Mudéjar

El barri granadí d'Albaicín, originalment una morería.

Torre de l'iglésia del Salvador, Terol, construïda en l'estil conegut com art mudéjar.

Mudéjar és un terme que deriva de la paraula àrap مدجّن (transcrita mudaʒʒan, que significa «aquell a qui s'ha permés quedar-se»), que s'utilisa per a designar als musulmans que varen permanéixer vivint en territori conquistat pels cristians, encara que segregats en barris cridats morerías i menys específicament aljamas i baix el seu control polític, durant el periodo de la reconquista. Es va desenrollar a lo llarc de la Edat Mija en la península ibèrica.

Història

Al principi se'ls va permetre seguir practicant el islam, utilisar la seua llengua i mantindre les seues costums. S'organisaven en comunitats denominades aljamas o morerías en diversos graus d'autogovern, segons les condicions de rendició, o de subordinació: en el cas de Balears, la total esclavitut, en atres casos, la vinculació en condicions de servitut feudal. En Valéncia existien els denominats moros paliers (protegits del rei) i uns atres de menor grau de protecció (decimati i quintati).

En la seua gran majoria, de condició social humil, eren llauradors en una especial vinculació a l'agricultura de regadiu (hortes i vegas, terrats en les ales) o artesàs especialisats (albañilería, oficis textils -cordobanes, sedas-). En el temps, les condicions de convivència i tolerància es varen ser endurint, restringint els contactes socials i econòmics entre comunitats; a la tradicional separació de carnicerias (basada en l'especial método de sacrifici) es va afegir la prohibició de contactes professionals i matrimonis mixts. Les tumults mudéjares varen ser numeroses a partir del XIII i varen provocar el despoblació d'algunes zones (vall del Guadalquivir, nort d'Alacant), encara que es varen mantindre en unes atres, sobretot en ellevant, tant castellà (Múrcia), com a aragonés (restant del regne de Valéncia -Dénia, Xàtiva, Sogorb-, i inclús en el vall de l'Ebre aragonés -Borja, Tarazona, Osca, Terol, Saragossa, Calatayut-, i el Baix Ebre i Baix Segre catalans). A finals de l'Edat Mija representaven el 11% de la població de la Corona d'Aragó. La Guerra de Granada (1482-1492) va proporcionar la definitiva ampliació del concepte de mudéjares a tots els musulmans peninsulars. En principi les condicions de la rendició els permetien la seua continuïtat i l'eixercici de la religió islàmica; no obstant, l'incompliment de les condicions pactades per part dels cristians va originar els primers conflictes. A partir de la tumult del Albaicín i la dels mudéjares granadins en 1499, pel decret de 1502 varen ser obligats a convertir-se al cristianisme, passant aixina a denominar-se moriscos, que a pesar d'això varen continuar en les seues costums diferenciades i l'eixercici clandestí de la seua religió. La rebelió de les Alpujarras (1568) va dur a la dispersió dels moriscos granadins per l'interior de Castella (no aixina els de Llevant). L'impossibilitat d'integració i el recel a la seua connivència en els pirates berberiscos i l'Imperi turc varen dur a la decisió de la expulsió dels moriscos en 1609, encara que els seus efectes reals varen ser escassos, llevat en els regnes d'Aragó i Valéncia, a on l'expulsió va ser completa.

Art mudéjar

AP

Fusteria mudéjar, santuari Verge de la Font (Peñarroya de Tastavins, Terol).

L'estil d'art que es va escomençar a cridar mudéjar en el XIX, desenrollat particularment en arquitectura, va consistir en l'aplicació als edificis cristians d'influències d'estil hispà-musulmà degudes a la albañilería de tradició andalusí. És un fenomen autòcton i exclusivament hispànic, que es va manifestar tant en elements arquitectònics estructurals com decoratius (arc de ferradura, artesonados) i en la preferència per l'us de certs materials (algeps, rajola -simple o vitrificado en rajoletes-, fusta -vista en els artesonados-, etc.). A pesar del seu nom, no hi ha una relació directa entre este estil i la població mudéjar de la Edat Mija. Des del XIX es va desenrollar una arquitectura historicista denominada neomudéjar.

Vore també

• Aljamía
• Lliteratura aljamiada
• mossàrap
• Mudéjar aragonés (declarat Patrimoni de la Humanitat)
• Arquitectura mudéjar de Cuéllar, major foc en Castella i Lleó
• Arquitectura religiosa de Sevilla
• Morisco

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mudéjar.
• territoriomudejar. es/ Territori Mudéjar - Art mudéjar en la província de Saragossa
• Echevarría, Ana(2006).ucm. es/ghi/02143038/articulos/ELEM0606110007A.PDF «La "majoria" mudéjar en León i Castella: llegislació real i distribució de la població (sigle XI-XIII)».(29)Consultat el 24 de febrer de 2009.