Anar al contingut

Capitulacions de Santa Fe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capitulacions de Santa Fe

Artícul bo

Les Capitulacions de Santa Fe són un document escrit pels Reis Catòlics el 17 d'abril de 1492 en la localitat de Santa Fe, a les afores de Granada, que arreplega els acorts alcançats en Cristóbal Colón relatius a la seua expedició planejada per la mar cap a occident.

En el document se li otorguen a Cristóbal Colón els títuls d'almirant, virrey i governador general de tots els territoris que descobrira o guanyara durant la seua vida. També se li va concedir un diezmo de totes les mercaderies que trobara, guanyara i hi haguera en els llocs conquistats. El text va ser redactat pel secretari Juan de Coloma i l'original, hui perdut, va ser firmat pels dos monarques. Les Capitulacions de Santa Fe varen significar un repartiment anticipat entre Colón i els Reis Catòlics dels beneficis que reportaria la conquista de lo que despuix es cridaria Amèrica. En eixos beneficis, Colón va conseguir un ràpit ascens social, en passar a formar part de la noblea cortesana.

Existix controvèrsia sobre varis aspectes de les Capitulacions. Durant els pleits colombinos es va discutir la seua naturalea jurídica: mentres que els hereus de Colón varen afirmar que representava un contracte vinculant, la Corona va defendre que s'havia tractat d'una mera mercé revocable; la qüestió seguix sent debatuda hui en dia.[1][2] Per una atra part, l'encapçalament del document afirma que Colón «ha descobert» certes terres, la qual cosa ha donat arguments als partidaris d'un pre-descobriment d'Amèrica anterior a 1492. Atres aspectes del text que han suscitat interpretacions trobades són el tractament de «Dò» otorgat a Colón i la concessió dels títuls de manera immediata, que contrasten en una mercé posterior, el Real Recapte del 30 d'abril de 1492, que condiciona els títuls a la troballa efectiva de noves terres i no utilisa el Dò en mencionar a Colón. Açò ha donat peu a la teoria de que el document va poder ser modificat en 1493 despuix de la tornada de Colón de la seua primer viage a les Índies.[3]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Capitulacions per a la conquista de Canàries

[editar | editar còdic]

En aquells anys, la paraula "capitulacions" designava varis tipos de documents jurídics o diplomàtics, tant entre estats com entre particulars i estats.[2] Per a la conquista de nous territoris, en l'Edat Mija la Corona de Castella no recorria a eixèrcits propis permanents sino que contractava la missió a particulars poderosos, a canvi de títuls i beneficis econòmics que s'arreplegaven en una capitulació.

Açò va ocórrer en particular durant la conquista de les illes Canàries, les capitulacions de les quals són l'antecedent immediat de les capitulacions de Santa Fe.[4] Les capitulacions firmades pels reis de Castella a principis de el XV per a la conquista de Canàries eren típicament feudals: els nobles que mamprenien la conquista s'erigien en senyors de les illes, vassalls de Castella pero en àmplia autonomia. La sumissió de més gent al cristianisme es plantejava com una espècie d'excusa interna heretada, ya que la guerra entre cristians i musulmans era l'àmbit a on es varen formar estos hòmens. Pel contrari, les acordades a finals de sigle pels Reis Catòlics es llimiten a concedir beneficis econòmics pero no señoríos, la qual cosa és un reflex de la monarquia autoritària que varen impondre sobre l'aristocràcia a lo llarc del seu regnat. Els documents seguien mencionant un mòvil religiós pero cada volta més com a mer pretext.[4] No obstant, en les capitulacions en Cristóbal Colón li concediran un señorío hereditari sobre les terres conquistades i no es farà cap menció d'objectiu religiós.[5]

La busca de patronazgo per al proyecte de Colón

[editar | editar còdic]

Cap a 1480 Cristóbal Colón vivia en Portugal, en les illes Madeira, i per matrimoni havia entrat a formar part de la noblea portuguesa. Va deure ser per llavors quan va concebre l'idea de navegar cap a occident pel oceà Atlàntic fins a aplegar a Cipango o a les Índies. Entre 1483 i 1485 li va presentar el seu proyecte al rei Juan II de Portugal pero est va ser escèptic i, despuix de consultar en tres dels seus consellers experts en cosmografía, va desestimar la proposta.[6] Els portuguesos duyen a lo manco des dels anys 1460 realisant viages d'exploració cap a l'oest dels archipèlecs de Canàries, Madeira i Azores.[7] El 3 de març de 1486, poc despuix de la negativa a Colón, Juan II sí va autorisar una expedició liderada per Ferdinand van Olmen (conegut en Portugal com Fernam Dulmo) per a descobrir i conquistar l'illa de les Sèt Ciutats.[8] En la capitulació en van Olmen, el rei li va concedir un señorío hereditari sobre totes les terres que conquistara a canvi de que ell finançara i organisara el viage íntegrament. El que Colón provablement no disponguera de diners per a armar la seua expedició va poder ser un dels motius pels que Juan II rebujara el seu proyecte en favor del de van Olmen.[9]

Colón, despuix del seu fracàs davant el rei, sumat potser a la mort de la seua esposa[10] o potser també a la campanya llançada per Juan II contra la Casa de Bragança,[11] va emigrar de Portugal al veí regne de Castella.


Colón els va propondre el seu proyecte als reis de Castella i Aragó, Isabel i Fernando, que no ho varen acceptar per varis motius. En aquell moment els reis dedicaven tots els seus recursos a la conquista de Granada, últim regne musulmà de la península ibèrica. Hernando de Talavera temia que el viage propost per Colón transgrediera el tractat de Alcáçovas, firmat en Portugal, i duguera a l'obertura d'un atre conflicte bèlic.[12] Per una atra part una comissió d'experts va dictaminar que era impossible que fora veritat lo que dia Colón.[13]

Colón va viajar llavors de nou a Portugal, en 1488, per motius desconeguts.[12] Allí va poder assistir a la tornada de Bartolomeu Dias[14] del viage en el que havia descobert el veta de Bona Esperança, extrem sur d'Àfrica despuix del qual s'obria als portuguesos la via marítima a l'Índia pel oceà Índic. A partir de llavors Juan II es va centrar en l'explotació d'eixa ruta i va desestimar l'exploració cap a occident per l'Atlàntic.[7] Colón va retornar a Andalusia i li va plantejar el seu proyecte al duc de Medina Sidonia, que ho va rebujar, i despuix a Luis de la Cerda, duc de Medinaceli, qui es va mostrar interessat i va acollir a Colón durant dos anys.[12] No obstant, en ser consultada, la reina va manar cridar a Colón[15] i li va prometre ocupar-se del seu pla tan pronte com terminara la conquista de Granada.

