Anar al contingut

Funchal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Funchal <phonos file="Pt-pt_Funchal_FF.ogg">[fũˈʃaɫ]</phonos> és una ciutat i municipi de Portugal, capital de l'illa i de la Región Autónoma de Madeira. Constituïx el principal centre urbà, administratiu, econòmic i cultural de l'archipèlec, aixina com el núcleu més poblat de la regió. El seu port i la seua posició estratègica en l'Atlàntic han segut determinants en el seu desenroll històric com a escala marítima i centre comercial des de l'Edat Moderna.

La ciutat forma part d'una conurbación insular que integra, entre atres núcleus, a Câmara de Lobos, Santa Cruz, Machico, Caniço i Ribeira Brava, concentrant una part significativa de la població i de les infraestructures de l'illa.

Funchal és la sèu del municipi homònim, que conta en una superfície de 76,15 km² i una població de 105 795 habitants segons el cens de 2021, lo que supon una densitat de població d'aproximadament 1 389 habitants per km².[1] El municipi està dividit administrativamente en dèu freguesias i llimita al nort en Santana, al noreste en Machico, a l'est en Santa Cruz, a l'oest en Câmara de Lobos i al sur en el oceà Atlàntic.

En l'àmbit cultural i mediàtic, Funchal és coneguda internacionalment per ser la ciutat natal del futboliste Cristiano Ronaldo, una de les figures deportives més reconegudes a nivell mundial.

Toponimia

El topónimo Funchal tiene su origen en el término portugués funcho, que designa al hinojo (Foeniculum vulgare), una planta aromática silvestre que crecía de forma abundante en el valle donde se estableció el primer asentamiento. Según relatan los cronistas portugueses de los siglos XV y XVI, los primeros colonos que desembarcaron en este punto de la costa encontraron grandes extensiones cubiertas de esta planta, lo que dio lugar a la denominación del lugar como Funchal, entendido como «lugar donde abunda el hinojo».[2][3]

Este tipo de toponímia descriptiva, basada en elements naturals del paisage, va ser habitual en el procés de colonisació portuguesa dels archipèlecs atlàntics, especialment en Madeira i les Azores, a on numerosos llocs varen rebre noms relacionats en la vegetació, l'orografia o les condicions ambientals.[4]

El nom de Funchal es va consolidar oficialment des dels primers documents administratius del periodo de poblament i ha permaneixcut inalterado des de la concessió de l'estatut de ciutat en 1508, sense variants històriques rellevants en la documentació portuguesa.

En reconeiximent a la ciutat, un cràter del planeta Marte va ser denominat Funchal per la Unión Astronómica Internacional, seguint la tradició d'assignar a accidents planetaris noms de localitats de la Terra.[5]

Geografia

Funchal se sitúa en la vertiente sur de la isla de Madeira, en el océano Atlántico nororiental, ocupando un valle costero abierto al mar y protegido por un anfiteatro natural de montañas. Este emplazamiento, entre el litoral atlántico y las elevaciones del macizo central de la isla, ha condicionado de manera decisiva su desarrollo urbano, la disposición de su red viaria y la ocupación escalonada del territorio.[3]

El municipi de Funchal forma partix de la Región Autónoma de Madeira i s'estén des de la llínea de costa fins a zones de mija i alta altitut en l'interior insular. Presenta una orografia abrupta, caracterisada per fortes pendents i profunts barrancs (ribeiras) que descendixen des de les montanyes cap a la mar, entre els que destaquen les ribeiras de Santa Luzia i João Gomes. Estes condicions han favorit històricament la construcció en terrats i l'aprofitament agrícola escalonat del sol, aixina com una marcada diferenciació entre les àrees costeres i les zones altes.[2]

Encara que Funchal és la capital administrativa de la regió, les Islas Salvajes, reserva natural situada a uns 280 quilómetros al sur de Madeira, no formen part del seu terme municipal, sino que depenen administrativamente del municipi de Santa Cruz. No obstant, la seua gestió s'integra en l'estructura administrativa de la regió autònoma.[6]

Organización territorial

El municipio de Funchal se divide administrativamente en diez freguesias (parroquias civiles), que reflejan tanto la expansión histórica de la ciudad desde el núcleo original junto al puerto como el crecimiento urbano hacia las zonas medias y altas del municipio:

