Temps gramatical

En gramàtica, el temps gramatical es referix al temps referencial d'una oració, i pot diferenciar-se en dos tipos principals:

a) el temps absolut, que és medit des del parlant i en relació en el moment de l'enunciació.

b) el temps relatiu, que es medix en relació en el ya mencionat temps absolut. Els temps absoluts a la seua volta solen separar-se informalmente en tres moments: passat, presente i futur. Estos tres possibles valors retraten les idees intuïtives d'abans/anterior, ara/simultàneu, despuix/posterior. Daus dos successos el temps gramatical expressa si l'un ocorre abans que l'atre (el primer és passat respecte al segon), abdós són simultàneus (el primer és present respecte al segon i viceversa) o si un d'ells ocorre despuix que l'atre (el primer és futur respecte al segon). Algunes llengües identifiquen a voltes present i futur com un únic temps gramatical (passat/no-passat) i unes atres introduïxen diferències entre passat lluntà, passat recent o futur immediat i futur recent.

Temps, aspecte i modo (TAM)

En gramàtica tradicional s'aplica el nom de temps gramatical a lo que en realitat és la conjunció de temps gramatical en sentit estricte i aspecte gramatical. Aixina la classificació d'el "temps verbal" comunament usada en espanyol, francés o anglés combina temps, aspecte i modalitat (modo gramatical). De fet alguns autors creuen que la distinció entre temps, aspecte i modo gramatical és problemàtica. Per eixemple en anglés els "temps continus" expressen realment un aspecte més que un temps. Igualment en espanyola diferència entre els pretéritos simples i els pretéritos composts és de tipo aspectual, encara que a voltes es parle de "temps gramaticals" diferents. En l'estudi de diverses llengües s'ha falcat l'abreujament TAM, (també T/A/M i TAM) per a designar a qualsevol morfema o marca, per a referir-se a qualsevol morfema que comporte diferències de significat en les categories de temps, aspecte o modo, en lo que s'evita la polèmica de com definir estrictament les diferències entre les tres categories. Generalment les marques TAM es coloquen sobre verps, açò succeïx en llengües indoeuropeas o semíticas, no obstant, algunes llengües admeten que els noms prenguen marques TAM. Per eixemple en iaai, una llengua austronesia del grup oceànic parlada en Nueva Caledonia, els pronoms personals tenen inflexió de persona, número i temps.

Temps absolut

Els sistemes de temps absolut són formes de classificar els events segons siguen anteriors, simultàneus o posteriors en el moment de l'enunciació. Segons açò, solen classificar-se informalmente en tres moments: passat, presente i futur.

Passat

Artícul principal → Passat (gramàtica).

el passat gramatical sol utilisar-se per a expressar accions que són anteriors al moment de l'enunciació. Arreplega tots els successos que ya han tingut lloc.

Present

Artícul principal → Present (gramàtica).

el present gramatical sol utilisar-se per a expressar accions que succeïxen en el temps actual, és dir, accions que no corresponen ni al passat ni al futur.

Futur

Artícul principal → Futur (gramàtica).

el futur gramatical sol utilisar-se per a expressar accions que són posteriors al moment de l'enunciació, i que per tant encara no han tingut lloc. Aixina es donen els temps.

Temps relatiu

En canvi les formes perifràstiques permeten expressar futur relatiu:

Es va esglayar i va anar a amagar-se baix la taula

En esta última oració els dos events 'esglayar-se' i 'amagar-se' són basats en el moment d'enunciar l'oració, pero el segon és futur sobre el primer perque va succeir despuix del primer.

Vore també

• Temps verbal
• Conjugació
• Verp

Bibliografia

• Bybee, Joan L., Revere Perkins, and William Pagliuca (1994) The Evolution of Grammar: Tense, Aspect, and Modality in the Languages of the World. University of Chicago Press.
• Comrie, Bernard (1985) Tense. Cambridge University Press. [ISBN 0-521-28138-5]
• Downing, Angela, and Philip Locke (1992) "Viewpoints on Events: Tense, Aspect and Modality". In A. Downing and P. Locke, A University Course in English Grammar, Prentice Hall International, 350--402.
• Guillaume, Gustave (1929) Temps et verbe. Paris: Champion.
• Hopper, Paul J., ed. (1982) Tense-Aspect: Between Semantics and Pragmatics. Amsterdam: Benjamins.
• Smith, Carlota (1997). The Parameter of Aspect. Dordrecht: Kluwer.
• Tedeschi, Philip, and Anne Zaenen, eds. (1981) Tense and Aspect. (Syntax and Semantics 14). New York: Academic Press.