Negociació final

[editar | editar còdic]

El 25 de novembre de 1491 Granada es va rendir als cristians. Els representants del regne nazarí i els de Castella i Aragó varen firmar unes capitulacions (cridades "capitulacions de Granada", a no confondre en les "de Santa Fe") que detallaven les condicions en que es realisaria la transferència de sobirania. Colón va partir del monasteri de la Rábida, a on es trobava des d'octubre, i es va unir a la cort en Santa Fe cap al 31 de decembre.[16] Santa Fe era el campament que havien establit els reis castellà-aragonesos en la Vega de Granada com a quarter general durant el sege.


Es varen entaular negociacions entre Colón i la Corona per mig de dos representants: Juan Pérez, flare de la Rábida, per Colón i el secretari Juan de Coloma per la Corona.[17] Segons els relats d'Hernando Colón i de Bartolomé de les Cases, no va ser possible aplegar a un acort degut a que Colón reclamava els títuls d'almirant i virrey, per lo que va ser despedit de la cort. Llavors Luis de Santángel, un alt funcionari, va intercedir per Colón davant la reina i es va comprometre a alvançar els diners que tindria que invertir la Corona en l'expedició. Sempre segons la versió d'Hernando Colón i Les Cases, la reina va canviar llavors d'opinió, va enviar a un correu a dur de regrés al genovés, al que donaria alcanç en Pins Pont, i li va ordenar a Coloma que acceptara les seues peticions.[18][19] El 17 d'abril de 1492 varen alcançar finalment un acort i es varen redactar unes capitulacions que posteriorment s'han denominat Capitulacions de Santa Fe.

Contingut

[editar | editar còdic]
Text complet de les capitulacions de Santa Fe

Encapçalat

[editar | editar còdic]

El document, del com es conserven vàries còpies, comença mencionant els dos motius pels que els reis concedixen a Cristóbal Colón "les coses suplicades": en primer lloc per «lo que ha descobert» en l'Atlàntic i en segon lloc pel viage que pronte va a mamprendre. El text crida als reis «vostres altezas», la qual cosa sugerix que va ser redactat per Colón i que la Corona es va llimitar a aprovar-ho.[20] Segons la versió conservada en l'Archiu de la Corona d'Aragó:

Les coses suplicades i que vostres altezas donen i otorguen a don Christoual de còlon en alguna satisfacion de lo que ha descobert en les mars oçeanas i del viage que agora en l'ajuda de Deu ha de fazer per elles en seruicio de les vostres altezas són les que se seguixen

Capítuls

[editar | editar còdic]

A continuació es llisten en cinc punts, denominats «capítuls» en l'época, els títuls i privilegis otorgats a Colón. Al final de cada u d'ells es llig «Plaze als seus altezas. Juan de coloma.»

  • El títul vitalici i hereditari d'almirant de totes les «illes i terres fermes» que Colón descobrira o conquistara «per la seua mà o indústria» en «les Mars Oceánas». Per a precisar quins eren les atribucions d'este títul, s'especifica que serien les mateixes que va tindre Alonso Enríquez de Quiñones,[21] almirant major de Castella fallit en 1485. La família Enríquez havia alcançat una gran importància en la societat castellana de l'época i les responsabilitats del càrrec d'almirant eren, a lo manco en teoria, molt àmplies: era el cap de totes les flotes de guerra i de les drassanes aixina com administrador de la justícia en la mar i en els ports.[22] En la pràctica ni Colón ni la Corona sabien exactament en 1492 quins eren les atribucions i els privilegis dels almirants de Castella.[23]
Primerament que vostres altezas com Sennores que són de les dites mars oceanas fazen dende agora al dit dò Christobal Còlon el seu almirant en totes aquelles illes i terres fermes que per la seua mà o indústria es descubriran o guanyaren en les dites mars oceanas para durant la seua vida i despues del mort als seus hereus i successores d'un en un atre perpètuament en totes aquelles preheminencias i prerrogatives pertanyents al tal officio i segund que don alfonso enriquez, quondam, almirant major de castilla i els atres els seus predecessores en el dit officio lo tenian en els seus districtos.
  • Els títuls de virrey i governador de dites terres, que incloïa el dret de presentar a la Corona una terna de candidats per a cada ofici de govern.[21] El document no precisa les atribucions d'estos càrrecs ni si seran hereditaris o no. Esta ambigüitat s'aclariria en cartes de privilegis posteriors.[22]
Otrosí que vostres altezas fazen al dit don Christobal el seu virrey i governador general en totes les dites terres fermes i yslas que com dit és el descobrira o guanyara en les dites mars; i que paral regiment de cada huna i qualquiere dellas, faga el election de tres persones per a cada ofici, i que vostres altezas prenguen i scojan un el que mes anara el seu seruicio; i assi seran millor regides les terres que el nostre Sennor li dexara fallar i guanyar a seruicio de les vostres altezas.
  • El 10 % de tots els guanys econòmics que es generaren en els territoris del seu Almirantazgo (l'atre 90 % quedava per a la Corona). Esta clàusula era molt diferent de la pràctica habitual, que consistia que el capitulante finançava la seua expedició ell mateix i en els bens obtinguts primer cobria les seues despeses i després li entregava un impost del 20 % sobre els beneficis a la Corona (el "quint real"). Es creu que l'excepció en les capitulacions de Santa Fe es deu a que va ser la Corona la que va finançar el viage de Colón.[24]
Item que de totes i qualesquiere mercadurias siquiere siguen perles pedres precioses ore argent specieria i atres qualesquiere coses i mercadurias de qualquiere specie nom i manera que siguen que es compraren barataren fallaren guanyaren i hovieren dins en els llimites del dit almirantadgo, que dende agora vostres altezas fazen gràcies al dit don Christoual i volen que hi haja i lieue para si la dezena part de tot això llevades les costes totes que es fizieren en això per manera que de lo que quedara net i lliure hi haja i prenga la dita decima part per a sí mateix i faga della a la seua voluntat quedant les atres nou parts per a les vostres altezas.
  • L'autoritat per a Colón, o per a un tinent designat per ell, de jujar els pleits mercantils que s'originaren en l'empresa. En este cas al «Plaze als seus altezas» se li va afegir una frase que condicionava este dret a que també ho haguera tingut l'almirant Enríquez: "si pertany al dit officio d'almirant segunt que ho ténia el dit almirant don alonso enriquez, quondam, i els atres els seus antecessores en els seus districtos i sent just". En la pràctica Colón mai va aplegar a eixercitar este dret.[24]
Otrosi que si a causa de les mercadurias quel trahera de les yslas i terres que assi com dit és es guanyaren o descobriren o de les que en trueque d'aquelles es prengueren aqua d'atres mercadores naixquera pleyto algun en el logar dondel dit comerç i tracto es terna i fara que si per la preheminencia de la seua officio d'almirant li pertenecera conéixer del tal pleyto plega a les vostres altezas que l'o el seu tinent i no un atre Juge coneguen del tal pleyto, i assi lo prouean dende agora.
  • Per últim l'opció, pero no l'obligació, de contribuir en l'octava part de les despeses de tota futura expedició, a canvi de rebre després una part similar dels beneficis obtinguts. Els historiadors discrepen sobre si Colón va aplegar a eixercir esta opció alguna volta.[25]
Item que en tots els nauios que s'armaren paral dit tracto i negociacion cada i quando i quantas vezes s'armaren que puga el dit dò Christoual còlon si volguera contribuyr i pagar la ochena part de tot lo que es gastara en el armazon i que tanbien hi haja i lieue del prouecho la ochena part de lo que resultara de la tal armada.

