Anar al contingut

Univers estàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En cosmologia, un univers estàtic (també conegut com estacionario, infinit, estàtic infinit o estàtic etern) és un model cosmológico en el que l'univers és espacial i temporalment infinit, i l'espai no es expandix ni es contrau. Un univers aixina no té la denominada curvatura espacial; és dir que és "pla" o euclídeo. Un univers infinit estàtic va ser propost per primera volta per l'astrònom anglés Thomas Digges (1546-1595).[1]

En contrast en este model, Albert Einstein va propondre un modele temporalment infinit pero espacialmente finit com la seua cosmologia preferida durant 1917, en el seu artícul Cosmological Considerations in the General Theory of Relativity .

Despuix del descobriment de la relació desplaçament al roig-distància (deduïda per la correlació inversa de la lluentor galàctica al desplaçament al roig) pels astrònoms nortamericans Vesto Slipher i Edwin Hubble, l'astrofísic Georges Lemaître va interpretar el desplaçament al roig com a evidència d'expansió universal i per lo tant un Big Bang, mentres que l'astrònom suís Fritz Zwicky va propondre que el corriment al roig va ser causat per la pèrdua d'energia dels fotons en passar a través de la matèria i/o forces en l'espai intergaláctico. La proposta de Zwicky es denominaria "llum cansada", un terme inventat pel principal defensor del Big Bang, Richard Tolman.


Referències

  1. ↑ «Essay: The Folly of Giordano Bruno». Consultat el 2016-04-03. «Bruno is often credited with recognizing that the Copernican system allowed an infinite Universe. In truth, the idea that a heliocentric description of the solar system allowed (or at least did not rule out) an infinite Universe was first proposed by Thomas Digges in 1576 in his A Perfit Description of the Caelestial Orbes, in which Digges both presents and extends the Copernican system, suggesting that the Universe was infinite.»