Estes freguesías presenten diferències notables en densitat de població, altitut i caràcter urbà o residencial, concentrant-se la major part de la població en les àrees costeres i de mija altura.[7]

Clima

El clima de Funchal es mediterráneo (Csa) con rasgos subtropicales, bordeando el clima tropical húmedo-seco (As) según la clasificación climática de Köppen. Está fuertemente influido por el océano Atlántico y por la corriente del Golfo, lo que se traduce en temperaturas suaves durante todo el año y una escasa amplitut térmica anual.[8]

Els hiverns són templats i relativament plujosos, mentres que els estius són secs i càlits, en precipitacions molt reduïdes. La humitat relativa mija se situa entorn al 70 %, lo que pot intensificar la sensació tèrmica, especialment en els mesos estivals. La temperatura de l'aigua de la mar oscila habitualment entre els 18–19 °C en hivern i els 24–26 °C a finals de l'estiu.

De forma ocasional es produïx el denominat «temps de l'est», una situació meteorològica caracterisada per l'arribada de masses d'aire càlit, sec i carregat de pols procedents del desierto del Sáhara, que provoca episodis de calima i reducció de la visibilitat, fenomen que també afecta a atres regions macaronésicas com Canarias.[9]

  Paràmetros climàtics promig de Funchal, Madeira Madeira 
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 25.5 27.0 30.5 32.6 34.2 34.7 37.7 36.0 38.4 34.1 31.0 25.9 38.4
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 19.7 20.4 20.6 {{{may}}} 23.4 25.1 26.4 {{{sep}}} 24.9 22.6 {{{dic}}} 22.6
Temp. mín. mija (°C) 13.7 13.4 13.9 14.4 15.6 17.7 19.2 20.0 20.0 18.6 16.6 15.0 16.5
Temp. mín. abs. (°C) 9.2 7.4 8.1 9.8 9.7 13.2 14.6 16.4 16.6 13.4 10.8 9.4 7.4
Precipitació total (mm) 74.1 83.0 60.2 44.0 28.9 7.2 1.6 2.0 32.9 89.5 88.8 115.0 627.2
Díes de precipitacions (≥ 0.1 mm) 12 10 9 8 6 3 1 2 6 9 10 13 87
Hores de sol 167.4 171.1 204.6 225.0 213.9 198.0 244.9 260.4 225.0 204.6 168.0 164.3 2447.2
Font: Instituto de Meteorología,[10] ClimaTemps.com[11] [12]


Història

miniatura|Ilustración del puerto de Funchal en 1834.

La zona a on hui s'assenta Funchal va ser colonisada pels portuguesos en el context de l'expansió atlàntica del regne de Portugal durant el XV. Despuix del redescubrimiento de l'illa de Madeira en 1419–1420 pels navegants João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, el poblament efectiu va començar pocs anys despuix. Funchal es va desenrollar inicialment com un menut núcleu agrícola i portuari en una vall fèrtil, favorit per l'abundància d'aigua i la protecció natural de la seua baïa.[2]

L'assentament va adquirir ràpidament importància com a punt de respal llogístic i administratiu de l'illa. En 1452 va ser elevada a la categoria de vila, i en 1508 el rei Manuel I de Portugal li va concedir el títul de ciutat, convertint-se aixina en la primera ciutat de l'archipèlec de Madeira.[3]

Durant el XVI, Funchal va experimentar un notable creiximent econòmic gràcies a l'auge del cultiu i comerç del azúcar, producte que va situar a Madeira entre els principals centres azucareros de l'Atlàntic europeu. El port de Funchal es va convertir en una escala habitual per a les rutes marítimes entre Europa, Àfrica i Amèrica, i la ciutat va alcançar un alt grau de prosperitat, reflectit en el seu desenroll urbà, religiós i mercantil.[13]

A partir del XVII, el decliu progressiu del sucre va ser compensat per la consolidació del vino de Madeira com a producte d'exportació. En este periodo es varen establir en la ciutat numeroses cases comercials britàniques, la presència de les quals va influir de manera significativa en l'economia, l'arquitectura i la vida social de Funchal, reforçant el seu caràcter cosmopolita i la seua orientació comercial cap a l'Atlàntic nort.[14]

