Estat Nova Esparta
Nova Esparta és un dels vintitrés Estats Federals que junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen Veneçuela. La seua capital és L'Asunción i la seua ciutat més poblada és Porlamar. És un archipèlec conformat per tres illes en la mar Carib: l'illa de Margarita, l'illa de Coche i l'illa de Cubagua. Nova Esparta es troba ubicat en la Regió Insular de Veneçuela, i és l'únic estat insular de Veneçuela i l'únic que forma part de les Antilles menors en la mar i en la regió del Carib.[1]
Està ubicat en la regió insular al noreste del país, i llimita en la mar Carib en els seus quatre punts cardinals. En 1150 km², és l'estat més chicotet del país, en 596 842 habitants. En el 2023, va resultar el sext menys poblat —per davant d'Apure, Vargas, Cojedes, Delta Amacuro i Amazones, el menys poblat— i, en 480 hab./km², el segon més densament poblat, per darrere de Carabobo.[2][3][4]
Es troba al nort de la península de Araya i es dividix en 11 municipis autònoms i 23 parròquies civils.[5] Les seues principals ciutats són: L'Asunción, Porlamar, Juan Grec, Punta de Pedres, Pampatar, Sant Joan Batista i La Vall de l'Esperit Sant.
Toponímia
L'estat va ser designat en el nom de Nova Esparta a partir del 12 de maig de 1817, en el propòsit de fer un homenage al heroísmo dels habitants de l'illa de Margarita durant la guerra d'Independència de Veneçuela, calificat com heroísmo espartano, en alusió a la valentia dels ciutadans de la capital de la porció de Laconia (Esparta), en la península del Peloponeso, en l'antiga Grècia.[6]
Història
Colonisació espanyola
L'illa de Margarita va ser descoberta per Cristóbal Colón el 15 d'agost de 1498 durant el seu tercer viage. Colón va batejar l'illa com L'Asunción per la coincidència en la festivitat religiosa. No obstant, per la seua riquea en perles, l'illa va ser posteriorment rebatejada com Margarita, un nom que alguns associen en la reina Margarita d'Àustria-Estiria.[6]
Poc despuix del descobriment de Margarita, es va reconéixer la riquea en perles de Cubagua, lo que va dur al primer assentament espanyol en Veneçuela. Durant els primers anys, este assentament va ser precari, en molts vivint en barraques. En el temps, l'establiment va créixer, i en 1526 se li va otorgar l'estatus de vila, sent renombrada en 1528 com “Nova Càdis”.
No obstant, l'agotament de les perles i atres desafius, inclosos els atacs de pirates, varen dur al despoblació de l'illa. En 1545, un intent d'incorporar Margarita baix la jurisdicció de Nova Càdis va confirmar que encara hi havia habitants en l'illa.
En 1676, l'Illa Margarita va ser atacada per francesos baix el mando de Charles François d'Angennes. En resposta, els espanyols varen construir varis forts en l'illa.[7] La Província de Margarita, establida com a part de la Real Audiència de Sant Dumenge, va anar posteriorment incorporada al Virreinato de Nova Granada i, en 1830, es va convertir en una de les 13 províncies originals de la República de Veneçuela.
Al principi, tots els intents oficials de colonisar Cubagua varen fracassar. L'abastiment d'aigua era un problema principal, lo que va dur a la conclusió de que una vila en Cubagua no podria prosperar sense abans construir una fortalea en la desembocadura del riu en l'actual Cumaná, el principal proveïdor d'aigua.
Segons Gonzalo Fernández d'Oviedo, es creu que Cubagua va ser establida en 1517. En la protecció de la fortalea de Cumaná, construïda a principis de 1523, el llogaret de Cubagua va créixer ràpidament, experimentant un auge per l'explotació de perles.
Abans de 1525, és improvable que els habitants de Cubagua es consideraren una vila o ciutat. Els registres de perles entre 1521 i 1525, que són les primeres fonts de Cubagua, solament mencionen l'illa i no un assentament específic.
En 1526, l'assentament va ser elevat a l'estatus de Vila com "Vila de Santiago de Cubagua", encara que sembla que mai va usar este títul. El 13 de setembre de 1528, se li va otorgar el títul de ciutat, se li va donar un escut d'armes, es varen dictar les primeres ordenances proporcionant autonomia política i es va canviar el seu nom a “Nova Càdis”. Estes ordenances varen permetre a Nova Càdis comerciar directament en Castella, independent de l'Espanyola. Açò va dur a un creiximent en la construcció i població.
Entre 1531 i 1532, els llits de perles varen escomençar a agotar-se. El creiximent poblacional, en recursos llimitats, va causar problemes d'abastiment. Els suministraments venien de llocs distants i quan les perles es varen agotar, varen buscar nous llocs, movent-se en permís cap a la Cap de la Vela.
El despoblació de Cubagua va ser gradual, per l'escassea d'aigua, la resistència indígena al treball intens i les conquistes en terres distants. Els atacs de corsaris i caribes també varen amenaçar la ciutat. No obstant, la principal raó va ser la desaparició dels ostrales.
L'emigració no va ser immediata. Va haver una migració a la Cap de la Vela coincidint en l'auge de Cubagua. En 1537, l'illa va escomençar a despoblarse i en 1541, un huracà i possible terremot varen devastar el lloc, duent als habitants a Margarita. Les ruïnes de Nova Càdis, en uns pocs residents, varen ser atacades per pirates francesos en 1543.
Encara que no se sap la data exacta de l'abandó, per a 1545, habitants de Nova Càdis buscaven controlar Margarita, lo que indica que encara hi havia població en l'illa.
