Monasteri de la Rábida
El monasteri de Santa María de la Rábida, comunament denominat monasteri de la Rábida, és en realitat un convent pertanyent als franciscanos. Es troba en el terme municipal de Pals de la Frontera, en la província andalusa d'Huelva (Andalusia, Espanya).[1]
Va ser erigit entre els sigles XIV-XV. Destaquen, pel seu interés artístic, l'iglésia gòtic-mudéjar, les estàncies decorades en fresca de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, a on es conserven numerosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica. En l'iglésia es troba l'image de la advocación mariana que dona nom al monasteri, Santa María de la Rábida, també denominada Verge dels Milacres. Es tracta d'una escultura d'estil gòtic, del sigle XIII aproximadament, realisada en alabastre.
El monasteri té 2137 m² d'extensió i és de planta irregular. A lo llarc dels seus més de cinccents anys d'història ha sofrit modificacions, sobretot a raïl del terremot de Lisboa de 1755. En ell es va hostajar Cristóbal Colón anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara es trobava preparant el seu proyecte. En este monasteri es troba enterrat Martín Alonso Pinzón, que va fallir als pocs dies de la tornada del primer viage colombino. Aixina mateix, a la tornada d'alguna de les seues expedicions de conquista, varen aplegar a este cenobio franciscano Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per estes raons forma part destacada de l'itinerari històric i artístic conegut com els Llocs Colombinos.[2]
El monasteri va ser declarat Monument Històric i Artístic de la Nació per Real Orde de 23 de febrer de 1856, sent el tercer Monument Nacional en Espanya.[3] Va meréixer ademés la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics en 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser otorgada per part de la Junta d'Andalusia la Medalla d'Or d'Andalusia.[5] En la declaració de la IX Cim Iberoamericà de caps d'Estat i presidents de Govern, en La Habana, es va reconéixer a la Rábida com a lloc de trobada de la Comunitat Iberoamericana de Nacions.[6] Este monasteri ha mantingut sempre forts vínculs en els pobles iberoamericans.
En 2016 va ser incorporat a la Llista Indicativa del Patrimoni de la Humanitat en la proposta anomenada "Monasteri de Santa María de la Rábida i els Llocs Colombinos d'Huelva".
Història
[editar | editar còdic]Els orígens: fundació, tradició i realitat
[editar | editar còdic]El monasteri s'eleva sobre un alcor, que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Penya de Saturn.
Sobre els orígens de la Rábida existixen una série de llegendes arreplegades en un antic còdex de fra Felipe de Santiago.[7] Segons estes llegendes, en temps dels fenicios hauria existit un altar dedicat al seu deu Baal (posteriorment equiparat en Hércules) i més vesprada els romans haurien elegit este mateix lloc per a venerar a la seua deesa Proserpina. Els àraps alçarien ací un menut morabito en monges-cavallers similars als de les órdens cristianes. Este tipo de morabito musulmà solia estar en la costa fronteriça i prenia el nom de rábida o rápita (del àrap رِبَاطْ —ribāt— per mig del imalado andalusí رَّٰبِاظَة —rábīdona—), d'a on li vindria la denominació. Els ascetas musulmans es perfeccionaven espiritualmente a l'hora que defenien el lloc fronteriç. En el XIII, despuix de la conquista cristiana, pertanydria ya als Cavallers Templarios, baixe la advocación de La nostra Senyora dels Milacres. Esta mateixa tradició conta que el propi sant Francisco d'Assís va aplegar a este lloc en companyia de dotze discípuls per a fundar un menut i humil monasteri franciscano.[7]
El religiós fra Francisco de Gonzaga, historiador de l'orde franciscana (sigle XVI), va fixar l'orige de la fundació del Monasteri de la Rábida en 1261.[8][9] No obstant, documentalmente, la carta fundacional del convent és una bula del papa Benedicto XIII,[10] que data del 7 de decembre de 1412, i que concedix a fra Juan Rodríguez i els seus companyers religiosos, moradores del Eremitorio de Santa María de la Rábida des de 1403, el permís pontifici per a establir-se en comunitat.
Donat l'enclavament que ocupava, el lloc va ser des del principi un refugi o fortalea per a defendre's dels atacs freqüents dels pirates que merodeaban la costa. El papa Eugenio IV va otorgar una bula d'indulgèncias per a tot aquell que ajudara en este lloc als viagers necessitats. Gran part de les estàncies conventuales varen ser construïdes en aquells anys (primers del sigle XV). Els nobles de la comarca i els veïns del lloc varen ajudar i varen colaborar en gran mida.
