Anar al contingut

Crátera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crátera
Crátera de campana exposta en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Està feta en argila i és del IV Va ser trobada en la necròpolis de Villaricos (Almeria), en la tomba 52-I i va servir per a depositar els restants d'una incineració. Està decorada en figures de sàtirs (divinitat campestre i lasciva), una ménade (sacerdot de Baco) i Ariadna en la cara A, i tres jóvens en himatión (mant) en la cara B.[1]

Una himatión o crátera (, en latín: crater) [2] és un recipient de ceràmica de gran capacitat utilisat en l'antiguetat per a mesclar vi i aigua.[3] Es coneix com una forma de got, principalment en la ceràmica grega.[4][5] En colónies d'Itàlia meridional, com en Apulia, s'usaven com a urnes cinerarias.[6][7]

Història i us

El cridat Got dels guerrers trobat en Micenas és una crátera de l'Edat del Bronze que representa guerrers armats, al voltant del XIII Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.


L'us de cráteras va continuar fins al periodo helenístic. La Cratera de Derveni (c. 320) data, entre atres coses, del periodo helenístic primerenc. La paraula "crátera" té el seu orige en la paraula grega kerannymi (κεράννυμι), que significa ‘mesclar’.[6][8]

Les cráteras s'utilisaven especialment en simpòsiums o festins. Els grecs generalment consumien vi diluït en aigua, i per a mesclar el vi i l'aigua s'utilisaven cráteras.[9] S'abocava en la crátera certa cantitat d'aigua i certa cantitat de vi i despuix es mesclaven les parts. El vi diluït estava llest per a ser gojat. La crátera es podia utilisar en conjunció en el psictero. Es colocava dins de la crátera mentres es gelava el vi. No està clar de quina manera es gelava: el vi estava en una crátera o en una psictero, i l'atre recipient contenia neu o aigua freda.[4][6]

Formes i tipos

Una crátera és un recipient gran en una boca ampla per a servir beguda. El got té dos torres, la colocació del qual i forma varien segons el tipo de crátera.[4][6] Hui en dia, solament els gots en peus es consideren cráteras.[9] Una crátera chicoteta es diu krateriskos. Les cráteras estaven fetes tant d'argila com de bronze. Depenent del propòsit, les decoració pintades solen representar motius ceremoniales o funeraris.[4][6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Ficha de la crátera 1935/4VILL/T52-I/1 en la pàgina del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
  2. ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Oxford: Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-05-09.
  3. ↑ «crátera». RAE.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2000) Antiikin käsikirja (en fi), pp. 277–278, 468. ISBN 951-1-12387-4.
  5. ↑ «El krater o cratera: emblema de la ceràmica antiga». Archivat des d'el original, el 2024-05-18. Consultat el 2025-05-09.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Kraters» (en en). Classical Art Research Center. University of Oxford. Archivat des d'el original, el 2020-01-16. Consultat el 2025-05-09.
  7. ↑ «A Visual Glossary of Greek Pottery» (en en). Ancient History Encyclopedia. Archivat des d'el original, el 2021-04-16. Consultat el 2025-05-08.
  8. ↑ (1940).A Greek-English Lexicon.Oxford: Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2025-05-09.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Krater» (en en). Perseus Encyclopedia. Archivat des d'el original, el 2022-06-10. Consultat el 2025-05-09.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crátera&oldid=1582147»