Idioma warao
El idioma warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos en el Delta del Orinoco, Delta Amacuro, en algunes zones del Estat Monagas i el surest del Estat Sucre, aixina com algunes àrees en Guyana, Veneçuela. També és parlat en un enclavament en Surinam.[1] Alexander von Humboldt va escriure en els seus Viages a les Regions Equinoccials que els indis guaiqueríes dien tindre un idioma emparentat en el warao.
Dialectes
En esta llengua indígena existixen quatre variants o dialectes els quals són conegut entre la cultura warauna com:
- [1] Kokuina o manamo,
- [2] Hoanarao (o gent de les aigües negres en Mariusa, Winikina, Arawabisi)
- [3] Arawao (Merejina, Sakupana)
- [4] Wasay (Ibaruma, Arature, Amakuro)
A l'igual podríem dividir dits dialectes geogràficament com a Alta Delta (Kokuina, Manámo, Makareo), Centre (Mariusa, Winikina, Arawabisi), i Baixa Delta (Merejina, Sakupana, Ibaruma, Arature, Amakuro). En esta última zona hi ha una subdivisió del dialecte de la zona, ya que les comunitats propenques al mar Carib (Sant Josep d'Amacuro) ha segut directament influenciada per Trinitat i Tobago i Guyana, donat com a producte adjectius i sustantius híbrits característics únicament en esta."
Descripció llingüística
Fonologia
L'inventari de consonant del warao és relativament simple:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Llavi- velar |
Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | k | kw | ||
| Fricativa | s | h | ||||
| Aproximantes | l | j | w | |||
| Nassal | m | n |
Sobre les vocals existixen cinc vocals orals /a, i, i, o, o/ i cinc nassals /ã, ẽ, ĩ, õ, ũ/.
No existixen contrasts de cantitat vocàlica i l'accent és fix en la penúltima sílaba.
Morfologia i sintaxiss
Des del punt de vista tipològic, el warao és una llengua en marcage de núcleu, moderadament polisintética i en allineament morfosintàctic de tipo nominatiu-acusatiu. L'orde bàsic és SV en oracions intransitives i OSV en oracions transitives.
Des del punt de vista morfològic no existix una diferència clara entre noms i adjectius, tal com succeïx en espanyol. És una llengua que usa predominantment sufixs, en pocs prefixs.
En lloc de preposicions, s'usen posposiciones.
Eixemples:
| nobotono | daukuaja | konae | Els chiquets varen dur frutes |
| nobotono | ubaya | Els chiquets dormen |
La construcció que senyala la possessió en warao és la següent:
Posseïdor + prefixe de possessió + posseït:
Lora ahoru (Laura a-horu) significa „Laura de-gorc: el gorc de Laura“.
No hi ha un artícul definit o indefinit pròpiament dit. En lloc d'açò, s'usen els sufixos personals per a construccions de possessió per a mostrar que es tracta d'un objecte definit.
Pronoms
| Persona | Nominatiu | Acusatiu | Datiu | Locatiu | Genitiu |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 persona singular | ine | ma | masaba | ma isia | mabitu |
| 2 persona singular | iji | ji | jisaba | jisia | jiabitu |
| 3 persona singular | tai | tai | taisaba | taiaisia | taiabitu |
| 1 persona plural | oko | ka | kasaba | kaisia | kabitu |
| 2 personal plural | yatu | yatu | yatusaba | yatuisia | yatuabitu |
| 3 personal plural | tatuma | tatuma | tatumasaba | tatumaisia | tatumaabitu |
Substantiu
Formació de substantius composts:
- arotu: apelatiu de professió
- ibijiarotu: mege
- wisidatu: bruix
- dosarao: soldat, guàrdia
- koina: apelatiu d'instrument
- sitakoina: Cambra
- yaburukoina: escala
- noko: apelatiu de locació
- janoko: lloc del chinchorro, casa
Adjectiu
L'adjectiu no rep afijos per a indicar gènero i solament rara volta s'usa -tuma per a indicar pluralitat. Com en espanyol, l'adjectiu calificatiu usualment va despuix del substantiu.
| domu | yakera | waranae | Un pardal bonico va parlar. |
- El comparatiu de superioritat es forma en kuarika.
- "Tobe bero taera kuarika."
- El tigre és més fort que el gos
- El comparatiu d'inferioritat es forma en yajoto i sabuka.
- "Simo dijaba sabuka."
- La mel és menys dolça.
Verp
El verp presenta concordància de subjecte i d'objecte, la primera per mig de sufixos i la segona per mig de prefixos/clíticos. Les marques d'aspecte-temps, modalitat i els direccionals s'indiquen per mig de sufixos. Casi mai s'omet el subjecte
Paradigma regular
El verp en principi no canvia segons la persona. És per açò que, al contrari que en espanyol, és necessari usar el pronom personal. Eixemple del verp najorokitane 'menjar':
| Persona | Warao |
|---|---|
| 1 persona singular | ine najoroya |
| 2 persona singular | iji najoroya |
| 3 persona singular | tai najoroya |
| 1 persona plural | oko najoroya |
| 2 persona plural | yatu najoroya |
| 3 persona plural | tatuma najoroya |
Paradigma regular
| Temps (en pronom) | Warao |
|---|---|
| com (present) | ine najoroya |
| vaig menjar (pretérito) | ine najoroae |
| menjaré (futur) | ine najorote |
| vaig a menjar (futur imminent) | ine najorokitía |
| despuix de menjar/quan menge/si com | ine najorokore |
| menjaria (potencial) | ine najorokuna |
| que yo menge (exhortatiu) | ine najorokunarae |
| que menges | iji najorote ama! |
| menjar | najoro! |
| mengem | najoroki! |
| mengeu | najorokotu! |
| menjar | najorokitane |
| comensal | najorotu |
| comensals | najoromo |
| menjat | najoroaeja/najorone |
| menjant | najoroyaja |
Posposiciones
En warao s'usen posposiciones en lloc de preposicions.
