Viage a través del temps (ciència ficció)

Archiu:Poster for the 1960 film The Time Machine.jpg

Poster promocional de l'adaptació cinematogràfica de 1960 del llibre La màquina del temps de H. G. Wells.

El viage a través del temps és un tema comú en la ficció, principalment des de finals de el XIX, estant present en gran part de la multimèdia actual, tals com la lliteratura, televisió, películes i anuncis.

El concepte de viajar a través del temps per mijos mecànics seria popularisat per la novela de 1895, La màquina del temps, de H. G. Wells. En general, les històries sobre viages en el temps se centren en les conseqüències que comporta anar al passat o el futur. La premissa principal d'estes creacions sol involucrar canviar l'història, ya siga intencionalmente o per accident, i les formes en que alterar el passat afecta el despuix, provocant un present o futur diferent per al viager en el moment del seu regrés a casa. En atres ocasions, la premissa és que el passat no pot ser canviat, o que el futur és predeterminat, sent aixina les accions del protagoniste irrellevants o intrascendentales als events originals. Algunes històries també s'enfoquen en les paradoxes i realitats alternatives que vénen com a conseqüència del viage, més que en el viage mateix. A voltes duen en si una crítica social, com els viages en el temps proveïxen d'un «efecte de distanciament necessari» que li permet a la ciència ficció tractar en problemes contemporàneus de manera metafòrica.

La teoria científica de viage a través del temps

Artícul principal → Viage a través del temps.

El viage a través del temps és un concepte de desplaçament cap a davant o arrere en diferents punts del temps, aixina com ho fem en l'espai.

D'acort en la descripció convencional de la teoria de la relativitat les partícules materials en moure's a través del espai-temps es mouen cap a davant en el temps (cap al futur) i cap a un costat o un atre de l'espai. El fet de que l'energia total i la massa siguen positives està relacionat en el fet de que les partícules es moguen cap al futur.

Un aspecte comprovat de la teoria de la relativitat és que viajar a velocitats propenques a la velocitat de la llum ocasiona una dilatació del temps, per la qual el temps d'un individu que viaja a eixa velocitat corre més llentament. Des de la perspectiva del viager, el temps "extern" sembla fluir més ràpidament, causant que el viager aplegue a un lloc més alvance en el futur. No obstant, este fenomen en sí mateixa, no és lo que sol denominar-se com a viage a través del temps.

El concepte de viage en el temps ha segut freqüentment utilisat per a examinar les conseqüències de teories físiques com la relativitat especial, la relativitat general i la teoria quàntica de camps, encara que no existix evidència experimental del viage en el temps i existixen raons teòriques importants per a considerar possible l'existència de cert tipo de viage a través del temps. En qualsevol cas, les teories actuals de la física no permeten qualsevol possibilitat de viajar en el temps.

El viage en el temps en la ficció

Tipos de viage a través del temps en la ficció

Els viages en el temps de la ciència ficció i atres mijos es poden agrupar generalment en dos tipos (ya que basats en la varietat de métodos serien extremadament numerosos), que a la seua volta són subdivididos. Este tipo de classificació no es relaciona en els métodos per a viajar a través del temps, sino en les diferents regles de la llínea de temps.

1. La llínea de temps és rígida i no es pot canviar.

1. 1. No es té el complet control del viage en el temps. Un eixemple d'açò és l'efecte Morphail. Este concepte del temps es podria denominar causalitat circular. Un eixemple de causalitat circular es troba en el conte de ciència ficció By His Bootstraps de R. Heinlein.
   2. S'aplica el principi de autoconsistencia de Novikov. Este principi enuncia que si algú viajara a través del temps, no podria actuar de cap manera que generara una paradoxa.
   3. Qualsevol event que sembla haver canviat la llínea de temps només ha creat una nova llínea de temps (en un univers paralel). Uns atres sugerixen que el viager en el temps estaria lliure de paradoxes perque ha passat a un atre univers.
2. La llínea de temps és flexible i està subjecta al canvi.
   1. La llínea de temps és extremadament resistent al canvi i es requerix un gran esforç per a canviar-la. Un eixemple d'açò es troba en la novela 22/11/63 de Stephen King.
   2. La llínea de temps es pot canviar fàcilment.

