Illa de Cubagua
La Illa de Cubagua és una illa del mar Carib ubicada al noreste de Veneçola. Té una superfície de 24,5 km² i forma part del Municipi Tubores del estat Nova Esparta.
Toponímia
[editar | editar còdic]Els antics guaiqueríes coneixien l'illa pel nom de Cua Hua, que significa lloc dels carrancs.[1] Els aborigen la denominaven d'esta manera d'acort a la gran abundància d'estos crustacis en les seues costes, que representaven part important de la seua alimentació. Posteriorment, per la castellanisació, prendria el nom de Cubagua, com actualment se li coneix.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Cristóbal Colón va trobar l'illa de Cubagua durant el seu tercer viage de descobriments i troballes quan navegant cap a occident per la costa septentrional de la península de Paria, a la que va cridar "Terra de Gràcia" (hui Veneçola), va avistar esta illa el 14 d'agost de 1498 i la va nomenar pese a no desembarcar en ella. Poc despuix del seu descobriment, atres navegants europeus varen confirmar l'existència de rics jaciments de perles en Cubagua, l'explotació de les quals va donar orige al primer establiment espanyol en el sur del Carib.[2] Segons Fra Bartolomé de les Cases, en 1500, a tan sol 2 anys del seu albirament, ya hi havia en Cubagua 50 aventurers instalats que buscaven afanosamente les precioses gemas de nacre que usaven els natius en el seu ornament personal. Este assentament de menuts caserius espanyols per a l'explotació d'estes riquees perlíferas en Cubagua constava d'un Cabildo i Regidors per a 1510. Pero el poblat es realisava en esta primerenca data espontàneament, sense seguir patrons hispànics, ya que encara en 1517 se senyala que la població residia en veles i barraques.
Al principi fallen tots els intents oficials de conseguir la colonisació de Cubagua, el problema d'abastiment d'aigua és primordial i s'aplega a la conclusió de que l'establiment d'una vila en Cubagua no pot fructificar sense la prèvia construcció d'una fortalea en la desembocadura del riu de l'actual Cumaná, el qual era el que suministrava l'aigua.
La versió de Gonzalo Fernández d'Oviedo de que l'establiment de Cubagua data de 1517 es considera encertada. Baixe la protecció de la fortalea de Cumaná, que finalment va ser construïda a principis de 1523, el llogaret de Cubagua és ràpidament organisada i sorgix un auge extraordinari per l'explotació dels plaers de perlas.
No és provable que abans de 1525 els veïns del llogaret de Cubagua tingueren consciència de vila o ciutat. En cap dels registres de perles de 1521 a 1525, que són les primeres fonts locals de Cubagua que es coneixen, es menciona el nom del poblat d'esta illa, i solament parlen de Cubagua.
En 1526 el poblat va ser elevat a la categoria de Vila en la denominació de “Vila de Santiago de Cubagua”, encara que segons pareix mai va utilisar este títul. El 13 de setembre de 1528 se li otorga a este poblat el ranc de ciutat, es dota d'escut d'armes, es dicten les primeres ordenances que concedixen a la ciutat autonomia política i se li canvia el seu nom pel de “Nova Càdis”.[3] Per mig d'estes ordenances, la ciutat de Nova Càdis, hui reconeguda com la primera ciutat de Veneçola, no depenia de l'Espanyola i podia comerciar directament en Castella. Açò contribuïx a que els pobladors de Nova Càdis estimulen la seua activitat. Es disponen a construir la seua ciutat, substituïxen les barraques per cases de pedra, material dut des d'Araya i aumenta el número d'habitants.
Entre 1531 i 1532 els llits perlíferos mostren els primers signes d'agotament. L'auge creixent de la població, en escassos mijos de vida, va crear en Nova Càdis problemes d'abastiment d'víveres, aigua i llenya. Els víveres aplegaven des de Sant Dumenge, l'aigua del riu Manzanares en Cumaná i la llenya era transportada des de l'Illa Margarita. Quan escassegen les perles busquen noves pesquería i en l'autorisació de la Real Audiència de Sant Dumenge i del Rei Carlos I es movilisen al Veta de la Vés-la.