Descobriment i evangelización d'Amèrica
[editar | editar còdic]El monasteri va cobrar gran importància en l'història a partir de l'arribada de Cristóbal Colón, qui va trobar refugi i atenció entre els flares del Monasteri de la Rábida.
En 1485 Colón va aplegar per primera volta a este cenobio, i en el que es va hostajar i va rebre respal per a la seua empresa descobridora. Entre els religiosos d'este convent va trobar ajuda tant científica com a espiritual. Hòmens com fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena varen ser claus per als seus interessos, ya que li varen ajudar en els seus contactes en la corona i en la marinería de la zona. Varen ser ells els que li varen posar en contacte en Martín Alonso Pinzón (codescubridor d'Amèrica), ric armador i líder natural de la zona, gràcies al com va conseguir ajuda econòmica i va reclutar els hòmens necessaris per a l'empresa.[12]
Martín Alonso Pinzón es troba enterrat en este monasteri. Va aplegar a la seua vila natal, despuix del primer viage colombino, greument malalt. Va morir als quinze o vint dies del seu regrés i va ser enterrat en l'iglésia del Monasteri de la Rábida, als peus de la Verge dels Milacres i en hàbit franciscano com sudario, segons la seua voluntat.[13][14]
En maig de 1528 va arribar al port de Pals Hernán Cortés, despuix de conseguir la conquista de Nova Espanya. Es va hostajar en el monasteri. Venia acompanyat del seu amic i companyer Gonzalo de Sandoval, qui va desembarcar greument malalt, morint als pocs dies en una fonda de Pals a on estava hostajat. Es va traslladar el seu cos sense vida al monasteri, a on va ser enterrat prop de l'altar de la Verge dels Milacres.[15] Pocs dies despuix va aplegar Francisco Pizarro a Pals, dirigint-se també al convent, a on, aparte de rebre ajuda espiritual, es va entrevistar en el seu parent Hernán Cortés.[16]
També va servir d'inspiració la vida monástica i contemplativa d'este cenobio per als hòmens que varen anar a evangelizar les terres recent descobertes: fra Juan de Pals, fra Juan Esquerre,[17] i atres franciscanos i religiosos de Pals de la Frontera i els pobles veïns que varen tindre especial rellevància en la evangelización d'Amèrica.[18]
Història contemporànea
[editar | editar còdic]Al començament del sigle XIX, durant la Guerra de l'Independència Espanyola, les tropes napoleòniques exclaustraron el monasteri i ho varen devastar. Els flares varen retornar posteriorment. En 1820, durant el Trieni Lliberal, el convent va ser exclaustrado, retornant els religiosos en 1823. Despuix de la desamortisació, el 25 de juliol de 1835, el monasteri va quedar abandonat i deteriorat.[19]
El 8 de giner de 1851 el governador de la província d'Huelva, José María Escudero, va consultar al Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el posar en venda lo que quedara del monasteri i, en eixe import, construir un modest monument a Colón en aquell terreny. Despuix d'açò, el ministeri va realisar una taxació que ho va valorar en 4 950 reals.[20] Mariano Alonso i Castell va ser nomenat governador de la província d'Huelva el 24 de giner de 1851. El ministre de la Governació, Fermín de Arteta, li va encarregar el 5 d'agost de 1851 el derribe del monasteri, que es trobava abandonat i deteriorat. Ell, coneixedor de l'importància històrica del lloc, va recórrer esta decisió política, conseguint que quedara sense efecte.[21] En agraïment, 17 de novembre de 1919, l'Ajuntament d'Huelva, a petició de la Societat Colombina, va nomenar a una calle Governador Alonso, junt al carrer Hernán Cortés.[22] En 1852 va fundar la Societat Econòmica d'Amics del País de la Província d'Huelva. En el Monasteri de la Rábida es troba un retrat seu regalat per l'Ajuntament d'Huelva a la Real Societat Colombina Onubense en motiu de les Festes Colombinas de 1928. Va deixar de ser governador el 10 de juliol de 1853.[23] Aquell any va ser nomenat governador Bernabé López Bago.[24] L'11 de març de 1854 el monasteri va ser visitat per duc de Montpensier, la seua esposa, María Luisa de Borbón, i María Amelia de Borbón-Dos Sicilias.[25] Estos donaron 7 000 reals de vellón per a la restauració del monasteri.[26] Per a este fi, es varen recaptar 67 131 reals de vellón.[27] L'inauguració de la restauració va tindre lloc el 15 d'abril de 1855. Va assistir el duc de Montpensier i María Luisa de Borbón, el duc de Nemours i la seua esposa Victòria de Sajonia-Coburgo-Kohary, i les autoritats civils i militars de la província d'Huelva i dels municipis de Pals de la Frontera i Moguer.[28][26]
