Patmos
Patmos[1] (en grec Πάτμος, Pátmos) és una chicoteta illa grega del archipèlec del Dodecaneso, en el mar Egeo.[2] És famós per ser el lloc a on, segons la creència cristiana, Juan de Patmos va rebre la visió que es troba en el Llibre del Apocalipsis del Nou Testament, i a on es va escriure el llibre.
Una de les illes més septentrionals del complex del Dodecaneso, Patmos té una població de 3.283 habitants (2021) i una superfície de 34,05km2 (13,15 milles quadrades). El punt més alt és Profitis Ilias, a 269 metros (883 peus) sobre el nivell de l'mar. El municipi de Patmos, que inclou les illes costeres de Arkoi (pop. 44), Marathos (pop. 5) i varis illots deshabitats, té una població de 3.047 habitants (cens de 2011) i una superfície terrestre combinada de 45,039 quilómetros quadrats (17,390 milles quadrades). Forma part de l'unitat regional de Kalymnos.
En 1999, el centre històric de l'illa, Chora, junt en el Monasteri de Sant Joan Teòlec i la Cova del Apocalipsis varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per la seua importància en el cristianisme i la preservació de les antigues cerimònies religioses en l'illa. El monasteri va ser fundat per Christodoulos Latrinos. Patmos també alberga l'Escola Patmiana, un destacat seminari grec.
Història
[editar | editar còdic]El naiximent de Patmos segons la mitologia grega
[editar | editar còdic]Segons una llegenda de la mitologia grega, el nom original de l'illa era "Letois", en honor a la deesa i caçadora de cérvols, Artemisa, filla de Leto. Es creïa que Patmos va sorgir gràcies a la seua intervenció divina.
Artemisa visitava en freqüència Caria, el continent a l'atre costat de la costa de Patmos, a on tenia un santuari en el mont Latmus. Allí va conéixer a la deesa llunar Selene, que va proyectar la seua llum sobre l'oceà, revelant l'illa afonada de Patmos.
Selene sempre intentava que Artemisa duguera l'illa afonada a la superfície i aixina a la vida. Finalment, Selene va convéncer a Artemisa, qui llavors va obtindre l'ajuda del seu germà Apolo per a persuadir a Zeus de permetre que l'illa sorgira de l'mar.
Zeus va estar d'acort i l'illa va emergir de l'aigua. El sol va secar la terra i li va dur vida. Poc a poc, habitants de les zones circumdants, inclós el mont Latmos, es varen assentar en l'illa i la varen nomenar "Letois" en honor a Artemisa.
Història des del periodo clàssic fins a l'actualitat
[editar | editar còdic]Patmos és rara volta mencionada pels escritors antics. Per lo tant, se sap molt poc sobre els primers habitants. En el periodo clàssic, els patmios preferixen identificar-se com dorios descendents de les famílies d'Argos, Esparta i Epidauro, mesclant-se encara més en persones d'ascendència jónica.
Durant el III, en el periodo helenístico, l'assentament de Patmos va adquirir la forma d'una acrópolis en una defensa millorada per mig d'una muralla i torres.
Patmos es menciona en el Llibre del Apocalipsis, l'últim llibre de la Bíblia cristiana. L'introducció del llibre indica que el seu autor, Juan, estava en Patmos quan va rebre (i va registrar) una visió de Jesús. La tradició cristiana primitiva va identificar a este escritor Juan de Patmos com Juan l'Apòstol. Per esta raó, Patmos és un destí de pelegrinage cristià. Els visitants poden vore la cova a on es diu que Juan va rebre la seua Revelació (la Cova del Apocalipsis), i varis monasteris de l'illa estan dedicats a Sant Joan.
Despuix de la mort de Juan de Patmos, possiblement al voltant de l'any 100 d. C., es varen erigir vàries basíliques paleocristianas en Patmos. Entre elles es trobava una Gran Basílica Real en honor a Sant Joan, construïda cap als anys 300–350 d. C. en el lloc a on hui es troba el Monasteri de Sant Joan el Teòlec.
No obstant, la vida cristiana primerenca en Patmos a penes va sobreviure a les incursions musulmanes entre els sigles VII i IX. Durant este periodo, la Gran Basílica va ser destruïda. En 1088, l'emperador bizantí Allunte I Comneno va otorgar a Christodoulos Latrinos l'autoritat completa sobre l'illa de Patmos, aixina com el permís per a construir un monasteri en l'illa. La construcció del monasteri va començar en 1101.
La població va aumentar gràcies a l'arribada d'immigrants bizantins que fugien de la caiguda de Constantinopla en 1453, i d'immigrants cretenses que fugien de la caiguda de Candia en 1669.
L'illa va estar controlada per l'Imperi Otomà durant molts anys, pero va gojar de certs privilegis, principalment relacionats en el comerç lliure d'imposts per part del monasteri, segons ho certifiquen documents imperials otomans conservats en la Biblioteca. El domini otomà en Patmos ("Batnaz" en turc otomà) va ser inicialment interromput per l'ocupació veneciano durant la Guerra de Canadà entre 1659 i 1669, després per l'ocupació russa durant el Tumult de Orlov entre 1770 i 1774, i finalment durant la Guerra d'Independència grega.
