Anar al contingut

Terremot de Lisboa de 1755

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Lisboa de 1755

El terremot de Lisboa de 1755, també cridat Gran Terremot de Lisboa, va tindre lloc entre les 09:30 i les 09:40 hores de l'1 de novembre de 1755,[1][2] es va caracterisar per la seua gran duració, dividida en vàries fases i per la seua violència, causant la mort d'entre 60 000 i 100 000 persones.[3][4] Els sismòlecs estimen que la magnitut del terremot de Lisboa hauria segut d'entre un 8.7 a 9.0 en l'escala de magnitut de moment, en el seu epicentre en un punt del oceà Atlàntic a menys de 300 km de Lisboa.[5]

El terremot va ser succeït per un tsunami i un incendi que varen causar la casi destrucció total de Lisboa.[6][7][8] Esta gran tremolació va accentuar les tensions polítiques en Portugal i va interrompre abruptament les ambicions imperials d'este país durant el XVIII.[8]

És el primer terremot els efectes del qual sobre un àrea gran varen ser estudiats científicament, per lo que va marcar les bases de la sismologia moderna. Ademés, l'acontenyiment va ser discutit extensament pels filòsofs ilustrats europeus, inspirant grans debats especialment en el camp de la teodicea.[9][8]

El terremot

Lisboa ya havia segut devastada anteriorment per un atre desastre natural, el terremot del 26 de giner de 1531, d'una magnitut entorn a 8 en l'escala de magnitut de moment. El de 1755 va tindre lloc el matí del dia de Tots els Sants, festiu nacional en Portugal i atres països catòlics.[3] Els informes contemporàneus indiquen que el terremot va durar entre tres minuts i mig i sis minuts, produint clavills jagantescs de cinc metros d'ample que es varen obrir en el centre de la ciutat.[3] Els supervivents, fugits darrere de seguritat a l'espai obert que constituïen els molls, varen poder observar cóm l'aigua va escomençar a retrocedir, revelant el llit de la mar coberta de restants de càrrega caiguda a la mar i els vells naufragis. Quaranta minuts despuix del terremot, tres onas d'entre 6 i 20 metros engulleron el port i la zona del centre,[10] pujant aigües dalt pel riu Tajo.[7] En les àrees no afectades pel maremoto, els incendis varen sorgir ràpidament, iniciats en la seua major part per les veles enceses en recort als difunts en les iglésies, i les flames varen assolar la ciutat durant cinc dies.[11][8]

D'una població lisbonenca de 275.000 habitants,[12] unes 90 000 persones varen morir. Atres 10 000 varen morir en Marroc, mentres que en Ayamonte (Huelva, Espanya) varen morir més de 1000 persones, i es varen registrar víctimes i danys de consideració en més punts del sur d'Espanya i de tota la península ibèrica.[13]

Encara que generalment se li crida terremot de Lisboa i va anar en Espanya i Portugal a on la sacsada va alcançar la seua major violència, els seus efectes es varen estendre per la major part d'Europa, Àfrica i Amèrica. Es va sentir en Groenlàndia, les Antilles, Madeira, Noruega, Suècia, el Regne Unit i Irlanda. La commoció va ser casi tan violenta en Àfrica com en Europa. Gran part d'Alger va ser destruïda i, a curta distància de Marroc, una ciutat de huit a dèu mil habitants va desaparéixer. Una ona formidable va agranar les costes d'Espanya i Àfrica, sumergint ciutats i causant immensa desolació.[14]

Efectes

En Portugal

Gravat de 1755 mostrant les ruïnes de la ciutat en flames i un maremoto enrollant els barcos del port.
Ruïnes del Convent do Carmo en Lisboa.
El Marqués de Pombal mostrant la reconstrucció de Lisboa per Louis-Michel van Lloe, 1766.
Epicentre estimat del terremot.

Danys materials

A causa de ser la festivitat de Tots els Sants hi havia numeroses lamparillas enceses i això va provocar un voraç incendi ulterior. L'ochenta y cinco per cent (85 %) dels edificis de Lisboa varen resultar destruïts, incloent palaus i famoses biblioteques, aixina com la majoria dels eixemples de l'arquitectura manuelina, distintiva de el XVI portugués.[15] Varis edificis que havien sofrit pocs danys a causa del terremot varen ser destruïts posteriorment pel fòc. El recent estrenat Teatre de l'Òpera (inaugurat solament sis mesos abans), va resultar destruït pel fòc fins als seus fonaments. El Palau Real, situat junt al riu Tajo a on hui es troba el Terreiro do Paço, va ser destruït pels efectes successius del terremot i el maremoto, de la mateixa manera que el Teatre Real do Paço dona Ribeira, situat front al palau. Dins d'est, la biblioteca real que constava d'uns 70 000 volums, aixina com de centenars d'obres d'art, incloent pintures de Tiziano, Rubens i Correggio, va resultar destruïda.

