Finestra

Finestres en un mur

Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora. Poden estar cobertes en elements de tancament que permeten controlar la confortabilitat de l'interior.

Les finestres s'usen com a element decoratiu, com a part de les composicions de façana, en especial creativitat en els finestrals i rosasses en la construcció religiosa de l'època gòtica, o en l'arquitectura contemporània, en els murs cortina. Quan són de grans dimensions, com en palaus i esglésies, s'anomenen finestrals.

Història

Finestra d'alabastre de la Catedral de Valéncia. Noteu el costat esquerre asimètric i inclinat del marc de la paret, que deixa que els raigs del sol arribin al presbiteri.

En el XIII, les primeres finestres eren obertures sense vidre en un sostre per deixar entrar la llum durant el dia. Més tard, les finestres estaven cobertes en pells d'animals, teles o fusta. Les persianes que es podien obrir i tancar vindrien despuix. En el temps, es van construir finestres que protegien els habitants dels elements i transmetien la llum, utilisant múltiples peces petites de material translúcid, com peces aplanades de banya d'animal translúcid, fines làmines de marbre, per exemple, fengita, o peces de vidre, enfilades en carcasses de fusta, ferro o plom. A l'Orient Llunyà, el paper s'usava per omplir les finestres. Els romans van ser els primers a utilisar vidre per a les finestres, una tecnologia que probablement es va produir per primera vegada a l'Egipte romà. Possiblement, a Alexandria van començar a aparèixer finestres de vidre fos l'any 100 dC., encara que en propietats òptiques deficients, pero es tractava de produccions petites i gruixudes, poc més que flascons de vidre bufat (formes cilíndriques) aplanats en làmines en patrons d'estries circulars a tot arreu. Passaria més d'un milenni abans que el vidre d'una finestra es tornés prou transparent per vore clarament, com pensem ara. Allarg dels sigles, es van desenrollar tècniques per tallar a través d'un costat d'un cilindre de vidre bufat i produir vidres de finestra rectangulars més prims a partir de la mateixa quantitat de material de vidre. Això va donar lloc a finestres altes i estretes, generalment separades per un suport vertical anomenat mainell. Les finestres de vidre en finestres eren les finestres preferides entre els europeus adinerats, mentre que les finestres de paper eren econòmiques i es feien servir àmpliament a l'antiga Xina, Corea i Japó. A Anglaterra, el vidre es va tornar comú a les finestres de les cases comunes només a principis del XX, mentre que les finestres fetes de panells de banya d'animal aplanat es van usar ja al XIV.

Les finestres de pis a sostre d'estil modern es van fer possibles només despuix que es van perfeccionar els processos industrials de fabricació de vidre a placa. Les finestres modernes solen estar plenes de vidre, encara que algunes són de plàstic transparent.

Parts de la finestra

La finestra es compon de:

• Bastiment o Vasa: l'ormeig que va fixat a una paret, seguint el contorn d'una obertura, i en el qual s'encaixa la fulla.
• Fulla: és la part principal de la finestra, i pot ser fixa o mòbil. La fulla encaixa en el marc mijançant galzes que permeten la seua estanquitat.
• Llinda: és la part superior de la finestra, que serveix d'element de suport del parament vertical sobre esta, i permet la continuïtat de la transmissió de les càrregues.
• Lleixa: és el tancament inferior, que dona continuïtat al parament vertical.
• Va o tou: l'obertura entre l'interior i l'exterior.

També poden disposar de:

• Ampit: secció plana situada a la part inferior i de la banda exterior aprofitant l'amplada del mur –a voltes ultrapassant-la– que serveix per a recolzar-se o posar-hi quelcom.
• Festejador: seients disposats a cada cantó de la finestra per la seua banda interior, destinats a utilisar-se per a xerrar o fer feines que han menester de llum.

Materials

Cada un dels elements parcials de la finestra pot estar fet de materials diferents a la resta. El bastiment pot estar fet en fusta, alumini o xapa d'acer, en canvi, tant marc com fulla poden ser en fusta, metall (alumini o acer), o PVC, i els panells de tancament, en vidre o fusta.

