Anar al contingut

Capitell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Capitel»)


Per a formació que tenen els fulls d'algunes palmes pinnades vore Capitel (botànica).
Capitel

El capitel (del provençal capitel,[1] i esta del llatí capitellum, diminutiu de caput, capitis ‘cap’[2]) és un element arquitectònic que es dispon en l'extrem superior de la columna, pilar o pilastra per a transmetre a estes peces estructurals verticals les càrregues que rep del entablamento horisontal o del arc que es recolza en ell. Ademés d'esta missió estructural complix una atra d'índole compositiva, puix actua com a peça de transició entre dos parts constructives tan diferents com aquelles entre les que s'interpon. Hi ha una enorme varietat de capitells depenent de l'época i estils arquitectònics dominants.

Capitel romànic del Monasteri de Santa María de Piasca, en Cantàbria (Espanya). Encara es pot apreciar el seu policromisme original.
Capitel romànic de motius vegetals de Sant Martín d'Aguilera, en Soria (Espanya).

Història

[editar | editar còdic]
Capitel gòtic medieval, en motius vegetals, d'un antic immoble del municipi de Girona, en pedra en fòssils de nummulites.

Els primers capitells coneguts procedixen del Antic Egipte. el capitell egipcíac tenia com a preferència formes papiriformes, palmiformes o lotiformes, pero també relatiu a qualsevol atre tema vegetal. En el Temple funerari d'Hatshepsut trobem l'indegudament conegut com protodórico, que a diferència dels anteriors no respon a temes vegetals.[3] En Pèrsia es varen usar capitells formats per dos figures contrapostes (denominades bicéfals[3]) que deixaven entre elles un rebaixe en el que recolzava l'arquitrau. Pero el desenroll i massiva ocupació del capitell es deu a l'arquitectura grega i romana que varen fer d'ell un element clau dels seus órdens arquitectònics clàssics. El seu disseny es correspon en els respectius órdens. Aixina: el dòric, carent d'astrágalo, solament té equí i àbac, abdós plans i molt senzills; el jónico es caracterisa per les volutes que configuren els seus quatre cantons; el corintio, més esvelt que l'anterior, té tot el tambor decorat per fulls d'acant; el toscano és similar al dòric, incloent un collarino; el compost és una combinació de jónico i corintio, adoptant les volutes d'un i els fulls d'acant de l'atre. L'arquitectura medieval, tant la romànica i gòtica, en occident, com la bizantina i islàmica, en orient, va seguir fent us generalisat del capitel. el capitell bizantí pren per model el corintio, conseguint una major estilisació; de forma troncopiramidal invertida, en ocasions duplica el tambor montant un sobre un atre. El capitell islàmic també deriva del corintio en llaugeres modificacions. El capitell romànic és molt variat en formes i temes decoratius. Ademés de les funcions pròpies de tot capitel, el romànic va ser aixina mateix un instrument didàctic de primer orde, puix se li va confiar la tasca de transmetre als fidels les ensenyances evangèliques, les del Antic Testament o les de les vides dels sants, per mig de representacions figuratives d'escenes apropiades, denominant-se capitell historiado.[3] Durant el periodo gòtic el capitell va ser perdent categoria, sent substituït per simples molduras, fins a tendir a desaparéixer en la seua última fase, a principis del XVI. En el Renaixença i el Neoclassicisme es va tornar a l'utilisació dels capitells clàssics segons els cànons dels órdens arquitectònics grecs i romans. En l'época occidental posterior, la del art eclèctic, es recuperen els models de capitells medievals.

Estructura

[editar | editar còdic]

Encara que hi ha una gran varietat de capitells, l'estereotip estaria format per:

  • un astrágalo, moldura que corre al voltant del fuste de la columna en la base del capitel
  • un tambor, que és el cos pròpiament dit del capitel, en forma reducible a un tronc de con o piràmide invertit
  • un àbac, tauler prismàtic que arremata el capitell i que sosté directament l'arrancada de l'arc o ellindar. L'eixemple de capitell bizantí més significatiu són els de Santa Sofia.

Capiteles egipcíacs

[editar | editar còdic]

En l'Antic Egipte s'originen els capitells, com a elements arquitectònics de transició entre les columnes i els llindars.

Capiteles occidentals

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. (2006) Javier Lahuerta Galán i Núria Lucena Cayuela (ed.). Diccionari general de la llengua espanyola, PONS, p. 336. ISBN 3125174740.
  3. 3,0 3,1 3,2 (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 40. ISBN 978-84-460-0924-5.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons