, Port Cabell, Montalbán i Ocumare.
En 1864, a la província se li anexa el territori corresponent a l'actual Estat Cojedes fins a 1872.
El 27 d'abril de 1881, el Govern Nacional reforma la divisió polític territorial del país (anteriorment dividit en províncies) i crea els "Estats Federals", conformant d'esta manera al Estat Carabobo junt en la secció de Nirgua de l'actual Estat Yaracuy.
XX
[editar | editar còdic]Entre fins de 1902 i principis de 1903, les marines de guerra de l'Imperi britànic, l'Imperi alemà i el Regne d'Itàlia varen bloquejar les costes i ports de Veneçola exigint el pagament immediat dels deutes contrets per Veneçola a les companyies de les seues connacionales. L'acorazar anglés Charybdis i la travessia alemana Vineta bombardegen els forts de Port Cabell.
La producció naval nacional s'inicia en 1909 en la colocació de la quilla al guardacostas "29 de giner" en la drassana i dic de Port Cabell.
En 1917, el Govern Nacional va realisar varis ajusts en els llímits entre Aragua i Carabobo.
El 13 de decembre de 1933, el Govern va traspassar a l'estat de Aragua vàries terres de Turiamo fins a llavors pertanyents a l'Estat Carabobo.
Al moment de la mort del dictador Juan Vicente Gómez, l'estat, com tota Veneçola, era fonamentalment agrícola. Numeroses terres de l'Estat estaven en possessió d'amics de Gómez.[14] D'allí provenen els noms de moltes urbanisacions de la ciutat de Valéncia com La Vinya, La Vinya, Els Sauces, Els Tarongers, Els Bucares, Les Acacias, Els Mànecs, Els Nyispros, etc.
El 31 de març de 1941, les tripulacions de varis barcos italians i alemans refugiats en Port Cabell varen incendiar els seus barcos per a evitar que quedaren en mans dels nortamericans. Es varen produir grans incendis en el port. Centenars dels causants varen ser detinguts i internats en camps de presoners.
A mitan de el XX, i ajudada pels ingressos petrolers i els esforços de la Cambra de comerç de l'Estat Carabobo, va començar l'industrialisació de Carabobo. En especial la zona sur i surest de Valéncia, va ser elegida per a l'instalació de numeroses indústries.
La divisió polític-territorial de l'Estat Carabobo en 1985, en 9 Districtes i 36 Municipis No-Autònoms (Parròquies), era la següent:
- Districte Bejuma
- Districte Carlos Arvelo
- Districte Diego Ibarra
- Districte Juan José Mora
- Districte Guacara
- Districte Montalban
- Districte Port Cabell
- Districte Sant Joaquín i
- Districte Valéncia[15]
En 1994, el Govern Regional eixecuta la Llei de Divisió Polític-Territorial (Gasseta Oficial Extraordinària N.º 494), dividint al Municipi Valéncia (antic Districte Valéncia) en 5 municipis autònoms distints, aumentant la cantitat de municipis en l'Estat Carabobo a 14 municipis que es mantenen fins a l'actualitat.
L'Estat Carabobo havia tingut un alt creiximent de població a partir dels trenta de el XX, pero a partir de 2000 el creiximent es va accelerar per diverses causes, entre les que es troben l'arribada de damnificats del Estat Vargas i un aument de l'immigració des del camp i des d'atres països suramericans i europeus.[16]
Despuix d'aprovar-se l'Assamblea Nacional Constituent proposta pel president Nicolás Madure el 30 de juliol de 2017.[17] En la matinada del 6 d'agost del mateix any, un grup de militars prenen per assalt el Fort de Paramacay de Naguanagua.[18] El 15 d'octubre del mateix any, va resultar elegit Rafael Lacava, com a governador de l'Estat Carabobo.[19] Per al 27 de decembre de 2018, va ocórrer un sisme de 4.9 en l'escala de magnitut en l'Estat, en danys lleus en les estructures.[20]
Geografia
[editar | editar còdic]Divisions administratives
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Carabobo.
l'estat veneçolà de Carabobo està conformat per 14 municipis autònoms i 38 parròquies civils.[21]
Geologia i relleu
[editar | editar còdic]La major part de l'Estat Carabobo —un 75 %— és montanyosa i forma part de la Cordillera de la Costa. Les majors elevació es troben per tota la partix nort, a on el cerro Vilallonga (10.361679, -67.937657) destaca en els seus 1.977msnm, en la zona oest de l'Estat el Cim de Capotillo (10.246959, -68.363656) en 1.792msnm i en la zona al sur del Llac Tacarigua o llac de Valéncia, Cerro Blau (9.990959, -67.796916) en més d'1.460msnm.
