Nova Càdis
Nova Càdis va ser la primera ciutat fundada en Veneçuela i la primera ciutat espanyola en Suramérica. Va ser erigida abans de l'any 1500, despuix del tercer viage de Colón, en les costes de l'illa de Cubagua pel marí italiano al servici dels reis, Giacomo Castiglione (hispanizado com Santiago Castelló), com a campament temporal per a l'explotació de les pesquería de perlas. La ciutat va ser destruïda en 1541 per un maremoto i encara que partix d'ella es troba sumergida, poden vore's ruïnes en imàgens satelitales, fotografies aérees i terrestres de l'illa.
Història
Fra Bartolomé de las Casas va deixar escrit que en 1500, a tan sol 2 anys del seu albirament per Cristóbal Colón, ya hi havia en Cubagua 50 aventurers instalats que buscaven afanosamente les precioses gemes de nacre que usaven els natius en el seu ornament personal.[1]
Despuix de la gran insurrecció indígena de 1520, que va provocar l'abandó de l'illa, esta va tornar a ser ocupada i en 1526 va ser elevada a la categoria de Vila en la denominació de Vila de Santiago de Cubagua, encara que segons pareix mai va utilisar este títul. Per fi, el 13 de setembre de 1528 per mig d'una real cèdula promulgada per l'emperador Carlos V, se li va otorgar el ranc de ciutat, se li va dotar d'escut d'armes i se li va canviar el seu nom pel de Nova Càdis. Este lloc és el primer poble fundat pels espanyols en Amèrica, i com a ciutat, és considerada la primera ciutat de Veneçuela, alcançant una població de 1500 ànimes en 1535. El poblat era abastit d'aigua dolça des del propenc Port de les Perles, actual ciutat de Cumaná, en terra ferma continental.
En la seua época d'apogeu, l'ingrés que rebia Espanya per concepte de la pesquería de perles s'equiparava en valor monetari al suministrat per l'or del Perú. En eixe llavors, Nova Càdis no solament contava en una numerosa població d'espanyols i indígenes —estos últims, obligats a treballar com a buços en la recolecció de perlas—, sino també d'esclaus negres duts de les "factories" africanes. Nova Càdis també va ser objecte d'atacs de pirates com Diego Ingenis i Jacques de Sores, que varen sitiar el poblat i varen aplegar a capturar al seu governador, Francisco Velázquez.
Pero diverses calamitats naturals com el possible terremot de 1541 (seguit d'un huracà en 1543), la destrucció dels ostrales, el descobriment de ostrales en La Guajira i la paulatina mort dels indígenes explotats (per les inhumanes condicions de l'extracció en les perlerías), varen contribuir a que la ciutat i l'illa anaren abandonades en la seua totalitat pels espanyols, si be existixen registres que indiquen que l'illa va estar poblada per algun temps més.
Alguns relats catastròfics assegurarien que la mitat de l'illa es va afonar per un terremot, seguit per un maremoto, per lo que és possible que una part d'esta ciutat es trobe sumergida en la mar Carib. Tals tesis no han segut totalment descartades pels historiadors, ya que les busques submarines no han segut concloents en el lloc.
Estudi detallat de la desaparició de Nova Càdis
.jpg)
Al principi varen fallar tots els intents oficials de conseguir la duradora colonisació del poblat fundat pel genovés Giacomo Castiglione, ya que el problema d'abastiment d'aigua era primordial i es va aplegar a la conclusió de que l'establiment d'una vila en Cubagua no podia fructificar sense la prèvia construcció d'una fortalea en la desembocadura del riu Manzanares de l'actual Cumaná, el qual era el que suministrava l'aigua.
La versió de Gonzalo Fernández d'Oviedo, de que l'establiment de "Nova Càdis" data de 1517, es considera encertada. Baix la protecció de la fortalea de Cumaná que finalment va ser construïda a principis de 1523, el llogaret que es trobava en l'illa de Cubagua va ser ràpidament organisada i va sorgir un auge extraordinari per l'explotació dels plaers de perlas.
No és provable que abans de 1525 els veïns d'este llogaret de Cubagua tingueren consciència de vila o ciutat. En cap dels registres de perles de 1521 a 1525, que són les primeres fonts locals que es coneixen, es mencionava el nom del poblat d'esta illa, i solament parlaven de Cubagua com a illa.