Data i firmes

[editar | editar còdic]

El text conclou donant el lloc i la data en la que es va despachar el document:

Són otorgades i despachades en les respostes de les vostres altezas en fi de cada hun Capitule en la vila de Santa fe de la vega de granada a XVII d'abril del anno del naiximent del nostre Sennor Mil CCCCLXXXXII [1492].

Les còpies conservades inclouen a continuació les frases "yo el Rei" i "yo la Reyna" per a indicar que l'original havia segut rubricat per abdós monarques, aixina com el nom del redactor, Juan de Coloma, que era el secretari del rei.[26] Per últim en algunes còpies s'indica que el document va ser registrat per "Calçena", és dir, el registrador de la Cancelleria d'Aragó Juan Ruiz de Calcena.

Eixemplars conservats

[editar | editar còdic]
Archiu:Spain Andalusia Seville caps block 40 2015-10-23 14-27-54.jpg
l'Archiu d'Índies de Sevilla conserva dos transcripcions de l'original de les Capitulacions de Santa Fe.
Archiu General d'Índies. Capitulacions acordades pels Reis Catòlics i Cristóbal Colón. Santa Fe, 17 d'abril de 1492

La còpia més antiga de les Capitulacions de Santa Fe es conserva en l'Archiu de la Corona d'Aragó, dins de l'unitat Archive Real (Real Cancelleria). El text de les Capitulacions es va registrar en els folis 135v-136v del volum 9 (registre 3569) de la série Diversorum sigilli secreti, en la que es transcribían documents expedits en el sagell secret del rei. En l'índex del volum el document apareix titulat en el nom de la part a la que es referix: Christofori Còlon.[27] En el mateix registre 3569 figuren just a continuació atres dos documents relacionats directament en el primer viage de Colón: un salvoconducte i una carta de presentació a qualsevol sobirà estranger en el que es trobara l'expedició (el nom del monarca va ser deixat en blanc). Abdós texts varen ser redactats en llatí per Juan de Coloma i datats en Granada a 17 i 30 d'abril respectivament.[28]


A Cristóbal Colón se li va deure entregar l'original, hui perdut, que a la seua mort va ser depositat en el monasteri de la Cartuja de Sevilla. D'ell es conserven en l'Archiu General d'Índies dos còpies posteriors: un trasllat realisat per un notari en l'Espanyola en decembre de 1495[29] i un assent en un registre cedulario.[30] Bartolomé de les Cases transcribió alguna d'estes còpies en la seua Història general de les Índies,[31] introduint una modificació en el primer paràgraf: en lloc de "ha descobert" va anotar "ha de descobrir". Es conserva també un eixemplar imprés en el text del privilegi de confirmació otorgat en Burgos en 1497, que provablement anara editat a títul privat per la família Colón durant els Pleits Colombinos.[32]

La primera publicació impresa moderna del text de les Capitulacions es va deure a Martín Fernández de Navarrete en 1825, que es va basar en el trasllat notarial de 1495 i va seguir el mateix criteri que Les Cases sobre el «ha de descobrir». El primer en cridar l'atenció sobre el registre conservat en l'Archiu de la Corona d'Aragó va ser l'investigador Gustav Bergenroth, que va publicar en 1862 una traducció a l'anglés.[33] L'obra de Bergenroth va donar a conéixer per primera volta el contingut exacte de les Capitulacions, incloent el "ha descobert", la qual cosa va vindre a reforçar les tesis dels partidaris d'un pre-descobriment d'Amèrica.[34]

Confirmació i desenroll

[editar | editar còdic]
Escut de l'almirant Cristóbal Colón dibuixat per Gonzalo Fernández d'Oviedo en la seua Història (1536).

Les Capitulacions de Santa Fe varen ser copiades, desenrollades i ampliades en una série de documents oficials emesos entre 1492 i 1497.

