Tercer viage de Colón

Retrate de Cristóbal Colón de 1519

El tercer viage de Cristóbal Colón (eixida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 – arribada a Càdis, 25 de novembre de 1500) va ser una expedició transoceànica comandada per Cristóbal Colón que va tindre com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels reis d'Espanya coneguts com els Reis Catòlics. En esta expedició va visitar la costa nort de l'actual Veneçuela.

Antecedents del viage

En 1492 Cristóbal Colón va mamprendre, a càrrec dels Reis Catòlics, una expedició per a aplegar a l'Índia navegant cap a l'oest, descobrint llavors la regió insular del Carib. En les Capitulacions de Santa Fe, firmades en els reis, a Colón se li otorgaven títuls de govern i privilegis sobre les terres a les que arribara. Quan va aplegar a Amèrica, Colón va pensar trobar-se en algun lloc d'Àsia pròxim a l'Índia, a pesar de no trobar espècies ni atres riquees d'Orient. En el seu segon viage, en 1493, Cristóbal Colón va posar en marcha el seu govern en les illes descobertes, sobretot en l'illa de L'Espanyola, i va realisar diversos viages d'exploració pel Carib, sense conseguir trobar el continent.

En el seu segon viage, Colón va fundar la ciutat de La Isabela en la costa nort de l'illa i els espanyols varen fundar ademés el fort de Sant Tomás. Va tindre lloc ademés la batalla de la Vega Real, a on els indígenes de l'illa es varen sometre al poder espanyol. En 1494, en el context també del seu segon viage, Colón va decidir construir la ciutat de Concepció de la Vega en l'interior, que va tindre com a objectiu l'extracció d'or de la zona.

Tercer viage

El 6 de febrer de 1498 varen partir de Sanlúcar de Barrameda dos carabelas, al mando de Pedro Fernández Coronel, en recaptes i a lo manco 55 soldats per a l'Espanyola.

Colón va partir des del mateix port de Sanlúcar el 30 de maig de 1498 en atres huit navío: Santa Creu, Santa Clara, Castella, Mabel, La Rábida, Santa María de Guia, Gaza i Vaqueña. Dita flota contava en una tripulació de 226 persones.

Colón va navegar en la seua flota cap al sur, fins a Madeira per un camí poc freqüent per a evitar a una armada francesa que li estava esperant prop del Cap Santa Vicente. Varen aplegar a l'illa de Porte Sant, a on havia vixcut en la seua esposa Felipa Moniz i a on va nàixer el seu fill, Diego Colón. Posteriorment es va dirigir a la regió de Funchal de l'illa de Madeira. D'ahí va partir per a aplegar, el 19 de juny, al fondeadero de Sant Sebastià, en l'illa canària de La Gomera.

En les illes Canàries la flota es va dividir en dos. Va enviar sis barcos directament a l'illa de l'Espanyola i Colón va continuar en tres, dos carabelas i una nao, per a travessar l'Atlàntic des de més al sur en l'idea de que, a la seua arribada a les Índies, deixara L'Espanyola al nort. En els seus barcos, Colón pretenia descobrir una terra més gran que no anara una illa, sino terra ferma. Va salpar de la Gomera el 21 de juny de 1498 cap a les illes de Cap Vert. El 4 de juliol issava vés-les en l'illa de Santiago.

En esta ruta els barcos de Colón varen sofrir calma chicha i una ona de calor tan forta que ningú desijava estar baix coberta. Esta calor va durar huit dies, dels quals el primer va ser solejat i els restants en núvols i pluja.

Posteriorment, va navegar cap a l'oest a l'altitut de Sierra Leona, en pronòstic d'aplegar a terra per a reparar els navío i rearmar-se de víveres. Realisat el camí a les Índies a través de l'Atlàntic, el marí Alonso Pérez va avistar terra el 31 de juliol, senyalant lo que eren tres montanyes d'una illa, l'illa de Trinitat.

Colón descobrix el continent americà

Recorregut del tercer viage de Colón en Amèrica.

Colón havia aplegat al noreste de l'actual Veneçuela. Es va trobar en un veta al que va cridar cap de la Galea, i que actualment es diu cap Galeot, i una illa propenca a la que va batejar com Trinitat (prop de la costa continental suramericana, a la que va cridar Terra de Gràcia i que hui es correspon en Macuro, en l'estat de Sucre, Veneçuela). En eixa regió va descobrir cases, indígenes i terres que va considerar molt belles i verts, comparant-les en les hortes de Valéncia en agost d'aquell any.

Posteriorment va aplegar a la Punta de l'Arenal. D'acort en les descripcions de Colón, els indis d'esta zona eren més blancs que els indis que hi havia vist en les illes en les seues dos anteriors viages.

Al seu barco va aplegar una canoa en 24 indis. Al vore'ls aplegar Colón va pensar en fer sonar un tambor i posar varis chics de la tripulació a ballar, pensant que els indis mostrarien interés en la festa, pero al vore'ls aixina varen començar a llançar-els fleches. Colón va manar traure una ballesta i llavors els varen deixar en pau, anant-se a una atra carabela a on se li va donar com a regal al que semblava el principal indi de la canoa un sayo i un bonete, en senyal de concòrdia per a que parlara d'això en els indis en la plaja.