En 1676, Charles François d'Angennes, marqués de Maintenon, va atacar l'Illa Margarita i Cumaná en una flota, lo que va dur als espanyols a construir forts.[7]
La Província de Margarita és la més antiga de les que en 1777 es varen unir per a formar la Capitania General de Veneçuela. Va dependre de la Real Audiència de Sant Dumenge fins a 1739, i despuix del Virreinato de Nova Granada. En 1830, en formar-se la República de Veneçuela, va ser una de les seues 13 províncies originals.
.jpg)
En l'Iglésia de Santa Ana (1749) es va realisar el 6 de maig de 1816 una Assamblea de Notables en la qual es proclama la Tercera República de Veneçuela com una nació única i indivisible, s'establix el Govern Provisional de la República, es reconeix al General Simón Bolívar com a Cap Suprem de la República, es nomena al General Santiago Mariño segon en el mando, es realisen diversos ascensos militars i Bolívar firma la derogació del Decret de Guerra a mort de 1813. Dins de l'Iglésia encara es troba la cadira a on es va assentar el general Bolívar i els restants ilustres que varen participar en l'assamblea.
En 1835 la província de Margarita estava dividida en els cantons de l'Asunción (compost per les parròquies de Paraguachí, Pampatar, Els Roures, El Valle i Porlamar) i Nort (compost per les parròquies de Tacarigua, Juangriego, Sant Joan, Pedro González i Sabana Gran).
En 1856 la província de Margarita estava dividida en els cantons Nort (compost per les parròquies de Nort, Juangriego, Tacarigua, Pedro González, Els Hatos, Pedregales, Sant Joan i les Illes Tortuga, Blanquilla, Testics i Aus de Barlovent), en capçalera en Santa Ana del Nort, i Sur (compost per les parròquies d'Asunción, Pampatar, Porlamar, Paraguachí, Esperit Sant, Roures, i Sabana Gran), en capçalera en L'Asunción.
En 1864, en dividir-se el país en 20 estats i un Districte Federal, Margarita va prendre el nom d'Estat Nova Esparta. El nom de Nova Esparta fa honor al valeroso comportament dels seus habitants durant les heròiques accions de defensa en la gesta independentista. La naixent República otorga el títul de "Nova Esparta" al territori insular per la seua semblança en la Esparta de la Grècia clàssica pel heroísmo demostrat pels habitants de l'illa en la lluita per l'Independència de Veneçuela. L'agotament complet dels ostrales perlíferos de Cubagua en l'any 1857, determina l'abandó d'esta illa i en avant serà visitada per peixcadors que improvisaran rancherías. En 1881 va passar a ser secció del Gran Estat Guzmán Blanco (cridat Miranda des de 1889 fins a 1898). En 1901, dos anys despuix que es restituïra l'autonomia dels estats, va reprendre el nom de Nova Esparta, pero ho pert una atra volta entre 1904 i 1909, periodo en el qual és inclós en el Districte Federal com a Secció Oriental. Finalment, en 1909 recupera la seua condició d'estat i en 1948, s'anexa al seu territori l'illa de Cubagua.[8]
Història contemporànea
En 2011, el president Hugo Chávez va prendre la decisió d'expropiar l'empresa Conferry,[9]encarregada de transportar via marítima a passagers, vehículs particulars i càrrega pesada entre Port La creu (Anzoátegui), Cumana (Sucre) i Punta de Pedres, inclús realisava viages cap a l'Illa de Coche. Després de contar en una flota molt important, despuix de l'abandó i la falta de manteniment dels ferris, ademés de casos de corrupció, l'anomenada La Nova Conferry, contínua operant en una embarcació.[10]
Durant la década dels 2010 i principi de 2020, les empreses privades com a Gran Cacic, Naviarca i Navibus també realisen trasllats cap a l'Illa de Margarita,[11]des del Port de Guanta en l'Estat Anzoátegui. Igualment, la naviera privada Paraguaná opera embarcacions tant des de Guanta (Estat Anzoátegui) com des de la Guaira (Estat Vargas).
Marisel Velásquez va ser elegida com a governadora de l'Estat Nova Esparta, el 25 de maig de 2025.[12]
Geografia
Organisació polític-territorial
Estat Nova Esparta. Densitat poblacional, segons municipis, base cens de població 2001[13]
Nova Esparta es troba localisada entre les coordenades 10º44, 11º10' de latitut nort i 63º 46', 64º13' de llongitut oest, en la regió insular del país.
L'entitat es troba llimitada en tots els seus punts cardinals per la Mar Carib.
En conjunt, les tres illes de l'entitat reunixen magnífiques plages, maravellosos manglars i atres paisages que la fan un verdader paraís insular. Margarita, la major d'elles, segons el llibre Atles bàsic de l'Estat Nova Esparta de 1997, l'elevació màxima és el Cerro Sant Joan en 920 m s. n. m. i despuix el Cerro Copey en 900 m s. n. m. i inclou a l'oest el cerro Macanao en 750 m s. n. m. en la península de Macanao.[14] Coche i Cubagua són núcleus rocosos coberts de sediment marins i presenten un relleu pla, en tallats. El clima és àrit o semiárido, al punt de que no existixen rius de corrent permanent.