Instantàneu i gradual

En la lliteratura existixen dos tipos de viage en el temps com a métodos:

1. En La màquina del temps, H. G. Wells explica que en este tipo de viage en el temps gradual s'ajusta millor en la física quàntica, pero no és molt popular en la ciència ficció moderna. Potser l'eixemple més vell estiga en Alicia a través de l'espill (1871) de Lewis Carroll: la Reina Blanca està vivint en reversa, encara que la seua memòria funciona en abdós direccions. El seu tipo de viage temporal és incontrolable: ella es mou a través del temps a una velocitat constant de -1 i no ho pot canviar. Açò podria fer a Lewis Carroll el primer inventor del viage en el temps.
   En la primera part de la novela de Arthur: The Once and Future King, The Sword in the Stone (1938), de T. H. White, s'utilisa la mateixa idea: el mac Merlín viu en reversa, perque va nàixer en el “extrem equivocat del temps” i té que viure d'avant cap a arrere. Algunes persones ho criden “tindre la segona visió”.
2. El tipo més comú de viage en el temps de la ciència ficció és el moviment instantàneu d'un punt a un atre, com canviar de lloc la púa en un disc de vinil en moviment. No existix siquiera una explicació científica para açò; pero la seua popularitat es deu provablement al fet de que és més espectacular i fa que el viage en el temps es veja més fàcil.

¿Viage en el temps o viage espacial en el temps?

El problema més clàssic en el concepte de “naus que viagen a través del temps” en la ciència ficció és que invariablement es tracta a la Terra en el mateix marc de referència que l'espai. L'idea de que un viager puga entrar en una màquina en Poughkeepsie que ho mana a 1865 i ixca d'ella en el mateix punt en Poughkeepsie ignora el fet de que un punt qualsevol sobre la Terra constantment s'està movent al voltant de l'eix del planeta (a uns 400 m/s), i que la Terra es mou a través de l'espai al voltant del Sol (a 29 km/s), i que el Sol a la seua volta s'està movent a través de la galàxia, i que la galàxia es mou també, alluntant-se de totes les demés (llevat d'aquelles en les que està unida gravitacionalmente, com les del Grup Local) com a conseqüència del Big Bang, etc.

Aixina que ya que el espaciotiempo té quatre dimensions, i el “viage a través del temps” es referix només a “moure's” en una d'estes dimensions, un viager no podria permanéixer en el mateix lloc respecte a la superfície de la Terra, degut a que la Terra és una plataforma accelerada en una trayectòria altament complexa.

Una nau que es moguera dos o tres segons en el futur es materialisaria a uns 100 km en l'espai, o potser dins del planeta (depenent del punt a on s'ubicava la Terra abans i despuix). Si es moguera un any abans, es terminaria en l'espai exterior, a on l'òrbita de la Terra al voltant del Sol es va ubicar un any abans...

Aixina que, realment: ¿lo que els cineaste fan semblar tan fàcil en els films és alguna cosa factible?

¿Pero cóm es pot deslligar a la nau de l'inèrcia? Si intenta moure's alvance en el temps, ¿la nau serà automàticament impulsada per l'inèrcia adquirida en estar en la Terra? ¿O serà deslligada? Pero, ¿acàs açò no du l'idea d'un marc absolut de referència?

Una volta més, inclús en moure's un milisegon alvance o arrere en el temps, la nau tindria que aparéixer més allà de qualsevol cosa que els humans puguen construir, sense mencionar que l'acceleració i la desacceleració en l'espai-temps desafie l'integritat estructural no solament de la nau sino també dels cossos dels passagers. Un teòric pugues inclús utilisar açò per a discutir (a l'estil de les paradoxes de Zenón) sobre l'impossibilitat de les màquines del temps.

Per supost, una refutació possible a esta crítica és el fet de que els coches i els aeroplanos construïts per humans es mouen al voltant de la superfície de la Terra junt en ella, a pesar de que la superfície mateixa es mou a una velocitat astronòmica. És raonable assumir que un viager del temps experimenta la combinació de l'inèrcia temporal espacial junt en la qual li fa moure's al mateix temps que la Terra.

En 1980 Robert Heinlein va publicar una novela titulada The Number of the Beast (‘el número de la béstia’), sobre una nau que permet especificar unes coordenades en les sis (no quatre) dimensions de l'espai i temps i instantàneament mou a l'usuari a eixes coordenades, encara que no explica cóm pot funcionar tal dispositiu.

La série de televisió Seven Days també es va ocupar d'este problema; el crononauta pilota una màquina del temps fòra de la superfície de la Terra, per mig d'un joystick.

En el relat ¡En blanc! d'Isaac Asimov, s'especifica clarament que la màquina no només es mou en el temps, sino que seguix a la Terra en el seu moviment per l'espai, lo que permet que esta aparega en el mateix punt físic.

