Orde corintio

Erro al crear miniatura:

Orde corintio

Esquema del orde compost de les columnes del Panteó de Roma. L'orde compost és una unió romana dels tres órdens clàssics.

Mit sobre l'orige de l'orde corintio a partir d'unes plantes d'acant que varen germinar baix d'una cistella i en desenrollar-se es varen curvar.

El orde corintio és el més ornamentado dels órdens arquitectònics clàssics, es caracterisa per la decoració vegetal composta de fulls d'acant adquirint una forma curva. El primer us conegut d'un capitell corintio data de l'any 427 a. C. en el temple d'Apolo en Bases, un lloc pròxim a la ciutat de Figalia d'Arcàdia. Essencialment és similar al orde jónico, del que diferix bàsicament en la forma i tamany del capitel. Una de les construccions més destacables eixecutades segons les pautes estilístiques de l'orde corintio és el monument de Lisícrates en Atenes, alçat cap a l'any 334 a. C. No obstant, es infrautilizan a sovint per la popularitat dels órdens dòric i jónico de l'época. Els arquitectes romans ho varen elegir en un dels órdens clàssics. Es va amprar a sovint en edificis públics com temples, basíliques o fòrums. Un eixemple notable és el temple de Mart vengador en Roma, construït per l'emperador Augusto en el I Els intrincados capitells corintios del temple es consideren un dels millors eixemples de l'arquitectura romana.

Vitruvio, Calímaco i l'orde corintio

L'arquitecte romà Vitruvio del I en la seua obra d'architectura atribuïx la seua creació a Calímaco en el V:

Es conta que el descobriment original d'esta forma de capitell va succeir quan una donzella de Corinto, naixcuda lliure i en edat de casar-se, va ser presa d'una maltia i va morir. Despuix del seu sepeli, el seu nodriça, arreplegant chicotets recorts de l'agrade de la chicona mentres vivia, els va posar en una cistella de vímen, que va colocar sobre la seua tomba, cobrint-la en una teixixca per a que duraren més temps a l'aire lliure. El cesto es va colocar casualment sobre la raïl d'un acant. La raïl de l'acant, pressionada pel pes, en aplegar la primavera, va tirar fulls i talles en el centre, i els tallos, que creixien pels costats de la cistella, pressionats pel pes de la teixixca, es varen vore obligats a doblar-se en forma espiral (volutes) en les vores exteriors. En un moment determinat, Calímaco, a qui els atenienses cridaven katatêxitechnos pel refinament i la delicadea del seu treball artístic, va passar per davant d'esta tomba i va observar la cistella en els tendres fulls jóvens que creixien i s'enredraven al seu entorn. Encantat en la bellea, estil i forma, va construir per als corintios, algunes columnes seguint eixe patró. Va determinar les seues proporcions simètriques i va establir des de llavors les regles que devien seguir-se en les obres acabades del nou orde corintio.

Característiques

Es caracterisa per les següents peculiaritats:

• La columna va dotada de basa. Es tracta d'una peça de respal composta per tres molduras: dos boceles circulares o mijos bous i una escocia intercalada entre abdós que pot anar adornada per uns moldura listelisteles. En ocasions, esta basa recolza a la seua volta sobre un plinto, peça prismàtica de planta quadrada de poca gruixa.
• El fuste és de secció circular i presenta un llauger éntasis. Està acanalado per 24 estrías separades entre sí per fins filetes llongitudinals. El tamany total de la columna sol ser de vint mòduls i el del propi fuste de setze i dos terços.
• El capitel és l'element més representatiu d'este orde i es reconeix per la seua apariència de campana invertida o cistella de la que rebosar els fulls d'acant, que els seus brots donen lloc a una espècie de volutes o espirals (caulículos) en els quatre cantons.
• El entablamento medix generalment un quint de l'orde total. Està format per:
  • El arquitrau, que es mostra usualment descompost en tres bandes horisontals superpostes i escalonades (fasciae).
  • El friso és una banda contínua (sense metopes ni triglifos) adornada en una successió de figures en relleu. Càrrega directament sobre l'arquitrau.
  • La rebanc coronada pel ràfol forma un saledizo que generalment conta en una moldura de tipo cimacio.

• Erro al crear miniatura:
  Columnes corintias del Panteó (Roma), c. 114-124, que varen proporcionar un model destacat per als arquitectes renaixentistes i posteriors. Archiu:Orde corintio.gif
• Erro al crear miniatura:
  Els órdens arquitectònics: dòric, jónico, corintio, toscano, compost

Dimensions (m = mòdul) Orde complet 25 m Entablamento 5 m Rebanc 2 m Friso 1 + ½ m Arquitrau 1 + ½ m Columna 20 m | Capitel || 2 + ⅓ m Fuste 16 + ⅔ m Basa 1 m

Vore també

• Orde dòric
• Orde jónico
• Orde compost
• Orde toscano
• Orde jaganta

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orde corintio.