Real privilegi del 30 d'abril de 1492
Text complet

De la mateixa manera que les Capitulacions de Santa Fe, este document va ser redactat per Juan de Coloma i firmat pels reis. Mentres que de les Capitulacions del 17 d'abril es discutix si varen ser una concessió regio o si varen tindre valor jurídic com a contracte, este document del 30 d'abril es considera unànimement una mercé concedida pels reis.[31] Es conserva el seu registre oficial en l'Archiu General de Simancas.[35]


En contrast en les Capitulacions de Santa Fe, este document no tracta a Colón de "Don" i condiciona la concessió del títul d'almirant a que efectivament Colón descobrixca i guanye noves terres.[36] Per una atra part, establix de manera inequívoca el caràcter hereditari dels tres càrrecs concedits, no solament el d'almirant sino també els de virrey i governador.[1] Rumeu d'Armes ha senyalat que esta última disposició era illegal i nula per contravindre una decisió de les Corts de Castella de 1480 que havia prohibit la transmissió hereditària de càrrecs públics.[37]

Carta de confirmació del 28 de maig de 1493

Despuix de retornar Colón del primer viage, els reis varen confirmar el privilegi del 30 d'abril de 1492 per mig d'un document datat en Barcelona i redactat pel secretari Fernando Álvarez de Toledo.[38] En ell varen establir ademés una demarcació geogràfica clara al càrrec d'Almirant de la mar Oceà: a occident del meridiano que "pansa de les illes dels Azores a l'illa de la Veta Verda", que és el mateix llímit que per les mateixes dates va fixar la primera de les Bulas Alejandrinas per als dominis de Castella en l'Atlàntic.[39] També li varen otorgar el dret d'usar el sagell real i expedir documents en nom dels monarques.[40] L'original es conserva en l'Archiu General d'Índies. Hernando Colón va publicar el text íntegre en la seua Història de l'Almirant, impresa en Venècia en 1571.[41]

Carta de privilegi del 23 d'abril de 1497

Quan Colón va retornar del seu segon viage a les Índies, va solicitar als reis una confirmació de les Capitulacions de Santa Fe elevant-les al ranc de carta de privilegi emplomada. Els reis varen accedir, per la qual cosa la Cancelleria Major del Sagell Major va redactar i va sagellar el document, datat a 23 d'abril de 1497 que inclou paraula per paraula el text de les Capitulacions. Hui dia es conserva l'original d'esta carta de privilegi en l'Archiu General d'Índies[42] i el seu registre en l'Archiu General de Simancas.[43]


En la mateixa data de 23 d'abril de 1497 Colón va rebre una atra carta de privilegi emplomada que confirmava els seus títuls d'almirant, virrey i governador aixina com una série de còpies autorisades de tots els privilegis dels Almirants de Castella, als quals s'havia equiparat en categoria gràcies a les Capitulacions de Santa Fe. En còpies tots estos documents Colón va constituir en 1498 el denominat Llibre dels privilegis, que el seu original es conserva també en l'Archiu d'Índies.[44] En posterioritat, en 1502, Colón va ordenar fer quatre còpies manuscrites del Llibre, de les quals dos li les va enviar a l'embaixador genovés Nicolò Oderigo. Una d'elles es conserva encara en l'archiu de Gènova mentres que l'atra està en París perque va ser furtada per l'eixèrcit de Napoleón. Una tercera còpia va ser depositada en el monasteri de la Cartuja, va ser usada pels hereus de Colón i més vesprada va desaparéixer. La quarta còpia, en paper i no en pergamí com les atres, li la va enviar Colón al seu representant en Sant Dumenge, Alonso Sánchez de Carvajal; també es va perdre.[45] La família Colón va fer també una chicoteta edició impresa de la carta de privilegi a finals dels anys 1520, durant els Pleits Colombinos.[46]

Anomalies i controvèrsia

[editar | editar còdic]

Naturalea jurídica

[editar | editar còdic]

Existix controvèrsia sobre la naturalea jurídica de les Capitulacions i el seu valor efectiu. En particular es discutix sobre si es va tractar d'un contracte vinculant o d'una mercé.[31] Per als hereus de Colón les Capitulacions de Santa Fe eren un contracte privat que vinculava a les dos parts. Esta opinió la reflectixen hui dia historiadors com Luis Arranz.[47] Pel contrari la Corona va defendre que es tractava d'una concessió graciosa i per tant revocable, interpretació en la que està d'acort Francisco Morals Padró.[2] Entre abdós extrems alguns historiadors pensen que es va tractar d'un pacte de naturalea feudal, en el que les dos parts varen assumir obligacions pero no com a iguals.

«... ha descobert»

[editar | editar còdic]

L'us del pretérito perfecte «ha descobert» en l'encapçalat de les capitulacions sugerix que Colón es va atribuir descobriments de terres anteriors a 1492, la qual cosa per a historiadors com Henry Vignaud,[48] Juan Manzano, Luis Arranz o Gustavo Vargas respala la teoria del predescubrimiento d'Amèrica.[47][49] Pel contrari Antonio Ballesteros Beretta va opinar que el «ha descobert» reflectix una mera hipòtesis que Colón hauria plantejat sobre una ruta cap a orient per occident. Esta és l'interpretació que va arreplegar el govern d'Espanya en la descripció de les Capitulacions enviada a la UNESCO en 2007.[27] L'historiador Antonio Rumeu d'Armes va sostindre una tercera interpretació segons la qual el registre conservat en l'Archiu de la Corona d'Aragó correspondria a una versió de les capitulacions modificada en 1493, despuix de la tornada de Colón del primer viage. Els oficials de la Corona haurien introduït interpolacions que varen modificar la redacció original. Això explicaria tant el «ha descobert» com atres dos anomalies del text: el cridar «Dò» a Colón, tractament que no va tindre fins a març de 1493;[3] i l'afirmar que els reis són «senyors (...) de les mars océanas», un títul que no varen utilisar fins a maig de 1493.[50] Sempre segons Rumeu, «el viage que agora ha de fazer» mencionat en l'encapçalat de les Capitulacions seria el segon viage de Colón i no el primer.[51]

Este aspecte de les Capitulacions va ser desconegut durant varis sigles perque tant Bartolomé de les Cases com Alonso de Santa Creu varen decidir modificar la frase original canviant el «ha descobert» per «ha de descobrir» o «havia de descobrir». La forma modificada «ha de descobrir» és la que va adoptar també Martín Fernández de Navarrete en el XIX,[52] i com la seua transcripció va ser àmpliament copiada i traduïda a atres llengües, l'error es va propagar.[47]

Objectius de l'expedició

[editar | editar còdic]

El text de les Capitulacions de Santa Fe no menciona en cap moment ni Àsia ni les Índies com a objectiu del viage mentres que sembla presupondre l'existència de terres en l'oceà Atlàntic. L'objectiu de l'expedició és purament imperialista ("descobrir" i "guanyar" terres) i econòmic, ya que cita perles, pedres precioses, or, argent i espècies. En cap moment es menciona cap objectiu religiós o evangelizador.