L'estat Nova Esparta, està dividit en 11 municipis, els quals són:
Plantilla:Nova Esparta
Geologia
El territori estatal es caracterisa per events de vulcanisme, sedimentació, emersión, deposición i alçament. Roques ígneo-metamòrfiques de l'era mesozoica formen el basamento de les àrees montanyoses i les seues estribaciones, incloent el paisage de tossal, en excepció dels relleus ondulats de Pampatar, constituïts per sediment terciarios, de la mateixa manera que el pla coster. Les àrees marines més baixes són formacions del Pleistoceno i Holoceno, compostes per torrentades, terrats llitorals i aluvials, areniscas calcáreas i depòsits lagunares. Coche i Cubagua són núcleus rocosos coberts de sediment marins. També es pot observar que és de l'era geològica precambrica.
Dins de l'illa es troba la cova del Piache, també cridada cova del Piache, ubicada en el Cerro de la Verge, municipi García.[15]
Relleu
El sector oriental de l'illa de Margarita presenta tres chicotetes serranías, alineades en sentit surest-noroest, els tops del qual d'altitut són els cerros Copey, Matasiete, La Guàrdia i Guayamurí; cap al suroest el relleu és pla, en excepció d'unes elevació moderades, conegudes com Les Tetas de María Guevara. La península de Macanao, en el sector occidental, ostenta un massiç allargat en sentit este-oest, entre els cerros Macanao i Guarataro. El restant són planures costeres que descendixen cap a plages de gran amplitut. Les illes de Coche i Cubagua oferixen un terreny pla en alguns tallats.
El relleu està compost de planures costeres, albuferas i massiços montanyosos. Les planures costeres del massiç oriental, descendixen cap a plages oceàniques de gran amplitut i arenes blanques que constituïxen un gran atractiu turístic, propícies ademés per a activitats deportives i de recreació.
Entre les majors elevació trobades de l'estat, se citen:
| Paraguachoa | |
|---|---|
| Cerro | Altitut (m s. n. m.) |
| Sant Joan | 920 |
| Copey | 890 |
| Cocheima | 810 |
| Tragaplata | 640 |
| El Cacho | 510 |
| Península de Macanao | |
|---|---|
| Cerro | Altitut (m s. n. m.) |
| Macanao | 750 |
| Els Cedres | 745 |
| Risc Blanco | 680 |
| Guaraguao | 660 |
| Soledad | 540 |
| Pedra Lisa | 500 |
| El Castell | 380 |
Hidrografia
.jpg){kind=link}
No existixen corrents importants d'aigua permanents, sino prims rius últimament estacionals pels canvis climàtics que han elevat les temperatures en tot el planeta en els últims anys. Secs la major part de l'any i en torrencials en els curts periodos de pluja. D'ells, els principals són el Sant Joan (poses de Sant Joan), Sant Francisco, L'Asunción, El Valle, Chaguaramal, El Muco, La Vella, Negre i Tacarigua.
Les albuferas de La Restinga és la més gran en una extensió de 2600 ha,[14] Els Màrtirs i Les Marites, junt en les aigües termals del Valle de l'Esperit Sant i el sector de Sant Francisco, completen un sistema hidrogràfic escàs, insuficient i no apte per a abastir d'aigua potable a la població local.
Clima
Nova Esparta posseïx un clima semiárido, en microclima que van de l'àrit molt càlit al semiárido càlit-moderat. Domina en Margarita el clima semiárido. En Porlamar la pluviosidad és solament de 399 mm. anuals en una temperatura mija de 27 °C. Les zones de major precipitació es localisen en la Serranía del Copey aplegant fins a 1100 mm, que junt a boires terreres locals, permet el desenvolvimiento de boscs nuvolats, que deriven en ales més baixes en formacions de boscs secs premontanos. La precipitació és menor en la Península de Macanao, fluctuant de 300 a 500 mm anuals, en temperatures de 27 °C a 28 °C. En coche la temperatura mija anual és també alta en precipitacions de 512 mm anuals. Les condicions de sequetat són rigoroses en Cubagua en 250 mm de precipitacions a l'any. Si es considera que en els llocs llitorals i playeros, com Porlamar, hi ha solament 66 dies de pluja apreciable a l'any, es donen les condicions òptimes per a diversos tipos de turisme. Alguns eixemples del seu clima són el Cerro Copey, estany La Restinga, península de Macanao, les illes de Coche i Cubagua.[16]
En rares ocasiones ciclons tropicals afecten a les illes de l'estat per la baixa latitut d'estes. Alguns ciclons que han afectat a les illes ya siga directa o indirectament han segut l'Huracà Joan-Miriam en 1988 i la Tormenta Tropical Bret en 1993.
Solc
El sol és prim i poc desenrollat, subjecte a un intens procés erosivo pel sobrepastoreo. Les oscilacions del nivell de la mar i la deforestació realisada per a l'aprofitament agrícola contribuïxen a açò. Els sols de les valls, les terres de millor calitat, són ben desenrollats, tenen capa orgànica, estan protegits de l'acció erosiva del vent i es troben coberts de vegetació, pero solament ocupen una chicoteta proporció de l'estat.[17] En les zones de piedemonte, els cons de dejecció i materials coluvials donen lloc a sols molt pedregosos. Les illes de Coche i Cubagua presenten sols en salinitat i en una forta erosió resultant de l'acció dels vents, lo que li conferix a la seua capa superficial un caràcter pedregoso.