Hi ha una depressió central al voltant del Llac Tacarigua o llac de Valéncia i cap al sur comencen els plans.
Llac Tacarigua o Llac de Valéncia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llac Tacarigua o Llac de Valéncia.
El llac de Valéncia (també cridat llac de Tacarigua) és el segon llac en importància de Veneçola despuix del Llac de Maracaibo i és el cos d'aigua dolça sense desaiguador a la mar (llac tancat), més gran de Veneçola i el segon més extens d'Amèrica del Sur. Es troba emplaçat en una fossa tectónica coneguda com Graven de Valéncia que es troba entre la Cordillera de la Costa i la serranía de l'Interior. La conca és de tipo endorreica, i cobrix 3150 km² (0,3 % del país).
Este llac és el fenomen hidrogràfic més important del centre del país, té una llongitut màxima de 30 km, un esgambi màxim que alcança els 20 km, una profunditat màxima de 39 m (metros) i una mija de 21 m. En l'actualitat el llac té una extensió de 344 km². En les seues vores s'alcen dos de les principals ciutats del país com són: Valéncia i Maracay i atres centres urbans importants com els són Mariara, Sant Joaquín, Güigüe, Guacara i Pal Negre.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]Les espècies animals i vegetals d'este estat es detallen a continuació:
Espècies animals típiques
[editar | editar còdic]- Pardals: bengalí (Sporophila bouvronides), chirulí (Carduelis psaltria), colibrí, guacharaca (Ortalis ruficauda), picoplata (Ramphocelus carbo)
- Reptils: iguanas verts, serps de cascabel (Crotalus), mapanares (Bothrops atrox), tigras palometa (Bothrops venezuelensis), tragavenados (Boa constrictor), culebra tigre caçadora (Spilotes pullatus) , boa tornasol, boa d'acer o boa arc iris colombiana (Epicrates maurus), llop pollero, mate d'aigua, peni o teyú colombià (Tupinambis teguixin). També es troben cocodrils de la costa (Crocodylus acutus), espècie hui dia en perill d'extinció, que era abundant en temps d'Alexander von Humboldt.
- Mamífers: pecaríes o báquiros, picures (Dasyprocta punctata), venados, rabipelados (Didelphis marsupialis), pumes (Puma concolor).
Espècies vegetals típiques
[editar | editar còdic]L'Estat Carabobo presenta una vegetació predominantment tropical. Entre les espècies més típiques es troben algarrobos, apamates, camorucos, caobes, cedres, guamos, palma carabobo, samanes, entre uns atres. En la costa poden trobar-se manglars com el roig Rhizophora mangle, aixina com raïm de plaja (Coccoloba uvifera) i cocoteros (Cocos nucifera).
Alexander von Humboldt informava que en 1800 encara hi havia grans cantitats d'araguatos en els boscs al sur de Valéncia. També mencionava la presència de caimans (Caiman crocodilus) en el llac de Valéncia, inexistents allí hui en dia. Ya per a eixe moment Alexander von Humboldt menciona que les vores del llac, que havien estat cobertes de boscs al moment d'escomençar la colonisació europea, estaven sense arbres.
