Futur

D'acort en la representació física del futur en teoria de la relativitat, per a un observador en un instant donat el seu futur causal és el conjunt d'events del espai-temps continguts en l'interior del con de llum futur.

Segons la concepció llineal de temps que tenen la majoria de les civilisacions humanes, el futur és la porció de la llínea temporal que encara no ha succeït. En atres paraules, és una conjectura que be pot ser anticipada, predita, especulada, postulada, teorizada o calculada a partir de senyes en un instant de temps concret. En la relativitat especial el futur es considera el futur absolut real o el futur del temps. En física relativista el temps es considera una quarta dimensió. Fixat un event de l'espai-temps i un observador concret, es pot dividir l'espai-temps en tres regions conexas (futur causal, passat causal i events no relacionats causalmente) separades per l'event del present. En estos térmens, el futur causal és real pero incert: és un conjunt topològic construït a partir de geodèsicas emergents. Note's que daus dos observadors diferents, els seus futurs causals diferixen, per lo que el futur no és una regió absoluta definida en independència de l'observador. En la filosofia del presentisme es postula que solament existix el present i que el futur i el passat són inexistents. Les religions consideren el futur quan tracten temes com el karma, la vida despuix de la mort i les escatologia; estudien cóm serà el fi del temps i del món. Algunes figures religioses, com els profetes i adivinadores, han alegat poder vore el futur. Els estudis del futur -o la futurología- és la ciència, art i pràctica de postular futurs possibles. Els moderns practicants subrallen l'importància dels futurs alternatius en lloc del futur monolític o únic, els llímits de la predicció i la provabilitat front a la creació de futurs possibles o preferibles.

Pronòstic

Des de l'antiguetat, la humanitat ha intentat pronosticar el futur. Moltes cultures realisaven els seus pronòstics a partir d'observacions dels objectes celests, que canviaven de posició per mig de patrons predibles. La pràctica de l'astrologia, hui considerada una pseudociencia, procedix d'esta ànsia humana de pronosticar el futur. Gran part de la ciència física pot ser vista com un intent de fer prediccions quantitatives i objectives sobre diversos acontenyiments. Estos futurs respectius tindrien lloc despuix del present, en els temps venidors. En atres paraules, lo que ve és el futur. I si vosté té raó en predir el futur, llavors està en lo cert. Pero açò no és pronosticar. Pronosticar és el procés d'estimació en situacions desconegudes. Per l'element desconegut, el risc i l'incertitut són temes centrals en el pronòstic i la predicció. El pronòstic estadístic és el procés d'estimació en situacions desconegudes usant métodos provabilístics. Pot referir-se a l'estimació de séries de temps, seccions creuades o senyes llongitudinals. Encara que similar a pronòstic, el terme predicció és més general. Abdós poden referir-se a l'estimació de séries de temps, seccions creuades o senyes llongitudinals. Els métodos de pronòstic econométrico (econometric forecasting) assumixen que és possible identificar els factors subjacents que poden influenciar la variable que és pronosticada. Si es comprenen les causes, es poden fer proyeccions de les variables que influencien i utilisar-se en el pronòstic. Els métodos de pronòstic per juí (judgemental forecasting), incorporen juïns intuïtius, opinions i estimacions de provabilitat, com en el cas del método Delphi, construcció d'escenaris i simulacions. El pronòstic s'aplica en moltes àrees, com pronòstic del clima, predicció de terremots, planeación de transport i planeación de mercats. A pesar del desenroll d'instruments cognitius per a la comprensió del futur, la naturalea estocàstica de molts processos culturals i socials ha fet que la predicció precisa del futur no puga ser factible. Els esforços actuals, com els estudis del futur, intenten predir tendències socials mentres que les pràctiques més antigues, com la predicció del clima, s'han beneficiat de la modelació científica i causal.

Futurología

Artícul principal → Futurología.

