Anar al contingut

Arquivolta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arquivolta
Arquivolta gòtiques decorades en escultures de l'iglésia de Santa María la Real de Sasamón.

Cridem arquivolta, paraula provinent del italià archivolto,[1] a cada u dels pilars o molduras que formen una série d'arcs concèntrics decorant l'arc de les portades migevals en la seua parament exterior, recorrent la seua curva en tota la seua extensió i terminant en l'imposta.[2] O d'una manera més senzilla, moldura colocada al voltant d'un arc. Les arquivolta, definixen a la série d'arcs abocinados que formen una portada. Solen arrancar d'una jamba del pòrtic i terminar en l'atra. És freqüent en el romànic i en el gòtic.

Característiques

Les arquivolta resolen el problema estètic que presenten els vas en un mur gros, evitant la sensació de túnel que poden aplegar a generar.[3] És comú que siga adornada en relleus, segons es va estenent el seu us. Inicialment es varen fer decoració de tipo geomètric en forma de dents de serra, ajedrezados o daus, per a passar posteriorment a elements vegetals i finalment és decorada en elements escultòrics de mig bulto (Sants, Apòstols, etc.). El Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostela és un eixemple magnífic d'arquivolta.

Dos eixemples de l'arrancada d'arquivolta del romànic i atres dos d'arquivolta del gòtic.

Vore també

Referències

  1. ↑ (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 24. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. ↑ Bails, Benito (1802). Imprenta de la Viuda d'Ibarra (ed.). Diccionari d'arquitectura civil, Primera edició, Madrit, p. [1].
  3. ↑ (1990) [2], Madrit - Espanya: Akal, p. 24. ISBN 978-84-460-0924-5.

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Arquivolta en el Viccionari.