Anar al contingut

Roleo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Roleo
Decoració de roleos en el Llaura Pacis de l'época d'Augusto. Roma.
Frisos en roleos en l'Ermita hispanovisigoda de Santa María de Quintanilla de les Vinyes en Castella i Lleó, Espanya.
Abadia de Maria Laach, Alemània. Roleos en el diable apuntant els pecats dels visitants.

El roleo és un element decoratiu realisat per mig d'elements enrollados que es pot dispondre, pintats o esculpidos, en capitells, llindars, llenços exteriors dels murs, recobriment de monuments o en manuscrits allumenats, contenint fonamentalment motius vegetals i, a voltes, animals o figures.

Els roleos varen aparéixer en l'arquitectura antiga, en la decoració de techumbres en l'Antiga Grècia i sobretot en frisos, durant l'época imperial romana, com a reflex dels fruts de la civilisació. També es troben roleos en la decoració de la ceràmica andalusa de pobles iberos com els turdetanos i els bastetanos.

En el món occidental europeu no va deixar mai d'utilisar-se. Es va amprar àmpliament durant l'art visigodo i, va servir per a decorar frisos i capitells de les estructures romàniques o llindars, panels o frisos d'edificis renaixentistes, a on també apareixen chicotets animals o caps humans.[1] Posteriorment, es pot dir que va ser una de les característiques decoratives de l'art plateresco.[2]

El roleo va experimentar una tornada a la seua forma més simple del estil clàssic en el XVII, i en el XVIII es va aplicar en major llibertat, sense una repetició estricta de formes iguals.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ J. Ward, Historic Ornament: Treatise on Decorative Art and Architectural Ornament, BiblioBazaar (2009), Rinceau.
  2. ↑ Glossari: Roleo. Universitat de Buenos Aires. Facultat d'Arquitectura Dissenye i Urbanisme. p. 11.
  3. ↑ A. Speltz, The History of Ornament: Design in the Decorative Arts, Portland (1989).

Bibliografia

  • Evelyne Thomas, « L'originalité dones rinceaux français », en L'invention de la Renaissance, actes de la conferència en Tours de l'1 al 4 de juny de 1994, Picard, 2003, p. 177 a 186.


Referències