Navegant pel sur de Trinitat prop de la Boca de Serps, es va aproximar a la delta del riu Orinoco comparant la força de l'aigua en la seua desembocadura en la força del riu Guadalquivir en temps de riuades. Una nit, prop de la desembocadura, es va aproximar una ona del tamany del barco que casi tomba la nau de Colón. Entre els llocs que va recórrer en esta zona està Boca Gran.

Va recórrer la costa del golf de Paria i va conseguir conseguir algunes perles. Colón va tindre ocasió de provar un vi que realisaven els indígenes de la zona que no era de raïms, i que ell sospitava que feyen d'atres frutes o de dacsa. La dacsa era un producte que solament existia en Amèrica i va ser dut a Espanya per Colón en els seus viages.

Va chafar Macuro, ya terra ferma, el 3 d'agost, estant allí 12 dies i entaulant bones relacions en els indígenes. Una de les coses que més va cridar l'atenció a Colón va ser que l'aigua dolça sempre vencia en eixes zones, i açò és per la desembocadura d'un riu caudaloso, que solament pot provindre de terra ferma.

Despuix de recórrer el golf de Paria, travessa la boca del Dragó en rumbo al noroest i va divisar tres illes, dos d'elles menudes, baixes i àrides (les actuals Coche i Cubagua), separades per un canal d'una tercera, major, coberta de vegetació i poblada d'indígenes que la cridaven Paraguachoa, vocable que significa segons historiadors "peixos en abundància" i segons atres "gent de mar".

Colón va batejar l'illa en el nom de L'Asunción, per haver segut descoberta en la data en la qual es varen fer cristians. A l'any següent, en 1499, Pedro Alonso Chiquet i Cristóbal Guerra la varen rebatejar en el nom de la Margarita per l'abundància de perles trobades en la regió.

Tornada a l'Espanyola

Des de l'illa de Margarita, Colón va navegar cap al noroest rumbo a l'illa de l'Espanyola, al mando de la qual Colón havia deixat al seu germà Bartolomé en 1496. Pel camí va avistar vàries chicotetes illes a les que va batejar El Romer, Les Guàrdies i El Martinet; noms possiblement inspirats en l'obra Li Pelerinage de Vie Humaine, que li agradava a la reina Isabel. Va desembarcar en Sant Dumenge, que era la ciutat que Bartolomé havia fundat poc abans en la costa sur de l'illa. Allí, un grup d'espanyols, encapçalats per l'alcalde major Francisco Roldán s'havien rebelat contra l'autoritat de Bartolomé Colón i s'havien replegat cap a l'interior. Els rebelats argumentaven una decepció sobre les riquees que se'ls havia promés trobar en el Nou Món, ya que el poc or trobat no satisfea totes les expectatives llançades per Cristóbal Colón, i per les dures condicions de govern de Bartolomé Colón. Roldán havia conseguit el respal d'alguns indis prometent-els eximir-els del pagament de tributs en or, que arreplegaven dels rius, i en 1498 també havia conseguit el respal de la mitat dels espanyols i de totes les viles i fortalees d'illa de l'Espanyola menys La Vega i La Isabela. Una volta en Sant Dumenge, Cristóbal Colón va intentar negociar en els alçats, cedint a deixar usar als indígenes com a servici personal. En la negociació de Colón en els rebels d'agost de 1499 s'amnistiava a tots els que s'havien rebelat, i se'ls permetia tornar a Espanya quan ho desijaren i a unir-se en les taínas i se'ls va pagar els salaris que no hagueren cobrat dels dos últims anys, encara que no hagueren treballat.

També es varen argumentar queixes en contra de la forma en que els germans Colón manejaven els assunts administratius. Per un atre costat l'illa de l'Espanyola, en lloc d'aportar diners a les arques reals, solament demandava despeses. Tot açò va aplegar a oïts dels reis d'Espanya, que varen enviar al juge pesquisidor Francisco de Bobadilla, el qual va aplegar a Sant Dumenge el 23 d'agost de 1500.

Escultura del XIX de Venancio Vallmitjana representant a Colón encadenat

El juge enviat pels reis va procedir a arrestar a Cristóbal Colón, al seu germà Bartolomé Colón i al seu fill Diego Colón i els va embarcar encadenats a Espanya en octubre de 1500. Varen aplegar a Càdis, en Espanya, el 25 de novembre de 1500.

En Espanya, Colón és lliberat per Isabel la Catòlica pero deu renunciar als drets otorgats en el Nou Món. En 1501, s'envia com a governador de l'Espanyola a Nicolás d'Ovando, per a substituir a Francisco de Bobadilla.

Vore també

• Categoria:Participants en el tercer viage de Colón
• Primer viage de Colón
• Segon viage de Colón
• Quart viage de Colón
• Ciutat de Nova Càdis