En 1526 el poblat va ser elevat a la categoria de Vila en la denominació de “Vila de Santiago de Cubagua”, encara que segons pareix mai va utilisar este títul. El 13 de setembre de 1528 se li va otorgar a este poblat el ranc de ciutat, es va dotar d'escut d'armes, es varen dictar les primeres ordenances que concedien a la ciutat autonomia política i se li va canviar el seu nom pel de “Nova Càdis”. Per mig d'estes ordenances, la ciutat de Nova Càdis, hui reconeguda com la primera ciutat de Veneçuela, no depenia de L'Espanyola i podia comerciar directament en Castella en Espanya. Açò va contribuir a que els pobladors de Nova Càdis estimularen la seua activitat: consegüentment es varen dispondre a construir la seua ciutat, substituint les barraques inicials per cases de pedra, en material dut des d'Araya i aumentant el número d'habitants.
Entre 1531 i 1532 els llits perlíferos varen evidenciar els primers signes d'agotament. L'auge creixent de la població en escassos mijos de vida, va crear en Nova Càdis problemes d'abastiment de víveres, aigua i llenya. Els víveres aplegaven des de Sant Dumenge, l'aigua del riu Manzanares en Cumaná i la llenya era transportada des de l'Illa Margarita. Quan escassejaven les perles els habitants buscaven noves pesquería i en l'autorisació de la Real Audiència de Sant Dumenge i del Rei Carlos I, es movilisaven al Cap de la Vés-la.
La desaparició de Nova Càdis va ser un procés llent degut fonamentalment a la falta d'aigua, a la resistència dels indis al treball extenuante de les pesquería de perles i per les conquistes de terres lluntanes. La visita dels corsaris anglesos i francesos va significar una greu amenaça per a la supervivència de la ciutat. Aixina mateix, embarcacions de caribes merodeaban els contorns de l'illa. No obstant, la causa fonamental del despoblació de la ciutat va ser la desaparició dels ostrales.
La població no va emigrar de colp. Coincidente en l'auge de les pesquería en l'illa de Cubagua ya hi ha una migració a la Cap de la Vela, perque no eren suficients les de Cubagua. Per a 1537 l'illa i la ciutat es van despoblando i en 1541 l'història senyala que va sobrevindre un huracà que les va assolar en un terrible terremot en 1543: els seus pobladors varen fugir a Margarita i varen fundar un nou poble. A les ruïnes de Nova Càdis, a on encara permaneixien uns 10 habitants, en 1543 varen arribar pirates francesos els qui varen deixar la ciutat envolta en flames i varen provocar novament l'abandó de l'illa.
Encara que no es coneix la data exacta del seu abandó total pels espanyols en esta primerenca época, l'història senyala que per a 1545 un grup de veïns de Nova Càdis aspiraven incorporar a Margarita baix la seua jurisdicció, lo que confirma l'existència de població en l'illa a lo manco per a eixa data. La ciutat va desaparéixer, pero l'illa va seguir tenint alguns habitants fins als temps de Simón Bolívar i les guerres d'independència de Veneçuela. L'agotament complet dels ostrales perlíferos de Cubagua en l'any 1857, determina l'abandó definitiu d'esta illa i en avant serà visitada per alguns peixcadors que solament improvisaran rancherías.
En el cine
En l'any 2004, el documentalista Miguel Yabrudes mamprén una extensa investigació per a realisar el documental Nova Càdis de Cubagua. En el 2015 el director veneçolà Jorge Thielen Armand va realisar un documental sobre l'illa de Cubagua i les ruïnes de Nova Càdis.[3] Este film va ser premiat com a millor curtmetrage documental pel jurat del Festival Internacional Cine Les Américas en Austin, Texas, USA.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Manuel Gimenez Fernandez: Bartolome de les Cases
- ↑ J.J.Escampe: Cubagua
- ↑ Flor de la Mar [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2015 Award Winners Cine Les Américas
Bibliografia
- Manuel Giménez Fernández. Bartolomé de las Casas: Capellà de S.M. Carlos I poblador de Cumana (1517-1523). Volum 2. Editorial CSIC - CSIC Press; Publicacions de l'Escola d'Estudis Hispà-Americans de Sevilla. Sevilla, 1984 ISBN 8400057570
- José Javier Escampe. La creuada de l'oceà: La gran aventura de la conquista d'Amèrica Editorial L'Esfera dels Llibres ISBN 8490602824
- Algunes Notícies sobre Nova Càdis (Illa de Cubagua) Veneçuela J. M. CRUXENT. VI Conferència Geològica del Carib.
- Margarita, Veneçuela, Memòries 1972, pp. 33-35.
- Otte, E. (1977). Les perles del Carib: Nova Càdis de Cubagua, Caracas: Fundació John Boulton. ISBN 84-399-6754-3.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nueva Cádiz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.