Regió Insular de Veneçola
.jpg)
La Regió Insular és una de les nou regions polític-administratives i una de les nou regions naturals en les que es troba dividida Veneçola, formada per Nova Esparta i les dependències federals; la seua sèu principal se situa en L'Asunción, Nova Esparta, Illa de Margarita.
Història
[editar | editar còdic]El 15 d'agost de 1498 durant el tercer viage, Cristóbal Colón va aplegar a Margarita. En eixe viage l'Almirant també va aplegar a terra ferma, Veneçola. Aquell dia d'agost Colón va divisar tres illes, dos d'elles menudes, baixes i àrides (les actuals Coche i Cubagua)
El 19 d'abril de 1810 Margarita va ser una de les sèt províncies veneçolanes que varen declarar la seua independència de la Corona Espanyola, i en 1830, en dissoldre's la Gran Colòmbia i sorgir la República de Veneçola independent, va anar també una de les seues 13 províncies originals.
El 8 de novembre de 1777 es va reconéixer per mig de la Real Cèdula de Carlos III d'Espanya que el grup d'illes espanyoles pròximes al surest de la mar Carib quedaren baix jurisdicció de la Capitania General de Veneçola. En l'independència veneçolana totes les illes es varen mantindre en el domini de Veneçola i d'igual forma fins a la conformació de la Gran Colòmbia.
El 22 d'agost de 1871 el president veneçolà Antonio Guzmán Blanco decidix agrupar totes les illes veneçolanes exceptuant Coche, Cubagua, Margarita i Illa d'Aus com Territori Federal Colón, els qui estarien controlades per un governador designat pel president de la República.
El Regne Unit va pretendre la Illa d'Ànets pero el 26 de febrer de 1942 és resolt per mig de la delimitació solc i subsol del Golf de Paria. El Archipèlec dels Monges, que Veneçola va integrar com a part del seu territori va ser objecte de controvèrsia pero en 1952 el canceller colombià va reconéixer la sobirania veneçolana sobre el territori per mig d'una nota diplomàtica i 1992 el govern colombià va afirmar que no reclamaria el territori.
En octubre de 2011 s'aprova un nou decret en caràcter de llei orgànica per a les Dependències Federals i territoris insulars. En açò el Territori Insular Francisco de Miranda va agrupar Els Roques, La Orchila i les Aus en una mateixa entitat.
Geografia
[editar | editar còdic]La regió insular és la més menuda del país, la seua característica principal és la seua condició d'estar composta per illes de poc tamany. El clima és càlit, i tropical. Les illes més grans de Veneçola es troben en l'Estat Nova Esparta i les Dependències Federals.
Clima
[editar | editar còdic]El clima d'esta regió caribenya és predominantment semiárido i tropical sec, influenciat pels vents alisios. En illes com Margarita, Coche i Cubagua, les precipitacions són escasses i les temperatures elevades superen els 27°C. Per la seua banda, les Dependències Federals, que comprenen des de la Tortuga fins a l'Archipèlec Els Roques i la remota Illa d'Aus, exhibixen una forta aridez costera. La insolació és alta i l'evaporament supera constantment a les pluges anuals.
Relleu
[editar | editar còdic]El relleu insular és divers i combina formacions baixes en elevació moderades. L'Illa de Margarita destaca per presentar dos massiços montanyosos units per un istme arenenc, alcançant la seua major altura en el cerro Sant Joan. En contrast, dependències com La Tortuga, La Blanquilla i els archipèlecs dels Roques i Les Aus posseïxen superfícies predominantment planes, constituïdes per plataformes coralinas i arenenques d'escassa altitut, rodejades de belles plages i secs que voregen tota la mar territorial.
Illes
[editar | editar còdic]| Illa | Superfície km² |
Població | Entitat Federal |
| Illa de Margarita | 1071 | 400.000 |  Nova Esparta
|
| Illa La Tortuga | 156,6 | Base naval |  Dependències Federals
|
| Illa La Blanquilla | 64,53 | - | Dependències Federals
|
| Illa de Coche | 55 | 12.000 | Nova Esparta
|
| Illa La Orchila | 40 | Base naval | Dependències Federals
|
| Illa de Cubagua | 24 | 51 | Nova Esparta
|
| Archipèlec Els Roques | 40,61 | 1300 | Dependències Federals
|
| Archipèlec Els Testics | 6,53 | 197 | Dependències Federals
|
| Illa d'Ànets | 0,60 | - | Dependències Federals
|
| Illa La Sola | 0,0005 | - | Dependències Federals
|
| Archipèlec dels Flares | 1,92 | - | Dependències Federals
|
| Archipèlec Els Monges | 0,20 | - | Dependències Federals
|
| Illes Els Germans | 2,14 | - | Dependències Federals
|
| Archipèlec Les Aus | 3,35 | - | Dependències Federals
|
| Illa d'Aus | 0,045 | Base naval | Dependències Federals
|
Hidrografia
[editar | editar còdic]
Sobre la hidrografia, la regió posseïx sol rieres menudes degut a que la majoria del seu territori consistix en illes menudes en el Mar Carib. Les albuferas de la Restinga, Els Màrtirs i Les Marites, junt en les aigües termals del Valle de l'Esperit Sant i el sector de Sant Francisco, completen un sistema hidrogràfic escàs, insuficient i no apte per a abastir d'aigua potable a la població local. No existixen corrents importants d'aigua permanents, sino prims rius últimament estacionals pels canvis climàtics que han elevat les temperatures en tot el planeta en els últims anys. Secs la major part de l'any i en torrencials en els curts periodos de pluja. D'ells, els principals són el Sant Joan (pozas de Sant Joan), Sant Francisco, L'Asunción, El Valle, Chaguaramal, El Muco, La Vella, Negre i Tacarigua.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Región Insular de Venezuela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.