Anar al contingut

Univers de Gödel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Univers de Gödel

El univers de Gödel o mètrica de Gödel és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein de la relativitat general, proposta per Kurt Gödel en 1949. Descriu un tipo d'univers o espai-temps homogéneu ple de matèria pulverulenta en rotació.[1]

Encara que no sembla que l'univers de Gödel descriga un tipo d'univers similar al nostre, el treball de Gödel va supondre un gran estímul en l'investigació teòrica de busca de solucions exactes més complexes que les examinades fins a llavors, caracterisades per un molt alt grau de simetria. Més tarde Gödel va generalisar el seu model per a fer-ho compatible en l'expansió de l'univers.

Forma de la mètrica

[editar | editar còdic]

La geometria de l'univers de Gödel ve representada per una espai-temps (4,g) a on la mètrica pot representar-se en coordenades pseudocartesianas (t, x, i, z) i unitats en les que c = 1 en la forma:

(1) g=dtdt+dxdxe22ωx2dydy+dzdze2ωx(dtdy+dydt)

A on ω>0 és una constant, associada a la vorticitat del fluix de matèria, ademés esta vorticitat pot relacionar-se en la densitat de matèria d'este univers, tal com s'explica en la secció sobre el Contingut material.

Formes alternatives

[editar | editar còdic]

La mètrica anterior pot escriure's com suma directa d'una mètrica que actua sobre la subvarietat definida per (t, x, i) i una atra mètrica que actua sobre les subvariedades unidimensionals donades associades a la variació de z, és dir:

(4,g)=(3×,g1g2)

Per a descriure les propietats d'este espai temps n'hi ha prou en restringir-se a la subvarietat tridimensional que s'obté suprimint la coordenada z. Per a examinar les propietats de l'espai-temps freqüentment s'usen les coordenades (T, R, φ, Z) relacionades en les pseudocartesianas per mig de les relacions:

En estes noves coordenades la mètrica, ignorant la part en Z pren la forma:

(2) g=2ω2[dtdt+dRdR(sinh4(R)sinh2 R)dφdφ+22sinh2(R)dφdT]

Propietats generals de l'espai-temps de Gödel

[editar | editar còdic]

Contingut material

[editar | editar còdic]

L'univers de Gödel és una solució de les equacions d'Einstein en constant cosmológica replet de matèria pulverulenta, és dir, sense pressió p = 0. El tensor gravitacional d'Einstein Gij ve dau per:

És senzill vore que si es pren un valor de la constant cosmológica que complixca:

Λ=4πGρc2=ω2c2>0

Llavors el tensor d'energia-impulse ve dau en les coordenades (t, x, i, z):

(Tik)=c28πG(Rik12gikR+Λgik)=[ρ000000000000000]

Geodèsiques

[editar | editar còdic]

Si γ(τ)=(t(τ),x(τ),y(τ),z(τ)) és l'expressió d'una curva usant el sistema de referència associat a les coordenades de (1) i del temps propi llavors eixa curva serà geodèsica si es complix que:

Tensor de Riemann

[editar | editar còdic]

De les potencialment 55 components independents del tensor de Riemann, en les mateixes coordenades usades en la mètrica (1), el tensor de Riemann es pot escriure a partir de només quatre components diferents de zero:

Grup d'isometría

[editar | editar còdic]

L'univers de Gödel té un grup d'isometría de dimensió 5, que la seua acció de grup opera transitivament sobre tota la varietat, i per tant, l'univers de Gödel és un espai-temps completament homogéneu. El grup d'isometría consta d'un subgrup tridimensional de translacions:

(t,x,y,z)(t+a, x, y+c, z+d)

Els atres subgrups poden representar-se respectivament en les coordenades (t, x, i, z) i (T, R, φ, Z):

Una isometría general de l'univers de Gödel pot obtindre's combinant un número arbitrari de les anteriors transformacions.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Casas, Alberto, 2025, p. 100-106.
  • Hawking, Stephen; and Ellis, G. F. R. (1973): The Large Scale Structure of Space-Clave. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-09906-4. La secció 5.7 conté una discussió clàssica sobre les CTC en l'univers de Gödel..

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cases, Alberto (2025). L'ilusió del temps, 1ª edició, Barcelona: Penguin Random House Grup Editorial. ISBN 978-84-666-8224-4.