Constant cosmológica
En relativitat general, la constant cosmológica (denotada usualment per Lambda, ) és una constant proposta per Albert Einstein en 1917[1] com una modificació de la seua equació original del camp gravitatorio per a conseguir una solució que donara un univers estàtic. Einstein va rebujar esta idea en 1931 una volta que el corriment al roig de les galàxies observat per Edwin Hubble sugerira que l'univers no era estàtic i de que Eddington demostrara en 1930 que l'univers estàtic de la relativitat general en constant cosmológica era inestable.[2] No obstant, el descobriment de l'acceleració còsmica per Saul Perlmutter, Brian Schmidt i Adam Riess, en 1998, que va conseguir el Premi Nobel de Física en 2011,[3] ha renovat l'interés en la constant cosmológica.
Simbologia
[editar | editar còdic]| Símbol | Nom | Unitat | Fòrmula |
|---|---|---|---|
| Constant cosmológica | m-2 | ||
| Constant gravitacional d'Einstein | N-1 | ||
| Constant de la gravitació universal | m3 / (kg s2) | ||
| Velocitat de la llum | m / s | ||
| Escalar de curvatura de Ricci | m-2 | ||
| Tensor de curvatura de Ricci | |||
| Tensor simètric 4 x 4 | |||
| Tensor moment energia |
Descripció
[editar | editar còdic]La constant cosmológica () apareix en les equacions d'Einstein
Quan és zero, estes es reduïxen a l'equació tradicional de la relativitat general. Les observacions astronòmiques impliquen que el seu valor satisfà:
Encara que Einstein va introduir la constant cosmológica com un terme independent en les equacions del camp gravitatorio, de fet, est pot ser interpretat com una energia o pressió negativa del buit. Si se supon que el buit ve representat per un tensor d'energia-impulse donat per:
La constant cosmológica és llavors equivalent a una densitat d'energia intrínseca del buit:
La pressió associada es calcula per mig de l'equació d'estat:
En la que el valor de la constant w és -1. Per lo tant, la pressió associada a la constant cosmológica és negativa, d'ací que el seu efecte siga repulsivo en lloc d'atractiu com la gravetat:
Veem que una constant cosmológica positiva resulta en una densitat d'energia positiva i en una pressió negativa. La contante cosmológica pot ser atribuïda a la presència d'una energia del buit diferent de zero, a la que se li denomina energia obscura i que és la responsable de que l'acceleració del factor d'escala de l'univers, que havia segut negativa durant els primers 7600 millons d'anys d'expansió,[4] haja passat a ser positiva des de fa 6200 millons d'anys, fet que es coneix com expansió accelerada de l'univers.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «“Kosmologische Betrachtungen zur allgemeinen Relativitätstheorie” (“Cosmological considerations in the General Theory of Relativity”)». Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «On the Instability of Einstein's Spherical World». Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ «Nobel Prize in Physics 2011 for the discovery of the accelerating expansion of the Universe through observations of distant supernovae». Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ La web de Física. «L'inici de l'expansió accelerada de l'Univers: l'acceleració del factor d'escala». Consultat el 23 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante cosmológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.