Va ser declarat Monument Nacional per Real Orde de 23 de febrer de 1856.[19][29]
En 1882, el rei Alfonso XII va visitar el monasteri.[31] En 1888, sent president Práxedes Mateo Sagasta, el Govern va crear una Comissió Central per a la commemoració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica. En febrer de 1890 va ser a Huelva un grup format pel ministre de Foment Sants Isasa i Valseca, el ministre d'Ultramar Antonio María Fabié i el director general d'Obres Públiques, Mariano Catalina, per a la restauració del monasteri i per a la construcció d'un monument.[32] En juliol de 1890 va aplegar a la presidència Antonio Cánovas del Castell. La Real Societat Colombina Onubense li va nomenar soci protector el 5 de novembre de 1890.[33] A partir de 1891 les activitats commemoratives de la província d'Huelva varen ser organisades per una Junta Directiva, presidida per Antonio Cánovas del Castell.[33] La Junta Directiva va situar en la província d'Huelva les commemoracions del 3 d'agost, aniversari de la partida de les tres carabelas, i del 12 d'octubre, aniversari de l'arribada a Amèrica.[33]
La restauració del monasteri va ser realisada per l'arquitecte Ricardo Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.[34] Velázquez Bosco va realisar també un monument, prop del monasteri, en un terreny donado per Carlos María Fitz-James Stuart i Palafox, duc d'Alba.[35]
Entre el 7 i l'11 d'octubre de 1892 es va celebrar en este monasteri el IX Congrés Internacional de Americanistas.[36] Va estar presidit pel ministre d'Ultramar, Antonio María Fabié. Va ser inaugurat pel president del Govern, Antonio Cánovas del Castell, president honorari d'aquell congrés.[37][36]
En la Exposició Mundial Colombina de Chicago es va construir una rèplica del Monasteri de Santa María de la Rábida. La casa d'Alba va cedir uns manuscrits de Cristóbal Colón que varen ser exposts en eixe lloc.[38]
En motiu de la celebració de el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica, el monasteri va ser el centre dels actes celebrats, contant per a l'ocasió en la presència de la família real, formada per la reina regente, María Cristina i els seus fills, el rei Alfonso XIII, la Princesa d'Astúries, María de les Mercés, i l'Infanta María Teresa. En la seua visita, María Cristina va firmar varis decrets: entre els que destaca el real decret pel que es declarava festa nacional el 12 d'octubre,
La pren de possessió oficial del monasteri pels franciscanos va tindre lloc en 1920, una volta cedit l'edifici en 1919 a l'orde seráfica, segons anota el professe d'Assís en La Rábida Luis García Net, bibliotecari i croniste d'aquella efeméride.[39] Un acontenyiment especialment important, gràcies al mecenage i gestions realisades per Antonio Mora Clars.[40]
Ya en el sigle XX, el monasteri és testic del vol del Plus Ultra. Els tripulants de dita expedició es varen hostajar en el monasteri abans d'iniciar el viage Pals de la Frontera-Buenos Aires. Varen celebrar una missa front a la Verge dels Milacres, que es trobava circunstancialmente en la Parròquia de Sant Jorge de Pals de la Frontera, i finalment, el 22 de giner de 1926, varen partir del Moll de la Calzadilla, elevant-se l'hidroavió front al convent.[41] A la tornada dels tripulants, el rei Alfonso XIII va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant la patrona de Pals, en la Iglésia de Sant Jorge, per a dirigir-se posteriorment al Monasteri de la Rábida a celebrar els actes commemoratius per l'èxit del vol.[42]
El 3 d'agost de 1992 es va celebrar en l'interior del monasteri un Consell de Ministres del Govern d'Espanya, presidit pel rei d'Espanya Juan Carlos I.[43]
El 14 de juny de 1993 el papa Juan Pablo II va visitar el monasteri en motiu de la coronació pontifícia de l'image de la Verge dels Milacres.[44]
Celebracions de la Real Societat Colombina Onubense
[editar | editar còdic]La Real Societat Colombina Onubense va ser creada en 1880 per a posar en valor tots aquells llocs relacionats en el Descobriment d'Amèrica, per lo que des de llavors ha vingut desenrollant diferents actes en el monasteri, considerat per la societat com a «sèu espiritual».[45]
Durant els primers que es varen celebrar, i en la colaboració d'atres institucions públiques i privades, esta societat es va encarregar de fomentar les activitats del 3 d'agost en La Rábida, buscant fer del monasteri l'eix de les celebracions en honor a la partida de l'expedició colombina. Aixina, tots els anys presidix els actes commemoratius de la efeméride, participa en la cerimònia religiosa, realisa una salve a la Verge dels Milacres i oficia una cerimònia d'issat de banderes en l'exterior. Tot això finalisa en una sessió extraordinària de la Real Societat en el pati mudéjar. En motiu del Dia de la Hispanidad, el 12 d'octubre, efectua també diversos actes en el monasteri.[46]