No obstant, en el salvoconducte en llatí entregat per la Corona a Colón junt en les Capitulacions de Santa Fe i dirigit a qualsevol autoritat estrangera en la que es trobara, es llig que Colón ha segut enviat “per maria oçeana ad parts Indie” ("per les mars océanas a les parts de l'Índia") para, entre atres fins, "fidei ortodoxe aumentum" ("l'aument de la fe ortodoxa").[53]


Tràmit burocràtic atípic

[editar | editar còdic]

El text de les capitulacions va ser registrat per el sigillator de la Cancelleria d'Aragó, Juan Ruiz de Calcena,[26] i es va conservar en un archiu d'eixa Corona. No es conserva cap registre equivalent entre els documents de la Corona de Castella del Archiu General de Simancas. Lo normal per a un document castellà hauria segut que ho acordara el conseller real Rodrigo Maldonado de Talavera, ho registrara Sebastián d'Olano i li posara el sagell de la poridad el canceller Francisco de Madrit[54] pero les Capitulacions varen ser tramitades per tres burócratas aragonesos: Juan de Coloma, Juan Ruiz de Calcena i Miguel Pérez de Almazán. Es dona la circumstància de que l'orde d'expulsió dels judeus de Castella (el cridat Edicte de Granada), casi simultànea a les Capitulacions de Santa Fe, també va ser tramitada pels tres aragonesos, també va ser copiada en el registre 3569 del Diversorum sigilli secreti aragonés i tampoc es conserva el seu original en cap archiu castellà. L'orde d'expulsió era un document secret, datat el 31 de març de 1492 pero enviat en instruccions de no ser llegit fins a l'1 de maig. Esta similitut ha dut a l'historiador Antonio Rumeu d'Armes a postular que les Capitulacions de Santa Fe també varen deure ser un document secret i per això tramitades de manera anormal per a amagar-les d'espies estrangers.[55]

Per una atra part en les transcripcions de les capitulacions de Santa Fe es llig al final de cada u dels capítuls la frase «Plaze a les seues altezas. Johan de Coloma». Hi ha atres capitulacions de la mateixa época en les que la Corona respon punt per punt pero les de Santa Fe són les úniques en les que ademés firmen els reis.[2] Per una atra part, l'inusual fòrmula "plaze als seus altezas" podria ser una influència de la pràctica de les corts catalanes, les propostes de les quals eren aprovades pel monarca escrivint "plau al senyor rei" (és dir, "plau al senyor rei").[56]

És també anormal que el document no marque cap contrapartida ni llimitació a les prerrogatives de Colón. Per eixemple hauria segut llògic que regulara cóm rebria la Corona el 90 % dels beneficis que no corresponien a Colón o en quin port deurien descarregar-se les mercaderies. La Corona sembla haver-se llimitat a acceptar pasivamente el text propost per Colón.[20]

Títul de virrey

[editar | editar còdic]

En les Capitulacions a Colón se li va concedir el títul de virrey dels territoris que descobrira. Durant el XV dit títul era utilisat oficialment en la Corona d'Aragó, principalment per al regne de Sicília, que el seu virrey en 1492 era el castellà Fernando de Falca.[57] En la Corona de Castella no existia oficialment el càrrec pero sí es va cridar aixina oficiosament als dos governadors generals nomenats pels reis durant la guerra de Granada per a governar els territoris castellans al nort del Sistema Central: el condestable Pedro Fernández de Velasco i l'almirant Alonso Enríquez de Quiñones.[58] Per una atra part és anómal que les Capitulacions otorguen primer el títul d'almirant i despuix el de virrey, ya que el càrrec de virrey normalment era més important. Segons Rumeu d'Armes açò va poder deure's a que el redactor original del document va ser Colón i als seus ulls el títul d'almirant era més prestigiós.[59]

La concessió de títuls de tanta autoritat com els de virrey i almirant va supondre una ruptura en la tendència imposta pels reis Fernando i Isabel en les capitulacions anteriors a la de Santa Fe —les de la conquista de Canàries— en les que havien eliminat la concessió de señoríos a fi de preservar el poder de la monarquia autoritària. Tampoc es troben càrrecs senyorials ni vitalicis en les capitulacions posteriors acordades per a la conquista d'Amèrica; com a molt, a algun conquistador la Corona ho nomenaria governador d'algun territori.[60]


El per qué la Corona va acceptar en el cas de Colón concedir-li títuls i càrrecs tan excepcionals és objecte de debat entre els historiadors. El rei Fernando, vint anys despuix, va donar la seua versió del motiu: "tot lo que agora es pot descobrir és molt fàcil de descobrir i no mirant estant tots els que parlen en descobrir volen tindre fi a la Capitulació que es va fer en l'Almirant Còlon i no pensen com llavors nynguna esperança avía de lo que es va descobrir ny es pensava que allò poguera ser la mercé que Yo li faig"; és dir, Fernando justifica les concessions a Colón per les baixes expectatives en que es vea el seu proyecte.[61]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

Descobriment d'Amèrica i instauració del monopoli colombino

[editar | editar còdic]
Ilustració d'una de les cartes anunciant el Descobriment de les Índies publicada en 1493 despuix del primer viage de Colón.
Artícul principal → Primer viage de Colón.


La firma de les capitulacions de Santa Fe i les órdens regio emeses a continuació varen possibilitar l'organisació per Colón de la seua primer viage a les Índies, el qual es considera el punt d'inici del descobriment d'Amèrica. Varen participar tres carabelas: la Pinta, la Chiqueta i la Santa María, al mando de Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón i Cristóbal Colón, respectivament. Les naus varen partir de Pals de la Frontera el 3 d'agost de 1492 i es varen dirigir a les Canàries. El 12 d'octubre varen aplegar a l'illa de Guanahani. Colón va seguir en el seu periple per el Carib, va aplegar a Cuba el 28 d'octubre i a l'Espanyola el 6 de decembre. El 24 de decembre la Santa María va encallar en les costes de L'Espanyola i en els seus restants es va construir el Fort Nadal.