Tipos de finestra

Esquema extret del Lexikon der gesamten Technik (Diccionari de tecnologia del 1904)

Segons el moviment possible de part de la finestra

Es poden classificar en:

• Abatible: en un o dos eixos de rotació en les cares perimetrals, mijançant frontisses.
• De batent lliscant: en ella les fulles llisquen sobre un eix, vertical (de guillotina) o horitzontal (corredissa).
• D'eix lliscant: en diverses fulles que giren sobre un eix, vertical o horitzontal, que a la vegada es pot desplaçar sobre un segon eix, de manera que es permet plegar la fulla en un extrem.
• Fixa: on la finestra no té cap moviment possible.
• Gelosia: en diverses fulles, cada una en un eix de rotació no perimetral.
• Giratòria: d'una sola fulla en un eix de rotació no perimetral, que pot ser vertical o horitzontal.

Segons les seues característiques

• Arquivoltada: la que té l'arc superior sobremuntat per una successió de motllures que, sovint, són sustentades per sengles columnetes adossades als brancals.
• Bífora: en dos vans, normalment dividits per una columna central anomenada mainell.

• Coronella: finestra dividida en dues mitats o en tres parts per una o dues columnetes.

• Cantonera: La colocada en la intersecció de dos murs.
• Galeria: successió de finestres sense solució de continuïtat.
• Gelosia: la que té el va cobert per un enreixat –fet en diversos materials, potser el més comú són els llistons de fusta– o per pedra o ceràmica calada; s'utilisa com a filtre per a la llum i les mirades des de l'exterior.
• Creuada: la que té el va dividit, en horitzontal i vertical, per dues bandes (de vegades més), normalment seguint l'estil del marc i en el mateix material.
• Geminada: en obertura doble, generalment per tenir una columna central.
• Ull de bou: la que presenta el va en forma arrodonida.

Segons el seu estil

• Gòtica
• Manuelina
• Mudèjar
• Neogòtica
• Preromànica
• Renaixentista
• Romana
• Romànica

Funcionalitat

Finestra basculant

Finestra de guillotina

Finestra batent d'obertura interior

Finestra fixa

Una de les principals missions que compleix una finestra és la de ventilació, permetent-hi la comunicació de l'interior de l'estada en l'exterior. És evident que, tractant-se d'un recinte habitable, l'exposició a l'ambient extern no pot ser permanent per raons climatològiques, per això cal disposar d'un sistema de tancament eficaç. No obstant això, els fulls de la finestra que serveixen de tancament no han d'impedir un atre dels aspectes funcionals d'esta: l'iluminació. Per permetre el pas de la llum a través seu les fulles han de ser envidrades. Encara que abans del XX existien alguns desavantages, com poden ser l'excessiu assollament interior o la mateixa iluminació en circumstàncies no desijades i la reducció d'aïllament tèrmic, ateses les prestacions del vidre aïllant a principis del XXI, es pot considerar que estos inconvenients han estat resolts. Per paliar estos inconvenients, s'han utilisat accessoris com les persianes, contrafinestres o atres similars, que contribueixen així mateix a la millora de l'aïllament, sens perjudici que, a més, s'utilitzi també vidre aïllant dissenyat especialment per a este fi. Finalment, una atra de les funcions que compleix la finestra és la de permetre les vistes a través d'esta. És molt comú desijar vore cap a l'exterior sense que des de fora es pugui vore què hi ha o succeeix dins; únicament és possible aconseguir-ho en vidres altament reflectors sota unes condicions lumíniques determinades. Tot i que estes condicions varien, l'efecte produït pot ser invers al desijat. Un exemple són els anomenats miralls-espia. Estos miralls actuen reflectint les images a la cara del vidre en més lluminositat. A la cara en menys lluminositat, un espectador pot vore a través del vidre què passa a l'atra banda. En canvi, si variem les condicions lumíniques, ambdós costats permeten vore el que hi ha al darrere encara que en certa dificultat deguda a la reflexió a les dues cares. Contribueixen també a la funcionalitat les diverses maneres en què poden maniobrar els fulls d'una finestra. Des d'este punt de vista, i sense ànim de fer una relació exhaustiva, es cataloga una finestra com:

• Corredera, quan les fulles llisquen en rodaments sobre guies horitzontals
• Abatible o batent, quan les fulles es recolzen a les vores en frontisses que serveixen perque l'eix de moviment estigui en el marc. Pot moure's cap a fora (obertura exterior), cap a dins (obertura interior), en ambdós sentits (de vaivé) o en les frontisses a la part superior i l'obertura limitada (projectant).
• De guillotina, si ho fan sobre guies verticals i el full puja o baixa. Este tipos de finestra es considera perillosa i no s'ha d'instalar, ja que es poden produir accidents mortals.
• Basculant o pivotant, quan giren al voltant d'un eix horitzontal o vertical, al centre dels marcs.
• Osciló-batent, quan la seua ferramenta ferramenta permet indistintament el moviment basculant sobre un eix inferior o el batent.
• Osciló-parala, quan les seues ferramentes permeten indistintament el moviment basculant sobre un eix inferior o el que la fulla principallisqui com una fulla corredissa.
• Fixa, quan les fulles no es poden moure.

Ús a l'edificació

L'ús de la finestra als edificis ha estat i és generalisat, encara que el seu grau d'utilisació en un mateix edifici pot oscilar tant com entre el no-res i la totalitat. Alguns tipos d'edificis, per raons d'insonorisació (teatres d'òpera, sals de concerts...), o bé de focalisació de l'atenció (sals d'espectacles), o per aconseguir interiorisar l'activitat que s'hi desenrolla (grans magatzems), no tenen cap finestra. Això és possible, entre atres raons, pels sistemes actuals de condicionament d'aire que el tracten tèrmicament i higiènicament. Per contra, en edificis d'oficines, per exemple, és habitual que tota la façana es converteixi en una pura finestra mijançant la utilisació de murs cortina o atres sistemes d'envidrament integral. Pel cas dels habitages, la dotació de finestres a les peces habitables és obligada per disposició legal. Els reglaments d'habitabilitat solen imposar no només el seu ús sinó també les seues dimensions mínimes, exigint comunament que la seua superfície no sigui inferior a un dècim de la de l'estada a què presten servici.

Mostres

• 
  Finestra "arquivoltada"
• 
  Ull de bou en una finestra art déco
• 
  Galeria en una casa de Kobe (Japó)
• 
  Finestra gòtica en pedra calada
• 
  Finestra cantonera
• 
  Finestra manuelina al Convento de Cristo, Tomar (Portugal)
• 
  Finestra creuada renaixentista al castell Kronborg (Dinamarca)
• 
  Finestra romànica al monestir de Fitero (Navarra)
• 
  A dalt, finestra creuada
• 
  Finestra calada als Jardins Yuyuan (豫园) a Shanghai (China)
• 
  Gelosia (avui dia murada) a Santa María de Caracena (Sòria)
• 
  Finestra gòtica a La Aljafería a Saragossa
• 
  Finestra preromànica (s. VIII) a Santianes de Pravia (Astúries).

La finestra en la cultura

A les primeres ciutats les finestres servien per a evacuar els excrements, fins que les normes d'higiene i urbanisme van prohibir-ho, mentre s'instalava clavegueram i inodors a les cases. "Aigua va!" era el crit per a alertar els vianants que es llençava orina, com apareix en nombroses obres literàries medievals i modernes. Antigament, de vegades en comptes de vidre podien tenir un encerat ço és un tela o paper cobert d'una substància impermeable, per deixar passar la claror i evitar el passage de l'aire. La finestra, en el balcó, té un paper important en la literatura galant, ja que és l'indret on la noia surt de casa per ser vista per l'amant o la via d'entrada d'ell a la nit (com passa a Romeu i Julieta). Les tunes i cançons dels mariachi tenen com a objectiu justament que la dona tregui el cap per la finestra i es deixi vore. Les finestres servien d'aparadors per a les botigues i van anar creixent fins a tocar en el vidre a terra, de forma que es veiés al màxim el producte interior, fins a arribar als vidres actuals, que en els locals comercials fan de paret transparent. La decoració dels aparadors és un dels reclams de la botiga, publicitat directa. El creixement d'estes finestres-aparadors a vegades ha donat lloc a impostos especials. A les esglésies i les cases de luxe les finestres estan dotades de gran ornament, com vitralls i arcs o escultures adossades. Als edificis religiosos completaven els ensenyaments dels frescos murals en images de les Escriptures, especialment en el gòtic. En el judaisme, serveixen per a colocar el menorah o canelobre ritual.