Els archius reals varen desaparéixer junt en els detallats expedients històrics que descrivien les exploracions de Vasc dona Gama i atres exploradors primerencs portuguesos. El sisme també va destruir importants iglésies de Lisboa, com la catedral de Santa María, les basíliques de São Paulo, Santa Catarina, São Vicente de Fora, i l'iglésia de la Misericòrdia. L'Hospital Real de Tots els Sants (l'hospital públic més gran de l'época) va ser consumit també pel fòc i centenars de pacients varen morir carbonizados. La tomba de l'héroe nacional Nuno Álvares Pereira es va perdre també. Els visitants de Lisboa poden encara caminar entre les ruïnes del Convent do Carmo, que varen ser preservades per a recordar als lisboeta la destrucció causada per la tremolació.[8]

Reacció del Govern

En Portugal regnava José I, que va accedir al tro portugués als 35 anys d'edat, despuix de la mort d'el seu pare, i casi de colp i repent va deixar el poder en mans de Sebastião José de Carvalho i Melo, hui conegut com marqués de Pombal. Este últim va ocupar el lloc de primer ministre, sent el favorit del rei, pero l'aristocràcia ho desdenyava com l'advenedizo fill d'un hacendado rural. Per la seua banda, el primer ministre sentia aversió pels vells nobles, als que considerava corruptes i incapaços de prendre accions pràctiques. Abans de l'1 de novembre de 1755 hi havia una lluita constant per a conseguir el poder i el favor real, pero més tart la resposta competent del marqués de Pombal cercenó en eficàcia el poder de les velles faccions aristocràtiques. L'oposició i el resentiment silenciosos cap al rei José I varen començar a manifestar-se, lo que culminaria en un intent de magnicidio en la persona del rei, i l'eliminació del poderós duc de Aveiro i de la família Távora.


Per un colp de sòrt, la família real portuguesa va escapar ilesa de la catàstrofe que va supondre el terremot de l'1 de novembre de 1755. El rei José I i la cort havien eixit de la ciutat, despuix d'assistir a missa en amanecer, satisfent el desig d'una de les filles del rei de passar el dia de la festa de Tots els Sants llunt de Lisboa. Despuix de la catàstrofe, José va desenrollar una gran por a viure baix sostre, i la cort va ser acomodada en un enorme complex de tendes i pabellons en els tossals d'Ajuda, llavors en les rodalies de Lisboa. La claustrofòbia del rei no va disminuir mai i, per això, fins al cap de la seua mort, la seua filla María I no va començar a construir el Palau de Ajuda, que es troba en el lloc del vell camp de tendes.

De la mateixa manera que el rei, el primer ministre Carvalho i Melo, marqués de Pombal, va sobreviure a la tremolació. Es conta que va respondre a qui li va preguntar qué fer: «Cuidar dels vius, enterrar als morts». En el pragmatisme que va caracterisar totes les seues accions, el primer ministre va començar immediatament a organisar la recuperació i la reconstrucció.[16]

El primer ministre va enviar bombers a l'interior de la ciutat per a extinguir els incendis, i a grups organisats per a enterrar els millers de cadàvers. Hi havia poc temps per a dispondre dels cadàvers ans que les epidèmias s'estengueren. Contràriament a la costum i contra els desijos de l'Iglésia, molts cadàvers varen ser carregats en barcaces i tirats a la mar, més allà de la boca del Tajo. Per a previndre els desórdens en la ciutat en ruïnes, i, sobretot, per a impedir els saqueigs, es varen alçar patíbulos en punts elevats al voltant de la ciutat i a lo manco 34 saquejadors varen ser eixecutats. L'eixèrcit va ser movilisat per a que rodejara la ciutat i impedira que els hòmens sans fugiren, de modo que pogueren ser obligats a rebujar les ruïnes.

No molt despuix de la crisis inicial, el primer ministre i el rei ràpidament varen contractar arquitectes i ingeniers, i en menys d'un any, Lisboa estava ya lliure d'enrunes i començant la reconstrucció. El rei estava ansiós de tindre una ciutat nova i perfectament ordenada. Pomes grans i carrers rectilíneas, àmplies avingudes varen ser els lemes de la nova Lisboa.

Els edificis pombalinos estan entre les primeres construccions resistents als terremots en el món. Es varen construir chicotets models de fusta per a fer proves, i els seismes varen ser simulats per les tropes que marchaven al voltant d'ells. La nova zona cèntrica de Lisboa, coneguda hui com Baixa Pombalina, és una de les atraccions turístiques més conegudes de la ciutat. Seccions d'atres ciutats portugueses, com Vila Real de Sant António en l'Algarve, es varen reconstruir també seguint els principis pombalinos.

El naiximent de la sismologia

El terremot de 1755 va contribuir enormement en el naiximent de la sismologia moderna, en haver-se convocat un equip important de científics i especialistes entorn a l'event; sobretot gràcies al marqués de Pombal. La seua resposta no es va llimitar als aspectes pràctics de la reconstrucció. El marqués va ordenar que una detallada enquesta anara enviada a totes les parròquies del país sobre el terremot i als seus efectes. Les preguntes varen incloure:

  1. ¿Quant temps va durar el terremot?
  2. ¿Quantes rèpliques es varen sentir?
  3. ¿Quins danys varen ser causats?
  4. ¿Es varen comportar els animals de modo estrany? (esta pregunta es va alvançar als estudis de sismologia chinencs durant la década de 1960)
  5. ¿Qué va succeir en els pous i albercas?