Ambient
[editar | editar còdic]El llac de Valéncia, aixina com varis dels rius principals presenten alts nivells de contaminació actualment. Gran part de les aigües residuals de l'estat són abocades sense processar a estos rius, al llac i al Mar Carib. També hi ha numerosos abocadors de fem que no complixen en normes internacionals de reciclage.[22] Un dels abocadors principals és el de la Guásima, en la zona de Tocuyito, en el Municipi Libertador. La contaminació produïda pels fem mal tractats en els abocadors de fem afecten a les poblacions veïnes a estos llocs i a l'utilitat dels recursos hidrogràfics als que es colen els residus venenosos.[23]
La forta urbanisació de l'Estat Carabobo ha provocat una gran pèrdua dels recursos ecològics.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]
L'Estat Carabobo és un dels estats de Veneçola en major creiximent demogràfic. A partir de la Segona Guerra Mundial es produïx una forta migració davant tot des d'Europa cap a Veneçola i Carabobo es convertix en un dels principals punts de destí. El 2 de setembre de 1947 va aplegar el contingent "A" d'immigrants a Port Cabell. La majoria venien d'Alemània i de països d'Europa oriental. Posteriorment, varen començar a aplegar immigrants italianos, espanyols i portuguesos. A partir dels anys 70 la major part dels immigrants procedien d'atres països suramericans. La migració de veneçolans i estrangers cap a Carabobo i, en especial, cap a la ciutat de Valéncia, ha segut particularment alta en les últimes décades.
Política i govern
[editar | editar còdic]L'Estat Carabobo, com un dels 23 Estats de Veneçola i sobre la base de lo establit en la Constitució Nacional de Veneçola de 1999, posseïx els seus propis poders públics, que inclouen un governador, assessorat per un gabinet de secretaris, un secretari general i un procurador, un controlador, la seua pròpia policia estadal, bandera, escut, himne i un parlament regional cridat Consell Llegislatiu de 15 integrants. La llei bàsica a nivell estadal és la Constitució de l'Estat Carabobo del 7 de giner de 1991. Junt en La Llei d'Organisació de l'Administració Pública de l'Estat Carabobo de 2005, la Constitució i demés lleis nacionals i estadales constituïxen la base de l'ordenament jurídic carabobeño.
Direcció de Govern.
Direcció d'Educació.
Direcció d'Infraestructura.
Direcció de Salut.
Direcció de Seguritat ciutadana.
Poder Eixecutiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governador de Carabobo.
Està compost pel Governador de l'Estat Carabobo i un grup de Secretaris Estatals. El Governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat de reelecció immediata sense restricció de periodos, sent l'encarregat de l'administració estatal.
Poder Llegislatiu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Carabobo.
La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de l'Estat Carabobo. És unicameral. Els seus membres són elegits pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys, podent ser reelegits sense restricció de periodos, d'acort a lo establit en l'esmena constitucional del 14 de febrer de 2009, baixe un sistema de representació proporcional de la població de l'Estat i els seus municipis. El Consell Llegislatiu té com a funcions produir esmenes o reformes a la Constitució de l'Estat Carabobo, sancionar lleis relatives al mateix, aprovar el seu presupost, designar o destituir al seu contralor, evaluar l'informe anual del governador i controlar els òrguens de l'administració i autorisar crèdits adicionals, entre unes atres.
Actualment estan representades dos bancadas: Proyecte Veneçola i el Partit Socialiste Unit de Veneçola. L'Estat conta 15 diputats, dels quals 6 pertanyen a PROVE i 9 al PSUV. L'actual president del Consell Llegislatiu és Augusto Martínez (PSUV), i el vicepresident és Blas González (PSUV).
Poder Judicial
[editar | editar còdic]Circumscripció del Circuit judicial d'Estat Carabobo.
Tribunals d'Apelacions de Carabobo.
Tribunals Superiors de l'Estat Carabobo.
Tribunals de Primera Instància d'Estat Carabobo.
Tribunals de Municipis de Carabobo.
Policia Estatal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Policia de l'Estat Carabobo.
Carabobo com un dels 23 Estats de Veneçola i sobre la base de lo establit en l'artícul 164 de la Constitució de Veneçola de 1999 i en la llei de policia dictada pel Consell Llegislatiu de l'estat, posseïx el seu propi Cos Policial Autònom i en jurisdicció regional cridat Policia de l'Estat Carabobo adscrit a la Secretaria de Seguritat Ciutadana del Govern Regional.
Economia
[editar | editar còdic]El Estat Carabobo és un dels més puixants de Veneçola. La seua indústria i la seua producció agrícola es troben entre les més significatives de Veneçola.
Indústria
[editar | editar còdic]Entre les indústries més importants de la regió es troben les indústries d'aliments, textils, plantes galvanizadoras, productes químics i petroquímics, indústria metalmecánica, vehículs automotores, combustible, refinación del petròleu, asfalt, gas licuado, ceràmiques, construcció, paper, begudes alcohòliques i begudes gaseoses.
