Voluta (arquitectura)
Una voluta (del llatí voluta, de volvere, donar regressos) és un ornament característic, en forma d'espiral, que forma els ànguls del capitel de la columna jónica. Posteriorment varen ser incorporades en els capiteles de les columnes dels órdens corintios i composts. Normalment es troben quatre volutes en els capiteles jónicos, huit en els capiteles composts i versions més reduïdes (a voltes cridades helix) en els corintios.[1]
S'ha sugerit que este motiu decoratiu estava inspirat en la curva de les banyes dels moltós, en la forma de la closca dels caragolés o tal es derivava de l'espiral natural del òvul d'una espècie comuna de trébolés, natius de Grècia. Alternativament, pot tindre, simplement, un orige geomètric.[2]
Introduïda pels grecs i més vesprada teorizada per l'arquitecte romà Vitruvio per als edificis i estructures clàssiques, la voluta no ha llimitat la seua utilisació a l'arquitectura, sino que s'ha utilisat des de sempre en una àmplia varietat de formes d'art. Des de temps antics, esta decoració s'ha trobat en dissenys de mobles, argent i ceràmica. Per eixemple, existix un tipo de crátera denominada de volutes degut a que les seues torres tenien eixa forma. També en l'Antiga Grècia, el pentinat d'algunes dònes de l'época semblen recordar les volutes dels capiteles jónicos.
Ya que el motiu ornamental es desplegava en l'antiguetat clàssica, va passar a ser també un element comú en atres arquitectura, directa o indirectament inspirades en aquella, com la renaixentista, barroca o neoclàssica: en estos estils, podria utilisar-se en qualsevol estructura a on es requerira algun element de transició entre les llínees horisontals i verticals[3] o perpendicular entre sí.
La seua forma seguix sent comuna en la construcció d'instruments de corda, que correspon, normalment, a la terminació del màstil o decoració del clavijero, com en els violins, violas o contrabajos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Volute". A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture. James Stevens Curl. Oxford University Press 2006.
- ↑ "Volute". The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Timothy Darvill. Oxford University Press, 2002.
- ↑ '"Volute" in Koch, Wilfred, Baustilkunde, München , Orbis, 1994.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voluta (arquitectura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.