Les respostes a estes preguntes i unes atres encara es troben archivades en la Torre de Tombo, l'archiu històric nacional. Estudiant i comparant els informes dels sacerdots, els científics moderns varen poder reconstruir l'acontenyiment des d'una perspectiva científica. El marqués és considerat el precursor de la sismologia occidental moderna, ya que va ser el primer que va tractar de conseguir una descripció científica objectiva de les variades causes i conseqüències d'un terremot.

L'hipòtesis més acceptada és que l'epicentre es va situar en la zona de fractura Azores-Gibraltar, al nort del banc Gorringe. Esta zona de fractura, que representa la frontera entre la placa africana i l'euroasiàtica, té forma d'escaló fracturat a causa dels efectes compresivos que sofrix.[17] Analisant els testimonis contemporàneus recollits pel marqués —especialment els referits als tres maremotos que va sofrir la ciutat— es pot concloure que una superfície del fondo marí equivalent a un círcul de 300 km de radi va baixar uns 30 m durant el terremot a causa de la subsidencia de la part inferior de l'escaló.

En Espanya

Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Terremot de Lisboa de 1755» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 5 de maig de 2021.
El rei Fernando VI.

En Espanya, el rei Fernando VI, davant la magnitut del fenomen i per haver-ho vixcut en primera persona, una semana més tart del trist succés va ordenar al governador del Suprem Consell de Castella la preparació d'un informe sobre el terremot. Per a realisar l'enquesta es va elaborar un qüestionari de huit preguntes dirigit a les persones de «major raó» de les capitals i pobles de certa importància, per a que contestaren lo més ràpit possible i en les seues respostes tindre una idea més encertada de l'incidència del terremot en el regne. Les preguntes eren les següents:

  1. ¿Es va sentir el terremot?
  2. ¿A quina hora?
  3. ¿Quant temps va durar?
  4. ¿Quins moviments es varen observar en els sols, parets, edificis, fonts i rius?
  5. ¿Quines ruïnes o perjuïns s'han ocasionat en les fàbriques?
  6. ¿Han resultat mortes o ferides persones o animals?
  7. ¿Va ocórrer una atra cosa notable?
  8. Abans d'ell, ¿va haver senyals que ho anunciaren?

Es varen rebre respostes de 1273 localitats, advertint-se en algunes d'elles carències importants d'informació, exageració o imprecisions. Tota esta documentació es guarda en l'Archive Històric Nacional.[18] És difícil estimar les pèrdues personals produïdes per este moviment telúric en el territori espanyol, algunes fonts parlen d'entorn a les 5300 víctimes, i d'unes pèrdues materials valorades en 53 157 936 reals de vellón. Sobre este aspecte, algunes de les notícies conegudes són:

  • Les costes de la província d'Huelva varen ser afectades greument pel maremoto posterior. En Ayamonte varen morir 1000 persones; en Lepe es varen produir 400 morts, ademés de la destrucció del 81 % de la seua flota peixquera.[19]
  • En la Ciutat d'Huelva, els danys que es varen produir varen ser numerosos. El castell de Sant Pedro, ubicat en la part alta d'un dels cabezos de la ciutat, va caure en picat. Les muralles prerromanas que rodejaven eixa zona també varen quedar sumides davant la magnitut del terremot. Part dels cabezos de Huelva, com és el Cabezo del Conquero, va provocar solsides de terra que varen sepultar les vivendes dels habitants que vivien en les ales del mateix.
  • En Càdis el maremoto va alcançar els 20 metros d'altura,[20] front als cinc metros que va alcançar en Lisboa. Per a poder comparar, en Madeira la mar va pujar quatre metros, en Porto un metro i en Ceuta, Cornualles i Gibraltar la mar va pujar dos metros.[21] A pesar d'això, les altíssimes muralles que rodegen a la ciutat, encara que varen sofrir greus danys, varen protegir a gran part de la població. De màxima importància va ser l'orde donada pel governador de tancar les Portes de Terra, per a evitar que entrara l'ona, evitant aixina les morts i destrucció. En tot, no es va poder evitar que les altes ones trencaren les muralles portuàries i que la mar invadira el Barri de la Vinya tres voltes, fallint quinze persones ofegades. No varen tindre la mateixa sòrt els assentaments a l'exterior de les Portes de Terra de la ciutat de Càdis, els pobles de la baïa de Càdis i el restant de la costa atlàntica gaditana que varen quedar tots destruïts en la seua majoria. Aixina, Conil de la Frontera es va vore afectat en la destrucció parcial de la Torre de Castilnovo, i en Chiclana, Sanlúcar de Barrameda,[22] Trencada, El Port de Santa María i Jerez de la Frontera va haver quantioses víctimes i desperfectes.
En la província de Jaén, es varen produir danys en les torres de la catedral de la capital. Estes es varen badar i l'estabilitat de l'edifici es va vore compromesa, lo que va obligar la construcció de l'iglésia del Sagrario en 1761 per a donar-li estabilitat a la catedral. També hi ha constància dels danys ocasionats en atres localitats de la província, com els produïts en el castell de Alcaudete que, encara habitat en aquella época, va tindre que ser abandonat per les destrosses. En Baeza es va derrocar part d'una paret de la Catedral (per la zona de la Porta de la Lluna), sofrint igualment danys la torre del convent de la Mercé, el cor del dels Pares Trinitaris Descalzos, un cantó de la torre de La nostra Senyora de l'Alcázar, i es va badar la volta de la Capella Benavides del convent de Sant Francisco, que va haver de ser desmontada per a la seua reparació (quedant esta intervenció sense finalisar per l'Invasió Napoleònica). Per la seua banda, en Úbeda varen caure algunes pedres de l'Iglésia de Santa María dels Reals Alcassers i de la Capella del Salvador, sofrint especialment danys el convent de Sant Joan de Deu i l'iglésia de Sant Joan (caent gran part de la torre sobre les teulades)[23]
Monument que commemora que el terremot no va causar víctimes en la Catedral de Sevilla i solament va matar a sis persones en la ciutat.
En Sevilla va afectar a gran part del caseriu de la ciutat. Segons les cròniques de l'época, es varen afonar unes trescentes cases i va causar danys en atres cinc mil. A pesar de tot sembla ser que solament va causar nou morts en la ciutat. La Giralda va sofrir pocs danys, solament la caiguda d'alguns arremates i adorns; pero les campanes varen tocar soles en la força del moviment de terra. La fantasia popular va dir vore les santes patrones de la ciutat, Justa i Rufina, sostenint a la torre en l'aire per a que no sofrira. Des de llavors se sol dir que li les representa en l'iconografia sevillana d'esta manera, no obstant açò no és exacte, ya que les santes apareixen sostenint la Giralda en quadros molt anteriors, com el de Miguel de Esquivel.[24] Açò es deu a que l'història de Santa Justa i Rufina sostenint la Giralda es remonta al terremot de Carmona de 1504. En la catedral es varen desprendre els arremates i barandas dels terrats, caent uns al carrer i uns atres cap a les cobertes, en lo que l'interior es va omplir de pols, caent algunes esquirlas de les voltes, causant el pànic en els que assistien a la missa del dia dels Difunts. Com diu l'inscripció, es va interrompre la celebració, que es va concloure una volta terminat el seisme en el lloc a on més alvance s'alçaria el Triumfo, monument que dona nom a la plaça. També la Torre de l'Or va sofrir tals desperfectes que es va aplegar a propondre que fora derribada.
En Écija, va causar importants danys en vàries de les seues dotze torres i els seus temples.
En Utrera, la torre de l'iglésia de Santa María de la Taula va quedar totalment destruïda per les vibracions del seisme.
  • En Còrdova: L'1 de novembre de 1755, casi a les 10 de matí, es va produir el terremot de Lisboa, que en Còrdova no va caldre llamentar danys personals. Tan sol una chiqueta va resultar ferida en caure-li damunt una image de Santa Inés, del convent del mateix nom. Respecte als danys materials, els barris més afectats varen ser el de Santa Marina i Sant Lorenzo, si be es dona notícia de que a penes va quedar casa o temple que no mostrara senyals del terremot. En els citats barris, les torres d'abdós iglésies varen quedar sériament danyades a tal punt que va ordenar el corregidor el desestage de les cases que estaven en les afores, prohibint inclús la circulació de carros. En la Catedral alguns murs es varen badar i els cossos superiors varen quedar tan afectats que es va ordenar el seu derrocament per a evitar que un desplome poguera causar un accident. Del convent de Sant Francisco es va desprendre l'altar i la capella major. Un dels murs del Colege de Santa Catalina es va badar, caent alguns sellars de les parets. Atres edificis afectats varen ser el Convents dels Tercers, el del Corpus o les Cases de l'Ajuntament.
En la ciutat de Cabra va derribar part de la seua muralla (actualment pot vore's una torre truncada) i part de la torre del campanar de l'Iglésia de l'Asunción i Àngels.[25]
En la ciutat d'Aguilar de la Frontera va derribar una torre circular del castell.[26]
En Palma del Riu, l'Iglésia de l'Asunción va sofrir el agrietamiento de quatre arcs de la seua nau principal.
En Còria (Càceres), el terremot va derrocar la coberta de la catedral, sepultant a numerosos fidels que es trobaven congregats en missa en aquell moment.
En Plasencia, el terremot va causar la destrucció de les vidrieres policromadas gòtiques de les Catedral Nova de Plasencia, danys en la torre sur del Palau dels Monroy (causa del seu posterior derrocament en 1913) i un clavill encara visible en el rosetón de l'iglésia de Sant Nicolás.
