Pleits colombinos

Els pleits colombinos varen ser una llarga série de disputes judicials que, principalment entre 1508 i 1536, els hereus de Cristóbal Colón varen entaular contra la Corona de Castella en defensa dels privilegis obtinguts pel descobridor de les Índies.

Antecedents

Colón despuix del Tercer Viage

Despuix de la seua arribada a l'illa de Margarita va navegar cap al nort rumbo a l'illa de L'Espanyola i desembarca en Sant Dumenge. Allí, un grup d'espanyols, encapçalats per l'alcalde major Francisco Roldán s'havien rebelat contra l'autoritat de Bartolomé Colón i s'havien replegat cap a l'interior. Els rebelats argumentaven una decepció sobre les riquees que se'ls havia promés trobar en el Nou Món, ya que el poc or trobat no satisfea totes les expectatives llançades per Cristóbal Colón, i per les dures condicions de govern de Bartolomé Colón. Roldán havia conseguit el respal d'alguns indis prometent-los eximir-los del pagament de tributs en or, que arreplegaven dels rius, i en 1498 també havia conseguit el respal de la mitat dels espanyols i de totes les viles i fortalees d'illa de l'Espanyola menys La Vega i L'Isabela.

Una volta en Sant Dumenge, Cristóbal Colón va intentar negociar en els alçats, cedint a deixar usar als indígenes com a servici personal. En la negociació de Colón en els rebels d'agost de 1499 s'amnistiava a tots els que s'havien rebelat, i se'ls permetia tornar a Espanya quan ho desijaren i a unir-se en les taínas i se'ls va pagar els salaris que no hagueren cobrat dels dos últims anys, encara que no hagueren treballat.

També es varen argumentar queixes en contra de la forma en que els germans Colón manejaven els assunts administratius. Per un atre costat l'illa de l'Espanyola, en lloc d'aportar diners a les arques reals, solament demandava despeses. Tot açò va aplegar a oïts dels Reis d'Espanya, que varen enviar al juge pesquisador Francisco de Bobadilla, el qual va aplegar a Sant Dumenge el 23 d'agost de 1500.

El juge enviat pels reis va procedir a arrestar a Cristóbal Colón, al seu germà Bartolomé Colón i al seu atre germà Giacomo Colombo i els va embarcar encadenats a Espanya en octubre de 1500. Varen aplegar a Càdis, en Espanya, el 25 de novembre de 1500.

En Espanya, Colón és lliberat per Isabel la Catòlica pero deu renunciar als drets otorgats en el Nou Món. En 1501, s'envia com a governador de l'Espanyola a Nicolás de Ovando, per a substituir a Francisco de Bobadilla.

Desenroll

Cristóbal Colón, el descobridor d'Amèrica, va morir en 1506 i li va succeir el seu fill major Diego Colón en el càrrec d'almirant de les Índies.

En 1508 Fernando el Catòlic, regente de la corona de Castella, va nomenar també a Diego Colón governador de les Índies pero solament «el temps que la meua mercé i voluntat anara». Diego Colón opinava que este càrrec li corresponia a perpetuitat i va iniciar un pleit en la Corona.

El 5 de maig de 1511 els juges varen donar una primera sentència, en Sevilla. Reconeixien als Colón el càrrec de virreyés a perpetuitat i el dret al 10 % dels beneficis obtinguts de les Índies. Els juges de primera instància es fonamentaven en les Capitulacions de Santa Fe, per les que els Reis Catòlics li havien concedit a Cristóbal Colón en 1492 el domini de «les Yslas i Terra Ferma de la Mar Oceà» que descobrira. La Corona rebia, entre atres coses, el dret a nomenar juges d'apelació. Cap de les dos parts va quedar satisfeta, per lo que abdós varen apelar la sentència.

En 1512 es va agregar la qüestió de l'extensió de la jurisdicció de la família Colón a terra ferma, en el cridat «pleit del Darién». En 1520 es va produir una nova sentència, l'anomenada «declaració de La Corunya».

En 1524 Diego Colón va ser depost del seu càrrec de governador, per la qual cosa va interpondre una nova demanda contra la Corona. Va morir dos anys més vesprada pero la seua viuda, María Álvarez de Toledo, va continuar el pleit en nom del seu fill Luis Colón i Toledo, menor d'edat. El que realment va representar a la família va ser el germà de Diego, Hernando Colón. Es va aplegar aixina a la sentència de Valladolit, el 25 de juny de 1527, que va declarar nules les dos anteriors i va manar recomenzar tot el procés.

El nou fiscal de la Corona va tractar de demostrar que el descobriment de les Índies s'havia realisat principalment gràcies a Martín Alonso Pinzón i no a Colón. Va acodir per a això a testics del primer viage a les Índies. Va haver dos sentències: la d'Ames (1534) i la de Madrit (1535) pero abdós varen ser apelades.

Laudo arbitral

Finalment, abdós parts es varen sometre a un laudo arbitral, dictat el 28 de juny de 1536 pel president del Consell d'Índies, el bisbe García de Loaysa, i pel conseller de Castella, Gaspar de Montoya. Este laudo:

• va confirmar el càrrec d'almirant de les Índies a perpetuitat per als Colón, en privilegis anàlecs als del almirant de Castella
• va suprimir els càrrecs de virrey i governador general de les Índies
• va constituir un señorío colombino compost principalment per tota l'illa de Jamaica, en el títul de marquesado de Jamaica i un territori de 25 lleguas quadrades en Veragua, en el títul de ducado de Veragua.
• va confirmar als Colón la possessió de les seues terres en l'illa L'Espanyola i a perpetuitat els càrrecs d'aguasil major de Sant Dumenge i de l'Audiència de l'illa.
• va otorgar rendes de 10 000 ducados anuals als Colón aixina com 500 000 maravedíés per any a cada una de les germanes de Luis Colón.

Pleits menors

Despuix del laudo arbitral de 1536 va haver encara una série de menuts litigis sense molta importància entre la família Colón i la Corona: entre 1537 i 1541, entre 1555 i 1563 i esporàdicament fins a finals de el XVIII.

Referències i bibliografia

Bibliografia

• Consultat el 14 d'agost de 2009.