L'edifici
[editar | editar còdic]
El monasteri es troba al suroest del caixco urbà de Pals de la Frontera, molt prop de l'oceà Atlàntic. Està situat en un menut cerro, prop de la desembocadura del riu Tinto, a on este s'unix en el riu Odiel conformant la riga d'Huelva.[47]
Té una superfície de 2137 m², és de planta irregular i el seu conjunt extern és d'estructura medieval. A llarc dels més de cinc sigles d'existència d'este edifici s'han anat incorporant diversos elements nous, si ben el conjunt arquitectònic conserva els aspectes més importants de la seua construcció original.[11]
Iglésia
[editar | editar còdic]._Cristo_de_los_Remedios.jpg){kind=link}
No es pot precisar en seguritat la data de la seua construcció. L'edifici està compost per tres parts principals: l'única nau principal, el presbiteri/capella major i la capella de Verge dels Milacres.[11] Un dels elements en major antiguetat que es conserven és un arc que dona entrada a una menuda capella. Es poden vore alguns frescas originals que són peces d'art de gran valor. El sostre està cobert per un artesonado en fusta policromada d'influència mudéjar, del sigle XIX, realisat per Ricardo Velázquez Bosco, que va eliminar l'anterior volta de canó, construïda en el sigle XVIII.[9] Sobre les parets hi ha dèu quadros del pintor Juan de Deu Fernández, del sigle XVIII, en representacions de la vida de sant Francisco. Presidint l'altar major està l'escultura de Jesucristo Crucificado, del sigle XV, que va substituir a una anterior destruïda durant la guerra civil espanyola. En el costat nort del presbiteri hi ha una porta que comunica este en l'actual sacristia, que és de planta rectangular, i està presidida per un Crucificado de León Ortega de 1962, el Crist del Major Dolor.[48] En el mur sur hi ha una menuda capella dedicada a la titular del convent i patrona del municipi, Santa María de la Rábida - Verge dels Milacres. L'iglésia està comunicada en el claustre de la porteria per mig d'uns arcs de clara influència almohade.[11]
Claustre mudéjar
[editar | editar còdic]
D'estil mudéjar, data del sigle XV i és el conjunt del monasteri que millor es va conservar despuix del terremot de Lisboa. En el sigle XVII va ser ampliat en un atre pis construït en almenas per a la defensa de les invasions pirates. En les seues quatre galeries baixes es conserven alguns trossos de la primitiva decoració mudéjar del sigle XV, pintats al fresca, i que varen ser completats en restauracions posteriors al seisme.[11] En el segon pis hi ha una exposició permanent de maquetes a escala de les tres carabelas: la Pinta, la Chiqueta i la Santa María.[49]
En els laterals d'este claustre es troben la Sala de les Conferències i el refectorio històric. La Sala de les Conferències és el lloc a on la tradició indica que varen tindre lloc les trobades de Colón en fra Juan Pérez, a on li hauria confessat els permenors i secrets del seu proyecte. El refectorio és una sala rectangular en un púlpit encalado per a la llectura; en ell es troba un crucificado d'estil romànic, datat al començament del sigle XIV, ademés de varis llenços d'époques diverses.[11][49]
Sala capitular
[editar | editar còdic]És una sala rectangular i àmplia d'aspecte recoleto i senzill. Popularment s'ha conegut com la cela del pare Marchena. Es tracta de la cela més gran del monasteri; alguns colombinistas sostenen que en esta sala podrien haver tingut vàries de les conversacions de la Rábida tant en fra Antonio de Marchena com en Pinzón o el físic de Pals Garcí Fernández.[50] Es va reconstruir en el XVII. Té un bon artesonado que data del sigle XVIII; aixina mateix completen la sala vàries obres d'art ambientades en els personages històrics del descobriment: Colón, fra Antonio de Marchena, Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón i uns atres.[11] En 1992, durant la Celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, va ser utilisada com a sèu d'un consell de ministres presidit pel rei Juan Carlos I.[43]
Atres dependències
[editar | editar còdic]- La biblioteca guarda documents i objectes de valor històric, com una còpia del mapamundi de Juan de la Cosa en el que apareix per primera volta la costa americana.