Els centres industrials principals de la regió es troben en el surest de la ciutat de Valéncia (el més important de tot el país), en Guacara, Els Guayos, Morón i Port Cabell.
Petroquímica de Veneçola
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Petroquímica de Veneçola.
La principal indústria petroquímica de Veneçola, es troba en l'Estat Carabobo, específicament en la costa occidental de l'estat, (Morón), en el Complex Petroquimico de Morón (el més gran del país). En este complex es troba l'empresa Petroquímica de Veneçola (Pequiven) filial de PDVSA, la qual de dedica a la producció i comercialisació de productes petroquímics en capacitat exportadora, pero otorgant-li prioritat al mercat nacional.
Els tres productes principals de llínees de negocis en les que se sosté la corporació, que oferix més de 40 productes petroquímics als mercats nacional i internacional són: Fertilisants, productes químics industrials i olefina i resines plàstiques.
La seua vinculació en importants socis en la conformació de les empreses mixtes en la que participa, han facilitat la seua consolidació i presència en mercats de la regió, aixina com d'atres part del planeta.
Refineria El Palito
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Complex de Refineria El Palito.
La Refineria El Palito és un dels complexos per a la refinación del petròleu de major envergadura en Veneçola. Està ubicada en el Municipi Port Cabell, propenca a la població d'El Palito, en les costes de l'Estat Carabobo, en Veneçola. Actualment té una capacitat de processament màxima de 140 000 barrils diaris de cru.[24] Este complex, controlat per l'empresa Petròleu de Veneçola (PDVSA), suministra combustible i derivats al centre occident del país a través d'un sistema de poliductos que sortixen a les plantes de distribució El Palito, Yagua i Barquisimeto.[25]
El Complex de Refineria El Palito va ser el primer complex refinador en Veneçola en autogestió elèctrica i interconexió sincrónica en el sistema elèctric nacional. Aixina mateix, és a on es va iniciar per primera volta la producció de gasolina sense plome i oxigenada i a on per primera volta es va incorporar el Reformat catalític i es varen instalar tant la planta de benceno, tolueno i orto-xileno (BTX) com el precipitador electrostàtic.[26]
Educació
[editar | editar còdic]L'organisme central dedicat a la gerència de l'educació inicial, primària, secundària i universitària en l'Estat Carabobo és la Secretaria d'Educació i Deports de Carabobo. Este institut té al seu càrrec uns doscents sesenta y dos planters oficials en distints nivells i modalitats d'educació.
Universitat de Carabobo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Universitat de Carabobo.
- Artícul principal → Ciutat Universitària Bárbula.
És la principal universitat del Estat Carabobo i de tota la Regió Central del país. l'Universitat de Carabobo (UC), és una de les universitats públiques i autònomes més prestigioses i importants de Veneçola, reconeguda per la calitat de l'educació impartida i l'òptim eixercite dels seus egresados. El Rectorat de l'Universitat de Carabobo es troba en l'Av. Bolívar-Nort-Sector Camoruco Vell; El Paraninfo en el Centre de Valéncia (Parròquia Urbana El Recobre) i alguns centres administratius es troben en el Municipi Valéncia pròpiament dit; mentres que la Ciutat Universitària Bárbula (les facultats, Les direccions generals, àrees de postgrau, el Complex Deportiu Bárbula i àrees de recreació) es troben en el Municipi Naguanagua, dins del Àrea metropolitana de la ciutat de Valéncia.
Ciència i tecnologia
[editar | editar còdic]Entre els principals centres d'investigació científica estan el FUNDACITE (Fundació per al Desenroll de la Ciència i Tecnologia de l'Estat Carabobo)[27] i l'Universitat de Carabobo, en especial la Facultat de Ciències i Tecnologia.[28]
Cultura
[editar | editar còdic]Cultura.
[editar | editar còdic]També en l'estat, principalment en la seua ciutat capital (Valéncia), hi ha molta influència estrangera, pel qual el menjar quotidià del carabobeño no és una en específica. Sobre desdejunis els més comuns són: les arepas, les empanadas, els pastelitos, croissant, pa de cuixot, cachitos, sándwichés, tequeños, entre molts més. Sobre l'almorzar i sopar, són molt variats per les seues influències estrangeres majorment: argentina, italiana, espanyola, chinenca, portuguesa, àrap entre atres gastronomies familiarizadas en la ciutat i el restant de l'estat.
