Illa d'Aus
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Illa d'Aus és una menuda i remota illa veneçolana d'aproximadament 4,5 ha, ubicada en el mar Carib a l'oest de les illes de Sotavent, a 110 km a l'oest de Guadalupe i Dominica. Té una llongitut que no excedix els 375 m i no més de 50 m d'ample, el seu punt màxim és de 4 m s. n. m. en un dia calme. En algunes ocasions, durant fortes tormentes, l'illa queda sumergida completament.[1][2][3][4]
l'illa forma part de les dependències federals de Veneçola. En ella s'ha instalat una base científica naval per part de l'Armada Nacional de Veneçola, alçada sobre pilotes per a protegir-la de la marea.
És un lloc de descans i reproducció per a les aus marines i per a la tortuga verda. L'illa està composta d'arena i alguna vegetació. L'àrea és perillosa per a la navegació i molts barcos han naufragat en la seua costa.
Història
[editar | editar còdic]Illa d'Aus apareix per primera volta en un mapa del Padró Real (o Padró General) elaborat per Diego Ribero en 1529.[5] Posteriorment apareix en algunes obres cartogràfiques com el Islario d'Alonso de Santa Creu.[6]
.jpeg){kind=link}
En els primers mapes es llimiten a presentar la seua ubicació relativa, pero posteriorment apareixen representacions i descripcions llaugerament més detallades del seu tamany i forma.[7]
L'illa va ser reclamada en nom d'Espanya per Avaro Sanzze en 1584, pero no va ser habitada. Açò va fer que fora reclamada més tart per Espanya, Regne Unit, Portugal i els Països Baixos.
Els Països Baixos la varen reclamar a partir de 1854 pretenent declarar-la unida a l'illa de Saba ubicada a 200 km. El govern veneçolà va desestimar tals peticions i els neerlandesos decidixen enviar en març de 1856 una flota de tres bucs de guerra al port de La Guaira enviant ademés un ultimàtum al governe veneçolà per a donar resposta a les seues peticions sobre la sobirania de l'illa ademés de “negociar” els térmens de les supostes indemnisacions als judeus expulsats de Cor. No obstant el conflicte sobre la possessió d'esta illa va ser solucionat per mig d'un laudo arbitral que va declarar al territori com a espai veneçolà, sent designada com árbitra Isabel II d'Espanya, a solicitut d'abdós països, en 1860. Despuix de varis anys d'estudi dels alegats, de consultes entre funcionaris i d'elaboració de varis informes, els alts funcionaris del Ministeri d'Estat, del Consell d'Estat i del Consell de Ministres varen donar la seua opinió definitiva davant la reina, qui va dictar sentencia el 30 de juny de 1865 a favor dels drets veneçolans sobre l'illa.
En juliol de 1895 el president Joaquín Crespo va organisar les illes veneçolanes en el Carib i va incloure a illa d'Aus com a part del Territori Federal Colón. En maig de 1905 el president Cipriano Castro va decretar que l'illa pertanyguera al cridat Municipi Oriental del Territori Federal Colón.
De 1878 a 1912 va ser explotada per miners nortamericans de guano fins a agotar les reserves de l'illa.
En 1978 l'armada veneçolana va establir una guarnició militar en l'illa en el nom de Base Científic Naval Simón Bolívar. L'impacte del Huracà Allen en 1980 va dividir l'illa en dos parts, pero l'aument de coral en l'illa va poder reunificarla.
El 6 de giner de 1999 el Govern veneçolà va decretar que l'illa quedara baix el control de la Direcció d'Hidrografia i Navegació, en el nom de Base Científic Naval Simón Bolívar (BCNASBO) i el seu nom va ser inclós en l'artícul 11 de la Constitució Veneçolana aprovada el 15 de decembre de 1999, que la considera part de l'espai insular de la República com una de les Dependències Federals.