L'expedició va mamprendre la tornada el 16 de giner de 1493 i uns dies més tarde una tormenta va separar a les dos naus supervivents. La Pinta, al mando de Pinzón, va aplegar a Bayona (Galícia) a finals de febrer i va anunciar als Reis Catòlics el descobriment.[62] En rebre la notícia els reis varen decretar la prohibició immediata d'anar "a les Yndias" sense autorisació[62] i varen encarregar als seus embaixadors en Roma l'obtenció d'unes bulas, denominades "Bulas Alejandrinas", en les que el papa Alejandro VI otorgaria a Castella i Lleó el monopoli de les terres descobertes a l'oest de cert meridiano. Entre tant, la Chiqueta, en la que viajava Colón, va hacer el 17 de febrer en l'illa portuguesa de Santa María, en les Azores, i el 4 de març va recalar en Lisboa. Embaixadors portuguesos varen eixir immediatament cap a la cort dels Reis Catòlics, situada en eixes dates en Barcelona, per a reclamar les terres descobertes pels navegants castellans, en un ambient de tensió diplomàtica i pre-bèlica.


Colón va retornar a Castella pel port de Pals i d'allí va marchar a Sevilla i despuix a Barcelona, a on va ser rebut pels reis, que varen reconéixer el seu descobriment i li varen confirmar els seus títuls d'almirant, virrey i governador. Al mateix temps li varen apremiar a completar la preparació d'una segona expedició a les Índies, molt major en barcos i hòmens, baixe la supervisió del bisbe Juan Rodríguez de Fonseca.

Segon i tercer viages de Colón

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Segon viage de Colón.

El Segon Viage finalment va partir de Càdis el 25 de setembre de 1493 en dèsset naus. El seu objectiu oficial era explorar, colonisar i predicar la fe catòlica pels territoris que havien segut descoberts en el primer viage, mentres en la península continuaven les negociacions diplomàtiques entre Castella i Portugal, que varen culminar en la firma del Tractat de Tordesillas en 1494. Colón va desembarcar en l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre i va fundar la ciutat de La Isabela en l'Espanyola el 6 de giner de 1494. Poc despuix varen retornar a Espanya dotze bucs de la flota mentres en el Carib continuaven els viages de descobriment a distints territoris. Fonseca va enviar vàries flotetes en recaptes en 1495 i 1496 mentres que la llarga absència de Colón de l'Espanyola va dur a pensar que havia mort. Per això en 1495 la Corona va reorganisar el govern de les Índies i va lliberalisar les expedicions privades de descobriment i comerç.[63] En sentir estes notícies, Colón va retornar alarmat a Europa en juny de 1496 i immediatament va reclamar els seus drets. Va tindre èxit ya que en 1497 va rebre cartes plomades de confirmació dels seus títuls i privilegis.[42] Més encara, va conseguir que la Corona anulara el decret liberalisador de 1495 i que per tant li quedara a Colón tácitamente el monopoli sobretot el Nou Món, inclús sobre els territoris que no descobrira ell mateixa. Este últim privilegi suponia, no obstant, anar més allà de lo acordat en Santa Fe en 1492.[64]

Colón va retornar al Carib el 31 de maig de 1498 des de Sanlúcar de Barrameda al mando de sis barcos. Va aplegar el 31 de juliol a l'illa Trinitat i des del 4 al 12 d'agost va explorar el golf de Paria, el qual separa Trinitat de Veneçola. El 19 d'agost va marchar a l'Espanyola per a trobar-se en que la majoria dels espanyols allí assentats estaven descontents, en sentir-se enganyats per Colón sobre les riquees que trobarien. Colón va intentar repetides voltes pactar en els sublevats, els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien retornat varen denunciar a Colón davant la cort per mal govern. En 1499 els reis varen nomenar a Francisco de Bobadilla nou governador per a l'Espanyola, despullant a Colón del càrrec.[37] A la seua arribada a l'illa, el 23 d'agost de 1500, Bobadilla va detindre a Colón i als seus germans i els va embarcar presos cap a Espanya.

Ruptura del monopoli descobridor

[editar | editar còdic]

En 1499, abans inclús de la tornada de Colón encadenat, la Corona va començar a otorgar a atres exploradors permissos per a anar a descobrir noves terres a les Índies. Es varen acollir per a això a un punt que havia quedat ambigu en les capitulacions de Santa Fe: si el monopoli de Colón s'estendria o no a tota terra que es descobrira en el futur.[63] Cada candidat a descobridor s'encarregava de finançar i armar la seua expedició despuix de negociar unes capitulacions específiques en la Corona, representada pel bisbe Fonseca. Entre els primers viages aixina llançats destaquen el d'Alonso de Ojeda, que va aplegar fins a l'actual Veneçola en 1499, i en el mateix any el de Vicente Yáñez Pinzón que es va convertir en el primer europeu en aplegar al ric Amazones i les costes de l'actual Brasil. Les capitulacions per a estos viages, contràriament a les de Santa Fe, es varen llimitar a otorgar beneficis econòmics i, com a molt, càrrecs de governador pero no señoríos hereditaris.[65] Per una atra part la Corona va deixar la finançació de la majoria de les noves expedicions en mans de societats mercantils, formades pel capità de cada expedició, capitalistes que no s'embarcaven i atres socis menors que aportaven sobretot el seu treball.[66]

Colón va ser lliberat a la seua tornada a Espanya per orde de la Corona i va mamprendre la tasca de recopilar tots els documents que li havien concedit títuls i drets en un Llibre dels privilegis. Més vesprada, en 1502, va mamprendre la seua quart viage a les Índies, per al qual va tindre que firmar en la Corona una capitulació específica de la mateixa manera que els demés descobridors privats. Poc abans de partir, els reis varen informar a Colón del nomenament d'un nou governador per a l'Espanyola, Nicolás de Ovando, en la qual cosa Colón quedava despullat d'eixe títul.[63] En este viage Colón va perdre tots els seus barcos i no va conseguir el seu objectiu de trobar un pas cap a Àsia. Va retornar fracassat a Espanya en 1504 i va morir dos anys despuix. Li va succeir en el càrrec d'Almirant de la mar Océana el seu fill major, Diego Colón.