  • La torre oest de la catedral d'Astorga (León) va sofrir importants danys i per això no va poder ser finalisada fins a 1965.
En Salamanca varen sofrir importants danys molts dels seus edificis. Entre ells, la catedral nova, en la que varen anar de tal magnitut que es va considerar la possibilitat de derribar la seua torre davant el perill de desplome, i es va tindre que desmantellar la cúpula del cimborrio de la mateixa catedral per a tornar-la a alçar posteriorment. Va sofrir també el claustre de la catedral vella, el Colege Vell, que va caldre derruir, el palau del bisbe i especialment la llanterna de la cúpula de l'iglésia de la Clerecía, que hui encara pot vore's sériament inclinada des del Pati d'Escoles. L'inclinament de la torre de la catedral es va paliar en l'alçament d'un talús en la cara oest, que encara subsistix. Per sòrt, no es varen produir en dita ciutat víctimes fatals. En agraïment per la miraculosa salvació de l'edifici catedralicio, al migdia de cada 31 d'octubre el Mariquelo escala la torre fins a l'esfera armilar, cridada La Bola, que la corona.
De la província de Zamora hi ha informació directa de cinc localitats: Alcañices, Benavente, Pobla de Sanabria, Bou i Zamora, i indirecta de Pedralba de la Pradería, Rave d'Alliste, Ribadelago, Sant Ciprián, Sant Martín de Castañeda, Vigo i Villalpando.
L'informe d'Alcañices va ser remés per l'alcalde major i en ell dona conte que no s'havien produït víctimes ni danys materials. Com a fenomen estrany, la font de Rave d'Alliste que va trencar en aigua de color de fanc, despuix la despedia de color cendra. També s'havien vist la nit anterior senyals en el cel sense especificar res més.
L'alcalde major de Benavente va informar que sobre les 9:45 del matí del dia un va sobrevindre el terremot que va durar de sèt a huit minuts, es «varen vore moure totes les habitacions» i no va haver desgràcies en persones ni edificis. Els rius Esla i Órbigo es varen eixir de mare coser de 12 vares i al migdia es va tornar a repetir la tremolació per uns dos minuts. Com no podia ser menys per part del cabildo eclesiàstic i de l'ajuntament es varen fer rogativas públiques.
El governador de Pobla de Sanabria va informar que el terremot s'havia produït a les 10 del matí en una duració de quatre minuts, va traure les aigües del Tera més de dos vares i va derribar el retaule major de l'iglésia parroquial de Pedralba de la Pradería. A les dèu i quart es va patir una atra tremolació més dèbil i a les nou de la nit una atra semblança en intensitat al primer. El dia 15 del mateix més s'havia produït una atra tremolació entre l'una i les dos de la matinada; un atre el dia 27 a les sis del matí i l'últim el dia 29 a les set de la nit. D'extraordinari va calificar el governador que a pesar del «temps molt templat» que feya, els dies 17 i 18 d'octubre caigueren sengles nevades de dos varas que varen acabar en arbres i fruts i varen ocasionar molt més danye que el terremot.
L'intendent de Bou a penes va remetre informació alguna.
L'intendent de Zamora va informar el 15 de novembre que es va produir el terremot a les dèu del matí en una duració de sis a sèt minuts en els que es varen moure els edificis i es varen alterar els ànims de la gent que atropelladamente va eixir als carrers fugint de lo que semblava una ruïna imminent, a pesar de tot «ni encara lo lleu d'una tàpia es va vore caure». També es varen vore alterades les aigües del riu Duero. A les 10 de la nit es va tornar a repetir una atra tremolació encara que d'una manera més tènue. Com a signes premonitorios, un centinela de la plaça va observar en amanecer d'eixe dia una llínea encesa que es va ser desvanint i els religiosos del convent de Sant Francisco varen vore fòc sobre uns molins propencs. Ademés, coneixem el testimoni escrit de don Pedro Losada de Banys, escribano públic de la capital zamorana que va deixar anotades en la seua notaria les impressions que li va produir dit fenomen. No és certament exhaustiu pero és un document de primera mà, vixcut pel propi autor. Segons dit notari, el moviment es va produir a les 10 del matí i va durar lo que solen durar dos credos (dos otres minuts). Encara que varis edificis varen sofrir el seu espente no va caldre llamentar «desgràcies ni quebra alguna». Fernández Dure tampoc va dedicar molt espai en les seues Memòries Històriques al terremot, solament aludix a chicotets danys en alguns edificis: la torre de Sant Ildefons va quedar ladeada, es varen resentir una paret del consistori i la torre de la casa del marqués de Castronuevo i atres chicotets danys que no cita. En agraïment el poble va organisar dos festes solemnes celebrades en la catedral i en Sant Ildefons encara que no varen poder traure en processó els cossos dels sants per l'elevat presupost (30 000 reals) que va presentar la confraria.
Poc més coneixem dels efectes del terremot en la província de Zamora, sabem que va danyar d'importància al temple parroquial de Torregamones ocasionant desperfectes importants. El propi concejo va decidir prendre cartes en l'assunt i en reunió mantinguda a l'eixida de la missa del poble va acordar proveir lo necessari per a les reparacions de l'iglésia puix segons els veïns, estava «sentida en el motiu dels continuats terremots universals que s'han experimentat». Moltes de les obres que es varen fer en les iglésies parroquials en els anys immediatament posteriors al terremot varen poder deure's als danys ocasionats pel seisme. Sense dubte alguna, de la consulta dels archius parroquials podem obtindre informació directa o indirecta de les conseqüències materials que va tindre el célebre terremot en els edificis religiosos de la nostra província.
En Palència, la torre de l'iglésia de Sant Miguel va tindre que ser protegida, ya que casi es desploma. En el municipi de Torremormojón va afectar a l'estructura del castell, conegut com l'Estrela de Campos, lo que va poder ser una de les causes de la seua posterior afonada.
En Valladolit, la torre de la catedral va sofrir greus danys, derrocant-se en 1841.
Possiblement, a causa del terremot, es va obrir un clavill prop de la montanya de Montserrat a on es va trobar aigua termal, del com va donar pas al futur balneari de la Puda de Montserrat en el Baix Llobregat (Barcelona).
Diversos estudis asseguren que el terremot de Lisboa va poder haver estat darrere de l'aparició de la Dunes de Maspalomas. Anteriorment, no existix cap registre històric que done conte d'este paisage en Gran Canària.[28]
Una ona de grans dimensions va poder afectar a Lanzarote, Fuerteventura i Gran Canària. En aquella última illa existix el testimoni de l'inundació de l'Ermita de la Llum. Segons arreplega Ricardo Wal: "es va vore entrar la mar i inundar l'ermita que allí havia de Nostra Senyora de la Llum, i havent-se retirat com un tir de pistola dins del seu antic llímit, va descobrir el caixco d'un navío, del naufragi del qual no hi ha memòria, i va deixar l'ermita plena de peix".[28]