Disputes entorn a l'illa
[editar | editar còdic]El 26 de juliol de 1978 Veneçola va establir per llei una zona econòmica exclusiva de fins a 200 milles marines al voltant de l'illa. El 28 de març de 1978 va firmar un tractat en els Estats Units que va establir un llímit marítim en Puerto Rico i les Illes Vérgens dels Estats Units (Tractat de 1978 entre els Estats Units i Veneçola), la qual cosa va implicar el reconeiximent per part d'Estats Units de la sobirania de Veneçola sobre l'illa i el seu dret a establir una zona econòmica exclusiva. El 28 de març d'eixe mateix any va firmar un tractat en els Països Baixos que prenent com a base la illa d'Aus, va fixar els llímits en les Antilles Neerlandeses de Saba i San Eustaquio (Tractat de 1978 entre els Països Baixos i Veneçola). El 17 de juny de 1980 va ser firmat un acort similar en França, que demarcó els llímits marítims en Guadalupe i Martinica.
Anteriorment, alguns estats de l'Organisació d'Estats del Carib Oriental, específicament Dominica, Sant Cristóbal i Nieves, Antigua y Barbuda, Santa Lucía, Granada i Sant Vicente i les Granadines, varen fixar una posició política sobre Illa d'Aus, a la que comunament denominen Bird Roc, Bird Island o Aus Island, rebujant que l'illa haguera pogut generar una zona econòmica exclusiva. Eixos estats també havien desconegut la sobirania veneçolana sobre l'illa, respalant la reclamació de Dominica.[8] Este país havia reclamat l'illa com a part del seu territori, en el respal de Barbados, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía i Sant Vicente i les Granadines, en la Reunió de Caps d'Estat i Govern de la Comunitat del Carib, Comunitat del Carib o Caricom en 2001, denunciant formalment l'ocupació veneçolana de l'illa com a illegal, pese al reconeiximent d'esta sobirania per Estats Units, Països Baixos i França.
Reconeiximent de la sobirania veneçolana
[editar | editar còdic]Durant la visita a Veneçola del primer ministre de Dominica, Roosevelt Skerrit, en juny de 2006, va reconéixer la sobirania veneçolana sobre l'illa declarant públicament que:
Posant fi a la reclamació i trencant en la tradicional posició del seu país i atres estats del Carib oriental que ho respalaven entorn a eixe assunt territorial.[9]
A la seua volta, en abril de 2007, el primer ministre de Sant Vicente i les Granadines, Ralph Gonsalves, va declarar que l'Organisació d'Estats del Carib Oriental reconeixia la sobirania veneçolana sobre Illa d'Aus.[10]
Mapes històrics de l'illa
[editar | editar còdic]-
1647
-
1887
-
1970
-
Abans del Huracà Allen (1980)
-
Despuix del Huracà Allen (1980)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vila, Marco Aurelio. 1967: Aspectes geogràfics de les Dependències Federals. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. 115p.
- ↑ República de Veneçola i República Dominicana. 1981: Tractat de relimitación d'àrees marines i submarines entre la República Bolivariana de Veneçola i República Dominicana. Ministeri de la Defensa. Caracas. 8p.
- ↑ Cervigon, Fernando. 1995: Les Dependències Federals. Acadèmia Nacional de l'Història. Caracas. 193p.
- ↑ Hernández Cavaller, Serafín (Editor). 1998: Gran Enciclopèdia de Veneçola. Editorial Globe, C.A. Caracas. 10 volums. ISBN 980-6427-00-9 ISBN 980-6427-10-6
- ↑ (1529) Carta Universal En que es conté tot lo que del mondo S'ha descobert fasta agora: Hizola Diego Ribero Cosmographo del seu Magestad: Any de 1529. La qual Es devide en dos parts conforme a la capitulcio que hizieron els catholicos Reis d'Espanya, i El Rei don Juan de Portugal i la Vila de tordessilas: Any de 1494..
- ↑ (1918) Islario general de tots les illes del món, Reproducció facsímil dels mapes originals (1542) en un pròlec de D. Antonio Blázquez edició, Madrit Patronat d'Òrfens de Intendencia é Intervenció Militars.. Lám. 113
- ↑ Temps i Espai.33(64)
- 582-601.Consultat el 10 d'octubre de 2017.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ OECS has accepted Veneçola’s sovereignty over Bird Island -Ralph Gonsalves www.stabroeknews.com 1 d'abril de 2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Aves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.