- ma omi: sense mi.
- ji omi: sense tu.
Conjunció
Les conjuncions es poden dividir en coordinantes i subordinantes.
Conjunció coordinante
Alguns eixemples de conjuncions coordinantes:
- kuare: i
| buretuma kuare waraotuma | kuaimo | nanakanae | Els zamuros i els waraos varen baixar de dalt. |
- arakate: també
- tiarone: pero
Conjunció subordinante
Alguns eixemples de conjuncions subordinantes:
- tia: que
- kuare: perque
- tiji: perque
Llista de paraules del warao
- avall: joaika
- aigua: yo
- ara: ama
- alacrán: kaje
- amanecer: yakari
- amar: amar
- amarc: ajiyajera
- groc: simosimo
- animal: domu
- anochecer: ana
- any: joida, kura
- deprendre: namina, naminakitane
- deprendre be: naminabu, yakeraja naminakitane
- arrapa mono: abunamoko
- ajudar: saneta, sanetau
- baixar: nanaka
- bassa: diri
- blanc: joko
- boca: doko
- bon dia: yakerara
- bombeta: koba
- buscar: najobu
- braç: jara
- cap: kuá
- cabell:jiyo
- calor: ijira
- llit: yajinoko
- cansat: basa
- carato: ejota
- casabe: aru
- cella: mujuji
- tancar: itaro, mukoranu
- cerro: jota
- sifra: nowara
- cel: najamutu
- cintura: kabe
- ciutat: janokosebeida
- clítoris: dobaji
- acarona: simara
- colze: obaka
- menjar: najorokitane
- conversar: dibubukitane
- cor: kobe
- correja: kabekoda
- gavinet: dabo
- culebra: juba
- dit: mohi
- dret: nome
- diners: burata
- escoltar: nokokitane
- flor: tokoyo
- gran: iridaja
- greix: toi
- crit: koita
- guerra: darija
- cuc: kimi
- parlar: dibanu
- astral: jima
- germà: daje
- home: nibo, nibora
- hui: ama
- buit: kojo
- furt: erijisa
- iguana: Doana
- instrument: koina
- llegir: teribukitane
- llibertat: koyobo
- llibre: karata
- netejar: berekitane
- loco: sinakabaka
- lluna: waniko
- machet: buari
- dacsa: naukamu
- mare: dani
- mà: mojoro
- mona: naku
- moviment: diko
- dòna: tida
- nas: jikari
- chiqueta: anibaka
- chiquet: noboto
- nora: natororani
- obés: toi, tejoida
- obscuridad: imajana
- ull: mu
- ona: naba
- orella: kojoko
- pare: dima
- pantaló: cabezacuju
- pensar: obonobui
- peix: jomakaba
- peu: oumu
- cama: noji
- banana: jarajisa
- rialla: eno, mare
- roig: simo
- senyoreta: iboma
- sol: ocoji
- unir: majá
- ungla: mujusi
- vidre: botoro
- vell: nobo
- yuca: arujebuju
- zambullirse: kobo
- zancudo (espècie de mosquit): kojoboto
- sabates: omunamu
- rabosot: kebiji
- zumbido: zeneneee
- esquerrer: mojokabaya
Algunes expressions
- ¿Katukete?: ¿Qué tal?
Respostes possibles:
- Bajukaya: Tinc salut
- Bajuka sabuka: Regular
- Ajuka yana: No estic ben
- Agarrada: Mal
- Yakera: Be
- Yakera sabuka: Regular
- Omi: Adeu
- Yakera wito: Molt ben
- Wamma: La nostra Terra
- Yan Ekey: Gran Alegria, Persona en força, en poder.
- Yariana: Feliç, Sense enfade
Estudis de l'idioma warao
Un dels primers estudiosos de l'idioma warao va ser el misionero catòlic Basilio María de Barral. En els anys xixanta el llingüiste nortamericà Henry Osborn va realisar estudis formals de la morfologia i fonologia de l'idioma warao.
L'idioma warao forma part del currículum d'ensenyança en les escoles de la Delta Amacuro.
Vore també
Referències
- ↑ «archive. org/web/20130927170723/http://www. deltamacuro. gob. ve/index. php? option=com_content&view=artícul&id=51&Itemid=37 Cultura Warao». www. deltamacuro. gob. ve. Archivat des de l'deltamacuro. gob. ve/index. php? option=com_content&view=artícul&id=51&Itemid=37 original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 22 de setembre de 2013.
Publicacions en Warao
- Barral, Basilio María (1979): Diccionari warao-castellà, castellà-warao. Universitat Catòlica Andres Bell
- Osborn, Henry (1966a): "Warao I: Phonology and Morphophonemics." International Journal of American Linguistics 32:108-123.
- Osborn, Henry (1966b): "Warao II: Nouns, Relationale, and Demonstratives." International Journal of American Linguistics 32:253-261.
- Vaquer, P. Antonio (1965): Idioma Warao. Morfologia, sintaxiss, lliteratura (Warao language. Morphology, syntax, literature). Estudis Veneçuelans Indígenes.
Atres publicacions
- (Nou Testament en Warao) Societats Bíbliques De Veneçuela, "Ajute Jiro" 1974.
- Llibreta d'Alfabetisació “Warao A Karata Teribukitane” 2000. FUNDILUZD - Lic. Jackson, Omana
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma warao.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma warao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.