Pleits colombinos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pleits colombinos.

Des del nomenament de Ovando com a governador de l'Espanyola en 1500, primer Cristóbal Colón i després el seu primogènit Diego varen presentar varis memorials i peticions a la Corona reclamant els drets que estimaven calcigats. En 1511 Diego va iniciar la reclamació per via judicial dels privilegis i títuls otorgats pels reis al seu pare, principalment segons el privilegi del 30 d'abril de 1492, a les capitulacions de Santa Fe (a les que es dia "la Capitulació dels çinco capítuls") i les seues confirmacions posteriors. Diego Colón arguyó que tots estos documents eren contractes i no mercés, i en particular ho va defendre per al del 30 d'abril de 1492 perque era el que afirmava sense lloc a dubtes que tots els títuls eren hereditaris, contràriament a les capitulacions de Santa Fe, que eren més ambigües sobre este punt.[1]

Va donar aixina comence un llarc pleit al que els historiadors han cridat "els pleits colombinos". Els fiscals de la Corona inicialment varen centrar el seu defensa en negar valor contractual als documents otorgats a Colón. En 1535, no obstant, el nou fiscal encarregat del cas va donar un gir a la seua estratègia i va concedir que les capitulacions de Santa Fe sí que havien segut un contracte (no aixina els atres privilegis). El fiscal es va centrar en demostrar que Colón havia incomplit dit contracte perque els autèntics descobridors de les Índies havien segut en realitat Martín Alonso Pinzón i els seus germans.[1]


Despuix de vàries sentències provisionals que després varen ser revocades, la part principal del pleit va terminar en 1536 en un arbitrage: als hereus de Colón se'ls va reconéixer el títul d'almirant (no els de virrey i governador), aixina com el ducado de Veragua (en la regió del Darién) i la governació de Jamaica.[67] Varen persistir encara disputes judicials entre diferents branques de la família Colón que solament es resoldrien a finals de el XVIII.[63]

Inscripció en el registre de la Memòria del Món

[editar | editar còdic]

