Aïllament tèrmic

Pèrdues de calor a través de les finestres i dels ponts tèrmics de l'estructura i persianas, en equip de FLIR.

Aïllament tèrmic és el conjunt de materials i tècniques d'instalació que s'apliquen en els elements constructius que separen un espai climatizado de l'exterior o d'atres espais per a reduir la transmissió de calor entre ells. Aixina mateix s'utilisa per a reduir la transmissió de calor des de conducció que transporten decorreguts a distinta temperatura de l'ambiente. També s'aplica a l'acció i efecte d'aïllar tèrmicament.

Existixen moltes situacions en les que és convenient reduir el fluix de calor en una direcció determinada. El cas més comú és l'aïllament d'edificis per a minimisar les pèrdues de calor en hivern i els guanys en estiu, encara que existixen molts atres com l'aïllament de cambres frigorífiques, de canonades de distribució de líquits calents o fredor, de forns i calderes i en general de tots aquells aparats, elements o espais, en els que s'utilisa energia i en els que es necessita millorar l'eficiència en el seu consum.

El aïllament tèrmic és la primera, més barata i més efectiva mida per a l'aforro energètic ya que és el conjunt de diferents tècniques constructives l'instalació de les quals permet reduir la transmissió de calor dels dos espais (interior i exterior de la vivenda).

Aïllants tèrmics

Tots els materials de construcció són aïllants, pero en este cas s'utilisen els aïllants tèrmics específics que són aquells que es caracterisen per la seua baixa conductivitat tèrmica.

Es poden classificar, segons la seua composició, en tres tipos de materials:

• Minerals. Consistix en un entrellaçat de filaments de materials pétreos que formen un teixit que manté entre ells aire en estat immòvil i oferixen elevats nivells de protecció front a la calor i el soroll. Es coloquen en cobertes, fronteres, sols, falsos sostres, divisòries, conductes d'aire acondicionat, protecció d'estructures, portes, mampares, tancaments exteriors i forjats, tant en edificació com en indústria. Són materials de porosidad oberta i es distinguixen dos tipos de llana minerals: la llana de vidre i la llana de roca. Abdós provenen de matèries primeres naturals (l'arena silícea conforma la llana de vidre i la roca basáltica compon la llana de roca). https://afelma.org

• Celulars. Són materials que es conformen en celes tancades o obertes, per lo general formant taulers rígits o flexibles, encara que també es poden conformar in situ per proyecció o rec. Les seues característiques són; baixa densitat, baixa capacitat de calfament i resistència a la compressió acceptable. Els més usats són el poliuretano i el poliestireno expandit.

• Granulars: Són chicotetes partícules de materials inorgànics aglomeradas en formes prefabricar o utilisades soltes, com la perlita i la vermiculita.

• Orgànics: Es tracta de materials orgànics aglomerados, entre els que destaca diversos tipos de planches de corcho aglomerado.

Elecció de l'aïllant

A l'hora de seleccionar el material, la propietat principal a tindre en conte, és la resistència tèrmica, la durabilitat, l'estabilitat dimensional, les prestacions acústiques, reacció al fòc, i en general totes les característiques incloses en el Marcat CE, obligatori per a estos productes. Tot això fa, que en seleccionar un aïllant calga fixar-se atentament en les seues propietats, les quals deuen estar reflectides en la documentació que el fabricant deu, preceptivament, acompanyar al material i que són:

• Resistència tèrmica: S'expressa en m².K/W. És la capacitat d'un material d'opondre's al fluix de la calor i es calcula com la raó entre la gruixa del material i la conductivitat tèrmica del mateix.
• Propietats mecàniques: Estabilitat dimensional, resistència a la compressió, resistència a la flexión, resistència a la tracció, rigidea dinàmica i resistividad al fluix d'aire.
• Absorció d'aigua: Pot expressar-se en % de volum d'aigua per volum de material. Pot determinar-se a llarc determini, a curt determini o la transmissió de vapor d'aigua.
• Interval de temperatures: Vore si hi ha degradació d'algun tipo a partir de determinades temperatures.
• Comportament químic: En el pas del temps poden lliberar-se alguns composts químics que poden ser nocius en algun aspecte.
• Estabilitat: Front al fòc, als agents químics i als microorganismes.
• Reacció al fòc: És el comportament d'un material o producte al fòc en funció de la seua contribució al desenroll del mateix. Es classifica per mig de les Euroclases, que evaluen la combustibilidad del producte, l'opacitat dels fums que produïx i la caiguda de gotes o partícules inflamades.
• Senyes econòmiques i migambientals: Temps de vida del material, facilitat d'instalació, cost unitari, declaracions ambientals del producte.