D'igual manera, la constant influència d'immigrants que s'han integrat a la societat valenciana ha dut que menjars originaris d'atres zones geogràfiques compartixquen la taula en menjars locals, tenint entre ells al choripán, els gossos calents, s,[29] el shawarma, i els churros. Les begudes també varen tindre el seu orige en atres latitut, duent al consum local de la chicha, la cocada i el té fret, entre moltes atres begudes que es consumixen en la ciutat.
Deports
[editar | editar còdic]Entre els deports més seguits del Estat Carabobo es troben el béisbol, el fútbol i el bàsquet, tenint al primer deport com el de més aficionats locals i el segon en el de major cantitat de practicantes de totes les edats.
En matèria competitiva, la ciutat també és una de les localitats en major representació d'atletes en competències de nivell nacional, quedant per això el Estat Carabobo com 10 voltes campeó dels jocs nacionals de Veneçola, dels quals 9 han segut de manera consecutiva.
L'equip de béisbol professional local, Els Navegants del Magallanes. Originalment l'equip va tindre la seua fundació baixe el nom de «Magallanes de Catia» en la ciutat de Caracas, passant posteriorment a ser l'equip insigne de la localitat. Es consagra com l'institució deportiva més antiga de Veneçola. Fins a 1968 l'equip insigne era Industrials de Valéncia, mes el mateix va caure en bancarrota i es va mudar a Acarigua.
En fútbol la capital de l'estat, té quatre (2) equips inscrits en els tornejos organisats per la Federació Veneçolana de Fútbol, entre els que es troben el Carabobo Fútbol Club i l'Acadèmia Port Cabell abdós de la Primera Divisió de Veneçola.
En el bàsquet posseïx l'equip de la Lliga Professional de Bàsquet de Veneçola, representants de l'Estat Carabobo, els Rodamons de Carabobo. Fins a 1982 l'equip insigne era Colossos de Carabobo, el qual va ser venut i traslladat a Acarigua en el nom de Braus de Portuguesa.
Servicis
[editar | editar còdic]La ciutat de Valéncia és sèu de numerosos bancs, centres comercials i atres servicis. El Municipi Sant Diego també atrau numerosos negocis de servicis. Carabobo en general també té una certa indústria de turisme, encara que el mateix és, fins ara, principalment de caràcter nacional.
Turisme
[editar | editar còdic]
Un dels principals aportes econòmics de l'Estat Carabobo, és el turisme, ya que és posseïdor de variades bellees naturals, que van des de plajas, montanyas, llocs històrics, entre uns atres.
Vies de comunicació i transport
[editar | editar còdic]El Estat Carabobo està comunicat en el restant del país per mig d'una ret d'autopistas i carreteres mantingudes pel Govern Nacional i INVIALCA. Per problemes de càlcul sobre la velocitat de creiximent de la població i falta de proyecte destinats al desenroll de la ciutat de Valéncia a llarc determini, tant els carrers com les autopistes i avingudes principals de tot l'estat es troben constantment congestionades. Els Carabobeños, per a conéixer l'estat del tràfic en l'Autopista Regional del Centre (ARC) que comunica a Valéncia en atres ciutats, escolten l'emissora radial Victoria FM 103.9 i lligen els reportes dels propis transeünts en les rets socials, com Twitter. La ciutat dispon de diverses cambres en diferents punts dels seus trams vials, especialment en les principals avingudes i autopistas de la localitat, podent ser vists estos videos a través de la pàgina web d'El Carabobeño, un dels principals diaris de la ciutat.
Sistema Ferroviari Nacional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sistema Ferroviari Nacional (Veneçola).