Vegetació
En l'illa de Margarita els efectes climàtics i/o edàfics han produït una mescla de zones de vida, en variats ecosistemes que comprenen des de la maleza desértica tropical, en les zones baixes i seques, fins al mont espinós i el bosc sec tropical en zones de major altura. En el cerro Copey es troba el bosc humit premontano i en les zones pantanosas i salines abunden els manglars. Les espècies més representatives són oliveres, dividive i pardillo, al voltant dels cerros Matasiete, El Copey, i Guaraguao. El bosc molt sec es troba en àrees de vegetació molt intervinguda. Les principals espècies són: cují, guatacare, guamache, cardón, dividive i olivera. Els espinares i les malezas desérticas, formacions dominants de l'estat, ocupen les planures costeres. Les seues principals espècies són abrojo, cují, yaque, orégano, indi nuet, tuna, cardón, dividive, guamache i unes atres. Les concentracions de manglars es localisen en La Restinga, Les Marites i atres zones d'aigua costaneras. Les espècies més importants són el mangle colorat, botoncillo i el mangle negre.
Flora
El clima semiárido de l'estat Nova Esparta, és una de les raons fonamentals per a l'evolució de dos tipos principals de vegetació. En l'estat es troben zones abundants de vegetació tropical a les faldes dels principals cerros de l'illa.
Espècies Característiques: Puy, Curari, Araguaney, Yema, Indi nuet, Pelleranca d'indi (Bursera Simaruba); Torco, Cucharo blanc (Croton xanthochloros); Copey(Clusia major), Maytenus karstenil, Coccoloba coronata, Cascarón (Machaerium robinifolium), limoncillo (Ximenia americana) Neea Anisophyla, Ouratea guildingii i Linociera caribaea.
Fauna
Les espècies endèmiques que es poden localisar en l'Illa de Margarita, el venado margariteño, la serp braç negre i la sangrantana cap gris.
La cotorra margariteña (Amazona barbadensis),[18] se solien caçar en la peninsula de Macanao, a on la preparaven fregides o guisades.[19] També es menciona la guacharaca (Ortalis ruficauda); no obstant, alguns texts indiquen que l'espècie està desapareguda en l'illa, a on abans podia observar-se en les rodalies de les montanyes. Aixina mateix, el guarame (Zenaida auriculata), una chicoteta coloma, sol observar-se en el municipi Arismendi. Entre les aus autòctones de l'illa destaca la macagua (Crypturellus erythropus margaritae).
Recursos naturals
L'entitat destaca pels seus recursos escènics, representats en paisages naturals, tals com a estanys, plages, cerros, salines i formacions eòliques, tots d'un gran potencial turístic. No conte, en canvi, en grans recursos energètics, i la seua disponibilitat de minerals es llimita a l'existència de grava, arena, calcàrea, dolomita, cromita, manganesita, talc i pedra. Aixina mateix, dispon d'exigus recursos forestals: araguán, cardón, cují, yaque, guayacán, jobo, vora, entre uns atres. La vegetació i recursos naturals de l'estat són pocs per ser una zona àrida en mig de la Mar Carib, pero, les plantes de calor com cactus, palmeres són molt vistes en les àrees càlides, pero, també hi ha zones verdes com el Cerro Copey i uns atres.
Economia
Predomina la peixca, principalment artesanal, que ha permés la producció d'agulla, anchova, tonyina, pargo, corocoro, lamparosa, carite, torito, plana, bagre, cazón, vaquita, jurel, picua i sardina (mariscs); camarón i langosta (crustaci); pechina, calamar, chipichipi, guacuco, budell de perla, ostres (moluscs), clòchina Perna perna,[20] entre atres espècies. Moltes de les espècies marines estan regulades en vedas en periodos durant l'any, per a que es puguen reproduir i evitar l'explotació de dites espècies.[20] També s'observa l'agricultura com a activitat econòmica complementària, sobretot en l'illa de Margarita, en a on destaquen el cultiu d'albargina, dacsa, meló, pimentón, patilla, ají margariteño i tomata. Aixina com també la cria avícola, ganado caprino i porcí.
A partir de 2026, Nova Esparta ha intensificat les seues exportacions d'algues marines destinades a l'indústria alimentària i cosmètica, per mig de vàries operacions des del Port Internacional El Guamache a països com Espanya,[21] Tunis i Chile.[22][23]
Principals centres comercials
Parc Costazul: El centre comercial més gran i modern de l'illa i el tercer més gran del país.
- Sambil Margarita: és un centre comercial en varietat de tendes i moltes alternatives per a natius i visitants.
La Vela en Porlamar. Centre Comercial Rattan Plaça en Pampatar. Encara que no siga un centre comercial, podríem incloure a l'avinguda 4 de maig, en Porlamar, que durant décades ha segut un centre turístic i comercial que en els seus millors temps va albergar tendes de renom internacional, encara que des de fa varis anys es troba en decliu per l'aparició de nous centres comercials i de la situació econòmica, l'avinguda 4 de maig seguix sent referent del comerç en l'illa.
Turisme
La regió de Nova Esparta, era reconeguda com una de les principals llocs turístiques de Veneçuela, ha enfrontat problemes significatius en els últims anys per la situació socioeconòmica en el país. Esta àrea, que es distinguix per la seua diversitat paisagística i rica herència cultural, ha experimentat una disminució en l'afluència turística com a resultat directe de la crisis que travessa Veneçuela.[24]
A pesar de l'infraestructura turística en la regió, que inclou proyectes destacables com el Port de Travessies de Port la Mar i l'Aeroport Internacional del Carib Santiago Mariño, l'inestabilitat econòmica i política del país ha dissuadit a molts visitants internacionals. Açò ha impactat negativament en l'economia local, que històricament ha depés en gran mida de l'indústria del turisme.[25]
L'Illa de Margarita, que conserva fortificacions espanyoles de rellevància històrica i patrimonial, ha resultat especialment afectada. Pese a mantindre's com un destí atractiu per la seua riquea cultural i bellea natural, ha experimentat una disminució en les taxes d'ocupació hotelera i en la participació en activitats turístiques.
L'Illa de Coche, reconeguda per les seues condicions favorables per a la pràctica de deports aquàtics com el windsurf i el kiteboarding, també ha sofrit els efectes de la crisis. A pesar de les seues característiques singulars, s'ha registrat un descens en el número de visitants i en la realisació de competicions internacionals en els últims anys.
Infraestructura
Servicis públics
El servici d'aigua està administrat per l'empresa Hidrològica del Carib (Hidrocaribe).[26] El suministrament cap a l'Illa de Margarita, es realisa per dos aqüeductes submarins, provinents dels embassaments Turimiquire i Els Clavellinos.[26] Des de plaja Brava en Chacopata, municipi Cruz Salmerón Acosta, estat Sucre naix la canonada que sortix d'aigua potable a l'estat Nova Esparta.
Transport
En 592,6 km de carreteres, les principals rutes són la CL5, que creua Margarita d'est a oest, les locals #4 i #1 que travessen la part oriental de l'illa en direcció nort-sur; i la ramal #11, que va des de Punta de Pedres fins a la CL5. L'illa de Coche té una via terrestre, que la voreja parcialment. Posseïa un terminal de passagers terrestre en l'estacionament del Centre Comercial Bella Vista en Porlamar, mes va deixar d'operar en 1986 per l'abandó de l'edificació. Només va quedar operant la llínea Unió Conductors de Margarita en unes poques rutes des d'i cap a la ciutat de Caracas des d'un terminal privat, mes des de 2020 dita llínea va tancar les seues portes producte de la pandèmia de COVID19 que la va dur a la fallida.
L'entitat conta en l'Aeroport Internacional del Carib Santiago Mariño, ubicat prop de plaja El Yaque, i chicotetes pistes en coche i Macanao.
L'infraestructura portuària està encapçalada pel Port Internacional El Guamache[27] i els embarcaderos de Chacachacare i Punta Cotons (cap a l'illa de Cubagua); el terminal de ferris de Punta de Pedres atén rutes turístiques cap a Port La Creu, Cumaná, La Guaira i Sant Pedro de Coche, mentres que atres operadores marítimes despachen des de Pampatar i Juangriego (cap a l'illa La Blanquilla). També hi ha embarcaderos en L'Illeta i El Yaque, els quals presten servici de transport cap a la veïna illa de Coche, aixina com un servici d'embarcacions menors (tapaítos) que partixen des de Porlamar cap a la població de Chacopata en l'Estat Sucre.
Energia
En principi de la década dels 2020, una de les dificultats que han sofrit els pobladors, específicament els que es dediquen a l'activitat peixquera és la falta de combustible per als barcos.[28]
Seguritat
En gran part de l'Estat Nova Esparta, existixen diferents ents de: investigació criminalista, policial estatals, municipal, cos de Bombers estatal i Aeronauticos.
Presons
La principal presó de l'Estat Nova Esparta, es localisa en el municipi García i és el Centre Penitenciari de Sant Antonio.[29]
Demografia
La seua densitat supera el promig nacional i és una de les més altes del país, per un creiximent poblacional constant des de la década dels 1940, solament frenat per la disminució de la natalitat a partir dels anys 1960. Particularment, el decret de Port Lliure, promulgat en 1971, va provocar un dràstic increment de l'immigració. La major part de la població s'aglutina en els municipis més estretament associats en l'activitat comercial emanada del turisme. El municipi Mariño, per eixemple, concentra més del 23,7% dels habitants de l'entitat, i la seua capital, Porlamar, és el major centre econòmic de l'illa de Margarita. Li seguixen en importància els municipis García i Maneiro, que són veïns de Porlamar, ciutat que, davant l'impossibilitat física de seguir creixent, s'ha expandit cap a ells. Atres poblacions importants són Vila Rosa, Pampatar, Sant Joan Batista, L'Asunción, Paraguachí, Juangriego i El Pilar (Els Roures).
| Illa | Població Estimada | Superfície | Densitat | Localitat més gran | Coordenades | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Margarita | 400.000 (2010) | 1071 km² | 373,48 h/km² | Porlamar | {{ | dms-lat=11°1′N | dms-long=63°51′O | dec-lat=11.017 | dec-long=-63.85 | default=dms|name=}}</noinclude> |
| Coche | 8.756 (2010) | 55 km² | 159,20 h/km² | Sant Pedro de Coche | {{ | dms-lat=12°21′N | dms-long=70°55′O | dec-lat=12.35 | dec-long=-70.917 | default=dms|name=}}</noinclude> |
| Cubagua | 71 (2007) | 24 km² | 2,95 h/km² | Plaja Charagato | </noinclude> |
A continuació es vorà una llista d'estadístiques socials, segons el cens 2001:
- Habitants per mege: 461.
- Esperanza de Vida: 73,61 anys.
- Taxa de alfabetismo: 95,3%.
- Taxa d'assistència escolar: 66,2%.
- Taxa bruta de natalitat: 23,1 per mil.
- Taxa bruta de mortalitat: 4,49 per mil.