Atres punts de vista i els seus eixemples

En el còmic Al Feldstein and Joe Orlando’s Weird Science de Bill Gaines, l'història Why Papa left Home (de 1952, basada en Child by Chronos de Charles L. Harness) un científic viager del temps està grandemente impactat en donar-se conte de que és el seu propi pare. No obstant, en El restaurant en el fi de l'univers de Douglas Adams, no veuen cap problema en el fet de ser el seu propi pare, ya que és açò res en lo que una família ben ajustada no puga bregar. El problema major és ilustrar la tensió dels viagers del temps. Un atre problema en els llibres és que el viage en el temps és tan complex, que per a entendre completament les equacions relacionades es devia tindre una dotzena de vides. I com això era possible solament en acabant de que s'inventara el viage en el temps, ningú sabia quí era capaç d'inventar-ho.

En l'escena culminant de la película Superman (1978), Lois Lane mor com a resultat de que el seu coche cau en un clavill creat per un terremot i est és enterrat per les enrunes que cauen. Dominat per l'oix, Superman decidix desafiar els consells del seu pare kriptoniano Jor-El, en interferir en l'història terrícola. Superman llavors viaja veloçment al voltant de l'eix de la Terra per a retornar a l'instant en que es va iniciar el terremot i anular-ho físicament. Com a resultat, Lois (i la població de Califòrnia) se salva com si este event no haguera ocorregut.

En la película Timerider: The Adventure of Lyle Swan, el personage Lyle Swan (Fred Ward) és un motocicliste de cross country que s'ix de curs i aplega a un terreny de prova d'un dispositiu per a viajar en el temps que ho mana a 1882. En eixe temps monta a través del Vell Oest nortamericà, dorm en una dòna espanyola i confronta a una banda de pistolers abans de ser rescatat del passat, no sense abans descobrir que ell és el seu propi besyayo.

En l'història de Robert Heinlein All You Zombies es mostra el possible resultat de prendre este concepte a la seua conclusió llògica i absurda: el protagoniste viager del temps és/va ser/serà el seu propi pare/fill/mare.

En 1992 Harry Turtledove va publicar la novela The Guns of the South (‘les armes del Sur’), que es va fer popular en l'història d'un surafricà blanc raciste que usa una màquina del temps per a retornar als dies de la guerra civil nortamericana i equipa a l'eixèrcit confederado (esclavista) en armes del sigle XX (com a rifles d'assalt AK-47). En esta ajuda, pronte guanyen cada batalla i marchen gustosos a Washington D. C. per a capturar a Abraham Lincoln. No obstant, la màquina del temps està arbitrariamente llimitada per a poder dur persones només un número d'anys al passat, lo que permet que es previnga les accions del blanc raciste en realisar un atre viage que impedixca els events del primer viage.

En la majoria dels llibres de ciència ficció sobre el temps, s'inclou una màquina física per a transportar persones a través del temps, pero també hi ha històries que inclouen el viage en el temps com una disciplina mental, o "viage psíquic en el temps".

Un eixemple d'açò és Clave and Again de Jack Finney, aixina com Bid Clave Return de Richard Matheson (convertida en la película de 1980 Somewhere in Clave, en Christopher Reeve). En House on the Strand, de Daphne du Maurier, el protagoniste utilisa drogas que produïxen alteracions que li permeten experimentar el viage a través del temps aun cuando el seu cos físic sembla estar en el present.

En There Will Be Clave de Poul Anderson, es retrata el viage pel temps com una habilitat que alguns tenen de naiximent, aixina com succeïx en la película L'efecte palometa. Esta última mostra el viage en el temps com un talent heretat, a on la ment o l'esperit de l'individu viaja al passat i el viager pot canviar l'història, retornant al present alterat.

També algunes persones afiliades a organisacions d'estudi d'ovnis diuen que l'habilitat de viajar en el temps és un talent que radica en el cervell de qualsevol persona, i que esta habilitat està "activada" en la ment dels Grisos, que supostament també tenen l'habilitat d'activar els cervells humans. Atres persones creuen que la teleportación i el viage en el temps poden ser depreses a través de pràctica d'una manera similar.

Un atre argument comú en les històries de ficció inclou el concepte d'alterar l'història en intencions malignes. En este tipo d'històries, el vilà intenta canviar l'història per a alterar el present o futur, i l'història deu ser restaurada pel protagoniste. En algunes ocasions, s'assumix que només es té una cantitat de temps llimitada disponible per a l'héroe ans que l'història siga permanentment alterada.

Es pot argumentar que el Apocalipsis d'apòstol sant Juan descriu una forma de viage en el temps «espiritual». En contrast en la majoria d'conceptualización de ciència ficció de viage en el temps, la Revelació diu que Juan (durant el seu exili en l'illa grega Patmos) va tindre una visió que se li va presentar un esperit, i que el futur fi dels temps se li va revelar per mig d'un àngel enviat per Jesús.