Illa de Margarita
La Illa de Margarita (coneguda també com la Perla del Carib[1] o simplement Margarita) és una illa caribenya que es troba al surest del mar Carib, en el noreste del territori veneçolà i al nort de la Península d'Araya del estat Sucre. Junt en les illes de Coche i Cubagua, constituïxen l'únic estat insular de Veneçola denominat Nova Esparta, que al mateix temps forma part de les Antilles menors de l'Amèrica Insular. La seua capital és L'Asunción i la seua ciutat més poblada és Porlamar. L'illa va tindre un paper important durant l'Independència de Veneçola.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]Margarita és un nom femení d'orige grec Μαργαρίτης («Margarites»), que significa «perla». Cristóbal Colón va batejar a l'illa en el nom de L'Asunción, per haver segut descoberta un 15 d'agost de 1498, data religiosa de l'Asunción de María.
A l'any següent, en 1499, Pedro Alonso Chiquet i Cristóbal Guerra la varen rebatejar en el nom de «La Margarita» per l'abundància de perles trobades en la regió. Una atra hipòtesis sugerix que el nom de «Margarita» es referix a la reina Margarita d'Àustria-Estiria.
El català Pedro Margarit, qui va viajar junt a Colón en les seues expedicions, la va batejar en el nom de Margarites. Margarita era denominada Paraguachoa pels indígenes guaiqueríes, i segons Luis B. Mata García en el seu llibre Toponímia de Pobles Neoespartanos comenta: «Paraguachoa, terme que per a alguns investigadors vol dir ''peixos en abundància'' i per a atres ''gent de mar''».[3]
Història
[editar | editar còdic]El 15 d'agost de 1498, durant el tercer viage, Cristóbal Colón va aplegar a Margarita. En eixe llavors, l'illa de Margarita estava habitada pels guaiqueríes, una ètnia aborigen que segons Alexander von Humboldt parlava un idioma emparentat en el warao.[4] En eixe viage Colón va divisar tres illes, dos d'elles menudes, baixes i àrides (les actuals Coche i Cubagua), separades per un canal d'una tercera, major, coberta de vegetació i poblada d'indígenes que la cridaven Paraguachoa.[3] En aplegar a l'illa Margarita varen ser sorpresos per un clima agradable i una gran corrent d'aigua dolça,[5] Colón descriu a Margarita en la seua carta als reis:
| Propietari per dos vides | Periodo |
|---|---|
| Marcelo Villalobos | 1525-1526 |
| Isabel Manrique (interina) | 1526 / 1527-1542 |
| Aldonza Villalobos Manrique | 1542-1575 |
| Juan Sarmiento (interí) | 1575 |
El 18 de març de 1525, l'emperador Carlos V erigia la Província o Governació de Margarita sent concedida en propietat per dos vides al llicenciat Marcelo Villalobos. Quan este va morir el 24 de juny de 1526[6] li succeiria la seua filla Aldonza Villalobos Manrique, segons la capitulació real del 13 de juny de 1527,[7] pero degut a que era menor d'edat va ser la seua mare Isabel Manrique de Villalobos, la que va assumir el govern de l'illa.[8] Isabel Manrique es va preocupar en la tasca pobladora duent grups de colonizadores que s'instalaren en forma permanent, i davant l'impossibilitat d'ocupar-se de totes les tasques administratives va nomenar com a tinent de governador de Margarita a Pedro de Villárdiga.[7] Entre les obligacions contretes, Villalobos devia proveir tot lo necessari per a la evangelización catòlica de l'Illa, atribució que no va complir, per lo Margarita va ser assistida espiritualmente per les diòcesis de Sant Dumenge i Puerto Rico de manera simultànea i sense aprovació real. Això va generar un conflicte d'interessos entre les diòcesis, principalment pel cobro dels diezmos provinents de Cubagua, que va ser subsanat en 1535 quan el rei les va assignar de manera provisional al bisbat de Puerto Rico.[9] En 1525, antics pobladors l'illa de Cubagua buscant aigua dolça apleguen al Valle de Sant Joan, atrets per varis manantials d'aigua dolça, clima templat i terreny fèrtil idòneu per a la cria de ganado i sembra, varen prendre la decisió d'assentar-se.[10]
En 1529, és fundada Sant Joan Batiste, la primera comuna espanyola de l'illa de Margarita, per Pedro d'Alegria qui era successor de Francisco Fajardo,[10] i el primer poblador europeu de l'illa qui es va establir en el Valle de Sant Joan Batiste en a on va conformar un hato de ganado vacú mentres era Tinent i Governador de Margarita i representant dels hereus de Marcelo Villalobos.[9][11] El Directori de la diòcesis de Margarita, contempla el nomenament de Sant Joan Batiste com a Parròquia Eclesiàstica a partir de l'any 1529.[12] El 7 de decembre de 1537 en una Real Cèdula estesa en Valladolit apareix Pedro d'Alegria dient que “fue el primer poblador d'esta Illa de Margarita i el que primer laboró per pa i crío de ganado”.[10][13]
Hato de Ganado
[editar | editar còdic]Les primeres espècies de ganado vacuns, equí i caprino varen aplegar a Sant Joan en 1528. Els animals varen conseguir adaptar-se en unes condicions idònees per a la reproducció, de tal manera que a partir de la década dels anys 1540s, Sant Joan no només es va convertir en el principal abastecedor de ganados de molts punts de Terra Ferma i la pròpia governació de Veneçola, sino que les reses i cavalls sanjuaneros es duyen a territoris tan alluntats com la Nova Granada. De la mateixa manera, la vall de Sant Joan proporcionava també els animals necessaris per a les expedicions d'exploració i conquista en diferents regions del Carib i que obtenien en l'illa els aprovisionaments necessaris, com se cita en 1569 en l'empresa de Diego Fernández de Serpa: “el 4 d'octubre, en a on a trueque d'algunes coses que duya va comprar huitcentes vaques a entregar en els plans de Veneçola. Els soldats que varen poder es varen proveir de cavalls en esta illa, en la que varen estar huit dies...”. Aixina que, les activitats ganaderes devien ser considerables.