En Marroc

Va impactar de manera forta a lo llarc de la llínea costera, ocasionant la mort a 10 000 persones aproximadament.[29] El terremot i el tsunami varen alterar la configuració de l'estuari del Bu Regreg lo que va inutilisar el port de Vaig salar, fins a llavors important centre de pirateria i principal port de Marroc en l'Atlàntic. Açò duria a la construcció d'Esauira.

Els restants de la ciutat romana de Volubilis varen quedar destruïts pel terremot de Mequinez de 1755, que va succeir el 27 de novembre d'eixe any. Encara que este terremot no es considera una rèplica del terremot de Lisboa de l'1 de novembre, pot haver segut un eixemple de terremot desencadenat per la transferència de tensions.[30]

En el restant del món

Les ones sísmiques causades pel terremot varen ser sentides a través d'Europa fins a Finlàndia i en Àfrica del Nort. Maremotos de fins a 20 m d'altura varen agranar la costa del Nort d'Àfrica i varen colpejar les illes d'Antiga, Martinica i Barbados a l'atre costat de l'Atlàntic.[31] Un maremoto de 3 m va colpejar també la costa meridional anglesa.

Implicacions socials i filosòfiques

Erro al crear miniatura:
Voltaire.
Inmanuel Kant


El terremot va sacsar molt més que ciutats i edificis. Lisboa era la capital d'un país devotamente catòlic, en una llarga història d'inversions en l'Iglésia i la evangelisació de les colónies. Més encara, la catàstrofe va tindre lloc un dia de festa catòlic, quan la gent estava en les iglésies, i va destruir pràcticament casi tots els temples importants, matant a la gent que estava en ells. Per a la teologia i filosofia de el XVIII, esta manifestació de la còlera de Deu era difícil d'explicar.[9]

El terremot va influir profundament en molts pensadors de l'Ilustració europea. Molts filòsofs contemporàneus varen mencionar o varen fer referència al seisme en els seus escrits, notablement Voltaire en Cándido i en el seu Poème sur li désastre de Lisbonne (Poema sobre el desastre de Lisboa).[8]

El caràcter arbitrari de la supervivència va ser provablement lo que més va marcar a Voltaire, duent-ho a satirizar l'idea, defesa per autors com Gottfried Wilhelm Leibniz o Alexander Pope, de que «este és el millor dels móns possibles». Com va escriure Theodor Adorn, «el terremot de Lisboa va ser suficient per a curar a Voltaire de la teodicea de Leibniz».[32] A finals de el XX, seguint a Adorn, el moviment telúric de 1755 ha segut presentat a voltes com a anàlec al Holocaust, en el sentit de que tan enorme catàstrofe va tindre un impacte transformador en la cultura i la filosofia europees. El concepte de lo sublim, encara que existia abans de 1755, va ser desenrollat en filosofia i elevat al seu més alta expressió per Immanuel Kant, en part com a resultat dels seus intents per a comprendre l'enormitat del seisme i del maremoto de Lisboa. Kant va publicar tres texts separats sobre el terremot de Lisboa. El jove Kant, fascinat en el seisme, va arreplegar tota l'informació disponible en gacetillas de notícies i la va usar per a formular una teoria sobre les causes de terremots. La seua teoria, que implicava canviar de lloc enormes cavernes subterrànees plenes de gasos calents, va ser (encara que errònea en última instància) una de les primeres tentatives sistemàtiques modernes per a explicar els terremots per mig de causes naturals, abans que sobrenaturals. Segons Walter Benjamin, el prim llibre elaborat per un jove Kant sobre el terremot «representa provablement el principi de la geografia científica en Alemània. I certament el començ de la sismologia».[8]

