Antonio Ballesteros Beretta
| Antonio Ballesteros Beretta | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 19 de març de 1880 | ||
| Lloc de naiximent: | Roma, Itàlia | ||
| Defunció: | 15 de juliol de 1949 | ||
| Lloc de defunció: | Pamplona, Navarra, Espanya | ||
Antonio Ballesteros Beretta (Roma, Itàlia, 19 de març de 1880 - † Pamplona, 15 de juliol de 1949), fon un historiador, escritor i americaniste espanyol i italià. Casat en l'historiadora i acadèmica Mercedes Gaibrois Riaño, en qui fon pare de l'historiador Manuel Ballesteros Gaibrois i de l'escritora Mercedes Ballesteros Gaibrois. Ostent el títul de comte de Beretta.
Biografia[editar | editar còdic]
Antonio Ballesteros Beretta naixqué el 19 de març de l'any 1880 en la ciutat italiana de Roma, d'orige noble; el seu pare, Arturo Ballesteros Cotín, fon diplomàtic i noble aragonés, i la seua mare la comtesa italiana María Beretta, de qui heretaria el títul de comte de Beretta.
Alumne del colege jesuïta de Chamartín de la Rosa, continuà els seus estudis en Oñate i Deusto. Es llicencià en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Salamanca i en Dret per l'Universitat de Saragossa. A la seua formació de juriste va unir la seua condició de políglota i d'historiador.
Sent catedràtic de l'Universitat de Sevilla, en 1910 contragué matrimoni en Mercedes Gaibrois Riaño (1891-1960), naixcuda en París d'orige colombià. Abdós es varen especialisar en l'estudi de l'història espanyola dels sigles XIII i XIV, varen compartir investigacions i varen crear una escola d'historiadors. El matrimoni tingué dos fills: l'historiador Manuel (1911-2002) i l'escritora i periodista Mercedes Ballesteros Gaibrois (1913-1995).
Especialisat en l'història d'Espanya i d'Amèrica, Ballesteros fon catedràtic d'esta matèria en l'Universitat de Madrit, membre de la Real Acadèmia de l'Història (en la que ingressà com a membre de número, el 3 de febrer de 1918), fon director del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Revista de Indias.
Com americaniste, contà entre les seues amistats en el filòsof polític i historiador peruà, José de la Riva-Agüero y Osma, marqués de Montealegre de Aulestia.
En política era monàrquic i d'ideologia conservadora. Durant la guerra civil espanyola optà pel bando sublevat i en 1938 encapçalà una excursió de mestres a Itàlia.
Al seu decés —ocorregut en Pamplona el 15 de juliol de l'any 1949— li va succeir la seua dòna en el càrrec de bibliotecari perpetu de la Real Acadèmia de l'Història.
Obra[editar | editar còdic]
- Algunos datos sobre el pueblo Hetheo: Tesis doctoral (1906)
- Cuestiones históricas: Edades Antigua y Media (1913)
- Sevilla en el siglo XIII (1913)
- Historia de España y su influencia en la historia universal (1918)
- Síntesis de la Historia de España (1920)
- Doña Leonor de Guzman a la muerte de Alfonso XI (1932)
- El itinerario de Alfonso el Sabio (1935)
- Felipe II: modelo de gobernantes (1940)
- Curso de historia universal (1941)
- Ensayos históricos (1941)
- Cristóbal Colón y el descubrimiento de América (1945)
- Historia del mundo antiguo: de los orígenes al S.V. de J.C. (1946)
- Don Juçaf de Écija (1946)
- Génesis del descubrimiento (1947)
- La marina cántabra y Juan de la Cosa (1954)
- La reconquista de Murcia por el Infante D. Alfonso de Castilla (1959)
- Figuras imperiales: Alfonso VII el Emperador, Colón, Fernando el Católico, Carlos V, Felipe II (1961)
Cites[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Antonio Ballesteros Beretta, Conde de Beretta (II) en Italia.». Real Academia de la Historia
- Pasamar, Gonzalo. (2002). Diccionario akal de historiadores españoles contemporáneos (1840-1980). Akal Ediciones. ISBN 8446014890. OCLC 50040595
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alcina Franch, José (1950). «Antonio Ballesteros Beretta (1880-1949)». Journal de la Société des Américanistes 39 (1): 251-252. ISSN 1957-7842
- Ballesteros Gaibrois, Manuel (1982). «Maestro del americanismo. Antonio Ballesteros Beretta (1881-1949)». Quinto centenario (3): 1-28. ISSN 1957-7842
- Shiels, W. Eugene (1955). «Homenaje a D. Antonio Ballesteros Beretta (1880-1949)». The Hispanic American Historical Review (Duke University Press) 35 (1): 100-101. ISSN 0018-2168. JSTOR 2509256
- Vega Rodríguez, Ángel Custodio (1950). Nota necrológica bio-bibliográfica del Excmo. Sr. D. Antonio Ballesteros Beretta. El Escorial
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antonio Ballesteros Beretta.