La futurología o els estudis del futur és la ciència, art i pràctica de postular acontenyiments possibles, provables i preferibles i les visions de món i mits subjacents. Els estudis del futur busquen comprendre lo que provablement continuarà, canviarà i qué serà nou. Part d'esta disciplina busca un coneiximent sistemàtic basat en patrons sobre el passat i el present, i determinar la provabilitat d'acontenyiments i tendències futures. Una part clau d'este procés és la comprensió de l'impacte potencial futur de les decisions fetes pels individus, organisacions i governs. Els líders utilisen els resultats d'este treball per a ajudar-se en la presa de decisions.

Prenga les regnes del futur o el futur prendrà les seues.

Patrick Dixon, autor dellibre Futurewise.

La futurología és un camp interdisciplinari que estudia els canvis d'ahir i d'hui, agregant i analisant tant estratègies llegues com a professionals i opinions sobre el matí. Inclou l'anàlisis de les fonts, els patrons i les causes del canvi i l'estabilitat, intentant desenrollar la previsió i el poder planejar possibles futurs. Per això, com ya es va mencionar, subrallen l'importància dels futurs alternatius. Hi ha tres factors que distinguixen a la futurología de l'investigació en atres disciplines (encara que algunes disciplines es traslapan en diferents graus). Primer, la futurología examina no solament els futurs possibles sino els provables, preferibles i futurs de "comodí". Segon, la futurología intenta, usualment, obtindre una visió holística o sistémica basada en descobriments obtinguts en un ranc de disciplines diferents. Tercer, la futurología repta i descobrix suposicions darrere de les visions dominants i competitives del futur. El futur llavors no està buit, sino ple de supòsits amagats. Els estudis del futur no inclouen, generalment, el treball dels economistes que pronostiquen canvis en les taxes d'interés en el següent cicle de negocis, o el dels administradors o inversionistes en horisons a curt determini. La majoria de la planeación estratègica, que desenrolla plans operacionals per a futurs preferits en horisons de temps d'un a tres anys, tampoc és considerada futurología. No obstant, els plans i estratègies en marcs d'acció més amplis que tracten d'anticipar específicament i ser robusts sobre els acontenyiments futurs possibles, són part d'una subdisciplina de la futurología cridada pronòstic estratègic. El camp de la futurología també exclou a els qui fan prediccions per mig de suposts mijos sobrenaturals. Al mateix temps, busca entendre els models que usen dits grups i les interpretacions que els donen a eixos models.

Art i cultura

En l'art i la cultura, varis moviments i gèneros artístics varen explorar el futur. El moviment artístic futuriste, al començament d'el XX, va explorar cada una de les formes d'art: la pintura, l'escultura, la poesia, el teatre, la música, l'arquitectura i inclús la gastronomia. Els futurista tenien un odi apassionat cap a les idees del passat, en especials tradicions polítiques i artístiques. La música futurista rendia homenage a les màquines, en imitar el seu sò. El futurisme es va expandir per a comprendre atres dominis artístics i a la llarga va incloure el disseny industrial, els textils i l'arquitectura.

Ciència ficció

Artícul principal → Ciència ficció.

Robert A. Heinlein, escritor de ciència ficció, la definix com la "especulació realista sobre els acontenyiments futurs, basada de manera ferma en el coneiximent adequat del món real, passat i present, i en un enteniment profunt de la naturalea i el significat del método científic". D'una manera més general, la ciència ficció és un gènero de ficció que tracta sobre especulacions basades en la tecnologia actual o futura i el seu impacte sobre la societat. La ciència ficció diferix de la fantasia perque, en el context de l'història, els seus elements imaginaris són possibles en el futur, dins de les lleis de la naturalea establides o postulades (encara que alguns elements de l'història poden estar basats en pura especulació imaginativa). És dir, els temes tractats deuen ser tractats en el método científic, inclusivament si són sobre noves tecnologies o nous camps de la ciència. Els temes comuns poden ser, entre uns atres, llínees del temps alternatives, obres que tracten nous principis científics com el viage en el temps o la psiónica, nova tecnologia com la nanotecnología, viages més ràpits que la llum o els robots. Explorar les conseqüències d'eixos temes és el propòsit tradicional de la ciència ficció, convertint-se en una "lliteratura d'idees". Alguns autors de ciència ficció construïxen una postulada història futura que servix com un fondo general per a la seua ficció: un "univers". Tal és el cas de la trilogia Fundació i atres llibres d'Isaac Asimov que compartixen l'univers de Trántor com a base. Algunes voltes l'autor publica una cronologia d'acontenyiments en la seua història, mentres que atres voltes ellector pot reconstruir l'orde de les històries per l'informació que troba en elles. Asimov també va crear una ciència fictícia per als seus escrits anomenada psicohistoria. Dita teoria pretén predir el futur tractant als humans de manera similar a les molècules d'un gas, és dir, es pot predir el comportament del conjunt pero no de les parts individuals.