Per una atra part, Werner Hamacher (un pensador posmoderno, entusiasta d'Hegel) ha afirmat que les conseqüències del seisme varen penetrar en el vocabulari de la filosofia, fent inestable i incerta la comuna metàfora que establia fermes bases sobre la terra en les discussions dels filòsofs: «Baix l'impressió eixercida pel terremot de Lisboa, que va tocar la mentalitat europea en una [de] les seues époques més delicades, la metàfora del sol i la tremolació va perdre totalment la seua aparent inocència; ya no es varen usar més com a figures del discurs» (263). Hamacher afirma que la certea fundacional de la filosofia de Descartes va començar a convulsionarse com a conseqüència del terremot de Lisboa.


L'escritora nortamericana Elena G. de White, una de les fundadores de l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia, va afirmar que este terremot correspon al compliment d'algunes profecies bíbliques (Apocalipsis 6:12 i Marcos 13:24-26): «En compliment d'esta profecia, en 1755 es va sentir el més espantós terremot que s'haja registrat. Encara que generalment li'l crida el terremot de Lisboa, es va estendre per la major part d'Europa, Àfrica i Amèrica. Es va sentir en Groenlàndia en les Antilles, en l'illa de Fusta, en Noruega, en Suècia, en Gran Bretanya i Irlanda. Va comprendre per lo manco dèu millons de quilómetros quadrats».[33]

En el videojoc Assassin's Cregau: Rogue, el terremot de Lisboa de 1755 és un event crucial que es presenta al jugador de manera dramàtica i envolvente, este terremot és recreat en el joc en gran detall.

