Arc (construcció)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Arc de mig punt d'una iglésia de l'Empordà

Un arc és un element constructiu estructural llineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produïxquen esforços de flexió ni tracció. La seua utilitat principal és la de salvar llums relativament elevades en peces chicotetes que solen ser de pedra, ceràmica o de formigó prefabricat o en materials que no resistixen la tracció, com el formigó en massa.

Un arc funciona com un mecanisme de transport de càrregues (ya siguen del seu pes propi o adicionals) que rep fins als murs o els pilars que el soporten. Per la seua morfologia treballa bàsicament somés a compressió (evitant l'aparició d'esforços de tracció), per lo que té la peculiaritat d'originar espentes horisontals cap a fora en els punts de soport, de manera que tendix a provocar-ne la desestabilisació per bolcada. Per contrarrestar estes accions, quan els murs o pilars no disponen de prou massa, es dispon d'un sistema de travats per mig de contraforts, arcbotants o tirants.

També se nomena aixina a les estructures construïdes actualment en forma arquejada, encara que siguen d'una sola peça, i que, en els seus soports, funcionen de la mateixa manera que els construïts en material que solen ser de pedra, ceràmica o de formigó prefabricat.

Ademés, cal considerar la seua relació en la volta i la cúpula. Una volta es genera per mig d'una suma d'arcs iguals, adequadament travats, per obtindre un element constructiu "superficial"; si els arcs són de mig punt la superfície serà semicilíndrica. Una cúpula es construïx per mig d'una conjunció d'arcs iguals que es recolzen en una circumferència; si els arcs són de mig punt la superfície serà semiesfèrica.

Els arcs han segut a lo llarc de l'història u dels elemets més importants utilisat per la majoria de les civilisacions.