Iglésia de Sant Miguel (Palència)

Iglésia de Sant Miguel (Palència)

L'iglésia de Sant Miguel, en la ciutat espanyola de Palència, és un temple de cult catòlic, d'estil tardorrománico i protogótico, situat a la vora del riu Carrión. Lo més característic de l'edifici és el seu torre de grans finestrals calats i un arremate d'almenas que li donen apariència de fortalea, sent una de les imàgens emblemàtiques de la ciutat. Va ser declarada monument històric-artístic en l'any 1931, i be d'interés cultural en 1992.

Història

La tradició llegendària afirma que en esta iglésia es varen casar l'héroe castellà Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, i la seua esposa donya Jimena, aun cuando no hi ha confirmació històrica que confirme este fet.

Vista de l'iglésia en una fotografia de Luis R. Alonso publicada en la revista L'Esfera (1917)

Durant sigles va ser el llímit sur de la ciutat de Palència, sent una dels seus principals parròquies. Com a conseqüència del terremot de Lisboa en 1755, es va tindre que reforçar la torre davant el risc de solsida. La torre anava a ser més alta, pero, per les constants invasions i saqueigs que sofria Palència, es va optar per aprofitar lo que anaven a ser les arrancades de les finestres del cos superior com almenas i realisar aixina guàrdies.

Va ser declarada Monument històric-artístic pertanyent al Tesor Artístic Nacional per mig de decret de 3 de juny de 1931.

En les afores d'esta iglésia tenen lloc dos celebracions molt populars en la ciutat: El Bateig del Chiquet, que se celebra l'1 de giner i és festa d'Interés Turístic Regional i la tradicional bendició dels animals el dia de sant Antón.

Descripció

Torre

Vista de l'iglésia despuix d'una tormenta de neu en 2010

Se situa en la frontera principal, als peus del temple; està orientada cap al riu i és de secció quadrangular. En la part baixa de la mateixa, una porta tardorrománica de mig punt, solcada per desgastades encara que belles arquivoltas permet l'accés a l'interior del temple. Dos contraforts ascendixen pel mur fins a la mitat de la torre emmarcant un finestral que mostra un traçat gòtic. Més dalt s'òbrin dos esclafidors lleument apuntades, i més dalt, en un cos separat per una imposta, un finestral en fins mainels que dibuixen en el seu arremate una tracería calada; el mateix motiu es repetix en cada una de les cares de la torre, encara que en variants, puix mentres que els que miren al sur, est i nort (este últim de menor tamany) presenten un mainel que dividix el va en dos, el de l'oest té dos maineles i una tracería en disseny més complex. Per a arrematar, una moldura decorada en cans decora l'extrem de la rebanc, per baix de les característiques almenas que li conferixen el seu aspecte migeval.

En la partix nort de la torre es troba adossada una torrecilla dodecagonal, almenada també, en funció de fuset d'accés al campanar i el terrat superior.

Exterior

Erro al crear miniatura:

Torre i nau de l'iglésia.

L'exterior del temple mostra una fusió perfecta entre el per llavors antiquat Romànic i el naixent Gòtic. Les cobertes no són tan altes com les del posterior gòtic ple, ni tan baixes com les romàniques; i les finestras, de tamany menut, ya tenen els cristals coloreats, preanuncio de les grans vidrieres gòtiques. Crida l'atenció l'elevació de la nau principal, esgarrada per finestrals plenament gòtics, respecte a les laterals, notablement més baixes. El travessia solament descolla en planta, sense alcançar l'altura de la nau major.

l'àbsit és prismàtic i reforçat per robusts contraforts, obrint-se en la seua part superior senzilles finestres de mig punt. Dels dos absidiolos redonejats solament resta un, puix l'atre va quedar embotit en una construcció posterior. S'advertix una menor elevació i disseny més tosco en la capçalera respecte al restant del temple, potser per un canvi en les traces o per les presses en terminar l'edifici, puix com s'aprecia en la zona de trobada de la nau en l'àbsit, part de la construcció està inacabada.

Interior

Erro al crear miniatura:

Interior de la nau central.

L'interior mostra, per una part, el sistema de respals característic del Romànic, en semicolumnas redonejades marcant els trams de la nau principal, i parells de les mateixes dividint esta i les naus laterals, totes elles arrematades en senzills capitells plans o ornados en dissenys vegetals. L'ocupació d'arcs apuntats, no obstant, i les voltes de creueria que cobrixen tot l'edifici, són ya goticistas. Pot considerar-se el conjunt de voltas cuatripartitas d'esta iglésia com un paradigma perfecte dels sistemes de cubrición del primer gòtic. L'elevació i lluminositat de la nau principal distancien a este espai dels models romànics; la simplificació decorativa, visible en els capitells plans o vegetals, i les voltes, de senzill traçat i nuetes d'ornaments, remeten als esquemes cistercienses que començaven a impondre's a principis de el XIII.

Dins del patrimoni moble, destaquen varis retaules renaixentistes i barrocs; les sepultures de la família Rúa i Ribadeneira, i l'image del Crist de Medinaceli de Palència, talla que desfila Dimarts i Divendres Sant portada per la confraria del mateix nom.