L'illa va ser assotada per l'acossament constant de pirates, corsarios i caribes que causaven saquejos i destrosses 14 voltes a lo llarc de la seua història. Dita situació va dur com a conseqüència l'encariment dels aliments en l'illa tant per la necessitat de repondre'ls com pels saquejos de navío de tràfic comercial en alta mar. Aünat a açò, els habitants no es dedicaven a activitats de labranza de la terra puix ocupaven la major part del temps construint forts i defenent a illa sense poder diversificar les activitats agropecuarias per temor a atraure als enemics. Manuel de Mercat, en 1577 va trobar a l'illa en condicions deplorables referint-se a ella com “molt treballada” a causa de que el 15 d'agost de 1576 va ser furtada i cremada pels francesos i només varen deixar l'iglésia i “4 o 5 cases en que els francesos es varen fer forts”.[9] En 1677 la governació de l'illa es va vore en problemes pels hatos de ganado cabrío que atrea als pirates i en abril d'eixe mateix any varen terminar “cremant la major part d'ella i furtant les facendes fins a en els camps a a on s'havien retirat” els pobladors.[9]
Tirà Aguirre i els seus marañones
[editar | editar còdic]El 20 de juliol de 1561 el conquistador Lope d'Aguirre conegut com a Tirà Aguirre, va aplegar a l'illa de Margarita provinent des del Perú,[14] i va prendre possessió d'ella instaurant el règim de terror. Abans de marchar a terra ferma va realisar numerosos saquejos, va assessinar al governador i centenars dels seus pobladors. Va fer saber als seus habitants que portava un quantiós tesor dels incas i aquells, incloent el governador Don Juan Villadrando, codiciosos, varen caure en l'engany. Aguirre va fer presos al governador i a membres del Cabildo. Despuix es va apoderar a sanc i fòc de L'Asunción i pobles veïns. Enterades les autoritats de terra ferma, varen enviar a Francisco Fajardo a combatre-ho. Abans d'abandonar Margarita va matar a garrot al governador i a 50 pobladors. Va escriure una nova carta al rei espanyol insultant-ho; esta volta va firmar com El Peregrí i el Príncip de la Llibertat. El 29 d'agost de 1561, va abandonar l'illa de Margarita en rumbo a Borburata en terra ferma, a on la seua oberta rebelió contra la monarquia espanyola va canviar de curs. Borburata va ser víctima també del saqueig d'Aguirre i els seus “marañones”. La província va dependre de la Real Audiència de Sant Dumenge fins a 1739, quan va ser anexada al Virreinato de Nova Granada, junt en les demés províncies veneçolanes; en 1830, en sorgir la República de Veneçola, va ser una de les seues 13 províncies originals.
Havia depés de la Real Audiència de Sant Dumenge fins a 1739, quan va ser anexada al Virreinato de Nova Granada, junt en atres províncies i des del 6 de setembre de 1777 gràcies a Luis d'Unzaga i Amézaga forma part de la Capitania General de Veneçola sent la província de Margarita la més antiga.[15] Unzaga fomentarà el librecomercio i crearà escoles públiques, redundant tot això en l'economia veneçolana.[16] El 19 d'abril de 1810 va ser una de les sèt províncies veneçolanes que varen declarar la seua independència de la Corona Espanyola, i en 1830, en dissoldre's la República de Colòmbia (Gran Colòmbia) i sorgir la República de Veneçola independent, va anar també una de les seues 13 províncies originals.
