Anar al contingut

Ermita de Santa María (Quintanilla de les Vinyes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wisig Quintanilla de las Vignas b.jpg
Ermita de Santa María (Quintanilla de les Vinyes)

Plantilla:Format de referències


La ermita de Santa María de Quintanilla de les Vinyes, en l'antic alfoz de Lara (Mambrillas de Lara, província de Burgos, Castella i Lleó, Espanya), és un gran eixemple d'arquitectura visigoda, datada del sigle VII. El temple, encara que va ser estudiat a finals de el XIX i principis de el XX, no es va posar en valor fins que el croniste de Burgos, Luciano Huidobro, li va atribuir un supost orige mozárabe en 1927. A instàncies d'este mateix erudit, va ser declarada Monument Nacional el 25 de novembre de 1929 i restaurada.

Context històric

[editar | editar còdic]

Podem situar esta Ermita dins de la tradició local coincidente en Aranda de Duero. En temps de l'invasió àrap a la península, aproximadament en el 834 d.C., es va tractar de conservar edificacions i demés imagineria religiosa. Molts d'estos esforços varen resultar en va i va quedar un rastre de ruïnes al seu pas. En el cas de l'Ermita de Santa María, a pesar del seu estat, dins es conserven les memòries del pas d'àraps i romans, ademés de sepulcros catòlics.

Durant esta época, havent caigut l'Imperi Romà i succeint-se la dominació islàmica, l'edifici conserva totes les característiques de l'arquitectura visigoda encara que posteriorment evolucionarà per a adaptar-se a la cultura dominant.

No sé coneix la data exacta de la seua construcció pero a través de la seua datació en sigles la considerem un dels eixemples supervivents de la cultura visigoda en la península ibèrica. La mescla d'elements de diversos orígens (àraps, mozárabes, catòlics…) es deu a les transformacions i modificacions a les que s'ha vist somesa en el pas dels anys. De moltes d'elles no tenim constància, solament podem construir teories segons la datació dels materials i les característiques singulars dels pobles que varen habitar el territori. De les poques modificacions de les que tenim constància destaquem una del sigle X quan s'afig un àbsit semicircular d'estil romànic que posa en evidència l'adaptació de l'edifici a través del temps. Esta modificació succeirà just abans de la reconquista i periodo romànic (XI-XII).

En conclusió, esta Ermita es troba en un encreuament de periodos històrics que la convertix en un testimoni viu de la seua continuïtat i capacitat d'adaptació als diferents estils que la varen succeir. Açò conduiria, una volta estudiada per arqueòlecs i historiadors de l'art, a ser declarada be d'interés cultural enfortint aixina el pes del patrimoni històric de la regió.

Arquitectura visigoda

[editar | editar còdic]

L'Ermita de Santa María de Quintanilla de les Vinyes, és reconeguda com a part del art visigodo durant esta época en la península ibèrica conviuen més cultures i totes aporten a l'art d'estos sigles. Donada l'escassea de recursos i la deterioració del Imperi Romà, els visigodos a sovint varen recórrer a la reutilisació de materials de construcció existents. Açò es reflectix en la presència d'elements arquitectònics romans incorporats en les estructures visigodas, com columnes i pedres tallades, per lo que es pot trobar una varietat d'elements pertanyents a diversos moviments artístics en una mateixa obra, com és el cas dels sellars de l'exterior d'esta ermita que són d'orige romà, és per açò que en moltes ocasions es dificulta emmarcar obres en una corrent artística concreta.

l'arquitectura visigoda evidència que existix una continuïtat palpable en les tradicions arquitectòniques anteriors, és dir, l'art romà. Les iglésies visigodas, com la de Sant Joan de Banys en Palència, adopten plantes basilicals en àbsits semicirculares que sense dubte mostren l'influència directa que l'arquitectura romana té sobre les creacions de l'época visigoda. Pero esta continuïtat no implica una simple imitació, sino una reinterpretación creativa dels elements usats per l'art romà i utilisats en un context cultural diferent.


Encara que és evident eixa herència romana, els visigodos també utilisen elements propis de la seua identitat germànica en el seu art i per supost en l'arquitectura. Els capitells decoratius i les columnes en algunes iglésies, com les de Santa María de Melque en Toledo, mostren motius geomètrics i vegetals que exhibixen l'influència germànica. Estos elements sugerixen una fusió d'estils que demostra que el cridat art visigodo adopta característiques d'atres estils artístics.