- En total: 655.235
Etnografia
Els habitants autòctons de Nova Esparta varen ser indígenes de la nació Guaiquerí, els qui varen cridar Paraguachoa (Lloc en a on hi ha peixos en abundància) a l'actual Illa de Margarita. Eren grans peixcadors i agricultors, fabricaven canoas, hamacas, arcs, fleches, morters de fusta, tubos de bambú (planta actualment extinta en la zona) per a extraure oli de palma i utensilis de fanc. Agrupats en tribus nómades regides per cacics, ferms creents de l'eventual adveniment d'un semidiós del color del sol, els guaiqueríes varen brindar una recepció amistosa als conquistadors que varen arribar a les illes, per lo que li varen ser favorits per Espanya en l'estatus de vassalls lliures.
cal destacar que Nova Esparta comprén un total de 256.624 d'estrangers, lo que supon casi 1/4 de la població, entre estos grups destaquen els espanyols (canaris i andalusos), italians (siciliano, sardos i napolitanos), portuguesos (madeirenses) i li seguixen els libanesos, chinencs i haitianos.
Religió
.jpg)
En l'estat Nova Esparta, la major part de la població és creent en la Santa Iglésia Catòlica, mentres que una minoria creu i en atres branques cristianes, evidenciat açò per les iglésies presents en l'entitat neoespartana, entre les més importants es tenen: Basílica Menor de La nostra Senyora del Valle (en la Vall de l'Esperit Sant), Catedral de l'Asunción, Iglésia Sant Joan Evangelista (en Juangriego), Iglésia parroquial de Sant Joan (en Sant Joan Batista), Iglésia de Sant Nicolás de Bari (Porlamar), la de Sant Josep de Paraguachi, l'iglésia de Santa Ana en el Municipi Gómez a on el Libertador Simón Bolívar va ser declarat cap suprem de la República i els seus eixèrcits, el dia 6 de maig de 1816 en una assamblea portada a terme en dita iglésia, ubicada en la vila de Santa Ana del Nort,i demés iglésies de menor importància situades en poblacions com: Punta de Pedres, Porlamar, Pampatar i pràcticament en tots els pobles de l'illa.
Per un atre costat, en l'illa també existixen varietat de religions, entre elles destaquen la musulmana i la judaica.
Cultura
Les festes en honor a Sant Josep de Paraguachí, Patró del poble, se celebren des del 19 de març de cada any, dia de Sant Josep, durant una semana. En esta semana hi ha activitats culturals, balls, fires de menjar i la famosa processó en honor a Sant Josep, en a on centenars de feligresos recorren el poble.
Gastronomia
- Artícul principal → Gastronomia de l'estat Nova Esparta.
L'estat Nova Esparta posseïx una àmplia gama de plats autòctons, per lo general elaborats a pur de productes de la mar o obtinguts per mig de la sembra local. La coca de cazón podria considerar-se com el plat emblemàtic de la regió; és un pastiç elaborat en cazón (crío de taburó) i banana (similar al pastiç de chucho, només que aquell s'elabora en chucho —peix rajiforme— i posseïx més ingredients).[30] De la mateixa manera, es poden conseguir "hervir" de peix, que bàsicament són sopes elaborades en peixos de la zona (bagre, corocoro, pargo, carite i uns atres). Entre els productes de la terra usats en la gastronomia local, descollen la tomata i ají margariteño.[31]
.jpg)
Un atre plat representatiu ho constituïx el pabelló margariteño, en la qual la carn mechada se substituïx per cazón desmechado i guisat. També es consumixen peixos fregits o torrats, entre els quals resalta el corocoro, el pargo, el carite, la catalana, etcétera, acompanyats d'arepes o casabe.cita requerida
Atres plats típics obtinguts de la mar poden ser els moluscs i crustacis tals com: clòchines, pechines, ariçons de mar, carranc, llagostins, camarones i uns atres, els quals es preparen de diverses formes. Una de les més comunes és un plat asopado cridat comunament fosforera, o ben guisats en arròs, cridats arròs a la marinera.cita requerida
És comú observar en moltes dels carrers i places dels pobles de Nova Esparta, posats de venda d'empanades de cazón i formage blanc, en a on, descollen els llocs de menjar ubicats en el Mercat dels Conejeros, els del Valle de l'Esperit Sant i L'Asunción. Sobre la dulcería, resalta el piñonate elaborat en la Parròquia Sant Joan Batista,[32] els besos de coco, les gelea de mànec i les "tetas" (congelades).cita requerida
En la década de 2020, s'ha impulsat el licor de ají margariteño.[33]
Artesania
Des dels seus començos, l'Estat Nova Esparta, ha segut una regió composta per artistes. Principalment per l'herència de cultures precolombinas, com els Guaiqueries; aixina com també per artesans que varen aplegar a les illes procedents d'Espanya principalment. Cada regió de l'estat posseïx un producte artesanal reconegut, i encara que estes activitats s'han reduït en el temps, encara permaneixen certes activitats que es mencionen englobades per regió a continuació:
| Poblat | Activitat artesanal desenrollada |
|---|---|
| Santa Ana | Chinchorros |
| El Veïnat | Hamaques |
| El Maco | Calçat de cuiro i sandalias |
| La Tancada | Alfarería, fanc i escurada ornamental |
| Sant Joan Bautísta | Capells de cogoyo, piñonate, carteres i orfebreria |
| Sabana de Guacuco i Atamo | Maras (utensilos en forma de mija esfera) |
| Els Millanes | Tabacs (la calilla i el rústic) |
Indústria alpargatera
Dins del gènero de l'artesania, en el municipi Antonio Díaz, l'espardenya, calçat d'orige hispà-àrap, presenta la variant de la solga de caucho. Durant varis anys, sobretot en les décades dels 50, 60 i 70, va aplegar a convertir-se en una pròspera indústria, a on grans empresaris de l'espardenya, varen aplegar a tindre baix els seus ordenen en les cridades alpargaterías a més de 100 persones en forma directa i una gran cantitat en forma indirecta; i es produïa la que s'utilisada en l'estat i era duta a uns atres de Veneçuela.
