Univers estàtic d'Einstein

El univers estàtic d'Einstein, també conegut com el univers d'Einstein o el univers estàtic etern d'Einstein, és un model relativiste de l'univers propost per Albert Einstein en 1917. Poc despuix de completar la teoria general de la relativitat, Einstein va aplicar la seua nova teoria de la gravetat a l'univers en el seu conjunt. Suponent un univers que era estàtic en el temps i posseïa una distribució uniforme de matèria en les escales més grans, Einstein va ser dut a un univers estàtic i finito de curvatura espacial esfèrica.

Per a conseguir una solució consistent de les equacions de camp d'Einstein per al cas d'un univers estàtic en una densitat de matèria distinta de zero, Einstein va trobar necessari introduir un nou terme a les equacions de camp, la constant cosmológica. En el model resultant, el radi R i la densitat de la matèria ρ de l'univers es varen relacionar en la constant cosmológica Λ d'acort en Λ = 1 / R ² = κρ / 2, a on κ és la constant gravitacional d'Einstein.

Despuix del descobriment per Edwin Hubble d'una relació llineal entre els desplaçaments al roig de les galàxies i la seua distància en 1929, Einstein va abandonar el seu model estàtic de l'univers i va propondre models en expansió com l'univers de Friedmann-Einstein i el model d'univers d'Einstein-de Sitter. En abdós casos, va posar la constant cosmológica a zero, declarant que "ya no és necessària ... i teòricament insatisfactòria". En moltes biografies d'Einstein, s'afirma que Einstein es va referir a la constant cosmológica en anys posteriors com el seu "major error". L'astrofísic Mario Livio ha posat recentment en dubte esta afirmació, sugerint que pot ser exagerada.