La creació d'iglésies va ser un element central en l'arquitectura visigoda, no solament per a ser usats com a llocs de cult, sino també com a expressions de l'identitat cristiana que va tindre la cultura visigoda. L'iglésia de Sant Joan de Banys, anteriorment mencionada mostra l'importància d'estos edificis com a centres d'identitat cultural i religiosa pel seu impressionant nau basilical i la seua àbsit semicircular.

Les iglésies visigodas a sovint presenten una planta basílica, estes estructures es componen d'una nau central flanquejada per passadiços laterals, lo que reflectix l'influència contínua dels models romans. Els àbsits semicirculares són una característica comuna en l'arquitectura visigoda, estan ubicats en l'extrem oriental de les iglésies i com ya s'ha mencionat són herència del art romà. Els capitells de les columnes en les iglésies visigodas són notables per la seua decoració elaborada, decorats en motius geomètrics i vegetals. A pesar de la curta duració del regne visigodo en la península ibèrica, la seua arquitectura va deixar un llegat molt rellevant.

Descripció de l'obra

[editar | editar còdic]
Archiu:Quintanilla de las Vinas Ermita Santa Maria caps block 7 73251 E.jpg
Frontera oest

L'Ermita de Santa María de Quintanilla de les Vinyes és un clar eixemple d'arquitectura visigoda datada en el sigle VII. Pero dispon d'elements artístics d'atres corrents, ya que es tornaven a utilisar materials, per eixemple d'orige romà.

L'ermita posseïx grans sellars, alguna cosa coherent en l'estil visigodo, aludint a una tècnica constructiva sòlida i duradora. Té un disseny de basílica i algun element com l'arc toral de ferradura, que és alguna cosa experimental en este estil, i el qual destaca per la seua forma de ferradura en l'intradós i de mig punt peraltado en l'extradós, exponent l'habilitat tècnica dels constructors.

Archiu:Wisig Quintañilla de las Vigñas plan new.png
Restants actuals
Archiu:Wisig Quintañilla de las Vigñas plan.jpg
Planta original

De la construcció original solament es conserva una chicoteta part: la capella major i el transepto. Açò dona una visió parcial del temple original, que tindria també naus laterals i central.

La planta, en la capella major formant un àbsit rectangular, i el transepto, és basilical en elements de creu llatina. Destaca per la seua senzillea i austeritat, típiques de l'arquitectura visigoda.

Archiu:Quintanilla de las Viñas (33200148908).jpg
Arc triumfal

l' arc triumfal conduïx des del travessia a la capella. Presenta decoració com a colomes, zarcillos i arracades, adorns que revelen detalls ornamentals i simbòlics. També presenta blocs de pedra prismàtics que servixen com capitells. Els capitells de dits blocs mostren relleus alegóricos de la lluna i el sol, manifestats per busts humans dins de círculs aguantats per àngels. L'existència d'alegoria de la lluna i el sol, junt en la figura de Crist, afig un simbolisme religiós a esta estructura. Hi ha una inscripció sobre l'arc de triumfo, que menciona a Flammola i propon una humil ofrena. Estes inscripcions exponen la dedicació de l'iglésia i posen a disposició un element de devoció.


Els llenços exteriors dels murs presenten adorns com a elements de decoració, que formen franges horisontals, incorporant també roleos, arracades, zarcillos, motius geomètrics i figures d'animals. La forma en que es presenten estos elements en círculs tangentes és poc comú i agrega dificultat i novetat a la decoració. El robo i la posterior recuperació de dos sellars en relleus afig importància artística i singularitat a l'obra.

La datació de l'edifici, a finals del sigle VII o començos de el VIII, incrementa el patrimoni artístic de l'época visigoda. La seua restauració, feta despuix de declarar-ho Monument Nacional en 1929, manifesta l'interés per conservar i destacar esta obra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Huidobro Serna, Luciano (1927). Ermita de Santa María en Quintanilla de les Vinyes. Bolletí de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Burgos. 4º trim. 1927, Any 6, n. 21, p. 238-242.
  • Castresana López, Álvaro (2015), Corpus inscriptionum christianarum et mediaevalium provinciae burgensis: ss. IV-XIII. Oxford: Archaeopress.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ermita_de_Santa_María_(Quintanilla_de_les_Vinyes)&oldid=822215»