L'espardenya consta fonamentalment de quatre parts: la solga, el tall o capellada, el taló i les tirillas; la primera part és extreta del caucho utilisat pels vehículs automotores; les restants són elaborades en fil; el tall o capellada i el taló són elaborats en màquines de teixir, especialment dissenyades per a este fi; i les tirillas són elaborades manualment.
El procés per a obtindre la solga comença per seleccionar el caucho, el qual deu reunir algunes condicions, este es dividix en dos parts, en tallar-se exactament pel mig, d'allí es trauen les tires, que poden ser de lona o goma, depenent de la gruixa i l'utilitat; sobre estes tires, utilisant plantilles ya preelaboradas de diferents números (des del N.º 1 la més gran fins a 12 o 13 les més menudes), es marquen sobre estes per a despuix ser retallades; despuix de retallades, són traçades en uns gavinets molt especials (trazadores) en lo que s'indica a on es faran els buits, esta tasca li correspon a l'especialiste en utilisar el passador, gavinet utilisat per a tal fi.
Despuix de preparada la solga, seguix la procés de pegat, el qual consistix en adherir a la solga el tall i el taló en fil el qual se li agrega cera d'abella, per a fer-ho més resistent, finalisat açò es procedix a unir el taló i el tall en les tirillas.
Música
Entre la música que és tradició en l'estat, resalten, el galerón, la jota, la malaguenya.[34]
Una de les agrupacions Patrimoni Cultural de la Nació, és Cuerdo Espartanas, naixcuts en la localitat de Pampatar són els representants de la música tradicional margariteña.[35]
Per la seua banda, Chelías Villarroel és cantautor i poeta, Patrimoni Cultural Vivent de Nova Esparta i de Veneçuela, va ser condecorat en l'Orde “Honor al Mèrit Alberto Valderrama Patiño”.[36]
Educació
En diferents zones de l'estat podem trobar universitats que brinden carreres referents en la seua majoria a activitats relacionades en el turisme, la peixca i l'investigació científica del mar. No obstant, en el passar de les décades, dites institucions s'han anat adequant a les exigències cada volta majors i la demanda laboral no solament de les activitats mencionades anteriorment, a tal punt, que en l'actualitat la varietat de carreres que estes oferixen van des de les branques de les Ciències Socials fins a les Ciències humanes.
Universitats
- Universitat d'Orient (UDO).
- Institut Politècnic Santiago Mariño (PSM).
- Universitat Nacional Experimental de la Seguritat (UNES),[37]està ubicada en la ciutat de Sant Joan Batista del municipi Díaz.
- Universitat de Margarita (UNIMAR). Universitat privada ubicada en La Vall de l'Esperit Sant.
- Universitat Nacional Experimental Politècnica de la Força Armada Nacional Bolivariana (UNEFA), està ubicada en la ciutat de Juangriego del Municipi Marcano
Deports
En l'estat Nova Esparta es localisen vàries instalacions o edificacions deportives, ademés de diverses àrees destinades per a disciplines deportives, com el Complex de Piscines “Oliver Núñez”.[38]
També conta en l'estadi Guatamare a on juga l'equip de beisbol Els Braus de Margarita.[39]
Política i govern
L'estat és autònom i igual en lo polític al restant de la federació, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig de la Constitució de l'Estat Nova Esparta, dictada per l'antiga Assamblea Llegislativa publicada en la Gasseta Oficial de l'Estat Nova Esparta, Número Extraordinari, en data 6 de juliol de 1993, i la seua Esmena N.º 1 publicada en Gasseta Oficial de l'Estat Nova Esparta, Número Extraordinari E-060 de data 29 de decembre de 2000.
Poder eixecutiu
- Artícul principal → Governador de Nova Esparta.
Està representat pel Governador de Nova Esparta i un grup Secretaris Estatals. El Governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat a una reelecció immediata per a un periodo igual, sent l'encarregat de l'administració estatal.
Fins a 1989 els governadors eren designats pel Poder Eixecutiu Nacional, des de llavors varis partits s'han alternat en la governació de l'Estat:
Des de 2012 el governador va ser el general Carlos Mata Figueroa del PSUV. El 15 d'octubre de 2017 va ser elegit Alfredo Díaz, del partit Acció Democràtica.[40]
L'actual governadora és Marisel Velásquez, del Partit Socialiste de Veneçuela, qui es troba en el càrrec des de l'any 2025.
Poder llegislatiu
- Artícul principal → Consell Llegislatiu de l'Estat Nova Esparta.
La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de Nova Esparta, parlament regional unicameral, elegit pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per a nous periodos consecutius, baix un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, l'Estat conta 5 diputats, dels quals 4 pertanyen a l'oposició i 1 al oficialismo.
Policia
- Artícul principal → Policia de l'Estat Nova Esparta.
L'Estat posseïx el seu propi cos de Policia cridat INEPOL sobre la base de lo establit en la Constitució Nacional de Veneçuela,[41] sent est l'encarregat de la seguritat regional i organisat baix la figura juridíca d'Institut Autònom. Va ser creat en 1970 i depén del Govern de l'Estat Nova Esparta des de 1989, actualment es manté adscrit a la Direcció de Protecció Civil i Seguritat ciutadana de l'estat.
Vore també
- Política de Veneçuela
- Organisació territorial de Veneçuela
- Espai marítim de Veneçuela
- Regió Insular de Veneçuela
- Geografia de Veneçuela
- Anex:Illes de Veneçuela
- Anex:Illes de la mar Carib
Referències
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. «Divisió Política Territorial de Veneçuela 2013». Institut Nacional d'Estadística de Veneçuela. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 15 de novembre de 2015.