- Existix una sala a on s'exhibixen les banderes de cada u dels països americans i una arqueta que conté terra procedent de dits països.[51]
- Poema del Descobriment, sala decorada en fresca en colors pastiç, obra del pintor espanyol Daniel Vázquez Díaz, realisat en 1930.[52] Els temes d'estes pintures discorren entorn a l'arribada de Colón a la Rábida, la seua expedició descobridora, la partida del port de Pals i demés fets històrics. L'estil de les pintures és d'un incipient cubisme recent deprés per l'autor en París.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Monasteri de la Rábida». Consultat el 19 d'agost de 2021.
- ↑ «Decrete 553/1967, de 2 de març, pel que es declara conjunt històric artístic el sector denominat «Llocs Colombinos» en la província d'Huelva. BOE n.º 69 de 22/03/1967». BOE. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ «Expediente sobre la declaració de Monument Nacional al Monasteri de Santa María de la Rábida». Cervantes virtual. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ I Congrés Hispanoamericà d'Història. Madrit, octubre de 1949.
- ↑ «Decrete 31/1992, de 25 de febrer, pel que es concedix la Medalla d'Andalusia, a la Fundació Franciscana de la Rábida.». B.O.J.A. Consultat el 28 de juny de 2008.
- ↑ «IX Cim Iberoamericà». Organisació d'Estats Iberoamericans. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Este periodo, en el que l'història es confon en les tradicions i llegendes, es troba prou documentat en un antic còdex del sigle XVIII, en el que l'autor introduïx moltes fantasies.
- Santiago (1714). «Lliure en qve es tracta de la antigvedad del conuento, de Nª Sª de la Ravida, i de les maravelles, i prodigis de la Verge dels Milacres», Edita: Excmo. Ayto. de Pals de la Frontera. Estudi i preparació: Fr. David Pérez.
- ↑ Gonzaga, Francisco de, O.F.M (1587 (l'original)). D'origine Seraphicae Religionis Frâciscanae eiusque progessibus, de Regularis Observâciae institutione ..., Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions. ISBN 978-84-370-2809-5.
- ↑ 9,0 9,1 Esquerre Llaurat, Juliol. «Breu història de Pals de la Frontera». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2007. Consultat el 27 de març de 2008.
- ↑ Bula pontifícia «Etsi cunctorum», 6 de decembre de 1412, de BENEDICTO XIII.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 GARCÍA, Sebastián. La Rábida, pòrtic del nou món. Capítul III. Págs. 39-72
- ↑ Ortega. La Rábida. Història documental crítica, pp. Prenc III, págs. 38-110.
- «Els mariners d'Huelva». Diputació d'Huelva. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2008. Consultat el 13 d'agost de 2008.
- «Història de la Navegació: Martín Alonso Pinzón». www.mgar.net. Consultat el 13 d'agost de 2008.
- «Amputacions històriques». muweb.millersville.edu. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2009. Consultat el 13 d'agost de 2008.
- IZQUIERDO LABRADO, Juliol. «Martín Alonso Pinzón». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2004. Consultat el 13 d'agost de 2008.
- ↑ IZQUIERDO LABRADO, Juliol. «Martín Alonso Pinzón». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2004. Consultat el 31 de juliol de 2008.
- ↑ Álvarez de Toledo. ««El periodo colombino. - El primer viage»», Àfrica versus Amèrica, la força del paradaigma.
- ↑ DÍAZ DEL CASTILLO, Bernal. «Capítul CXCV», Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya. ISBN 84-206-2580-9.
- ↑ DE GAYANGOS, Pascual. «Cartes i relacions de Hernan Cortés a l'emperador Carlos V». Consultat el 28 de maig de 2008.