La desaparició de Cubagua va ser un procés llent degut fonamentalment a la falta d'aigua, a la resistència dels indígenes, al treball extenuante de les pesquería de perles i per les conquistes de terres lluntanes. La visita dels corsarios francesos va significar una greu amenaça per a la supervivència de la ciutat. Aixina mateix, embarcacions de caribes merodeaban els contorns de l'illa. No obstant, la causa fonamental del despoblació de Cubagua va ser la desaparició dels ostrales.[2]
La població no va emigrar de colp. Coincidente en l'auge de les pesquería en Cubagua ya hi ha una migració a la Veta de la Vela, perque no eren suficients les de Cubagua. Per a 1537 l'illa es va despoblando i en 1541 l'història senyala que va sobrevindre un huracà que la va assolar i possible terremot i els seus pobladors varen fugir a Margarita i varen fundar un poble. A les ruïnes de Nova Càdis, a on encara permaneixien uns 10 habitants, en 1543 varen arribar pirates francesos els qui varen deixar la ciutat envolta en flames i varen provocar novament l'abandó de l'illa.
Encara que no es coneix la data exacta del seu abandó total pels espanyols en esta primerenca época, l'història senyala que per a 1545 un grup de veïns de Nova Càdis aspiren incorporar a Margarita baix la seua jurisdicció, la qual cosa confirma l'existència de població en l'illa a lo manco per a eixa data.
L'agotament complet dels ostrales perlíferos de Cubagua en l'any 1857, determina l'abandó definitiu d'esta illa i en avant serà visitada per peixcadors que improvisaran rancherías.
Existix la creència de l'existència de restants arquitectònics baix l'mar. Lo cert és que hi ha desconcertantes estructures en forma de monolits que es troben en el llit marí propenc a la costa. Si s'observa en deteniment esta formació, baix de l'aigua o en un mapa, les columnes estan dispostes en dos rencs paralels.
L'anàlisis de les roques indica que estan compostes per un tipo de arenisca que no existix en l'illa de Cubagua, per açò es creu que les columnes són d'orige artificial. S'intuïx que de la península de Araya i de l'illa de Margarita es duyen pedres per a ser utilisades en la construcció de les vivendes i l'edificació de la ciutat de Nova Càdis.
En 1979 les ruïnes de Nova Càdis varen ser declarades Monument Nacional. En les últimes décades s'han establit menuts campaments turístics que són visitats per persones que apleguen primer a l'illa de Margarita.
| Data | Event | Detalls |
|---|---|---|
| 14 d'agost de 1498 | Descobriment per Cristóbal Colón | Colón avistar l'illa de Cubagua pero no desembarca en ella. |
| 1500 | Primers assentaments | Segons Fra Bartolomé de les Cases, ya hi ha 50 aventurers instalats en busca de perles. |
| 1510 | Organisació | S'establix un Cabildo i Regidors en l'illa. |
| 1517 | Establiment de Cubagua | Gonzalo Fernández d'Oviedo considera esta la data d'establiment. |
| Principis de 1523 | Construcció de la fortalea de Cumaná | La fortalea es construïx per a suministrar aigua a Cubagua. |
| 1526 | Elevació a Vila | El poblat es convertix en “Vila de Santiago de Cubagua”. |
| 13 de setembre de 1528 | Concessió de ranc de ciutat | La ciutat es renombra com "Nova Càdis" i se li otorga autonomia política. |
| 1531-1532 | Agotament de perles | Es mostren els primers signes d'agotament dels llits perlíferos. |
| 1537-1541 | Despoblació i desastres naturals | L'illa es va despoblando i sofrix un huracà i possible terremot. |
| 1543 | Atac de pirates francesos | La ciutat és incendiada i abandonada. |
| 1545 | Últimes referències de població | Veïns aspiren a incorporar Margarita baix la seua jurisdicció. |
| 1857 | Abandó definitiu | Agotament complet dels ostrales perlíferos. |
| 1979 | Declaració com a Monument Nacional | Les ruïnes de Nova Càdis són declarades Monument Nacional. |
Geografia
[editar | editar còdic]Topografia
[editar | editar còdic]L'illa és de 9,2 per 3,2 km de tamany, d'una forma elíptica en l'eix més llarc d'est a oest. La seua superfície és de 24 km². La costa es compon de penya-segats des de cinc fins a sèt metros d'altura en el sur, i de 20 a 24 metros d'altura en el nort, pero també hi ha diverses plages. L'elevació més alta de l'illa en sur partix superior plana aplega a 32 metros.