En 2007 el govern d'Espanya va solicitar a l'UNESCO l'inscripció de les Capitulacions de Santa Fe en el programa "Memòria del Món"; en concret la va solicitar per al registre conservat en l'Archiu de la Corona d'Aragó. L'inscripció va ser acceptada en 2009, passant a formar part del programa memòria del món en Espanya.[68] [69]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Arranz Márquez (1992). «Els Pleits Colombinos i la seua influència», Congrés d'Història del Descobriment (1492-1556): actes, volum 1, Madrit: Real Acadèmia de l'Història, pp. 593-610. ISBN 9788460082026.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1987).Història.(22)
    249-262.Consultat el 6 de maig de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rumeu d'Armes, pp. 153-160.
  4. ↑ 4,0 4,1 Diego-Fernández Sotelo, pp. 103-108.
  5. ↑ Diego-Fernández Sotelo, pp. 108-112.
  6. ↑ Crònica de Joao de Fancs, citada en LOSADA CASTRO, Basilio (1990). Cristóbal Colón, Edicions Rialp. ISBN 9788432126369. pp. 28-29. [1] archivat en Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Verlinden, Charres (1961). «Een Vlaamse Voorloper van Columbus: Ferdinand Van Olmen (1487)», Tijdschrift voor Geschiednis, 74ste Jaargang, Aflevering 4 (en neerlandés), Groningen: p. Noordhoff, pp. 506-516.
  8. ↑ van Wickeren, Arnold (2008). Geschiedenis van Portugal en van de Portugezen overzee, partix 7 (en neerlandés)., capítul 11
  9. ↑ Verlinden i Pérez-Embid, pp. 41-43.
  10. ↑ Suárez Fernández (1990). Els Reis Catòlics: L'expansió de la fe., p. 242.
  11. ↑ Adám Szászdi i István Szászdi (2007). «Portugal i Pals en la vida de Colón: algunes observacions», Fernando Navarro Antolín (ed.). Orbis Incognitvs. Avisos i Legajos del Nou Món, pp. 19-25. ISBN 978-84-96826-23-6.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Anuari d'estudis atlàntics.1(1)
    309-336.
  13. ↑ Verlinden i Pérez-Embid, pp. 47-49. [2] archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ Açò afirmen Varela Marcos i León Guerrero, p. 106. No obstant, atres historiadors afirmen que Colón estava ya de regrés en Sevilla en octubre de 1488, abans de la tornada de Dias en decembre; per eixemple Díaz Trechuelo (2006). Cristóbal Colón, Paraula., pp. 66-67.
  15. ↑ Carta de Luis de la Cerda, duc de Medicinaceli, al seu tio la moradura Pedro González de Mendoza. 19 de març de 1493. Text original en Wikisource.
  16. ↑ Varela Marcos i León Guerrero, p. 112.
  17. ↑ Els noms dels negociadors es mencionen en un escrit posterior atribuït a Colón. Vore Rumeu d'Armes, p. 185.
  18. ↑ Cro, Stelio (2011). Texts fundacions d'Amèrica, III: El Nou Occident, Fundació Universitària Espanyola, Seminari" Menéndez Pelayo", pp. 71-78.
  19. ↑ COLÓN, Hernando (2010-09-10). Història de l'almirant don Cristóbal Colón (en és), Editorial MAXTOR. ISBN 978-84-9761-963-9.
  20. ↑ 20,0 20,1 Diego-Fernández Sotelo, pp.117-118
  21. ↑ 21,0 21,1 Fernández Herrero, pp. 143-144.
  22. ↑ 22,0 22,1 (1982) «L'etapa dels governadors generals», Manuel Lucena Salmoral (ed.). El Descobriment i la fundació dels regnes ultramarinos: fins a fins del sigle XVI, Madrit: Edicions Rialp, pp. 186-189. ISBN 8432121029.
  23. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 195-196.
  24. ↑ 24,0 24,1 Diego-Fernández Sotelo, pp.121-122
  25. ↑ Diego-Fernández Sotelo, p. 122, afirma que «no es té notícia de que s'haguera dut a la pràctica» mentres que Fernández Herrero, p. 144, diu que "se sap que Colón només la va utilisar en dos ocasions: en 1492 i en 1501."
  26. ↑ 26,0 26,1 Rumeu d'Armes, p.97
  27. ↑ 27,0 27,1 Memory of the World Register. Nomination Form. Ministeri de Cultura. 2007. (en anglés)
  28. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 93-96.
  29. ↑ signatura Patronat, 295,N.2
  30. ↑ signatura Indiferent,418,L.1,F.1R-1V
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 (1992-1993).Revista d'Estudis Històric-Jurídics.(XV)
    253-263.Consultat el 3 de maig de 2014.
  32. ↑ Janus.(3)
    1-26.Consultat el 31 d'octubre de 2016.
  33. ↑ Bergenroth, Gustav (1862). Calendar of letters, despatches, and state papers, relating to the negotiations between England and Spain, preserved in the archives at Simancas and elsewhere (en anglés), London: Longman, Green, Longman, & Roberts., p.41
  34. ↑ Rumeu d'Armes, p. 163.
  35. ↑ A.G.S., Registre del Sagell, abril de 1492, fol. 20 (font: Rumeu d'Armes, pp. 61-62).
  36. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 155-157.
  37. ↑ 37,0 37,1 Rumeu d'Armes, pp. 231-233.
  38. ↑ Text complet en Calp, Carlos (1868). Recueil complet dones traités, conventions, capitulations, armistices et autres actes diplomatiques de tous els états de l'Amérique latine compris entre li golfe du Mexique et li cap de Horn, depuis l'année 1493 jusqu'à nos jours, volume 11, París: A. Durand., pp. 5-15.
  39. ↑ (1994).Boletin de la Real Acadèmia de l'Història.CXCI(II)
    197-214.
  40. ↑ (2010.).Conferència impartida en el Curs Rei, sagell i representació. Audiències i Chancillerías en el govern de les Índies. Sevilla..Consultat el 17 de maig de 2014.
  41. ↑ Capítul XLIII de l'edició a càrrec de Manuel Carrera Díaz, Planeta, 2006.
  42. ↑ 42,0 42,1 Rumeu d'Armes, pp. 73-74. La signatura del document és Patronat, legajo 295, document 31.
  43. ↑ Rumeu d'Armes, p. 57.
  44. ↑ Patronat, legajo 295, 6ª carpeta, ram 98. Procedix de l'archiu dels ducs de Veragua, a a on va deure aplegar procedent del monasteri de Santa María de les Cuevas de Sevilla. L'Estat espanyol li'l va comprar als hereus de Colón en 1929. (font: Rumeu d'Armes, p. 76.)
  45. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 76-85.
  46. ↑ (2014).Janus.(3)
    1-26.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Arranz Márquez (2006). Cristóbal Colón: misteri i grandea, Marcial Pons. ISBN 9788496467231., pp.153-154
  48. ↑ Vignaud, Henry (1911). Histoire critique de la gran entreprise de Christophe Colomb (en francés), París., tom II, citat en Rumeu d'Armes, p. 164.
  49. ↑ Gustavo Vargas Martínez. «Les capitulacions de Santa Fé : Colón sabia lo que feya». Revista Credencial Història. Consultat el 29 d'abril de 2014.
  50. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 170-172.
  51. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 167-169.
  52. ↑ Fernández de Navarrete (1825). Colecció dels viages i descobriments que varen fer per mar els espanyols des de fins del sigle XV. Tom II., 1ª edició, Madrit: Imprenta Real., p.7
  53. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 94-95.
  54. ↑ Rumeu d'Armes, p.68
  55. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 136-141.
  56. ↑ Rumeu d'Armes, p. 186.
  57. ↑ Rumeu d'Armes, p. 226.
  58. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 207-211.
  59. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 186-187.
  60. ↑ Diego-Fernández Sotelo, pp. 111-114.
  61. ↑ Carta del rei Fernando als seus oficials en l'illa Espanyola, datada a febrer de 1512. Transcrita en Murga Sanz (1959). Juan Ponce de León, pp. 298-299.. Fragment reproduït en Història, institucions, documents.
    547-574.Consultat el 29 de juliol de 2014.
  62. ↑ 62,0 62,1 LEÓN GUERRERO, Montserrat (2000). El segon viage colombino, Universitat de Valladolit (tesis doctoral)., pp. 20-28.
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 63,3 Vila Vilar (2007). «Alguna cosa més sobre els pleits colombinos: nous elements jurídics», Navarro Antolín, Fernando (ed.). Orbis Incognitus. Avisos i Legajos del Nou Món. Homenage al Professor Luis Navarro García. Volum 1, Huelva: AEA-Servici de Publicacions de l'Universitat d'Huelva, pp. 191-232.
  64. ↑ Rumeu d'Armes, pp. 187-188.
  65. ↑ Diego-Fernández Sotelo, p. 112.
  66. ↑ Diego-Fernández Sotelo, p. 115.
  67. ↑ XVII Coloqui d'història canari - americà.
    701-707.Consultat el 14 de febrer de 2015.
  68. ↑ UNESCO. «Memòria del Món. Capitulacions de Santa Fe». Consultat el 7 de maig de 2014.
  69. ↑ UNESCO. «Capitulacions de Santa Fe». Consultat el 29-9-2025.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Diego-Fernández Sotelo (1987). Capitulacions colombinas (1492-1506), El Colege de Michoacán. ISBN 9789687230306.
  • Fernández Herrero (1992). L'utopia d'Amèrica: teoria, lleis, experiments, Anthropos. ISBN 84-7658-320-6.
  • Consell Superior d'Investigacions Científiques (ed.). Nova llum sobre les capitulacions de Santa Fe. ISBN 9788400059613.
  • Varela Marcos (2003). L'Itinerari de Cristóbal Colón (1451-1506), Valladolit: Diputació de Valladolit. ISBN 84-7852-229-8.
  • Verlinden, Charles; Pérez-Embid, Florentino (2006). Cristóbal Colón i el descobriment d'Amèrica, Edicions Rialp. ISBN 978-84-321-3585-9.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Capitulacions_de_Santa_Fe&oldid=821718»