- ↑ Ropero Regidor (1989). Fra Juan Esquerre Bisbe de Yucatán (1587-1602): Història i Documents, Ajuntament de Pals de la Frontera.
- ↑ IZQUIERDO LABRADO, Juliol. «Religiositat popular en els Llocs colombinos: la seua proyecció evangelizadora cap a Amèrica». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2004. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ 19,0 19,1 «[1]», Diputació Provincial d'Huelva. Consultat el 25 de març de 2019.
- ↑ Alonso, 1855, p. 5.
- ↑ Saldaña, 2014, p. 11.
- ↑ La Rábida, 1926.
- ↑ Saldaña, 2014, pp. 21-27.
- ↑ Saldaña, 2014, pp. 29-30.
- ↑ Saldaña, 2014, p. 45.
- ↑ 26,0 26,1 De la Tana i Pérez, 1855, pp. 46-57.
- ↑ Saldaña, 2014, p. 46.
- ↑ Saldaña, 2014, p. 55.
- ↑ «Expediente sobre la declaració de Monument Nacional al Monasteri de Santa María de la Rábida». Real Acadèmia de l'Història.
- ↑ Archiu Municipal d'Huelva, Fondo Díaz Hachero.
- ↑ Romero, 2007, p. 71.
- ↑ Benabeu, 1987, p. 41.
- ↑ 33,0 33,1 33,2 Benabeu, 1987, p. 40.
- ↑ Ortega, 1925, pp. 238-240.
- ↑ Abad, 1989, p. 14.
- ↑ 36,0 36,1 (1891).Cervantes virtual.Consultat el 24 de març de 2019.
- ↑ Abad, 1989, p. 35.
- ↑ El Centenari.
- ↑ GARCÍA NIETO, Luis: Huelva i La Rábida. Ed. i introduc. de Juan José Antequera Luengo. Sevilla, Facediciones, 2009.
- ↑ Huelva.
- ↑ Vol del Plus Ultra.
- «El vol del Plus Ultra: Pals de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires». E.T.S.I. Aeronàutics Universitat Politècnica de Madrit. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2008. Consultat el 26 de maig de 2008.
- «El vol del Plus Ultra. De Pals a l'Argent. 1926». Associació AIRE. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2008. Consultat el 26 de maig de 2008.
- IZQUIERDO LABRADO, Juliol.. «El vol del Plus Ultra». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2004. Consultat el 26 de maig de 2008.
- ↑ ORTEGA, Ángel. La Rábida. Història documental crítica. Tom IV, págs. 313-322.
- ↑ 43,0 43,1 «Paraules de La seua Majestad el Rei en presidir el Consell de Ministres». Web de la Casa Real d'Espanya. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- ↑ «Coronació de l'image de La nostra Senyora dels Milacres. Oració del Sant Pare Juan Pablo II». Vaticà. (Santa Sèu). Consultat el 6 de setembre de 2008.
- «Littera Apostolica. Inter Apostolicam» (en llatí). Vaticà. (Santa Sèu).. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- «El Papa en els Llocs colombinos. Moguer - Pals - La Rábida». Bisbat d'Huelva. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- «Quart viage apostólico a Espanya». Conferència Episcopal espanyola. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2009. Consultat el 6 de setembre de 2008.
- ↑ «Història de la Societat Colombina». Real Societat Colombina Onubense. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- ↑ «Celebracions anuals». Real Societat Colombina Onubense. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- ↑ «La Rábida». Google Maps. Consultat el 9 d'agost de 2008.
- ↑ Carrasco Terriza, M.J. & González Gómez, J.M. & Oliver Carlos, A. & Pleguezuelo Hernández, A. & Sánchez Sánchez, J.M., Guia artística d'Huelva i la seua Província, 2006, Fundació José Manuel Lara (ISBN 84-86556-19-0) & Diputació d'Huelva. (ISBN 84-8163-295-X)
- ↑ 49,0 49,1 «Claustre mudéjar». Web del Monasteri de la Rábida. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2007. Consultat el 11 d'agost de 2008.
- ↑ «Planta superior». Web del Monasteri de la Rábida. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2009. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- ↑ «La sala de les banderes». Web del Monasteri de la Rábida. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2007. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- ↑ «Oficie en el que es comunica que s'ha designat al pintor Daniel Vázquez Díaz per a realisar una nova decoració mural en el Monasteri de Santa María de la Rábida». Cervantes virtal. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 7 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de La Rábida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.