En 1864, en dividir-se el país en 20 estats i un districte federal, Margarita va prendre el nom d'Estat Nova Esparta,[17] en honor al tire i caràcter heròic dels seus habitants durant les batalles per l'independència,[18] sent la més important l'ocorreguda el 31 de juliol de 1817 coneguda com la “batalla de matasiete”, en la que un eixèrcit de 400 margariteños varen derrotar a 3400 soldats entrenats comandados pel general Pablo Morillo. En 1881 va passar a ser secció del Gran Estat Guzmán Blanco (cridat Miranda des de 1889 fins a 1898). En 1901, dos anys en acabant de que es restituïra l'autonomia dels estats, va reprendre el nom de Nova Esparta, pero ho pert una atra volta entre 1904 i 1909, periodo en el qual és inclosa en el Districte Federal com a Secció Oriental. Finalment, en 1909 recupera la seua condició d'estat i en 1948, s'anexa al seu territori l'illa de Cubagua, mantenint com Estat el nom de Nova Esparta i com a illa el de Margarita.
Història contemporànea
[editar | editar còdic]En 2011, el president Hugo Chávez va prendre la decisió d'expropiar l'empresa Conferry,[19] encarregada de transportar via marítima a passagers, vehículs particulars i càrrega pesada entre Port La Creu (Anzoátegui), Cumana (Sucre) i Punta de Pedres, inclús realisava viages cap a l'Illa de Coche. Després de contar en una flota molt important, despuix de l'abandó i la falta de manteniment dels ferris, ademés de casos de corrupció, l'anomenada La Nova Conferry, contínua operant en una embarcació.[20] Durant la década dels 2010 i principi de 2020, les empreses privades com a Gran Cacic, Naviarca i Navibus també realisen trasllats cap a l'Illa de Margarita,[21] des del Port de Guanta en l'Estat Anzoátegui. També hi ha un servici de ferry de Naviera Paraguaná que va des de La Guaira. Alguns ferries que partixen des de Guanta atraquen en el port del Guamache.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ «Illa de Margarita i Coche». Veneçola Teua. Consultat el 25 de novembre de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 Toponímia de Pobles Neoespartanos per Luis B. Mata García. 13p
- ↑ Humboldt, Alexander: Reise in die Äquinoctial-gegenden dones Neuen Kontinents (1991). Insel Verlag. Primer Tom. Pág. 229. ISBN 3-458-16947-4.
- ↑ 5,0 5,1 Márquez, Luis Arranz (2006). Cristóbal Colón: misteri i grandea (en és), Marcial Pons Història. ISBN 978-84-96467-23-1.
- ↑ Hermann González, Manuel, i Alberto Donis Rius (op. cit., p. 56).
- ↑ 7,0 7,1 Hernández Garvi, José Luis (op. cit., p. s/d).
- ↑ «L'història de l'illa de les perles». Margarita. info. Consultat el 12 d'abril de 2010.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Assamblea Nacional.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Verni Salazar. «Pedro d'Herrera i La Vall de Sant Joan». www. elsoldemargarita. com. ve. Consultat el 2020-11-03.
- ↑ «Copia archivada». sites. google. com. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2022. Consultat el 2020-11-07.
- ↑ Verni Salazar. «Chafada i Presències Insulars: Escut de la ciutat de Sant Joan Batista» (en és). Otilca Ràdio. Consultat el 2020-11-07.
- ↑ Pedro Claver Cedeño. «.:Diari Caribazo:.». www. diariocaribazo. net. Consultat el 2020-11-07.
- ↑ Institut d'Història i Cultura Naval.
- ↑ «La província de Margarita va nàixer fa 490 anys | AVN» (en és). www. avn. info. ve. Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ Cazorla Granados, Frank (Coord.), autors: Cazorla Granados, F., García Baena, Rosa, Pol Rubio, J. David, Reder Gadow, Marion (Prólog.), El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EEUU i en el lliberalisme, Fundació Màlaga, 2019, pp. 89-135, 199. http://dbe.rah.es/biografias/35206/luis-de-unzaga-y-amezaga
- ↑ «L'història de l'illa de les perles». Margarita. info. Consultat el 12 d'abril de 2010.
- ↑ «ESTAT NOVA ESPARTA». www. ucla. edu. ve. Consultat el 2020-11-11.
- ↑ «[2]». Consultat el 2024-02-28 (en és).
- ↑ «L'obscura veritat de Conferry: condenada per Chávez i afonada en una mar de corrupció» (en és-és). LaPatilla. com. Consultat el 2024-02-28.
- ↑ «La Nova Conferry: empresa naviera que té zero bucs operatius» (en és). Runrun. Consultat el 2024-02-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Margarita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.