Regadiu
Joaquín Llorens i Fernández de Còrdova (Valéncia, 20 de març de 1854 - Ontinyent, 11 de novembre[1] de 1930), segon marqués de Còrdova, va anar un militar i polític tradicionalista espanyol, diputat a Talles durant la Restauració alfonsina.
Biografia
Era fill del militar carlista José Joaquín Llorens Bayer. Va ingressar en l'Acadèmia d'Artilleria en 1869, ascendint a alferes alumne a l'any següent; pero, en proclamar-se la República, va demanar llicència absoluta en l'Eixèrcit governamental i va oferir els seus servicis a Carlos VII, en l'Eixèrcit dels quals va figurar des d'agost de 1873.[2]
Va combatre en la tercera guerra carlista en el grau de coronel i va resultar ferit vàries voltes. Acabada la mateixa, es va exiliar en França,[2] pero va retornar a la veta d'un temps a Valéncia, a on va treballar com a professor de matemàtiques, colaborant en el periòdic carlista La Llealtat i dirigint el periòdic satíric El Centre. En 1884 va organisar en Reyero les forces tradicionalistes de la regió de Valéncia, i va ser elegit diputat a Corts per Morella en les eleccions de 1893; per Olot, en les de 1896 i 1898; per Estella en les de 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916 i 1918.[2]
En 1909 va ingressar novament en l'Eixèrcit i va participar en la guerra del Rif, a on va prendre senyes per a una Memòria i per als debats de les Corts. En el Congrés dels Diputats, com a membre de la minoria jaimista, va formar part de vàries comissions, entre elles de la de nulitat de determinats contractes de préstam, de la que va anar president.[2]
En 1912 Don Jaime li va encomanar l'organisació nacional dels Requetés i en abril de l'any següent va presentar el proyecte al marqués de Cerralbo,[3] procedint a organisar esta milícia jovenil jaimista.
Com a ingenier, va presentar un proyecte de sanejament de l'Albufera de Valéncia desviant el cabal del Turia i la fabricació d'un fusil de repetició. També va ser aficionat a la pintura i en l'Exposició valenciana de 1879 se li va concedir pels seus quadros a l'oli una medalla de coure.[2]
Va ser aixina mateix vàries voltes alcalde d'Ontinyent. Va estar casat en Concepció Colomer i Conca, en qui va tindre varis fills.[4]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Joaquín Llorens y Fernández de Córdoba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.