- ↑ «Veneçuela, Nova Esparta». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ Institut Geogràfic de Veneçuela Simón Bolívar. «Mapa de l'Estat Nova Esparta». Institut Geogràfic de Veneçuela Simón Bolívar. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2015.
- ↑ «Institut Nacional d'Estadística - Cens 2011». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 de febrer de 2015.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística de Veneçuela. «ueva Esparta». Consultat el 21 de juny de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 Toponímia de Pobles Neoespartanos, Luis B. Mata García. ISBN 9789806392595.
- ↑ 7,0 7,1 (1 de giner de 1853) Província: bulletin trimestriel de la Société de Statistique, d'Histoire et d'Archéologie de Marseilles et de Provence (en fr).
- ↑ «Informació i Història de l'Estat Nova Esparta - Veneçuela». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2019. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-02-28 (en és).
- ↑ «L'obscura veritat de Conferry: condenada per Chávez i afonada en una mar de corrupció» (en és-es). LaPatilla.com. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «La Nova Conferry: empresa naviera que té zero bucs operatius» (en és). Runrun. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «Marisel Velásquez posa la seua mirada en l'economia, servicis públics i la salut». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2025-05-30.
- ↑ [enllaç trencat]. Institut Nacional d'Estadístiques, URL últim accés el 08/07/2009.
- ↑ 14,0 14,1 Morales Gil (1997). Atles bàsic de l'Estat Nova Esparta (en és), República de Veneçuela, Ministeri de l'Ambient i dels Recursos Naturals Renovables, Regió Nova Esparta.
- ↑ «Cuevas del Piache: un tesor ben amagat de Margarita» (en és). El Sol de Margarita. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ ANÁLISIS DE LA EROSIVIDAD DE LA LLUVIA EN ISLA DE MARGARITA (VENEZUELA) A TRAVÉS DE DATOS DE PRECIPITACIÓN HORARIA, Roque Leal Salcedo. Universitat Central de Veneçuela
- ↑ Virginia Sanz, Mailén Riveros,Mylene Gutiérrez i Rafael Mo. «VEGETACIÓN I USO DE LA TIERRA EN EL ESTADO NUEVA ESPARTA, VENEZUELA: un anàlisis des de l'ecologia del paisage». Consultat el 22 de juny de 2016.
- ↑ «La cotorra margariteña: el rar loro que lluïx en els paisages àrits» (en és). infobae. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ Felix Gomez. ARMITANO EDITORES (ed.). Història i antologia de la cuina margariteña, p. 124.
- ↑ 20,0 20,1 «Anuncien l'alçament de la veda de la clòchina Perna perna». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2024-02-24.
- ↑ «Nova Esparta consolida el seu liderage exportador: va enviar 270 tonellades d'algues a Europa i Sudamérica». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «Exporten 162 tonellades d'algues marines des de Nova Esparta cap a Chile». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «Nova Esparta va realisar la primera exportació d'algues marines de 2026». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ «60 % del comerç en Nova Esparta està paralisat per crisis econòmica i falta de transport» (en és). Efecte Cocuyo. Consultat el 2023-09-12.
- ↑ «Falles de servicis públics són la principal trava del turisme» (en és). Crònica U. Consultat el 2023-09-12.
- ↑ 26,0 26,1 «En Nova Esparta i Sucre els seus habitants viuen en un desert pese a estar "rodejats" d'aigua» (en és). Crònica U. Consultat el 2023-06-23.
- ↑ «Aumenten importacions en Port Internacional El Guamache en Margarita». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2024-05-06.
- ↑ «Peixcadors de Margarita estan en crisis per falta de gasolina» (en és-es). LaPatilla.com. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ «Es fuga privat de llibertat del Penal de Sant Antonio». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2023-06-25.
- ↑ Redacció L'Estímul (ed.): «Rubén Santiago immortalisa el seu pastiç de chucho en un nou llibre» (en és). elestimulo.com. Consultat el 2023-06-28.
- ↑ «El ají dolç margariteño busca la Denominació d'Orige Controlat» (en és). elestimulo.com. Consultat el 2023-06-28.
- ↑ «El piñonate, saborós i tradicional dolç margariteño» (en és). Haiman El Troudi. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «Coneix els sabors d'Illa Margarita a través dels seus licors | Bienmesabe» (en és). elestimulo.com. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «Cal transmetre als nostres fills i nets ensenyances del bon margariteño». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2025-10-13.
- ↑ «Cuerdo Espartanas du la seua música a tots els racons com a Patrimoni Cultural de la Nació». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2022-08-08.
- ↑ «Chelías Villarroel rep condecoració i respal del Govern regional en els seus 100 anys». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2024-02-24.
- ↑ «En Nova Esparta ingressen més de 300 jóvens a la UNES». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2024-01-22.
- ↑ «Convertixen al Complex de Piscines “Oliver Núñez” en un centre deportiu de calitat» (en és). Governació de l'Estat Nova Esparta. Consultat el 2024-01-08.
- ↑ «Inicien treballs de recuperació d'estadi Guatamare». elsoldemargarita.com.veu. Consultat el 2024-03-03.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 d'octubre de 2017 (en és-ES).
- ↑ «Policia de l'Estat Nova Esparta». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nova Esparta.- Himne de l'Estat Nova Esparta
- Govern en llínea, Estat Nova Esparta
- Mariano de Briceño, Història de l'Illa de Margarita (1885)
• Areas protegides de Nova Esparta
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Nueva Esparta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.