En 1912, en relació en la guerra italo-turca, els italians varen ocupar totes les illes del Dodecaneso (llevat Kastellorizo), inclosa Patmos. Els italians varen permanéixer allí fins a 1943, quan l'Alemània nazi va prendre el control de l'illa.
En 1945, els alemans es varen marchar i l'illa de Patmos va permanéixer autònoma fins a 1948, quan, junt en el restant de les illes del Dodecaneso, es va unir a la Grècia independent.
En setembre de 2008, el municipi de Patmos es va negar a desembarcar a un grup de refugiats indocumentats procedents d'Afganistan i Iraq quan varen ser duts allí per al seu processament i atenció despuix d'un rescat marítim. L'administració els va negar el permís per a aterrisar. Finalment varen ser enviats a l'illa de Leros, a on varen ser processats i varen rebre ajuda humanitària.
La revista Forbes, en 2009, va nomenar a Patmos "el lloc més idílic d'Europa per a viure", escrivint que "Patmos ha evolucionat a lo llarc dels sigles pero no ha perdut el seu aire de tranquila tranquilitat, lo que és una de les raons per les que la coneixen retornen una i una atra volta".
Geografia
[editar | editar còdic]Patmos està situada front a la costa oest de Turquia i el continent asiàtic. És una de les illes més septentrionals del complex del Dodecaneso. Està més a l'oest que les seues illes veïnes propenques. Té una població d'aproximadament 2.500 persones i una superfície de 34,6 km² (13,15 milles quadrades). Les principals poblacions de Patmos són Skala, que és la seua capital i també el seu únic port, i Chora;[3] atres assentaments són Grikou i Kampos. En el punt més alt de l'illa, el mont Profitis Ilias (Profeta Elías), a 269 metros (883 peus) sobre el nivell de la mar, s'assenta el monasteri de Sant Joan.
Economia
[editar | editar còdic]Turisme
[editar | editar còdic]L'economia de Patmos depén en gran mida del turisme durant els mesos d'estiu, en peregrins cristians que visiten en freqüència per la conexió de l'illa en l'apòstol Juan i la redacció del Llibre del Apocalipsis. Les tradicions primerenques del cristianisme identificaven a eixe personage en sant Juan Evangeliste.
El Monasteri de Sant Joan i la cridada Gruta del Apocalipsis estan entre els llocs més visitats pels peregrins, havent-se convertit en un important destí de pelegrinage cristià; a banda del d'Hora, hi ha varis monasteris més dedicats a Sant Joan, i els visitants poden vore la cova en la que, segons la tradició, est va tindre les seues visions. Les iglésies i comunitats religioses de Patmos pertanyen a la tradició ortodox oriental. No obstant, les plages i la tranquila bellea natural també han provocat un aument de turistes.
Com una de les illes gregues més tranquiles, la bellea natural de l'illa i els seus monuments declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO, combinats en la seua intensa espiritualitat, tenen un profunt impacte en els visitants i els commouen profundament.
Salut
[editar | editar còdic]Per a emergències, Patmos conta en un centre mèdic, en varis meges en les instalacions. Quan els residents necessiten hospitalisació més allà dels primers auxilis, són evacuats en helicòpter (en cas d'emergència) a hospitals propencs o, si el temps ho permet, són traslladats en ferry.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Ferry
[editar | editar còdic]L'illa de Patmos conta en servicis regulars de ferry, que la conecten en els següents ports: illa Agathonissi, illa de Mykonos, illa de Desocupacions, El Pireo (el principal port d'Atenes), Pitagorio i Karlovassi en l'illa de Samos, illa Syros, illa Leros, illa de Naxos, Arkoi, illa Lipsi, illa Symi i illa Rhodes.
Persones
[editar | editar còdic]- Juan de Patmos, autor del Llibre del Apocalipsis
- Patriarca Jeremías III de Constantinopla
- Patriarca Neófito VI de Constantinopla
- Patriarca Jacob d'Aleixandria
- Emmanuil Xanthos, fundador de Filiki Eteria
- Teddy Millington-Drake, artiste anglés
- Robert Lax, poeta nortamericà
- Emmanuel Carrère, noveliste francés
- Laurence de Cambronne, periodiste francés
- Anfiloquios (Makris) de Patmos, un sant de el XX de l'Iglésia Ortodoxa Oriental
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]Patmos està hermanada en:
- Auderghem, Bèlgica
- Grottaferrata, Itàlia
- Glastonbury, Regne Unit
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Recomanació: noms d'illes gregues» (en espanyol). Fundéu BBVA.
- ↑ «Pátmos: Grècia, nom, coordenades geogràfiques, mapa». Geografiainfo.és. Consultat el 20 de setembre de 2012.
- ↑ «Pronunciació del grec modern».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patmos.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patmos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.