Anar al contingut

Imposta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Imposta
Estrebe d'un arc en forma de sellar que fa d'imposta.
Impostes en una portada romànica.
Erro al crear miniatura:
Imposta que recorre la portada principal de l'iglésia de Santiago (Pont la Reina).

En arquitectura, es denomina genèricament com a imposta, paraula provinent del llatí imposta,[1] a un saledizo que separa als diferents pisos d'un edifici. Per regla general és un aparelle de sellars alguna cosa voladizo,[2] a voltes en moldura, sobre el qual va estrebat un arc o una volta. L'imposta marca la llínea divisòria entre un element arquitectònic que sustenta (columna, pilar o mur) i un atre sustentat curve (que pot ser un arc o volta). És per esta última raó per la que a voltes es denomina com a llínea d'imposta (llínees moldurades horisontals).

Característiques

Erro al crear miniatura:
1. Arc / 2. Imposta / 3. Columna.

En el seu orige l'imposta es referix a la part moldurada que enllaça a l'element sustentador vertical en la curva de l'arc. Pero ha passat a designar al rebanc o hilada en voladizo que recorre tota una frontera, acusant l'el pla horisontal d'intersecció entre les dos plantes supepuestas.[3]

L'imposta d'un arc o volta està situada a l'altura del salmer. El salmer complix les funcions de soport i rep la càrrega. L'imposta és ornament des del que sol arrancar l'arc. L'imposta, per sí mateixa, no és capaç de sustentar les estructures de cubrición. Existix la imposta correguda de bou, o corón, o cincho, que és la faixa eixint en el parament exterior d'un edifici que indica la divisió dels piss. També cridem imposta a l'eixint prismàtic a modo de capitell rudimentari que es coloca sobre un machón o pilastra. Apareix freqüentment en el disseny exterior dels àbsits. En arquitectura clàssica, la imposta és a la jamba, lo que el capitel és a la columna. És per esta raó per la que a sovint es denomina a l'imposta «capitell de les jambas».[2]

Referències

  1. ↑ (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 108. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 Vicente Tosca i Va mastegar, (1785), Tractats d'arquitectura civil, montea i cantería, i reloxes Valéncia, pág 15
  3. ↑ Paricio, Ignacio (1999). Vocabulari d'arquitectura i construcció, Barcelona: Frontiça. ISBN 84 923 12564.

Vore també

Enllaços externs

Commons