En la trama del joc, el terremot és causat pel destorbament d'un mecanisme en un Temple Sísmic situat baix el Convent do Carmo. Este event és desencadenat pel protagoniste, Shay Cormac, un Assassin que, despuix d'este succés, comença a qüestionar les accions de la seua orde. La representació del terremot en el joc no solament afig un element d'acció i perill, sino que també reflectix les conseqüències devastadores d'este desastre històric.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Kozak, Jan T. i Charles D. James. «Historical Depictions of the 1755 Lisbon Earthquake» (en anglés). nisee.berkeley.edu. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2003. Consultat el 14 de març de 2012.
  2. ↑ Belo, André. «Between History and Periodicity: Printed and Hand-Written News in 18th-Century Portugal - I. a) The Earthquake» (en anglés) (HTML). www.brown.edu. Consultat el 14 de març de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 "El terremot de Lisboa de l'1 de novembre de 1755: ¿El primer desastre “modern”?" Pàgina en informació sobre el Terremot de Lisboa de 1755.
  4. ↑ El terremot de 1755 en la província de Zamora
  5. ↑ «Els científics busquen l'epicentre del seisme de Lisboa de l'any 1755». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2010.
  6. ↑ «El maremoto de Lisboa i Càdis.» [1] archivat en Wayback Machine. Informació sobre el Maremoto que va assolar Lisboa en 1755.
  7. ↑ 7,0 7,1 Un artícul sobre el maremoto de Lisboa de 1755. Informació sobre el Maremoto que va assolar Lisboa en 1755.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «El terremot de Lisboa de 1755, el desastre que va canviar l'història i va enfrontar a l'Inquisició en Rousseau, Voltaire i Kant».
  9. ↑ 9,0 9,1 «November 1, 1755: The Earthquake of Lisbon: Wrath of God or Natural Disaster?» (en en) (html). Scientific American. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2015. Consultat el 6 de decembre de 2018. «The earthquake, the many figures produced over the years and the subsequent discussions had shaken profoundly the belief in a merciful god and the power of the church - for the first clave an earthquake was regarded widely as a natural phenomena.»
  10. ↑ «Com era Lisboa abans do terramoto de 1755?» (en pt) (html). Vortex Mag. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2015. Consultat el 6 de decembre de 2018. «Terão morrido dez mil pessoas, nas estimativas recentes, entre as 200 mil que habitavam a cidade. Umas terão ficado debaixo dos enrunes. Aquelas que fugiram per a as margens do Teixixc, sobretudo o Terreiro do Paço i o Cais do Sodré, foram apanhadas pela ona, que chegou com cinc metros d'altura i avançou 250 metros terra adins.»
  11. ↑ «Lisboa recorda el terremot que fa 250 anys va canviar la seua història.» El Món.
  12. ↑ «Earthquake takes heavy toll on Lisbon» (en en) (html). History dot com. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 6 de decembre de 2018. «About 10 percent of Portugal’s 3 million people lived in Lisbon and, as one of the biggest ports on the Atlantic Ocean, the city played a critical role in world trade. In 1755, Lisbon was also a major center of Catholicism and was home to Catholic religious authorities.»
  13. ↑ «Any de 1755. El gran terremot de Lisboa.» Artícul d'opinió en informació sobre el terremot de Lisboa de 1755.
  14. ↑ G. White, Ellen (1911). «17-18», Ellen G. White estigues, Inc. (ed.). Conflicte dels sigles (en Espanyol), p. 304-305.
  15. ↑ Plantilla:Vimeo
  16. ↑ «Lisboa, Novembro 1755» (en pt). RTP arquivos. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2018. Consultat el 6 de decembre de 2018. «Documentário evocativo dos 250 anos do terramoto que destruiu a cidade de Lisboa em 1755, relatant as causes i consequências desta catàstrofe natural, i analisando a acção do Marquês de Pombal na reconstrução dona cidade.»
  17. ↑ «Lisbonne, 1755» (en fr) (html). CNRS Thema. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2006. Consultat el 6 de decembre de 2018. «Différentes campagnes de géophysique marine ont été effectuées récemment dans li détroit de Gibraltar et ont montré la présence d'unix zone de subduction : la partie océanique de la plaque africaine s'enfonce vers l'est sous li détroit de Gibraltar, jusqu'à 700 km de profondeur.»
  18. ↑ Els efectes en Espanya del terremot de Lisboa, per José Manuel Martínez Solars. Madrit, Ministeri de Foment, 2001.
  19. ↑ Font: 250 anys del terremot de Lisboa. [2]
  20. ↑ «1755 Lisbon Earthquake» (en en) (html). Lisbon Best Guide. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2017. Consultat el 6 de decembre de 2018. «The earthquake generated a tsunami that produced massive waves about 20 feet (6 meters) high at Lisbon and 65 feet (20 meters) high at Càdis, Spain. The waves traveled as far as Martinique in the Caribbean Siga, a distance of 3,790 mills (6,100 km), in 10 hours and there reached a height of 13 feet (4 meters) above pixen siga level. The Damage was even reported in Algiers, 685 mills (1,100 km) to the east.»
  21. ↑ Baptista, M. A., Heitor, S., Miranda, J. M., Miranda, P. M. A. i Mendes Victor, L., 1998, «The 1755 Lisbon earthquake; evaluation of the tsunami parameters.» Journal of Geodynamics, v. 25, pp. 143-157.
  22. ↑ «El terremot i el maremoto de 1755 en Sanlúcar de Barrameda».Cartare. Bolletí del Centre d'Estudis de la Costa Noroest de Càdis.2
    9-15.ISSN 2173-9072.Consultat el 27 de novembre de 2011.
  23. ↑ Almansa Moreno, José Manuel (2021). Reconstrucció i restauració monumental en la província de Jaén durant el Franquisme, Institut d'Estudis Giennenses. ISBN 978-84-92876-80-8.
  24. ↑ Quadro de Miguel de Esquivel de 1620 de Santa Justa i Rufina.
  25. ↑ «El terremot de Lisboa». www.historiadeiberiavieja.com. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 23 de novembre de 2017.
  26. ↑ «[3]». Consultat el 23 de novembre de 2017 (en ES).
  27. ↑ «L'informació en Madrit del terremot de Lisboa de 1755».Quaderns Dieciochistas. Edicions Universitat de Salamanca.(6)ISSN 1576-7914.Consultat el 5 de maig de 2021.
  28. ↑ 28,0 28,1 «[4]».
  29. ↑ «THE GREAT LISBON EARTHQUAKE AND TSUNAMI OF 1 NOVEMBER 1755 (sic)» (en en) (html). DISASTER PAGES of Dr. GEORGE PARARAS-CARAYANNIS (sic). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2013. Consultat el 6 de decembre de 2018. «The earthquake was particularly destructive in Morocco, where approximately 10,000 people lost their lives. Archival records document that the coastal towns of Rabat, Larache, Asilah, and Agadir (named Santa Cruz while under Portuguese rule) suffered much damage. Even the interior cities of Fez, Meknes and Marrakesh were similarly damaged. In Meknes, numerous casualties occurred. Churches, mosques and many other buildings collapsed.»
  30. ↑ “Which fault destroyed Fes city (Morocco) in 1755? A new insight from the Holocene deformations observed along the southern border of Gibraltar arc” . Tectonophysics 712–713. doi:10.1016/j.tecto.2017.05.036.
  31. ↑ «THE GREAT LISBON EARTHQUAKE AND TSUNAMI OF 1 NOVEMBER 1755 (sic)» (en en) (html). DISASTER PAGES of Dr. GEORGE PARARAS-CARAYANNIS (sic). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2013. Consultat el 6 de decembre de 2018. «The tsunami crossed the Atlantic Ocean, reaching the Antilles in the afternoon. Reports from Antiga, Martinique, and Barbados note that the siga first rose more than a ficar, followed by large waves.»
  32. ↑ Adorn, Theodor W., Dialèctica negativa, Madrit, Taurus, 1975, p. 140.
  33. ↑ White, Elena G. (2007). «Heralts d'una nova esperança», El conflicte dels sigles, Associació Publicadora Interamericana, p. 306.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Lisboa_de_1755&oldid=1575577»