El futur en la ciència

Física

En física es denomina futur causal d'un succés A, al conjunt de tots els punts del espai-temps que puguen ser influïts per lo que ocorre en A. Existixen algunes diferències entre la noció clàssica de futur i la noció relativista del futur:

• En mecànica clàssica el futur d'un succés no depén de la seua posició espacial, sent funció únicament de la seua posició en el temps, per lo que el futur d'un succés A coincidix en el de tots els successos que compartixen la mateixa coordenada temporal en A.

• En relativitat especial el futur d'un succés A és equivalent a tots els punts de l'espai-temps pels que pot passar un raig de llum que partix des del punt A. En un diagrama d'espai-temps el futur d'un succés puntual es veu com un con, per lo que també se li denomina con de llum. Cada u dels successos pertanyents al con de llum futur del punt A, ocorre despuix que A per a tots els observadors. Seria elloc del espai-temps en el que yacer els acontenyiments que encara no han ocorregut. En este sentit, el futur és opost al passat (conjunt de fets que varen succeir) i el presente (lo que ocorre ara). En teoria de la relativitat general, el futur causal té una estructura més complexa. Deu tindre's en conte que en la física relativista diferents observadors diferixen en definir qué successos són simultàneus, per lo que el "ara" de diferents observadors pot diferir i, per tant, la diferència entre futur i passat que estos fan. No obstant, en relativitat especial açò no conduïx a cap violació de la causalitat física. En relativitat generala situació és més complexa, especialment en models d'univers que admeten curves temporals tancades, com per eixemple l'univers de Gödel, a on no és possible distinguir sistemàticament entre passat i futur.

Uns atres

• En mercats financers un futur és un contracte pel que es negocia en el moment present una transacció que deurà liquidar-se en un determini conegut, pero futur, i a un preu determinat en el present. Els futurs financers són una ferramenta inicialment creada per a cobrir riscs en l'entrega de matèries primeres com el petròleu i recursos fòssils no renovables.
• En ciències socials trobem propostes de fets socioeconòmics o ensajos de prospectiva -utòpics o no-, en o sense el advenimiento de noves tecnologies que els facen possibles o sostenibles. El seu parent propenc és la ciència ficció, la futurología, la planificació, etcétera.

Vore també

• Ciència ficció
• Futurología
• Història futura
• Problema de l'any 2038
• Prospectiva tecnològica
• Viage a través del temps
• Viage a través del temps (ciència ficció)

Bibliografia

• Eddington, A. S. (1921). Space, clave and gravitation; an outliEddington, A. S. (1921ne of the general relativity theory. Cambridge: University Press. p. 107.
• Hawking, S. W.; Ellis, G. F. R. (1973). The Large Scale Structure of Space-Clave, 1974. Cambridge University Press. ISBN 0-521-09906-4.

Enllaços externs

Futur en Viquidites. Erro al crear miniatura: Futur en el Viccionari.

• wikia. com Futur wiki, un wiki dedicat a l'especulació sobre el futur en base en la realitat de l'actualitat.
• ^{[enllaç trencat]}
• futurofuturo. es. tl Futur Futur: Futur social i tecnològic