Sol
[editar | editar còdic]És sec i carix de masses d'aigua superficial (l'aigua dolça solament es troba en chicotetes reserves subterrànees). La precipitació anual és de 250 mm, que és el valor d'un desert sec. Les temperatures són prop de 25 °C tot l'any, en poca fluctuació.
Vegetació
[editar | editar còdic]La vegetació desértica (xerófila) de l'illa la fa essencialment estèril pero inclou una série d'espècies de cactus com el cardón de senya (Ritterocereus griseus), buche, meló de cerro, sabana o mont (Melocactus caesius), guamacho (Pereskia guamacho), i tuna (Opuntia tuna), aixina com uns pocs llegums (família Fabaceae), com el mezquite (Prosopis juliflora), dividivi (Caesalpinia coriaria), Stylosanthes viscosa, i la sanc de drago (Croton flavens).
Fauna
[editar | editar còdic]L'illa conta en chicotetes poblacions de conills margariteños, cabres asilvestradas, iguanas i una gran població de gossos galliponters típics de l'illa.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons el cens realisat per l'Institut del Patrimoni Cultural en agost de 2007, habiten en l'illa permanentment 32 adults i 19 chiquets, distribuïts en 4 sub-comunitats del nort de l'illa.
- Plaja Falucho
- Plaja Charagato
- Punta Charagato
- Punta la Capçalera.
Si se sumen els peixcadors itinerants d'atres parts de Nova Esparta i del veí Sucre, esta sifra pot sobrepassar les 300 persones en un any.
Les imàgens basades en els satèlits detallades solament mostren cinc cases en l'àrea. Algunes cases més es troben en la costa de l'oest, entorn a mig camí entre Punta Arenes i Punta La Horca, l'extremitat occidental de l'illa.
L'illa és visitada per turistes (principalment europeus) i la major part es concentra en la baïa de Charagato. No obstant, no posseïx infraestructura d'estage, per la qual cosa deuen pernoctar en les veïnes illes de Margarita i Coche. És per tal motiu que es considera un núcleu turístic d'excursionisme. Hi ha proyectes d'estage encara en estudi, majorment campaments i posades.
Política i Govern
[editar | editar còdic]A diferència de la veïna Illa de Coche que posseïx les seues pròpies institucions i alcaldia, Cubagua és administrada com a part d'un dels municipis (Tubores) ubicats en l'illa principal de l'estat veneçolà de Nova Esparta[4] (el qual també està conformat per l'illa de Margarita i l'illa de Coche, la sèu del govern municipal està en la localitat margariteña de Punta de Pedres.
Vore també
[editar | editar còdic]- Nova Esparta
- Illes de Veneçola
- Història de Veneçola
- Regió Insular de Veneçola
- Geografia de Veneçola
- Anex:Illes de la mar Carib
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A 518 anys de l'invasió colonizadora cal revisar l'història dels guaiquerí Consultat el 27 de setembre de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 International Review of Social History.
- 1–25.ISSN 0020-8590.doi:10.1017/S0020859024000567.Consultat el 2024-11-04.
- ↑ Rodríguez Velásquez, Fidel; Antczak, {{{nom2}}} (2023-11-22). Nova Càdis de Cubagua and the Pearl Fisheries of the Caribbean (en en). doi:10.1093/acrefore/9780199366439.001.0001/acrefore-9780199366439-i-1186?rskey=4gd3sm&result=1. ISBN 978-0-19-936643-9.
- ↑ https://web.archive.org/web/http://www.islamargarita.gob.ve/cubagua.htm[enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Cubagua.
| Veneçola | Estat Nova Esparta | Bandera de Veneçola | |
|---|---|---|
Referències[editar | editar còdic]
|
