Anar al contingut

Poliestireno extruido

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Styrodur.jpg
Poliestireno extruido

El poliestireno extruido, extrudido o extrusionado, també conegut pel seu acrònim anglés XPS, és una bromera rígida resultant de l'extrusió del poliestireno en presència d'un gas espumante, usada principalment com aïllant tèrmic. És similar al EPS pero en atres propietats. Potser la més important és que pot mullar-se, per lo que s'instala molt en cobertes. Normalment se servix machihembrado, en planches i en gruixa típiques de 40/50/60/80mm.

Història

[editar | editar còdic]

El material es fabrica des de 2000 per l'empresa Dow Chemical, que va comprar i va desenrollar la palesa al científic suec C. G. Munters. Es comercialisa baix la marca Styrofoam, en tal popularitat que en el món anglosaxó es confon el nom de la marca en el del propi material (i inclús, incorrectament, en el poliestireno expandit; un material distint). Des de llavors atres empreses han adoptat el método de fabricació per a produir les seues pròpies marques. Entre les més conegudes es troba Foamular de l'empresa Owens Corning, principal competència de Dow Chemical.

Propietats

[editar | editar còdic]

El poliestireno extruido compartix moltes característiques en el poliestireno expandit, puix la seua composició química és idèntica: aproximadament un 95% de poliestireno i un 5% de gas. La diferència radica únicament en el procés de conformació; pero és una diferència crucial, ya que el extrusionado produïx una estructura de bombeta tancada, lo que convertix al poliestireno extrusionado en l'únic aïllant tèrmic capaç de mullar-se sense perdre les seues propietats.

El XPS posseïx una conductivitat tèrmica típica entre 0,025 W/mK[1] i 0,040 W/mK, encara que existixen poliestirenos en valors de fins a 0,029 W/mK. El XPS presenta una baixa absorció d'aigua (inferior al 0.7% a immersió total) i unes prestacions mecàniques molt altes (entre 200 kPa i 700 kPa). Té una densitat aparent entre 30[2] i 33 kg/m³.[1] El poliestireno extruido també conta en una excelent resistència tèrmica, entre posada en un valor "R" de 5 per polzada (en una diferència +/-10%). La baixa absorció de l'aigua i la resistència als cicles de gèl-desgel ho fan un material ideal per a les cobertes en les que l'aïllant es troba immediatament baix de la teixixca. Per una atra part la seua gran resistència mecànica permet que les càrregues puguen recolzar-se sobre l'aïllant (pes de teixixques, neu, aigua, etc.). Es pot usar com a aïllament en tabiquería i en coberta (panels de chapa).

Per la seua elevada resistència mecànica i a la seua tolerància al aigua, és un material que ha trobat multitut d'aplicacions en la construcció. S'usa profusamente com a aïllament en sols, especialment en cambres frigorífiques, i també en panels de frontera; pero sobretot, ha permés l'aparició d'una nova solució constructiva: la coberta invertida. En este tipo de coberta, l'aïllament tèrmic es coloca damunt del impermeabilizante, una disposició que allarga la vida útil de la coberta, puix el impermeabilizante no sofrix les tensions del ras ni dels canvis bruscs de temperatura que en el temps terminen per deteriorar-ho.

El poliestireno extrusionado es comercialisa en planches de gruixa d'uns pocs centímetros, que poden ser de vores planes o ben cajeados a mija fusta. No obstant, per la seua llaugerea, cal llastrar-ho per a evitar que siga succionat pel vent, de modo que les cobertes invertides més comunes coloquen grava o diversos tipos de lloses com arremate final. Per este motiu, també es poden trobar en el mercat lloses filtrantes, que consistixen en planches de poliestireno extrusionado adherides a una lloseta de formigó que complix les funcions de llastre, protecció i acabament. Ademés d'açò, s'utilisa com a mòle per a metals.

També és àmpliament usat en envasos per a almagasenar aliments, fonts d'envasar ous, etc.

Ademés del Styrofoam (també conegut com Blue Board) un atre material comunament fet de poliestireno extruido és el Depron, una fina làmina aïllant que normalment s'utilisa per a la construcció de maquetes i en aeromodelismo.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Presidència del Govern d'Espanya (1979). «Taula 2.8. Conductivitat tèrmiques de materials amprats en tancaments», en Real Decret 2429/1979, de 6 de juliol, pel que s'aprova la norma bàsica d'edificació NBE-CT-79, sobre condicions tèrmiques en els edificis. BOE n.º 253/1979. Pág. 24538.
  2. Ministeri de Presidència d'Espanya (2006). «SE-AE. Anex C. Prontuario de pesos i coeficients de rozamiento intern», en Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s'aprova el Còdic Tècnic de l'Edificació [1] archivat en Wayback Machine.. Suplement de el BOE n.º 74/2006. Pág. 469.
  3. «Depron Foam - Insulation». www.depron.co.uk. Consultat el 2023-03-31.