Aïllant tèrmic
Un aïllant tèrmic és un material usat en l'indústria, caracterisat per la seua alta resistència tèrmica. L'acció i efecte de la seua aplicació es coneix com aïllament tèrmic, ya que establix una barrera al pas de la calor entre dos mijos que naturalment tendirien a igualar-se en temperatura, impedint que la calor traspasse els separadores del sistema que interessa (com una vivenda o una nevera) en l'ambient que ho rodeja.
En general, tots els materials oferixen resistència al pas de la calor, és dir, són aïllants tèrmics. La diferència és que dels que es tracta tenen una resistència molt gran, de modo, que gruixa chicotetes de material presenten una resistència suficient a l'us que vol donar-se-li. El nom més correcte d'estos seria aïllant tèrmic específic. Es considera que són aïllants tèrmics específics aquells que té una conductivitat tèrmica, λ < 0,08 W/m·°C.
Un dels millors aïllants tèrmics és el buit, en el que la calor solament es transmet per radiació, pero per la gran dificultat per a obtindre i mantindre condicions de buit s'ampra en molt poques ocasions. En la pràctica s'utilisa majoritàriament aire en baixa humitat, que impedix el pas de la calor per conducció, gràcies a la seua baixa conductivitat tèrmica, i per radiació, gràcies a un baix coeficient d'absorció.
L'aire transmet calor per convecció, lo que reduïx la seua capacitat d'aïllament. Per esta raó s'utilisen com a aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immovilisar l'aire sec i confinar-ho en l'interior de celdillas més o menys estanques. Encara que en la majoria dels casos el gas tancat és aire comú, en aïllants de poro tancat —formats per bombetes no comunicades entre sí, com en el cas del poliuretano proyectat—, el gas utilisat com a agent espumante és el que queda finalment tancat. També és possible utilisar atres combinacions de gasos distintes, pero la seua ocupació està molt poca estés.
El fet de rebre canonades en material aïllant ve de la necessitat d'açò, per lo general una canonada de metal es recobrix en material aïllant si volem que este no perga o guanye calor, de lo contrari no s'usa material aïllant
Quantificació de les seues propietats
[editar | editar còdic]La quantificació de les propietats d'un aïllant és complexa, ya que cada material reacciona diferentemente davant les diferents transmissions de la calor: radiació, convecció, conducció, calor latent/calor sensible i també segons la temperatura a la que es trobe.
Per a comparar materials i realisar càlculs s'utilisa habitualment el coeficient de conductivitat tèrmica, que medix únicament la conducció. Per a que la comparació del coeficient de dos materials siga correcta, est deu ser medit a la mateixa temperatura en abdós.
Famílies de materials aïllants tèrmics llegalment vàlits en Europa
[editar | editar còdic]- Llana mineral (llana de roca), segons la norma EN 13162
- Poliestireno expandit, segons la norma EN 13163
- Poliestireno extruido, segons la norma EN 13164
- Bromera de poliuretano, d'acort en la norma EN 13165
- Bromera de resina fenòlica, d'acort en la norma EN 13 166
- Bromera de vidre (llana de vidre), segons la norma EN 13 167
- Lloses de llana de fusta, segons la norma EN 13168 (Holzwolle-Leichtbauplatte)
- Plaques de perlita expandida d'acort en la norma EN 13169
- Corcho expandit segons EN 13170
- Fibres de la fusta segons la norma EN 13171 (Wood wool).
Atres materials deuen obtindre una aprovació especial del país en concret, o de l'Organisació Europea per a les Aprovació Tècniques EOTA (European Organization for Technicals Approvals), situada en Brusseles (www.eota.be).
Per al comportament davant incendis dels materials, se seguix la normativa EN 13501.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aislante térmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.