Delta del Orinoco

Archiu:Delta del Orinoco 110514-22.JPG

Delta del Orinoco

Archiu:Map of Lower Orinoco pub. 1897.jpg

Mapa de la delta en 1897.

La delta del Orinoco és el delta format per la desembocadura en l'Oceà Atlàntic del riu Orinoco, en el norest de Veneçola, un dels rius més grans del món. La seua extensió va fer pensar als primers exploradors espanyols que es tractava d'un mar. És una zona de gran riquea natural per la gran varietat de flora i fauna que alberga.

La delta del Orinoco és una de les huit regions naturals de Veneçola. Comprén la totalitat del estat Delta Amacuro i alguns quilómetros quadrats del estat Monagas i l'estat Sucre, comprenent totes les desembocadures del Orinoco. Està dividit en dos seccions: la principal, en la part més al nort del sistema, ubicada entre Caño Manamo i la vora esquerra de Caño Araguao, a on s'establixen la majoria dels llogarets, inclosa la capital de l'estat Tucupita; i la secundària, entre la marge dreta de Caño Araguao i Riu Gran.

Inspirant-se en el pensament d'Heródoto, el deltano Dumenge Ordaz diu que la delta és un "present del Orinoco", referint-se al conjunt d'illes, canals i illots situats en la zona propenca a la desembocadura. Considerar a la delta com un present del Orinoco no solament servix de manera metafòrica, sino que es plasma en la realitat puix la majoria de les illes que la conformen, són producte de la constant acumulació de materials que el Orinoco arrastra, en l'aporte dels seus afluents i en la mida que la mar va ser retirant-se de les estribaciones de la Serra de Imataca, fins a a on havia penetrat, formant un immens golf en una boca aproximadament de 350 km. No totes les seues illes són producte de l'acumulació de sediment, sino que també varen ser formades per l'acumulació de fanc provinent de erupció de volcans de fanc com és el cas del cerro Cedral ubicat en Capure i en l'illa Cotorra i d'Argent, situades al nort de Pedernales. La formació de la delta es remonta en el temps a l'Era Terciaria, mils d'anys abans constituïa un espai geogràfic cobert per la mar, pero per l'acció de les corrents marines es va donar el retir de les aigües de la mar produint-se la delta.

Clima

Archiu:A Warao family in their canoe.jpg

Indígenes warao navegant en curiara en la Delta.

El clima es caracterisa per presentar una temperatura mija de 26,7 °C, la màxima mija és de 32,3 °C i la mínima mija és de 23 °C. La pluviosidad alcança des de 900 fins a 2500 mm, entre mínimes i màximes respectivament. Els vents alisios del norest i surest, en alcançar la delta, produïxen el vent este-oest que alvança pel caixer del Orinoco. Durant la riuada s'observa la presència del cridat vent barinés, el qual es desplaça seguint la mateixa direcció del Orinoco. En l'época de menor precipitació pluvial actuen en la zona els vents cridats "nortes".

Les marees i el seu efecte sobre la delta del Orinoco

Per l'influència de les marees que es produïxen en l'Atlàntic, s'eleva i baixa el cabal d'aigües del riu Orinoco i els caños de la delta. L'acció per mig de la qual la marea entra i canvia la direcció del riu i la seua ret de caños es diu fluix, i l'eixida o descens de l'aigua permetent que la corrent del riu i caños prenguen la seua direcció normal es denomina refluix. Quan el fluix alcança el seu nivell màxim fa possible que l'aigua salada es desplace cap a l'interior de la delta per les seues caños, els quals es desborden i anegan les terres adjacents facilitant la formació de grans manglars, ubicats en les àrees propenques a la costa atlàntica.

Les marees varen constituir un valiós recurs per a la navegació pel Orinoco i els seus caños, en l'época que no existien motors. També s'utilisen per a capturar peixos en artèries fluvials de poca llongitut i escàs cabal, per a això es tapen les boques d'estes i en baixar la marea es facilita la peixca. Eixercix una important funció de neteja, durant el seu refluix, a on les cases es troben construïdes sobre pilotes de fusta, en les rancherías aborigen i centres poblats que es troben ubicats en els màrgens dels caños.