En l'actualitat es troba en construcció el tram ferroviari que unirà a la ciutat de Valéncia en Maracay i Caracas. El tram central Ezequiel Zamora II (Port Cabell - L'Encreuament) del Sistema Ferroviari Nacional és l'eix fonamental del sistema, dissenyat per a passagers i càrrega. Est proporciona una interconexió entre la capital de l'estat (Valéncia) i l'Eix Industrial Est, i a la seua volta en Port Cabell. D'esta manera es consolida i estén l'àrea metropolitana de Valéncia cap als eixos urbanístics més poblats de l'Estat; i la cohesió a escala major de totes les àrees urbanes de la Regió Central. En Carabobo, el tram conta en 6 estacions: Port Cabell, Naguanagua, Sant Diego, Guacara, Sant Joaquín, Mariara i un interpuerto en Sant Diego. El tram entre Port Cabell i L'Encreuament encara es troba en construcció per diverses paralisacions per temes presupostaris.
Ademés hi ha actualment una via de trens de càrrega en poc trànsit des d'Occident (partint de Barquisimeto) fins a Port Cabell. Esta via férrea i les seues estacions estan sent rehabilitades com a part del Tram Centre Occidental Simón Bolívar (Passagers i Càrrega), des de Port Cabell a Sant Felipe (Yaracuy), Barquisimeto (Lara), Acarigua i Turén (Portuguesa). S'estudia rehabilitar un ramal cap al estat Falcón a fi de conectar les poblacions de Tucacas i Chichiriviche.
Transport públic superficial
[editar | editar còdic]El transport públic està en la seua majoria compost per busos menuts i autobusos pertanyents a cooperatives o d'instituts adscrits a les municipalitat. Dit sistema de transport públic és prou criticat[30] per les constants violacions a les normes de trànsit i per no respectar les zones destinades per a l'ingrés o descàrrega de passagers. Actualment es troba en dispoción el Sistema de Transport Massiu TransCarabobo en vàries rutes per tota la ciutat.
En mires de trobar solució a este problema, en conjunt en la culminació del segon tram de la llínea 1 del Metro de Valéncia (etapa Av. Bolívar Nort) es té planejat introduir un sistema de Metrobús[31] para complementa la ret de transport superficial conectant diverses zones de la ciutat en les estacions del metro de Valéncia ademés és una zona industrial automotriz, es localisen els ensambladors nortamericans Ford i Chevrolet, entre atres marques. També es troba la fàbrica d'autobusos encava.
TransCarabobo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → TransCarabobo.
El Sistema de Transport Massiu de Carabobo, o simplement TransCarabobo, és un sistema de transport massiu de l'Estat Carabobo en Veneçola, especialment en les ciutats de Valéncia, Guacara, Port Cabell i Naguanagua. És de tipo BRT. Va ser inaugurat l'11 de juliol de 2014 en mans del govern del president Nicolás Madur com a part de la Missió Transporte, va entrar en operació el mateix dia en dos rutes solament en la ciutat de Valéncia. Posteriorment varen ser agregades noves rutes en les ciutats de Guacara, Port Cabell i Naguanagua.
TransCarabobo conta en una estació central ubicada adjacent al Parc Recreacional del Sur, a on es troba el pati d'unitats i tallers i des d'a on ixen les dos llínees troncals. Per a abril de 2015, s'activaran noves rutes en els municipis Carlos Arvelo, Els Guayos, Diego Ibarra i Libertador.
Transport públic interestatal
[editar | editar còdic]Els servicis d'autobusos a atres ciutats es realisa a partir del Terminal Terrestre de Passagers Big Low Center, ubicat en el Municipi Sant Diego a l'est de la ciutat de Valéncia. D'este terminal partixen tots els autobusos a les principals ciutats del país, com Caracas, Maracaibo, Barquisimeto, Port Cabell, Maracay, Ciutat Bolívar, Maturín, Port La Creu, Barcelona, Port Ordaz, Cor, Mèrida, Sant Cristóbal, Punt Fix, Tucacas, Chichiriviche, Sant Carlos, Els Teques, Barinas, Sant Joan dels Morros, Guanare, entre uns atres
En l'actualitat s'està construint un nou i modern terminal terrestre de passagers, el Terminal Metropolità de Valéncia, o també cridat Terminal Turístic de Sant Diego ubicant-se en la Zona Industrial Castillito just front de l'actual Terminal Big Low Center. Est serà un dels més grans i moderns terminals terrestres de passagers de Veneçola, contarà en servicis de hotelería, fires de menjar, centre comercial, entre atres coses.[32] Actualment està paralisat per problemes presupostaris.