Durant els sigles XVIII i XIX, Funchal es va consolidar ademés com a destí d'estància per a personalitats europees, especialment per motius de salut, pel seu clima suau. Entre els visitants ilustres figuren l'emperatriu Isabel de Wittelsbach (Sissi), Carlos I de Austria, l'estadiste polac Józef Piłsudski i el polític britànic Winston Churchill, qui va realisar vàries estàncies en la ciutat.[15]

Per la seua posició estratègica en l'Atlàntic, el port de Funchal va ser objecte d'atacs navals durant la Primera Guerra Mundial, concretament en 1916 i 1917, per part de submarins alemans, causant danys materials i víctimes civils.[16]

Des de la segona mitat del XX, i especialment despuix de l'instauració de l'autonomia regional en 1976, Funchal ha experimentat un creiximent urbà i econòmic sostingut, vinculat en gran mida al desenroll del turismo. La ciutat s'ha consolidat com el principal centre administratiu, econòmic i cultural de la Regió Autònoma de Madeira, aixina com com un dels destins turístics més rellevants de l'Atlàntic europeu.[17]

Monumentos y lugares de interés

Funchal desde el mirador del Paredão.

Funchal desde el mirador del Paredão.

Ciudades hermanadas

Plantilla:Nueva columna

Plantilla:Final columnas

Personajes relevantes

Referències

  1. ↑ «Censos 2021 – Resultados definitivos». Instituto Nacional de Estatística de Portugal.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 , Secretaria Regional da Educação e Cultura.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 , Livros Horizonte.
  4. ↑ , Imprensa Nacional-Casa da Moeda.
  5. ↑ International Astronomical Union. «Gazetteer of Planetary Nomenclature: Funchal». Consultat el 16 de diciembre de 2025.
  6. ↑ «Reserva Natural das Ilhas Selvagens». Instituto das Florestas e Conservação da Natureza.
  7. ↑ «Freguesias do concelho do Funchal». Câmara Municipal do Funchal.
  8. ↑ «Climate normals: Funchal». Instituto Português do Mar e da Atmosfera.
  9. ↑ «Tempo de leste na Madeira». MeteoPT.
  10. ↑ «Weather Information for Funchal».
  11. ↑ «Funchal, Madeira Climate». Archivat des d'el original, el 12 de julio de 2012.
  12. ↑ «08522: Funchal (Portugal)». OGIMET. Consultat el 12 de noviembre de 2024.
  13. ↑ , Presença.
  14. ↑ , Livros Horizonte.
  15. ↑ , Centro de Estudos de História do Atlântico.
  16. ↑ , Direção Regional dos Assuntos Culturais.
  17. ↑ , Imprensa Académica.
  18. ↑ Museu de Fotografia da Madeira - Atelier Vicente's. Funchal, Região Autónoma da Madeira, Secretaria Regional do Turismo e Cultura, 2021. ISBN: 978-972-648-260-4. Depósito Legal: 485846/21. (Folleto gratuito, en idioma portugués, que se entrega al entrar en el museo).
  19. ↑ «Geminação de Oakland». Archivat des d'el original, el 24 de enero de 2011. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  20. ↑ «Geminação de Honolulu». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  21. ↑ «Geminação de Livingstone». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  22. ↑ «Geminação de New Bedford». Archivat des d'el original, el 25 de septiembre de 2011. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  23. ↑ «Geminação de Maui». Archivat des d'el original, el 11 de septiembre de 2011. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  24. ↑ «Geminação da Cidade do Cabo». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  25. ↑ «Geminação de Santos». Archivat des d'el original, el 24 de septiembre de 2011. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  26. ↑ «Geminação de Herzliya». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  27. ↑ «Geminação de Marrickville». Archivat des d'el original, el 11 de septiembre de 2011. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  28. ↑ «Geminação de Fremantle». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  29. ↑ «Geminação de Leichlingen». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  30. ↑ «Geminação da Cidade da Praia». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  31. ↑ «Geminação de Saint Helier». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.
  32. ↑ «Geminação de Gibraltar». Archivat des d'el original, el 4 de noviembre de 2013. Consultat el 16 de agosto de 2009.

Enllaços externs

Commons

Funchal