Roleo
El roleo és un element decoratiu realisat per mig d'elements enrollados que es pot dispondre, pintats o esculpidos, en capitells, llindars, llenços exteriors dels murs, recobriment de monuments o en manuscrits allumenats, contenint fonamentalment motius vegetals i, a voltes, animals o figures.
Els roleos varen aparéixer en l'arquitectura antiga, en la decoració de techumbres en l'Antiga Grècia i sobretot en frisos, durant l'época imperial romana, com a reflex dels fruts de la civilisació. També es troben roleos en la decoració de la ceràmica andalusa de pobles iberos com els turdetanos i els bastetanos.
En el món occidental europeu no va deixar mai d'utilisar-se. Es va amprar àmpliament durant l'art visigodo i, va servir per a decorar frisos i capitells de les estructures romàniques o llindars, panels o frisos d'edificis renaixentistes, a on també apareixen menuts animals o caps humans.[1] Posteriorment, es pot dir que va ser una de les característiques decoratives de l'art plateresco.[2]
El roleo va experimentar una tornada a la seua forma més simple del estil clàssic en el XVII, i en el XVIII es va aplicar en major llibertat, sense una repetició estricta de formes iguals.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. Ward, Historic Ornament: Treatise on Decorative Art and Architectural Ornament, BiblioBazaar (2009), Rinceau.
- ↑ Glossari: Roleo. Universitat de Buenos Aires. Facultat d'Arquitectura Dissenye i Urbanisme. p. 11.
- ↑ A. Speltz, The History of Ornament: Design in the Decorative Arts, Portland (1989).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Evelyne Thomas, « L'originalité dones rinceaux français », en L'invention de la Renaissance, actes de la conferència en Tours de l'1 al 4 de juny de 1994, Picard, 2003, p. 177 a 186.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Roleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.