Històricament, hi ha hagut terminals terrestres primer en el creuament del carrer Colòmbia en la Av. 5 de juliol, després prop de la Av. Branger i finalment des de 1975 en el sector El Carmen al surest de la ciutat, el qual va funcionar fins a l'any 1986 i actualment en eixe lloc s'ubica el Multimercado Els Guajiros.
Transport aquàtic
[editar | editar còdic]L'Estat Carabobo posseïx el major i més important port de Veneçola, el de Port Cabell. Històricament ha segut un dels més importants des de l'era colonial, per la seua ubicació i característiques naturals, des de començos del sigle XXI, impulsat pel creixent desenroll industrial de l'Estat Carabobo.
Actualment, el Llac Tacarigua o llac de Valéncia solament té terminals i pots d'us privat ya que no és possible el seu aprofitament en propòsit recreatiu pels seus alts nivells de contaminació que ho fan molt perillós per a la salut.
Vore també
[editar | editar còdic]Punts cardinals
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut Nacional d'Estadística - Cens 2011». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 4 de març de 2012.
- ↑ «ORIGEN HISTORICO DEL ESTADO CARABOBO».
- ↑ «Història de Valéncia». Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2008.
- ↑ «Història precolombina en Notitarde». Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2008.
- ↑ Cultura valencioide, Andrzej Antczak i Ma. Magdalena Mackowiak de Antczak
- ↑ Indígenes en el Llac
- ↑ «Relaciones interétnicas dels indis de Veneçola.». Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2008.
- ↑ Indis de Bejuma
- ↑ [1] The Cambridge History of the British Empire (en anglés)
- ↑ Baralt, Rafael María (1841): Resum de l'història de Veneçola des del descobriment del seu territori. Fournier. París. Pág 220.
- ↑ Pirates en Veneçola
- ↑ «Humboldt en Veneçola» (en anglés).
- ↑ «Llei de Divisió Territorial de la República - 28 d'abril de 1856».
- ↑ «Les terres dels amics del dictador Gómez». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2008.
- ↑ «Règim Municipal en Veneçola, Colecció D'Estudis Administratius N.º 2 - Allan Brwer-Carias (1985)». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2013.
- ↑ «Damnificats s'instalen en Carabobo». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2008.
- ↑ «votar-eleccion-assamblea-nacional-constituïx_663642 ». Consultat el 31 de juliol de 2017 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 7 d'agost de 2017 (en és).
- ↑ «de-els-carrers_674088 ». Consultat el 17 d'octubre de 2017 (en és).
- ↑ «Sisme d'este dijous va ocasionar danys estructurals en Carabobo» (en és). El Nacional. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola». INE. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ «Informe ambiental de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat de Carabobo». Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2008.
- ↑ pag not.aspx?art=a210906b01&aneu=t210906-b01 [3] archivat en Wayback Machine. Desastre ecològic de Guásima
- ↑ «Sitie web PDVSA - Refineria».
- ↑ «MINCI Veneçola: 136 MBD de cru processa la Refineria El Palito». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2017.
- ↑ «Sitie web PDVSA - Refineria El Palito».
- ↑ «Fundacite en Carabobo». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2006. Consultat el 1 de juliol de 2008.
- ↑ [4] [5] archivat en Wayback Machine. Facultat de Ciències i Tecnologia
- ↑ «Diari El Carabobeño». Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2012.
- ↑ «Diari El Carabobeño - Principalment en la ciutat de Valéncia regularen la llabor dels colectors d'autobusos (2010)». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2010. Consultat el 21 de setembre de 2012.
- ↑ «Entregada orde d'ensamblage d'unitat de Metrobús per a Metro de Valéncia». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2012. Consultat el 21 de setembre de 2012.
- ↑ «Diari Notitarde - Construiran un nou terminal de passagers en Valéncia (2011)». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2012. Consultat el 21 de setembre de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Humbolt, Alexander von (1999): Reise in die Äquinoktial-Gegenden dones Neuen Kontinents. Insel Verlag. 2 Bde. ISBN 978-3-458-16947-5; (alemà).
- Manzo Nuñez Torcuato (1981) Història de l'Estat Carabobo. Edicions de la Presidència de la República. Caracas.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Carabobo.- Governació de Carabobo
- Consell Llegislatiu de l'Estat Carabobo
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Carabobo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.